República Àrap Saharaui Democràtica - Historial de revisions

Reval: /* Bibliografia */

2023-08-07T12:42:40Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:42 7 ago 2023
Llínea 94:		Llínea 94:
	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Goldstein, Eric (19 de diciembre de 2008). «Human Rights in Western Sahara and in the Tindouf Refugee Camps». Human Rights Watch (en [[anglés]])		* Goldstein, Eric (19 de diciembre de 2008). «Human Rights in Western Sahara and in the Tindouf Refugee Camps». Human Rights Watch (en [[anglés]])
	* Martín Beristain, Carlos; González Hidalgo, Eloisa. El oasis de la memoria. Memoria histórica y violaciones de Derechos Humanos en el Sáhara Occidental (en castellà). Bilbao: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea - Instituto de Estudios sobre Desarrollo y Cooperación Internacional/Nazioarteko Lankidetza eta Garapenari Buruzko Ikasketa Institutua, 2012. ISBN 978-84-89916-72-2		* Martín Beristain, Carlos; González Hidalgo, Eloisa. El oasis de la memoria. Memoria histórica y violaciones de Derechos Humanos en el Sáhara Occidental (en [[castellà]]). Bilbao: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea - Instituto de Estudios sobre Desarrollo y Cooperación Internacional/Nazioarteko Lankidetza eta Garapenari Buruzko Ikasketa Institutua, 2012. ISBN 978-84-89916-72-2

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 12:42 7 ago 2023

2023-08-07T12:42:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:42 7 ago 2023
Llínea 91:		Llínea 91:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{reflist}}		{{reflist}}

			== Bibliografia ==
			* Goldstein, Eric (19 de diciembre de 2008). «Human Rights in Western Sahara and in the Tindouf Refugee Camps». Human Rights Watch (en [[anglés]])
			* Martín Beristain, Carlos; González Hidalgo, Eloisa. El oasis de la memoria. Memoria histórica y violaciones de Derechos Humanos en el Sáhara Occidental (en castellà). Bilbao: Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea - Instituto de Estudios sobre Desarrollo y Cooperación Internacional/Nazioarteko Lankidetza eta Garapenari Buruzko Ikasketa Institutua, 2012. ISBN 978-84-89916-72-2

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T21:56:33Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:56 20 març 2023
Llínea 95:		Llínea 95:
	{{Commonscat\|Western Sahara}}		{{Commonscat\|Western Sahara}}
	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria:República Àrap Saharaui Democràtica]]		[[Categoria:República Àrap Saharaui Democràtica]]

Jose2: /* Història */

2022-12-20T11:48:36Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 20 dec 2022
Llínea 32:		Llínea 32:

	==Història==		==Història==
	El territori del Sàhara Occidental fon ocupat pels [[Espanya\|espanyols]] a finals del [[sigle XIX]]. Els ~~espanyos~~ començaren a establir-se en la costa saharaui i en [[1884]] les tribus saharauis quedaren baix la protecció d'[[Alfons XII d'Espanya\|Alfons XII]]. En la [[Conferència de Berlin]] ([[1884]]) Espanya reclamà la seua sobirania sobre el d'ara en avant [[Sàhara espanyol]]. A partir de [[1965]], la [[ONU]] començà a pressionar a Espanya per a que procedira a la descolonisació del territori. El [[Marroc]] i [[Mauritània]] advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en [[1973]] se fundà el [[Front Polisario]] un [[moviment de lliberació nacional]] indigen que començà la lluita contra els espanyols en l'objectiu de conseguir l'independència. Per la seua part, el govern [[franquisme\|franquiste]] se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el [[fosfat\|fosfats]].		El territori del Sàhara Occidental fon ocupat pels [[Espanya\|espanyols]] a finals del [[sigle XIX]]. Els espanyols començaren a establir-se en la costa saharaui i en l'any [[1884]] les tribus saharauis quedaren baix la protecció d'[[Alfons XII d'Espanya\|Alfons XII]]. En la [[Conferència de Berlin]] ([[1884]]) Espanya reclamà la seua sobirania sobre el d'ara en avant [[Sàhara espanyol]]. A partir de [[1965]], la [[ONU]] començà a pressionar a Espanya per a que procedira a la descolonisació del territori. El [[Marroc]] i [[Mauritània]] advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en l'any [[1973]] se fundà el [[Front Polisario]] un [[moviment de lliberació nacional]] indigen que començà la lluita contra els espanyols en l'objectiu de conseguir l'independència. Per la seua part, el govern [[franquisme\|franquiste]] se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el [[fosfat\|fosfats]].

