Repoblació del Regne de Valéncia - Historial de revisions

Jose2: /* Població valenciana */

2021-07-09T15:21:32Z

Població valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 15:21 9 jul 2021
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Població valenciana ==		== Població valenciana ==
	[[File:Location map Taifa of Valencia.svg\|thumb\|right\|~~400px~~\|<center>Taifa de Valéncia dins de l'[[Al-Andalus]].</center>]]		[[File:Location map Taifa of Valencia.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>Taifa de Valéncia dins de l'[[Al-Andalus]].</center>]]
	Ans de l'arribada dels cristians a lliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels àraps el Regne de Valéncia estava poblat per mossàraps, àraps, berebers, i minories de judeus.		Ans de l'arribada dels cristians a lliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels àraps el Regne de Valéncia estava poblat per mossàraps, àraps, berebers, i minories de judeus.

Jose2: /* Governació d'Oriola */

2021-07-09T15:21:07Z

Governació d'Oriola

← Revisió anterior		Revisió de 15:21 9 jul 2021
Llínea 60:		Llínea 60:

	== Governació d'Oriola ==		== Governació d'Oriola ==
	[[~~Image~~:Division administrativa del Reino de Valencia ~~durante los siglos XIV a XVII copia~~.~~png~~\|thumb\|right\|300px\|Governació del Regne de Valéncia i Oriola dins del [[Regne de Valéncia]].]]		[[Archiu:Division administrativa del Reino de Valencia.jpg\|thumb\|right\|300px\|Governació del Regne de Valéncia i Oriola dins del [[Regne de Valéncia]].]]

	Segons nos conten en el llibre ''Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>[http://4.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/SoVzjCa4iLI/AAAAAAAAAKw/H4BVO2he_zI/s1600-h/pag+61.jpg Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, foli XV.]</ref> a l'igual que la ciutat de [[Múrcia (Ciutat)\|Múrcia]] els llocs que foren poblats en [[Catalunya\|catalans]] són els de la [[Governació d'Oriola]]. Parla de les ciutats d'[[Oriola]], [[Elig]] i [[Alacant]] entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo més bell catalanesch de tot lo món" referit a tal zona.		Segons nos conten en el llibre ''Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>[http://4.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/SoVzjCa4iLI/AAAAAAAAAKw/H4BVO2he_zI/s1600-h/pag+61.jpg Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, foli XV.]</ref> a l'igual que la ciutat de [[Múrcia (Ciutat)\|Múrcia]] els llocs que foren poblats en [[Catalunya\|catalans]] són els de la [[Governació d'Oriola]]. Parla de les ciutats d'[[Oriola]], [[Elig]] i [[Alacant]] entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo més bell catalanesch de tot lo món" referit a tal zona.

Jose2: /* Població valenciana */

2021-07-09T15:16:59Z

Població valenciana

← Revisió anterior		Revisió de 15:16 9 jul 2021
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Població valenciana ==		== Població valenciana ==
	[[~~Image~~:Taifa de Valencia.~~jpg~~\|thumb\|right\|400px\|<center>Taifa de Valéncia dins de l'[[Al-Andalus]].</center>]]		[[File:Location map Taifa of Valencia.svg\|thumb\|right\|400px\|<center>Taifa de Valéncia dins de l'[[Al-Andalus]].</center>]]
	Ans de l'arribada dels cristians a lliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels àraps el Regne de Valéncia estava poblat per mossàraps, àraps, berebers, i minories de judeus.		Ans de l'arribada dels cristians a lliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels àraps el Regne de Valéncia estava poblat per mossàraps, àraps, berebers, i minories de judeus.

Jose2 en 12:26 18 oct 2019

2019-10-18T12:26:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 18 oct 2019
Llínea 77:		Llínea 77:

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Regne de Valéncia]]

