República Democràtica del Congo - Historial de revisions

Jose2 en 17:38 19 oct 2025

2025-10-19T17:38:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 19 oct 2025
Llínea 449:		Llínea 449:

	A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>		A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Jose2 en 20:10 2 gin 2025

2025-01-02T20:10:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:10 2 gin 2025
Llínea 449:		Llínea 449:

	A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>		A totes les companyies aérees certificades per la República Democràtica del Congo se'ls ha prohibit l'entrada a aeroports de l'[[Unió Europea]] per la [[Comissió Europea]], a causa de l'insuficiència de les normes de seguritat.<ref>[http://ec.europa.eu/transport/air-ban/pdf/list_en.Pdf List of airlines banned within the EU (24 July 2008)] - Official EC List</ref>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian: /* Vore també */

2023-09-25T17:13:23Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 25 set 2023
Llínea 452:		Llínea 452:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

	~~== Vore també ==~~
	* [[Costums de la República Democràtica del Congo]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T17:13:05Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 25 set 2023
Llínea 457:		Llínea 457:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Democratic Republic of the Congo}}
	* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo		* [http://www.perillderiqueses.org/ Campanya "Congo: perill de riquees"], sobre les dònes, els indígenes i els recursos naturals en la República Democràtica del Congo
	* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile\|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].		* [http://www.elclarin.cl/index.php?option=com_content&task=blogcategory&id=41&Itemid=800 Dosier especial: ''"La tragèdia del Congo"''], Diari electrònic "El Clarí" de [[Santiago de Chile\|Santiago]] de [[Chile]], [[agost]] de [[2006]].

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:57:51Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 28 ago 2023
Llínea 104:		Llínea 104:
	Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.		Hi ha que destacar, que en la década de [[1950]] encara subsistien treballs forçats en el Congo i l'[[esperança de vida]] no conseguia els 40 anys d'edat.

	Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els ~~cridats~~ "évolués" (evolucionats) varen iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.		Aixina i tot, els natius congolesos no tenien cap poder. Tot es decidia en Leopoldville i Brusseles. La secretaria del Congo Belga i el governador General (el líder de la colònia) tenien control absolut, mentres que la població no tenia cap. Entre la població congolesa, el malestar contra esta falta de democràcia va créixer. En [[1955]], la classe alta en la civilisació congolesa, els nomenats "évolués" (evolucionats) varen iniciar una campanya per a acabar en l'injustícia.

	Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.		Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el chicotet eixèrcit Congolés va obtindre numeroses victòries contra els italians en el nort d'Àfrica. El Congo Belga, que era ric en depòsits d'[[urani]], suministrà el material que gastaren els [[Estats Units]] per a construir la [[bomba atòmica]]{{demostrar}} llançada sobre la localitat japonesa de [[Hiroshima]], que finalisà en la Segona Guerra Mundial.

	=== Crisis política i independència ===		=== Crisis política i independència ===
	Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure el fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el ~~cridat~~ Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en [[1959]] es varen realisar les primeres eleccions lliures que varen ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.		Com a part de la política internacional de les [[nacions Unides]], es va promoure el fi de la colonisació de les nacions que arribaren a conformar el nomenat Tercer món. En el cas de les possessions belgues, en [[1959]] es varen realisar les primeres eleccions lliures que varen ser guanyades pel Mouvement National Congolais (MNC - Moviment Nacional Congolés), dirigit per Patrici Lumumba.

	=== El govern de Patrice Lumumba ===		=== El govern de Patrice Lumumba ===

Valencian: Text reemplaça - 'Patrimoni de la Humanitat' a 'Patrimoni de l'Humanitat'

2023-08-27T00:44:05Z

Text reemplaça - 'Patrimoni de la Humanitat' a 'Patrimoni de l'Humanitat'

← Revisió anterior		Revisió de 00:44 27 ago 2023
Llínea 260:		Llínea 260:
	* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.		* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.

	Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme\|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes\|chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus\|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla\|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional\|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba\|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega\|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga\|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga\|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no varen poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per la [[UNESCO]].		Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme\|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes\|chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus\|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla\|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional\|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de l'Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba\|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega\|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga\|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga\|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no varen poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per la [[UNESCO]].

	Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha segut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central\|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient\|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtenguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.		Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha segut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central\|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient\|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtenguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.

Lluísm en 12:03 24 oct 2022

2022-10-24T12:03:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 24 oct 2022
Llínea 86:		Llínea 86:
	[[Lleopolt II de Bèlgica\|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.		[[Lleopolt II de Bèlgica\|Lleopolt II]] renuncià ad estes propietats personals ([[l'estat lliure del Congo]]), principalment per la pressió internacional que va rebre a causa de la brutalitat en que regnava el dit territori. L'anexió del territori a [[Bèlgica]] fon formalisada per mig d'un tractat firmat el [[15 de novembre]] de [[1908]], que fon aprovat pel Parlament belga en agost i pel Rei en octubre de 1909. La colònia fon administrada per un [[governador general]] en base en [[Boma]], ajudat per diversos vicegovernadors generals. En [[Brusseles]], hi havia un ministre colonial, que presidia sobre el [[Consell]] Colonial compost per 14 membres, dels quals huit eren designats pel rei, tres eren triats pel [[Senat]] i atres tres per la [[Cambra de Diputats]] (cambra baixa). La colònia fon dividida en 15 districtes administratius. El presupost colonial era analisat i aprovat anualment pel Parlament belga.

	Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". ~~{{cita requerida}}~~ Es varen construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos varen tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges varen conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana\|malaltia de la son]] (ells varen conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.		Quan el govern belga va prendre l'administració de mans del rei Lleopolt II, la situació en el Congo millorà de manera significativa. Els canvis econòmics i socials transformaren el Congo en una "colònia model". Es varen construir escoles primàries i secundàries, com també hospitals, i molts congolesos varen tindre accés ad ells. En les escoles s'arribà al punt d'ensenyar els idiomes ètnics, una rarea en l'educació colonial d'aquella época. Els meges varen conseguir grans victòries contra la [[Tripanosomiasi Africana\|malaltia de la son]] (ells varen conseguir erradicar la malaltia). Hi havia un lloc mèdic en cada aldea, i en ciutats més grans, les persones tingueren accés a hospitals ben equipats. L'Administració va continuar en les reformes econòmiques per mig de la construcció de vies férrees, ports, camins, mines, plantacions, àrees industrials, entre atres.

	Pero l'administració belga ha segut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme\|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Iglésia Catòlica]] i en alguns casos rars per iglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].		Pero l'administració belga ha segut caracterisada com un colonialisme de tall [[paternalisme\|paternalista]]. El sistema d'ensenyança fon dominat per l'[[Iglésia Catòlica]] i en alguns casos rars per iglésies [[protestants]], els plans d'estudi reflectien la religió cristiana i els valors occidentals. Per eixemple, en [[1948]], el 99,6% dels establiments educatius estaven controlats per missions cristianes. L'ensenyança brindada als natius era principalment religiosa i vocacional. Els chiquets deprenien a llegir i escriure, i certes nocions de matemàtiques, pero això era tot. El paternalisme belga es troba molt ben representat en la historieta [[Tintin en el Congo]].
Llínea 260:		Llínea 260:
	* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.		* [[Pradera inundada del Zeneze]], en un chicotet enclavament del surest, en la frontera en Zàmbia.

	Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme\|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes\|chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus\|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla\|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional\|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba\|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega\|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga\|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga\|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no varen poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per l'[[UNESCO]].		Entre les moltes espècies (algunes [[Endemisme\|endèmiques]] i moltes atres rares) que habiten en el seu territori podem trobar dos espècies de chimpansés; el [[Pa troglodytes\|chimpansé comú]] i el [[Pa paniscus\|bonobo]] o chimpansé nano, el [[Gorilla gorilla\|gorila de montanya]], l'[[ocapi]] i el paó del Congo. Cinc dels [[parc nacional\|parcs nacionals]] del país estan catalogats com [[Patrimoni de la Humanitat]]: els parcs nacionals de [[parc Nacional Garamba\|Garamba]], [[parc Nacional de Kahuzi-Biega\|Kahuzi-Biega]], [[parc nacional Salonga\|Salonga]] i [[parc Nacional Virunga\|Virunga]] i la [[Reserva de la Vida Silvestre de l'Ocapi]]. La guerra civil i l'empobrida economia han danyat molt la biodiversitat. Molts guarda parcs foren assessinats o no varen poder continuar en el seu treball. Estos cinc llocs estan llistats com a Patrimonis de la Humanitat en perill per la [[UNESCO]].

	Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha segut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central\|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient\|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtenguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.		Al pas dels sigles, el Congo, R.D. ha segut el centre de lo que es coneix com el problema del tràfic de carn [[Àfrica Central\|centreafricana]] d'animals silvestres, que és considerat per molts un problema [[Mig ambient\|mig ambiental]], i part de la crisis socioeconòmica que patix el país. La carn dels animals silvestres en que es trafica és obtinguda generalment per mig de trampes-gàbia de fil d'Aram, atres vegades en escopetes o armes originàriament obtenguts dels numerosos conflictes militars del Congo, R.D.
Llínea 396:		Llínea 396:
	En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/>		En [[1998]], l'any més recent del que es dispon de senyes, la taxa bruta de matriculació primària fon del 50 per cent. <ref name=ilab/> Els coeficients bruts de matriculació es basen en la número d'alumnes matriculats oficialment en l'escola primària i, per tant, no reflectixen necessàriament l'assistència a l'escola real. <ref name=ilab/>

	En [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>		En l'any [[2000]], el 65 per cent de chiquets d'edats entre 10 a 14 anys assistien a l'escola. <ref name=ilab/> Com a resultat dels 6 anys de guerra civil, més de 5,2 millons de chiquets en el país no reben l'educació. <ref name=ilab> "Congo, República Democràtica del". [Apreciació http://usinfo.state.gov/infousa/economy/ethics/docs/tda2005.pdf''2005 sobre les pijors formes de treball infantil'']. [[Oficina d'Assunts Laborals Internacionals]], [[EE.UU. Departament de Treball]] (2006). ''Este artícul incorpora text d'esta font, que està en el [[domini públic]] .</ref>

	== Economia ==		== Economia ==
Llínea 406:		Llínea 406:

	== Deports ==		== Deports ==
	En el país es practiquen diversos deports que en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo\|selecció de fútbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974\|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en [[1968]] i en [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament.		En el país es practiquen diversos deports que en les seues respectives seleccions a nivell internacional. La [[Selecció de fútbol de la República Democràtica del Congo\|selecció de fútbol]] va participar en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1974\|Copa del món]] de 1974 quan el país inclús es denominava [[Zaire]]. Ademés la selecció ha guanyat en dos ocasions la [[Copa Africana de nacions]], en l'any [[1968]] i en l'any [[1974]] davant de [[Ghana]] i [[Zàmbia]] respectivament.

	La principal competició [[fútbol\|fútbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe\|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club\|Vita Club]].		La principal competició [[fútbol\|fútbolística]] és la [[Linafoot]] i els equips en més victòries són el [[Daring Club Motema Pembe\|Motema Pembe]] i el [[AS Vita Club\|Vita Club]].
Llínea 452:		Llínea 452:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}
	~~{{Traduït de\|es\|Congo,_R.D.}}~~

	== Vore també ==		== Vore també ==
Llínea 469:		Llínea 468:
	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

			[[Categoria:Països]]
			[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria:República Democràtica del Congo]]		[[Categoria:República Democràtica del Congo]]
	~~[[Categoria:Països d'Àfrica]]~~