	En [[1974]] l'[[Assamblea General de les Nacions Unides\|Assamblea General de la ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne del Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El 16 d'octubre de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni el [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de la lliure determinació de la població del territori, donant l'opció a l'independència.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.		En l'any [[1974]] l'[[Assamblea General de les Nacions Unides\|Assamblea General de la ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne del Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El [[16 d'octubre]] de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni el [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de la lliure determinació de la població del territori, donant l'opció a l'independència.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.

	Pocs dies més tart, el 6 de novembre de 1975, el [[Marroc]] veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar [[Francisco Franco]], se llançà a l'invasió del Sàhara en la [[Marcha Verda]]. El pla marroquí s'encuadra en l'idea expansionista del [[Gran Marroc]]. Espanya no combatí i [[Juan Carlos I\|En Juan Carlos]] firmà el 14 de novembre de 1975 l'[[Acort tripartit de Madrit]] a on cedí l'administració (temporalment) de la província al Marroc i Mauritania. En la pràctica significava que el Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. [[Estats Units]] i [[França]] recolçaren als marroquins per a expulsar a Espanya del territori i evitar que [[Algèria]] i l'[[Unió Soviètica]] tutelaren una futura república saharaui. El 26 de febrer de [[1976]] Espanya comunicà a la ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el 27 de febrer de 1976, el [[Front Polisario]] proclamà la República Àrap Saharaui Democràtica.		Pocs dies més tart, el [[6 de novembre]] de 1975, el [[Marroc]] veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar [[Francisco Franco]], se llançà a l'invasió del Sàhara en la [[Marcha Verda]]. El pla marroquí s'encuadra en l'idea expansionista del [[Gran Marroc]]. Espanya no combatí i [[Juan Carlos I\|En Juan Carlos]] firmà el [[14 de novembre]] de 1975 l'[[Acort tripartit de Madrit]] a on cedí l'administració (temporalment) de la província al Marroc i Mauritania. En la pràctica significava que el Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. [[Estats Units]] i [[França]] recolçaren als marroquins per a expulsar a Espanya del territori i evitar que [[Algèria]] i l'[[Unió Soviètica]] tutelaren una futura república saharaui. El [[26 de febrer]] de [[1976]] Espanya comunicà a la ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el [[27 de febrer]] de 1976, el [[Front Polisario]] proclamà la República Àrap Saharaui Democràtica.

	[[Image:Western sahara walls moroccan map-es.svg\|thumb\|left\|240px\|Conflicte en el Sàhara Occidental. En groc el territori de la RASD.]]		[[Image:Western sahara walls moroccan map-es.svg\|thumb\|left\|240px\|Conflicte en el Sàhara Occidental. En groc el territori de la RASD.]]
	A partir d'este moment, s'inicià la [[Guerra del Sàhara Occidental]] entre el Front Polisario recolçat per Algèria contra el Marroc i Mauritània. Les forces d'ocupació marroquines detingueren torturaren i inclús bombardejaren a la població saharaui en [[napalm]] i [[fòsfor blanc]].<ref>https://web.archive.org/web/20161220183136/http://www.elconfidencialsaharaui.com/2016/11/marruecos-y-el-genocidio-saharaui-del.html?m=1</ref> Part de la població escapà i se refugià en els [[campaments de refugiats de Tinduf]] (Algèria). En [[1979]] Mauritània abandonà el seu territori en el Sàhara Occidental. Els saharauis baix control marroquí quedaren socialment marginats, perseguits i privats de tot dret polític. Ademés, els marroquins s'han dedicat des de l'inici a portar colons del nort, adoctrinar a la població i a borrar les senyes d'identitat saharauis com son l'[[àrap hassania]] i l'[[idioma espanyol]].		A partir d'este moment, s'inicià la [[Guerra del Sàhara Occidental]] entre el Front Polisario recolçat per Algèria contra el Marroc i Mauritània. Les forces d'ocupació marroquines detingueren torturaren i inclús bombardejaren a la població saharaui en [[napalm]] i [[fòsfor blanc]].<ref>https://web.archive.org/web/20161220183136/http://www.elconfidencialsaharaui.com/2016/11/marruecos-y-el-genocidio-saharaui-del.html?m=1</ref> Part de la població escapà i se refugià en els [[campaments de refugiats de Tinduf]] (Algèria). En l'any [[1979]] Mauritània abandonà el seu territori en el Sàhara Occidental. Els saharauis baix control marroquí quedaren socialment marginats, perseguits i privats de tot dret polític. Ademés, els marroquins s'han dedicat des de l'inici a portar colons del nort, adoctrinar a la població i a borrar les senyes d'identitat saharauis com son l'[[àrap hassania]] i l'[[idioma espanyol]].