Jose2: /* Governació d'Oriola */

2019-05-18T10:41:54Z

Governació d'Oriola

← Revisió anterior		Revisió de 10:41 18 maig 2019
Llínea 64:		Llínea 64:
	Segons nos conten en el llibre ''Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>[http://4.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/SoVzjCa4iLI/AAAAAAAAAKw/H4BVO2he_zI/s1600-h/pag+61.jpg Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, foli XV.]</ref> a l'igual que la ciutat de [[Múrcia (Ciutat)\|Múrcia]] els llocs que foren poblats en [[Catalunya\|catalans]] són els de la [[Governació d'Oriola]]. Parla de les ciutats d'[[Oriola]], [[Elig]] i [[Alacant]] entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo més bell catalanesch de tot lo món" referit a tal zona.		Segons nos conten en el llibre ''Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer''<ref>[http://4.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/SoVzjCa4iLI/AAAAAAAAAKw/H4BVO2he_zI/s1600-h/pag+61.jpg Chronica o descripció dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, foli XV.]</ref> a l'igual que la ciutat de [[Múrcia (Ciutat)\|Múrcia]] els llocs que foren poblats en [[Catalunya\|catalans]] són els de la [[Governació d'Oriola]]. Parla de les ciutats d'[[Oriola]], [[Elig]] i [[Alacant]] entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo més bell catalanesch de tot lo món" referit a tal zona.

	~~En tot i això~~, tal població no supongué que les ciutats de la Governació d'Oriola foren únicament catalans ya que tal i com cita la Chronica en una ocasió, els serrahins feren treues i mantingueren la pau en el rei i podien seguir vivint en terres valencianes (ademés dels mossàraps), i de que en el full XV<ref>[http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=60&aceptar=Aceptar&path=1000257&forma=&presentacion=pagina&responsabilidad_civil=on Foli XV de la Chronica dels fets i hazanyes del rei en Jaume Primer]</ref> de la chronica diu:		Encara que, tal població no supongué que les ciutats de la Governació d'Oriola foren únicament catalans ya que tal i com cita la Chronica en una ocasió, els serrahins feren treues i mantingueren la pau en el rei i podien seguir vivint en terres valencianes (ademés dels mossàraps), i de que en el full XV<ref>[http://bv2.gva.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=60&aceptar=Aceptar&path=1000257&forma=&presentacion=pagina&responsabilidad_civil=on Foli XV de la Chronica dels fets i hazanyes del rei en Jaume Primer]</ref> de la chronica diu:

	* ''a partit dels Serrahins quil reterela dita ciutat ço es saber, la meytat e l'altra meytat se retengueren a llurs ops baix la sua senyoria [...] aquesta ciutat fo axi partida, lo dit Rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Serrahins vaeren que entre ells, e els Chrestians no podia haver bona companya en la dita ciutat, e axi demanaren, e soplegaren al dit senyor Rei que li plagues, que li prengues la llur part de la ciutat, e la poblara de qui ell tengues per be, e que els donas un raval en que ells se poguessen murar, e estar segurs''		* ''a partit dels Serrahins quil reterela dita ciutat ço es saber, la meytat e l'altra meytat se retengueren a llurs ops baix la sua senyoria [...] aquesta ciutat fo axi partida, lo dit Rey la pobla de les sues gents, e a pochs de dies los Serrahins vaeren que entre ells, e els Chrestians no podia haver bona companya en la dita ciutat, e axi demanaren, e soplegaren al dit senyor Rei que li plagues, que li prengues la llur part de la ciutat, e la poblara de qui ell tengues per be, e que els donas un raval en que ells se poguessen murar, e estar segurs''

Jose2: /* Cases */

2019-04-11T22:52:37Z

Cases

← Revisió anterior		Revisió de 22:52 11 abr 2019
Llínea 47:		Llínea 47:

	== Cases ==		== Cases ==
	En el any [[1510]] en les corts de Monzón se contaven 55.616 cases per a tot el regne, de les que 9.789 cases estaven en la ciutat de [[Valéncia]].		En l'any [[1510]] en les corts de Monzón se contaven 55.616 cases per a tot el regne, de les que 9.789 cases estaven en la ciutat de [[Valéncia]].

	== Ciutat de Valéncia ==		== Ciutat de Valéncia ==

Jose2: /* Índex de repoblacions */

2019-04-11T22:52:05Z

Índex de repoblacions

← Revisió anterior		Revisió de 22:52 11 abr 2019
Llínea 36:		Llínea 36:
	*Per determinar_____5,41%		*Per determinar_____5,41%

	En [[1475]] el quadro de l'immigració per regions oferix estes procedències:		En l'any [[1475]] el quadro de l'immigració per regions oferix estes procedències:

	*Castellans___63,5%		*Castellans___63,5%

Jose2: Text reemplaça - ' n´' a ' n' '

2019-04-09T10:24:05Z

Text reemplaça - ' n´' a ' n' '