Valencian: /* Referències */

2022-10-20T00:30:21Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 00:30 20 oct 2022
Llínea 452:		Llínea 452:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}
			{{Traduït de\|es\|Congo,_R.D.}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-10-20T00:29:58Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:29 20 oct 2022
Llínea 468:		Llínea 468:
	{{Països d'Àfrica}}		{{Països d'Àfrica}}

	~~{{Traduït de\|es\|~~Congo~~,_R.D.}}~~		[[Categoria:República Democràtica del Congo]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Valencian: Text reemplaça - 'Zimbaue' a 'Zimbàbue'

2022-10-18T20:50:15Z

Text reemplaça - 'Zimbaue' a 'Zimbàbue'

← Revisió anterior		Revisió de 20:50 18 oct 2022
Llínea 131:		Llínea 131:
	=== Conflicte i transició ===		=== Conflicte i transició ===
	:''Vore: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo\|goverrn de transició de la RDC]].''		:''Vore: [[Primera Guerra del Congo]], [[Segona Guerra del Congo]], [[conflicte d'Ituri]] i [[Govern de transició de la República Democràtica del Congo\|goverrn de transició de la RDC]].''
	A mitan [[anys 90\|década de 1990]] la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo\|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[~~Zimbaue~~]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] varen intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].		A mitan [[anys 90\|década de 1990]] la situació empijorà radicalment. Dins del marc de la [[gran crisis de refugiats dels Grans Llacs]], el [[genocidi ruandés]] va provocar una remugada de refugiats que fugien de la guerra regnant en Ruanda i Burundi. L'incapacitat de Mobutu de manejar esta crisis, acompanyat de la pèrdua de soport per part d'occident permeté als seus opositors iniciar una [[Primera Guerra del Congo\|gran campanya en contra seu]] que va acabar en la seua fugida i la proclamació per part del líder rebel [[Laurent-Désiré Kabila]] de la "República Democràtica del Congo" en maig de 1997. Pero els aliats de Kabila pronte es bolcaren en contra seu i el seu règim fon desafiat per una rebelió recolzada per Ruanda i [[Uganda]] en agost de 1998. Tropes de [[Zimbàbue]], [[Angola]], [[Namíbia]], [[Chad]] i [[Sudan]] varen intervindre per a recolzar al nou règim en Kinshasa, iniciant-se una devastadora guerra coneguda com la "[[Segona Guerra del Congo]]" o [[Guerra Mundial Africana]], el conflicte que més vides ha costat en el món des de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]].

	Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de [[1999]]; aixina i tot, la lluita contínua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en [[2002]]. A finals de [[2003]], una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país contínua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]] '' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur\|Sur]].		Un cessament al foc fon declarat el [[10 de juliol]] de [[1999]]; aixina i tot, la lluita contínua prenent força especialment en la zona est del país, finançada pels ingressos de l'extracció illegal de minerals com [[coltan]], [[casiterita]] i [[diamant]]. Kabila fon assessinat en giner de [[2001]] i el seu fill [[Joseph Kabila]] fon nomenat Cap d'estat. El nou president ràpidament va començar negociacions per a finalisar la guerra i es firmà l'[[Acort de Pretòria]], en [[Suràfrica]], en [[2002]]. A finals de [[2003]], una fràgil pau preval des que es va instaurar El Govern de transició. Kabila va nomenar quatre vicepresidents, dos dels quals han lluitat per a expulsar-lo des de juliol del 2003. Gran part de l'est del país contínua sent insegur, principalment pel ''[[conflicte d'Ituri]] '' i les contínues activitats de les [[Forces Democràtiques per a la lliberació de Ruanda]] en les províncies de [[Kivu del Nort]] i del [[Kivu del Sur\|Sur]].
Llínea 401:		Llínea 401:
	[[File:Democratic Republic of the Congo GDP evolution-fr.svg\|thumb\|right\|400px\|Evolució del [[PIB]] per habitant en la República Democràtica del Congo i en Àfrica]]		[[File:Democratic Republic of the Congo GDP evolution-fr.svg\|thumb\|right\|400px\|Evolució del [[PIB]] per habitant en la República Democràtica del Congo i en Àfrica]]
	L'economia de la República Democràtica del Congo, una nació proveïda d'una grans recursos naturals, ha decaigut dràsticament des de la mitat de la [[década de 1980]]. Els dos conflictes recents (La [[Primera Guerra del Congo\|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]), que varen escomençar en [[1996]], han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, incrementant el seu [[deute extern]], i han supost la mort per la guerra, la [[fam canina]] i malalties, de 3,8 millons de persones.		L'economia de la República Democràtica del Congo, una nació proveïda d'una grans recursos naturals, ha decaigut dràsticament des de la mitat de la [[década de 1980]]. Els dos conflictes recents (La [[Primera Guerra del Congo\|Primera]] i [[Segona Guerra del Congo]]), que varen escomençar en [[1996]], han reduït la producció del país i els seus ingressos estatals, incrementant el seu [[deute extern]], i han supost la mort per la guerra, la [[fam canina]] i malalties, de 3,8 millons de persones.
	Actualment, la República Democràtica del Congo és el segon país més pobre del continent Africà, en un [[PIB per càpita]] de 300$, despuix de [[~~Zimbaue~~]]. <ref> [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/01/weodata/weorept.aspx?sy=2007&ey=2009&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=PPPPC&grp=0&a=&pr1.x=41&pr1.y=14 Evolució del PIB (PPA) per càpita des del 2007 fins al 2009] (en anglés), en ''World Economic Outlook Datava's'', [[Fondo Monetari Internacional]] (abril del 2008). Les celes pintades indiquen estimacions del FMI.</ref>		Actualment, la República Democràtica del Congo és el segon país més pobre del continent Africà, en un [[PIB per càpita]] de 300$, despuix de [[Zimbàbue]]. <ref> [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/01/weodata/weorept.aspx?sy=2007&ey=2009&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&c=512%2C446%2C914%2C666%2C612%2C668%2C614%2C672%2C311%2C946%2C213%2C137%2C911%2C962%2C193%2C674%2C122%2C676%2C912%2C548%2C313%2C556%2C419%2C678%2C513%2C181%2C316%2C682%2C913%2C684%2C124%2C273%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C942%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698%2C941&s=PPPPC&grp=0&a=&pr1.x=41&pr1.y=14 Evolució del PIB (PPA) per càpita des del 2007 fins al 2009] (en anglés), en ''World Economic Outlook Datava's'', [[Fondo Monetari Internacional]] (abril del 2008). Les celes pintades indiquen estimacions del FMI.</ref>

	L'incertea causada pel creixent conflicte, l'absència d'infraestructures i la dificultat per a operar en un ambient hostil, han reduït les operacions de comerç exterior. La guerra també ha intensificat l'impacte de problemes bàsics com ara l'inestable marc llegal, la corrupció, l'inflació i l'absència d'obertura en el govern en la política econòmica i operacions financeres. Les condicions han millorat a partir de [[2002]] en el arreplegament de les forces invasores. Un elevat número de missions del [[FMI]] i del [[Banc Mundial]] s'han reunit en el govern per a ajudar a desenrollar un pla econòmic coherent i el president [[Joseph Kabila]] ha començat a implementar reformes. Molta de l'activitat econòmica recau en activitats que queden fora de les senyes del [[PNB]] oficial.		L'incertea causada pel creixent conflicte, l'absència d'infraestructures i la dificultat per a operar en un ambient hostil, han reduït les operacions de comerç exterior. La guerra també ha intensificat l'impacte de problemes bàsics com ara l'inestable marc llegal, la corrupció, l'inflació i l'absència d'obertura en el govern en la política econòmica i operacions financeres. Les condicions han millorat a partir de [[2002]] en el arreplegament de les forces invasores. Un elevat número de missions del [[FMI]] i del [[Banc Mundial]] s'han reunit en el govern per a ajudar a desenrollar un pla econòmic coherent i el president [[Joseph Kabila]] ha començat a implementar reformes. Molta de l'activitat econòmica recau en activitats que queden fora de les senyes del [[PNB]] oficial.