	En [[1991]] s'arribà a un alt el fòc per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inici a la [[MINURSO]] (Missió de Nacions Unides per al Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. El Marroc contruí un [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental\|mur militar]] minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.		En l'any [[1991]] s'arribà a un alt el fòc per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inici a la [[MINURSO]] (Missió de Nacions Unides per al Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. El Marroc contruí un [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental\|mur militar]] minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.

	En 1976 la RASD tingué la seua primera [[Constitució RASD 1976\|Constitució]] reemplaçada en [[1999]] per l'actual [[Constitució saharaui]]. La constitució actual establix un règim [[democràcia\|democràtic]] i de [[lliure mercat]] per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El [[secretari general del Front Polisario]] és a la volta [[President de la República Àrap Saharaui Democràtica\|President de la RASD]]. Destaquen dos presidents saharauis [[Mohamend Abdelaziz]] (1976-2016) i [[Brahim Gali]] (des de 2016).		En l'any 1976 la RASD tingué la seua primera [[Constitució RASD 1976\|Constitució]] reemplaçada en [[1999]] per l'actual [[Constitució saharaui]]. La constitució actual establix un règim [[democràcia\|democràtic]] i de [[lliure mercat]] per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El [[secretari general del Front Polisario]] és a la volta [[President de la República Àrap Saharaui Democràtica\|President de la RASD]]. Destaquen dos presidents saharauis [[Mohamend Abdelaziz]] (1976-2016) i [[Brahim Gali]] (des de 2016).

	En [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Enfrontaments de 2020 del Sàhara Occidental\|guerra]] a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.		En l'any [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Enfrontaments de 2020 del Sàhara Occidental\|guerra]] a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.

	El Sàhara Occidental és un [[territori no autònom]]. Els Acorts de Madrit mai foren vàlits baix el dret internacional. Espanya no transferí la sobirania del territori ni tenia la capacitat de transferir la condició de potència administradora de manera unilateral. Hui en dia, la ONU encara considera a Espanya com la potència llegal ([[de iure]]) administradora del Sàhara Occidental.<ref>https://www.arso.org/s-2002-161s.htm</ref>		El Sàhara Occidental és un [[territori no autònom]]. Els Acorts de Madrit mai foren vàlits baix el dret internacional. Espanya no transferí la sobirania del territori ni tenia la capacitat de transferir la condició de potència administradora de manera unilateral. Hui en dia, la ONU encara considera a Espanya com la potència llegal ([[de iure]]) administradora del Sàhara Occidental.<ref>https://www.arso.org/s-2002-161s.htm</ref>

Llana: /* Història */

2022-12-20T02:13:05Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 02:13 20 dec 2022
Llínea 47:		Llínea 47:
	En [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Enfrontaments de 2020 del Sàhara Occidental\|guerra]] a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.		En [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Enfrontaments de 2020 del Sàhara Occidental\|guerra]] a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.

	El Sàhara Occidental és un [[territori no autònom]]. Els Acorts de Madrit mai foren vàlits baix el dret internacional. Espanya no transferí la sobirania del territori ni tenia la capacitat de transferir la condició de potència administradora de manera unilateral. Hui en dia, la ONU encara considera a Espanya com la potència llegal ([[de iure]]) ~~sobirana~~ del Sàhara Occidental.<ref>https://www.arso.org/s-2002-161s.htm</ref>		El Sàhara Occidental és un [[territori no autònom]]. Els Acorts de Madrit mai foren vàlits baix el dret internacional. Espanya no transferí la sobirania del territori ni tenia la capacitat de transferir la condició de potència administradora de manera unilateral. Hui en dia, la ONU encara considera a Espanya com la potència llegal ([[de iure]]) administradora del Sàhara Occidental.<ref>https://www.arso.org/s-2002-161s.htm</ref>

	==Geografia==		==Geografia==

Llana: /* Història */

2022-12-19T23:20:56Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 23:20 19 dec 2022
Llínea 32:		Llínea 32:

	==Història==		==Història==
	El territori del Sàhara Occidental fon ocupat pels [[Espanya\|espanyols]] a finals del [[sigle XIX]] ~~obtenint~~ en la [[Conferència de Berlin]] ([[1884]]) ~~el reconeiximent de~~ la seua sobirania sobre el d'ara en avant [[Sàhara espanyol]]. A partir de [[1965]], la [[ONU]] començà a pressionar a Espanya per a que procedira a la descolonisació del territori. El [[Marroc]] i [[Mauritània]] advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en [[1973]] se fundà el [[Front Polisario]] un [[moviment de lliberació nacional]] indigen que començà la lluita contra els espanyols en l'objectiu de conseguir l'independència. Per la seua part, el govern [[franquisme\|franquiste]] se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el [[fosfat\|fosfats]].		El territori del Sàhara Occidental fon ocupat pels [[Espanya\|espanyols]] a finals del [[sigle XIX]]. Els espanyos començaren a establir-se en la costa saharaui i en [[1884]] les tribus saharauis quedaren baix la protecció d'[[Alfons XII d'Espanya\|Alfons XII]]. En la [[Conferència de Berlin]] ([[1884]]) Espanya reclamà la seua sobirania sobre el d'ara en avant [[Sàhara espanyol]]. A partir de [[1965]], la [[ONU]] començà a pressionar a Espanya per a que procedira a la descolonisació del territori. El [[Marroc]] i [[Mauritània]] advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en [[1973]] se fundà el [[Front Polisario]] un [[moviment de lliberació nacional]] indigen que començà la lluita contra els espanyols en l'objectiu de conseguir l'independència. Per la seua part, el govern [[franquisme\|franquiste]] se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el [[fosfat\|fosfats]].

	En [[1974]] l'[[Assamblea General de les Nacions Unides\|Assamblea General de la ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne del Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El 16 d'octubre de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni el [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de la lliure determinació de la població del territori, donant l'opció a l'independència.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.		En [[1974]] l'[[Assamblea General de les Nacions Unides\|Assamblea General de la ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne del Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El 16 d'octubre de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni el [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de la lliure determinació de la població del territori, donant l'opció a l'independència.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.

Alacanti en 08:24 6 nov 2022

2022-11-06T08:24:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:24 6 nov 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	\| lema_nacional =		\| lema_nacional =
	\| himne_nacional =		\| himne_nacional =
	\| capital =[[~~El Aaiun~~]],<br> [[Tifariti]] ''de facto''		\| capital =[[L'Aaiún]],<br> [[Tifariti]] ''de facto''
	\| capital_població =		\| capital_població =
	\| capital_coord =		\| capital_coord =

Alacanti: Desfeta la revisió 249775 de Alacanti (disc.)

2022-11-06T03:27:27Z

Desfeta la revisió 249775 de Alacanti (disc.)

← Revisió anterior		Revisió de 03:27 6 nov 2022
Llínea 88:		Llínea 88:

	N'hi han varios mijos de comunicació com la [[Radio Nacional de la República Àrap Saharaui Democràtica]], la [[RASD TV]] i el [[Sahara Press Service]]. Tambén existix el diari nacional [[Esahra Elhora]], en circulació des de [[1975]].		N'hi han varios mijos de comunicació com la [[Radio Nacional de la República Àrap Saharaui Democràtica]], la [[RASD TV]] i el [[Sahara Press Service]]. Tambén existix el diari nacional [[Esahra Elhora]], en circulació des de [[1975]].

	~~== Toponímia ==~~
	El nom de la ciutat significa ‘les fonts’ o ‘les deus’,<ref>Julio Cortés, ''Diccionario de árabe culto moderno'', Barcelona: Herder, 1996, p. 791. Federico Corriente, ''Diccionario árabe-español'', Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. 546.</ref> nom amb què ja es coneixia la zona abans de la fundació de la ciutat pels colonitzadors [[Regne d'Espanya\|espanyols]].

	~~== Demografia ==~~
	La ciutat va registrar una població de 183 691 habitants durant l'últim cens que va ser realitzat en [[2004]]. Segons estimacions es calcula que en el [[2009]] posseïa una població de 194 668 habitants pel que se situa com la principal ciutat del [[Sàhara Occidental]].<ref>{{Ref-web \|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|títol=World Gazetteer, Western Sahara: largest cities and towns and statistics of their population. \|consulta=2007-10-01 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071001090358/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|arxiudata=2007-10-01}}</ref> La ciutat ha sofert l'èxode de milers de sahrauís que fugien del [[Marroc]] en direcció als campaments de refugiats que es troben al país veí de [[Algèria]] pel que la seva població en l'actualitat s'ha vist minvada, però així i tot augmenta any a any a causa de la gran natalitat existent.

