República - Historial de revisions

Jose2 en 22:35 21 ago 2021

2021-08-21T22:35:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:35 21 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:European Union member states by head of state.svg\|thumb\|300px\|right\|Repúbliques i Monarquies de l'[[Unió ~~europea~~]]. En roig les monarquies i en blau les repúbliques]]		[[File:European Union member states by head of state.svg\|thumb\|300px\|right\|Repúbliques i Monarquies de l'[[Unió Europea]]. En roig les monarquies i en blau les repúbliques]]

	'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.		'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.

Jose2 en 22:35 21 ago 2021

2021-08-21T22:35:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:35 21 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~republiquesmundials~~.~~png~~\|thumb\|300px\|right\|En roig ~~el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari~~ i ~~marró sistema de partit únic.~~]]		[[File:European Union member states by head of state.svg\|thumb\|300px\|right\|Repúbliques i Monarquies de l'[[Unió europea]]. En roig les monarquies i en blau les repúbliques]]

	'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.		'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.

Jose2 en 15:28 29 gin 2020

2020-01-29T15:28:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:28 29 gin 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.		'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.

	Moltes definicions, com l'Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina a l'Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.		Moltes definicions, com l'Enyclopædia Britannica de l'any [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina a l'Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.

	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Jose2 en 14:38 15 maig 2017

2017-05-15T14:38:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:38 15 maig 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:republiquesmundials.png\|thumb\|300px\|right\|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]]		[[Image:republiquesmundials.png\|thumb\|300px\|right\|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]]

	'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. El electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.		'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. L'electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.

	Moltes definicions, com la Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina al Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.		Moltes definicions, com l'Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina a l'Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.

	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Jose2 en 23:35 8 feb 2014

2014-02-08T23:35:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:35 8 feb 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:republiquesmundials.png\|thumb\|300px\|right\|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]]		[[Image:republiquesmundials.png\|thumb\|300px\|right\|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]]

	'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota sa estructura per mig del dret a vot. El electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania. Moltes definicions, com la Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina al Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.		'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. El electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.

			Moltes definicions, com la Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina al Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.

	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Valencian: Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx'

2013-06-11T13:27:33Z

Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx'

← Revisió anterior		Revisió de 13:27 11 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:republiquesmundials.png\|thumb\|300px\|right\|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]]		[[Image:republiquesmundials.png\|thumb\|300px\|right\|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]]

	'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota sa estructura per mig del dret a vot. El electorat ~~constituix~~ l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania. Moltes definicions, com la Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina al Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.		'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota sa estructura per mig del dret a vot. El electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania. Moltes definicions, com la Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina al Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.

	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]

Jose2: Protegit "República" ([move=sysop] (indefinit))

2011-09-01T16:50:25Z

Protegit "República" ([move=sysop] (indefinit))

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 1 set 2011
(Sense diferències)

Jose2: JajjaAjkajajaja s'ha renomenat com República en una redirecció

2011-09-01T16:49:43Z

JajjaAjkajajaja s'ha renomenat com República en una redirecció

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 1 set 2011
(Sense diferències)

YOMUSULTRA: República s'ha renomenat com JajjaAjkajajaja

2011-08-30T23:01:51Z

República s'ha renomenat com JajjaAjkajajaja

← Revisió anterior		Revisió de 23:01 30 ago 2011
(Sense diferències)

Jose2 en 18:23 3 maig 2010

2010-05-03T18:23:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 3 maig 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:republiquesmundials.png\|thumb\|300px\|right\|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]]		[[Image:republiquesmundials.png\|thumb\|300px\|right\|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]]

	'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota sa estructura per mig del dret a vot. El electorat constituix l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania. Moltes definicions, com la Enyclopædia Britannica de 1911, resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina al Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga URSS o Chile baix el govern d'Augusto Pinochet.		'''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota sa estructura per mig del dret a vot. El electorat constituix l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania. Moltes definicions, com la Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina al Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet.

	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]