Repúbliques marítimes - Historial de revisions

Reval en 12:57 18 gin 2026

2026-01-18T12:57:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:57 18 gin 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia\|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)\|Ragusa]].		No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia\|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)\|Ragusa]].

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Reval en 19:06 12 abr 2025

2025-04-12T19:06:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 12 abr 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia\|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)\|Ragusa]].		No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia\|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)\|Ragusa]].

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

Jose2 en 11:05 1 set 2024

2024-09-01T11:05:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:05 1 set 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	La definició de '''repúbliques marítimes''' (a voltes conegudes com a ''repúbliques marineres'') es pot estendre a algunes [[ciutat]]s costeres, [[italia]]nes o no, que entre els sigles [[sigle X\|X]] i el [[Sigle XV\|XV]] varen gojar d'una prosperitat econòmica gràcies a la seua activitat comercial, en un marc d'àmplia autonomia política. Generalment, la definició es referix en especial a quatre ciutats italianes: [[Amalfi (Itàlia)\|Amalfi]], [[Gènova]], [[Pisa]] i [[Venècia]].		La definició de '''repúbliques marítimes''' (a voltes conegudes com a ''repúbliques marineres'') es pot estendre a algunes [[ciutat]]s costeres, [[italia]]nes o no, que entre els sigles [[sigle X\|X]] i el [[Sigle XV\|XV]] varen gojar d'una prosperitat econòmica gràcies a la seua activitat comercial, en un marc d'àmplia autonomia política. Generalment, la definició es referix en especial a quatre ciutats italianes: [[Amalfi (Itàlia)\|Amalfi]], [[Gènova]], [[Pisa]] i [[Venècia]].

	No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia\|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)\|Ragusa]].		No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia\|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)\|Ragusa]].

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 19:02 27 jun 2022

2022-06-27T19:02:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 27 jun 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	* Gianfaldoni, P. (2001). ''Le antiche Repubbliche marinare. Le origini, la storia, le regate'' - CLD.		* Gianfaldoni, P. (2001). ''Le antiche Repubbliche marinare. Le origini, la storia, le regate'' - CLD.
	* Lodolini, Armando (1967). ''Le repubbliche del mare'', edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma.		* Lodolini, Armando (1967). ''Le repubbliche del mare'', edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma.



	[[Categoria:Repúbliques marítimes\| ]]		[[Categoria:Repúbliques marítimes\| ]]

Jose2 en 09:35 10 gin 2017

2017-01-10T09:35:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:35 10 gin 2017
Llínea 14:		Llínea 14:
	* Gianfaldoni, P. (2001). ''Le antiche Repubbliche marinare. Le origini, la storia, le regate'' - CLD.		* Gianfaldoni, P. (2001). ''Le antiche Repubbliche marinare. Le origini, la storia, le regate'' - CLD.
	* Lodolini, Armando (1967). ''Le repubbliche del mare'', edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma.		* Lodolini, Armando (1967). ''Le repubbliche del mare'', edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma.



	[[Categoria:Repúbliques marítimes\| ]]		[[Categoria:Repúbliques marítimes\| ]]

Jose2 en 18:58 25 set 2016

2016-09-25T18:58:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 25 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Naval Jack of Italy.svg\|thumb\|200px\|Bandera que agrupa els emblemes de les repúbliques marítimes més conegudes: des de dalt a l'esquerra, en sentit horari, els emblemes de Venècia, Gènova, Pisa i Amalfi.]]		[[Archiu:Naval Jack of Italy.svg\|thumb\|200px\|Bandera que agrupa els emblemes de les repúbliques marítimes més conegudes: des de dalt a l'esquerra, en sentit horari, els emblemes de Venècia, Gènova, Pisa i Amalfi.]]

	La definició de '''repúbliques marítimes''' (a voltes conegudes com a ''repúbliques marineres'') es pot estendre a algunes [[ciutat]]és costeres, [[italia]]nes o no, que entre els sigles [[sigle X\|X]] i el [[Sigle XV\|XV]] varen gojar d'una prosperitat econòmica gràcies a la seua activitat comercial, en un marc d'àmplia autonomia política. Generalment, la definició es referix en especial a quatre ciutats italianes: [[Amalfi (Itàlia)\|Amalfi]], [[Gènova]], [[Pisa]] i [[Venècia]].		La definició de '''repúbliques marítimes''' (a voltes conegudes com a ''repúbliques marineres'') es pot estendre a algunes [[ciutat]]s costeres, [[italia]]nes o no, que entre els sigles [[sigle X\|X]] i el [[Sigle XV\|XV]] varen gojar d'una prosperitat econòmica gràcies a la seua activitat comercial, en un marc d'àmplia autonomia política. Generalment, la definició es referix en especial a quatre ciutats italianes: [[Amalfi (Itàlia)\|Amalfi]], [[Gènova]], [[Pisa]] i [[Venècia]].

	No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia\|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)\|Ragusa]].		No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia\|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)\|Ragusa]].

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:Naval Jack of Italy.svg|thumb|200px|Bandera que agrupa els emblemes de les repúbliques marítimes més conegudes: des de dalt a l'esquerra, en sentit...»

2016-09-22T14:43:59Z

Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:Naval Jack of Italy.svg|thumb|200px|Bandera que agrupa els emblemes de les repúbliques marítimes més conegudes: des de dalt a l'esquerra, en sentit...»

Pàgina nova

[[Archiu:Naval Jack of Italy.svg|thumb|200px|Bandera que agrupa els emblemes de les repúbliques marítimes més conegudes: des de dalt a l'esquerra, en sentit horari, els emblemes de Venècia, Gènova, Pisa i Amalfi.]]

La definició de '''repúbliques marítimes''' (a voltes conegudes com a ''repúbliques marineres'') es pot estendre a algunes [[ciutat]]és costeres, [[italia]]nes o no, que entre els sigles [[sigle X|X]] i el [[Sigle XV|XV]] varen gojar d'una prosperitat econòmica gràcies a la seua activitat comercial, en un marc d'àmplia autonomia política. Generalment, la definició es referix en especial a quatre ciutats italianes: [[Amalfi (Itàlia)|Amalfi]], [[Gènova]], [[Pisa]] i [[Venècia]].

No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de [[república]] [[oligarquia|oligàrquica]], [[moneda]] i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les [[Creuades]], contaven en una flota naval, tenien [[fundago]]s (colónies comercials), «cònsuls de les ''nationes''», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren [[Ancona]]<ref name=Natalucci>Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci ''Ancona città millenaria''; Costanzo Rinaudo, in ''Rivista storica italiana'', Vol. 88; Guglielmo Heyd ''Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo'', Vol. 1; Alberto Guglielmotti ''Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono'', Vol. 1; Antonio Leoni, I''storia d'Ancona Capitale della Marca Anconitana'', Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo</ref>, [[Gaeta]], [[Noli]] i [[Ragusa (Croàcia)|Ragusa]].

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==
* Benvenuti, G. (1989). ''Le Repubbliche Marinare. Amalfi, Pisa, Genova, Venezia''. Roma: Newton & Compton editori s.r.l.
* Durant, Will (1953). ''The Renaissance''. New York: MJF Books. ISBN 1-56731-016-8
* Frugoni, A. (1958). ''Le Repubbliche Marinare''. Torino: ERI.
* Gianfaldoni, P. (2001). ''Le antiche Repubbliche marinare. Le origini, la storia, le regate'' - CLD.
* Lodolini, Armando (1967). ''Le repubbliche del mare'', edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma.

[[Categoria:Repúbliques marítimes| ]]