	~~{\| class=wikitable~~
	~~!bgcolor=green colspan=20 style="color:black;"\|Evolució demogràfica d'Al Aaiún~~
	\|-
	~~!Cens de 1982 !!Cens de [[1994]] !!Estimació de 1999 !!Cens de [[2004]] !!Estimació de [[2006]] !!Estimació de [[2009]]~~
	\|-
	~~\| align=center\| 93.875\|\| align=center\| 136.950\|\| align=center\| 169.000\|\| align=center\| 183.691\|\| align=center\| 188.084\|\| align=center\| 194.668~~
	\|}

	== Referències ==		== Referències ==

Alacanti en 03:26 6 nov 2022

2022-11-06T03:26:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 03:26 6 nov 2022
Llínea 88:		Llínea 88:

	N'hi han varios mijos de comunicació com la [[Radio Nacional de la República Àrap Saharaui Democràtica]], la [[RASD TV]] i el [[Sahara Press Service]]. Tambén existix el diari nacional [[Esahra Elhora]], en circulació des de [[1975]].		N'hi han varios mijos de comunicació com la [[Radio Nacional de la República Àrap Saharaui Democràtica]], la [[RASD TV]] i el [[Sahara Press Service]]. Tambén existix el diari nacional [[Esahra Elhora]], en circulació des de [[1975]].

			== Toponímia ==
			El nom de la ciutat significa ‘les fonts’ o ‘les deus’,<ref>Julio Cortés, ''Diccionario de árabe culto moderno'', Barcelona: Herder, 1996, p. 791. Federico Corriente, ''Diccionario árabe-español'', Madrid: Instituto Hispano-Árabe de Cultura, 1977, p. 546.</ref> nom amb què ja es coneixia la zona abans de la fundació de la ciutat pels colonitzadors [[Regne d'Espanya\|espanyols]].

			== Demografia ==
			La ciutat va registrar una població de 183 691 habitants durant l'últim cens que va ser realitzat en [[2004]]. Segons estimacions es calcula que en el [[2009]] posseïa una població de 194 668 habitants pel que se situa com la principal ciutat del [[Sàhara Occidental]].<ref>{{Ref-web \|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|títol=World Gazetteer, Western Sahara: largest cities and towns and statistics of their population. \|consulta=2007-10-01 \|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071001090358/http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&lng=de&dat=32&geo=-70&srt=npan&col=aohdq&men=gcis&lng=en \|arxiudata=2007-10-01}}</ref> La ciutat ha sofert l'èxode de milers de sahrauís que fugien del [[Marroc]] en direcció als campaments de refugiats que es troben al país veí de [[Algèria]] pel que la seva població en l'actualitat s'ha vist minvada, però així i tot augmenta any a any a causa de la gran natalitat existent.

			{\| class=wikitable
			!bgcolor=green colspan=20 style="color:black;"\|Evolució demogràfica d'Al Aaiún
			\|-
			!Cens de 1982 !!Cens de [[1994]] !!Estimació de 1999 !!Cens de [[2004]] !!Estimació de [[2006]] !!Estimació de [[2009]]
			\|-
			\| align=center\| 93.875\|\| align=center\| 136.950\|\| align=center\| 169.000\|\| align=center\| 183.691\|\| align=center\| 188.084\|\| align=center\| 194.668
			\|}

	== Referències ==		== Referències ==

Llana: /* Història */

2022-10-30T01:00:21Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 01:00 30 oct 2022
Llínea 43:		Llínea 43:
	En [[1991]] s'arribà a un alt el fòc per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inici a la [[MINURSO]] (Missió de Nacions Unides per al Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. El Marroc contruí un [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental\|mur militar]] minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.		En [[1991]] s'arribà a un alt el fòc per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inici a la [[MINURSO]] (Missió de Nacions Unides per al Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. El Marroc contruí un [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental\|mur militar]] minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.

	En 1976 la RASD tingué la seua primera [[Constitució RASD 1976\|Constitució]] reemplaçada en [[1999]] per l'actual [[Constitució saharaui]]. La constitució actual establix un règim [[democràcia\|democràtic]] i de [[lliure mercat]] per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El [[secretari general del Front Polisario]] és a la volta [[President de la República Àrap Saharaui Democràtica\|President de la RASD]]. Destaquen dos presidents saharauis [[Mohamend Abdelaziz]] (1976-2016) i [[Brahim ~~Ghali~~]] (des de 2016).		En 1976 la RASD tingué la seua primera [[Constitució RASD 1976\|Constitució]] reemplaçada en [[1999]] per l'actual [[Constitució saharaui]]. La constitució actual establix un règim [[democràcia\|democràtic]] i de [[lliure mercat]] per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El [[secretari general del Front Polisario]] és a la volta [[President de la República Àrap Saharaui Democràtica\|President de la RASD]]. Destaquen dos presidents saharauis [[Mohamend Abdelaziz]] (1976-2016) i [[Brahim Gali]] (des de 2016).

	En [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Enfrontaments de 2020 del Sàhara Occidental\|guerra]] a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.		En [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Enfrontaments de 2020 del Sàhara Occidental\|guerra]] a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 20 dec 2022
Llínea 32:		Llínea 32:

	==Història==		==Història==
	El territori del Sàhara Occidental fon ocupat pels [[Espanya\|espanyols]] a finals del [[sigle XIX]]. Els ~~espanyos~~ començaren a establir-se en la costa saharaui i en [[1884]] les tribus saharauis quedaren baix la protecció d'[[Alfons XII d'Espanya\|Alfons XII]]. En la [[Conferència de Berlin]] ([[1884]]) Espanya reclamà la seua sobirania sobre el d'ara en avant [[Sàhara espanyol]]. A partir de [[1965]], la [[ONU]] començà a pressionar a Espanya per a que procedira a la descolonisació del territori. El [[Marroc]] i [[Mauritània]] advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en [[1973]] se fundà el [[Front Polisario]] un [[moviment de lliberació nacional]] indigen que començà la lluita contra els espanyols en l'objectiu de conseguir l'independència. Per la seua part, el govern [[franquisme\|franquiste]] se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el [[fosfat\|fosfats]].		El territori del Sàhara Occidental fon ocupat pels [[Espanya\|espanyols]] a finals del [[sigle XIX]]. Els espanyols començaren a establir-se en la costa saharaui i en l'any [[1884]] les tribus saharauis quedaren baix la protecció d'[[Alfons XII d'Espanya\|Alfons XII]]. En la [[Conferència de Berlin]] ([[1884]]) Espanya reclamà la seua sobirania sobre el d'ara en avant [[Sàhara espanyol]]. A partir de [[1965]], la [[ONU]] començà a pressionar a Espanya per a que procedira a la descolonisació del territori. El [[Marroc]] i [[Mauritània]] advocaren per l'anexió de la província d'Espanya baix la seua sobirania. Per atra banda, en l'any [[1973]] se fundà el [[Front Polisario]] un [[moviment de lliberació nacional]] indigen que començà la lluita contra els espanyols en l'objectiu de conseguir l'independència. Per la seua part, el govern [[franquisme\|franquiste]] se negà a cedir el territori en el qual ademés s'havien trobat importants recursos naturals detacant el [[fosfat\|fosfats]].

	En [[1974]] l'[[Assamblea General de les Nacions Unides\|Assamblea General de la ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne del Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El 16 d'octubre de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni el [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de la lliure determinació de la població del territori, donant l'opció a l'independència.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.		En l'any [[1974]] l'[[Assamblea General de les Nacions Unides\|Assamblea General de la ONU]] posà dos questions a la [[Cort Internacional de Justícia]], «¿Era el Sàhara Occidental en el moment de la seua colonisació per Espanya un territori sense amo (''terra nullius'')?». I en cas de ser negativa la resposta: «¿Quins vículs jurídics existien en el Regne del Marroc i el complex maurità?». <ref>https://www.umdraiga.com/documentos/ONU_resolucionesasambleageneral/A_RES_3292_1974_es.htm</ref> El [[16 d'octubre]] de [[1975]] la Cort Internacional de Justícia concluit l'estudi de la questió determinà per unanimitat que en el moment de la colonisació espanyola el Sàhara Occidental no era ''terra nullius'' i que ni [[Mauritània]] ni el [[Marroc]] tenien dret algun de sobirania territorial sobre el Sàhara Occidental. Per tant la el futur del Sàhara espanyol devia determinar-se segons el principi de la lliure determinació de la població del territori, donant l'opció a l'independència.<ref>https://www.dipublico.org/cij/doc/61.pdf</ref> En 1974 Espanya havia elaborat un cens de la població local del Sàhara que serviria de base per a la futura votació.

	Pocs dies més tart, el 6 de novembre de 1975, el [[Marroc]] veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar [[Francisco Franco]], se llançà a l'invasió del Sàhara en la [[Marcha Verda]]. El pla marroquí s'encuadra en l'idea expansionista del [[Gran Marroc]]. Espanya no combatí i [[Juan Carlos I\|En Juan Carlos]] firmà el 14 de novembre de 1975 l'[[Acort tripartit de Madrit]] a on cedí l'administració (temporalment) de la província al Marroc i Mauritania. En la pràctica significava que el Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. [[Estats Units]] i [[França]] recolçaren als marroquins per a expulsar a Espanya del territori i evitar que [[Algèria]] i l'[[Unió Soviètica]] tutelaren una futura república saharaui. El 26 de febrer de [[1976]] Espanya comunicà a la ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el 27 de febrer de 1976, el [[Front Polisario]] proclamà la República Àrap Saharaui Democràtica.		Pocs dies més tart, el [[6 de novembre]] de 1975, el [[Marroc]] veent que la justícia internacional no li donava la raó i coincidint en que estava a punt de faltar [[Francisco Franco]], se llançà a l'invasió del Sàhara en la [[Marcha Verda]]. El pla marroquí s'encuadra en l'idea expansionista del [[Gran Marroc]]. Espanya no combatí i [[Juan Carlos I\|En Juan Carlos]] firmà el [[14 de novembre]] de 1975 l'[[Acort tripartit de Madrit]] a on cedí l'administració (temporalment) de la província al Marroc i Mauritania. En la pràctica significava que el Marroc se quedaria en dos terços del territori i Mauritània en un terç. [[Estats Units]] i [[França]] recolçaren als marroquins per a expulsar a Espanya del territori i evitar que [[Algèria]] i l'[[Unió Soviètica]] tutelaren una futura república saharaui. El [[26 de febrer]] de [[1976]] Espanya comunicà a la ONU l'eixida de les últimes forces espanyoles del territori. Al dia següent, el [[27 de febrer]] de 1976, el [[Front Polisario]] proclamà la República Àrap Saharaui Democràtica.

	[[Image:Western sahara walls moroccan map-es.svg\|thumb\|left\|240px\|Conflicte en el Sàhara Occidental. En groc el territori de la RASD.]]		[[Image:Western sahara walls moroccan map-es.svg\|thumb\|left\|240px\|Conflicte en el Sàhara Occidental. En groc el territori de la RASD.]]
	A partir d'este moment, s'inicià la [[Guerra del Sàhara Occidental]] entre el Front Polisario recolçat per Algèria contra el Marroc i Mauritània. Les forces d'ocupació marroquines detingueren torturaren i inclús bombardejaren a la població saharaui en [[napalm]] i [[fòsfor blanc]].<ref>https://web.archive.org/web/20161220183136/http://www.elconfidencialsaharaui.com/2016/11/marruecos-y-el-genocidio-saharaui-del.html?m=1</ref> Part de la població escapà i se refugià en els [[campaments de refugiats de Tinduf]] (Algèria). En [[1979]] Mauritània abandonà el seu territori en el Sàhara Occidental. Els saharauis baix control marroquí quedaren socialment marginats, perseguits i privats de tot dret polític. Ademés, els marroquins s'han dedicat des de l'inici a portar colons del nort, adoctrinar a la població i a borrar les senyes d'identitat saharauis com son l'[[àrap hassania]] i l'[[idioma espanyol]].		A partir d'este moment, s'inicià la [[Guerra del Sàhara Occidental]] entre el Front Polisario recolçat per Algèria contra el Marroc i Mauritània. Les forces d'ocupació marroquines detingueren torturaren i inclús bombardejaren a la població saharaui en [[napalm]] i [[fòsfor blanc]].<ref>https://web.archive.org/web/20161220183136/http://www.elconfidencialsaharaui.com/2016/11/marruecos-y-el-genocidio-saharaui-del.html?m=1</ref> Part de la població escapà i se refugià en els [[campaments de refugiats de Tinduf]] (Algèria). En l'any [[1979]] Mauritània abandonà el seu territori en el Sàhara Occidental. Els saharauis baix control marroquí quedaren socialment marginats, perseguits i privats de tot dret polític. Ademés, els marroquins s'han dedicat des de l'inici a portar colons del nort, adoctrinar a la població i a borrar les senyes d'identitat saharauis com son l'[[àrap hassania]] i l'[[idioma espanyol]].

	En [[1991]] s'arribà a un alt el fòc per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inici a la [[MINURSO]] (Missió de Nacions Unides per al Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. El Marroc contruí un [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental\|mur militar]] minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.		En l'any [[1991]] s'arribà a un alt el fòc per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inici a la [[MINURSO]] (Missió de Nacions Unides per al Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. El Marroc contruí un [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental\|mur militar]] minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.

	En 1976 la RASD tingué la seua primera [[Constitució RASD 1976\|Constitució]] reemplaçada en [[1999]] per l'actual [[Constitució saharaui]]. La constitució actual establix un règim [[democràcia\|democràtic]] i de [[lliure mercat]] per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El [[secretari general del Front Polisario]] és a la volta [[President de la República Àrap Saharaui Democràtica\|President de la RASD]]. Destaquen dos presidents saharauis [[Mohamend Abdelaziz]] (1976-2016) i [[Brahim Gali]] (des de 2016).		En l'any 1976 la RASD tingué la seua primera [[Constitució RASD 1976\|Constitució]] reemplaçada en [[1999]] per l'actual [[Constitució saharaui]]. La constitució actual establix un règim [[democràcia\|democràtic]] i de [[lliure mercat]] per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El [[secretari general del Front Polisario]] és a la volta [[President de la República Àrap Saharaui Democràtica\|President de la RASD]]. Destaquen dos presidents saharauis [[Mohamend Abdelaziz]] (1976-2016) i [[Brahim Gali]] (des de 2016).

	En [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Enfrontaments de 2020 del Sàhara Occidental\|guerra]] a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.		En l'any [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Enfrontaments de 2020 del Sàhara Occidental\|guerra]] a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.

	El Sàhara Occidental és un [[territori no autònom]]. Els Acorts de Madrit mai foren vàlits baix el dret internacional. Espanya no transferí la sobirania del territori ni tenia la capacitat de transferir la condició de potència administradora de manera unilateral. Hui en dia, la ONU encara considera a Espanya com la potència llegal ([[de iure]]) administradora del Sàhara Occidental.<ref>https://www.arso.org/s-2002-161s.htm</ref>		El Sàhara Occidental és un [[territori no autònom]]. Els Acorts de Madrit mai foren vàlits baix el dret internacional. Espanya no transferí la sobirania del territori ni tenia la capacitat de transferir la condició de potència administradora de manera unilateral. Hui en dia, la ONU encara considera a Espanya com la potència llegal ([[de iure]]) administradora del Sàhara Occidental.<ref>https://www.arso.org/s-2002-161s.htm</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 01:00 30 oct 2022
Llínea 43:		Llínea 43:
	En [[1991]] s'arribà a un alt el fòc per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inici a la [[MINURSO]] (Missió de Nacions Unides per al Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. El Marroc contruí un [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental\|mur militar]] minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.		En [[1991]] s'arribà a un alt el fòc per el qual cesaren els combats. La RASD quedà en control del territori de l'est del Sàhara Occidental i una estreta franja al sur. També se donà inici a la [[MINURSO]] (Missió de Nacions Unides per al Referèndum en el Sàhara Occidental) que continua vigent. El Marroc contruí un [[Mur marroquí en el Sàhara Occidental\|mur militar]] minat per tot el desert que separa la República Saharaui del territori baix domini marroquí i que inclús arriba a penetrar en territori maurità.

	En 1976 la RASD tingué la seua primera [[Constitució RASD 1976\|Constitució]] reemplaçada en [[1999]] per l'actual [[Constitució saharaui]]. La constitució actual establix un règim [[democràcia\|democràtic]] i de [[lliure mercat]] per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El [[secretari general del Front Polisario]] és a la volta [[President de la República Àrap Saharaui Democràtica\|President de la RASD]]. Destaquen dos presidents saharauis [[Mohamend Abdelaziz]] (1976-2016) i [[Brahim ~~Ghali~~]] (des de 2016).		En 1976 la RASD tingué la seua primera [[Constitució RASD 1976\|Constitució]] reemplaçada en [[1999]] per l'actual [[Constitució saharaui]]. La constitució actual establix un règim [[democràcia\|democràtic]] i de [[lliure mercat]] per a la República Saharaui. No obstant, les seues garanties polítiques queden suspeses fins que se culmine el procés d'independència, quedant el Polisario com el partit únic que la República. El [[secretari general del Front Polisario]] és a la volta [[President de la República Àrap Saharaui Democràtica\|President de la RASD]]. Destaquen dos presidents saharauis [[Mohamend Abdelaziz]] (1976-2016) i [[Brahim Gali]] (des de 2016).

	En [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Enfrontaments de 2020 del Sàhara Occidental\|guerra]] a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.		En [[2020]] escalaren les tensions sobre el pas de [[Guerguerat]] que conecta la zona Marroquina en Mauritània i que travesa la zona de la RASD. El resultat fon que el [[Front Polisario]] donà per acabat l'armistici i declarà la [[Enfrontaments de 2020 del Sàhara Occidental\|guerra]] a la part marroquina. El conflicte continua actiu en enfrontamnets periòdics en el desert.