← Revisió anterior		Revisió de 10:24 9 abr 2019
Llínea 57:		Llínea 57:
	No se sap el dia de la rendició del castell de [[Castelló]], segurament va ser entre [[agost]] i [[novembre]] de [[1233]]. La Crònica de [[Jaume I]] diu que varen ser respectats en els seus bens els moros d'Uxó , [[Nules]] i Castelló i en [[1243]] Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. El [[8 de setembre]] de [[1251]] Jaume I , estant en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipòtesis, l'alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castelló, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentació definitiva al respecte. Segons el Llibre del Repartiment els hereus que varen repoblar Castelló varen ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, més els anteriors pobladors d'estes terres.		No se sap el dia de la rendició del castell de [[Castelló]], segurament va ser entre [[agost]] i [[novembre]] de [[1233]]. La Crònica de [[Jaume I]] diu que varen ser respectats en els seus bens els moros d'Uxó , [[Nules]] i Castelló i en [[1243]] Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. El [[8 de setembre]] de [[1251]] Jaume I , estant en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipòtesis, l'alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castelló, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentació definitiva al respecte. Segons el Llibre del Repartiment els hereus que varen repoblar Castelló varen ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, més els anteriors pobladors d'estes terres.

	Diu V. Traver <ref>''Antigüedades de Castellón de la Plana'' Llibre de V. Traver</ref> que en Castelló , en [[1350]] , ya ~~n´hi~~ havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no més 105 habitants cristians varen repoblar Castelló, tenim que entendre que el percentage, en relació als pobladors mossàraps i moriscs era molt baix, confirmant la afirmació de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...<ref>http://www.idiomavalencia.com/docs/var/castellorepoblacio.htm</ref>		Diu V. Traver <ref>''Antigüedades de Castellón de la Plana'' Llibre de V. Traver</ref> que en Castelló , en [[1350]] , ya n' hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no més 105 habitants cristians varen repoblar Castelló, tenim que entendre que el percentage, en relació als pobladors mossàraps i moriscs era molt baix, confirmant la afirmació de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...<ref>http://www.idiomavalencia.com/docs/var/castellorepoblacio.htm</ref>

	== Governació d'Oriola ==		== Governació d'Oriola ==

Jose2: Text reemplaça - ' l´' a ' l''

2019-04-08T15:09:43Z

Text reemplaça - ' l´' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 15:09 8 abr 2019
Llínea 55:		Llínea 55:

	== Ciutat de Castelló ==		== Ciutat de Castelló ==
	No se sap el dia de la rendició del castell de [[Castelló]], segurament va ser entre [[agost]] i [[novembre]] de [[1233]]. La Crònica de [[Jaume I]] diu que varen ser respectats en els seus bens els moros d'Uxó , [[Nules]] i Castelló i en [[1243]] Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. El [[8 de setembre]] de [[1251]] Jaume I , estant en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipòtesis, ~~l´alqueria~~ de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castelló, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentació definitiva al respecte. Segons el Llibre del Repartiment els hereus que varen repoblar Castelló varen ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, més els anteriors pobladors d'estes terres.		No se sap el dia de la rendició del castell de [[Castelló]], segurament va ser entre [[agost]] i [[novembre]] de [[1233]]. La Crònica de [[Jaume I]] diu que varen ser respectats en els seus bens els moros d'Uxó , [[Nules]] i Castelló i en [[1243]] Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats. El [[8 de setembre]] de [[1251]] Jaume I , estant en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipòtesis, l'alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castelló, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentació definitiva al respecte. Segons el Llibre del Repartiment els hereus que varen repoblar Castelló varen ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, més els anteriors pobladors d'estes terres.

	Diu V. Traver <ref>''Antigüedades de Castellón de la Plana'' Llibre de V. Traver</ref> que en Castelló , en [[1350]] , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no més 105 habitants cristians varen repoblar Castelló, tenim que entendre que el percentage, en relació als pobladors mossàraps i moriscs era molt baix, confirmant la afirmació de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...<ref>http://www.idiomavalencia.com/docs/var/castellorepoblacio.htm</ref>		Diu V. Traver <ref>''Antigüedades de Castellón de la Plana'' Llibre de V. Traver</ref> que en Castelló , en [[1350]] , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no més 105 habitants cristians varen repoblar Castelló, tenim que entendre que el percentage, en relació als pobladors mossàraps i moriscs era molt baix, confirmant la afirmació de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...<ref>http://www.idiomavalencia.com/docs/var/castellorepoblacio.htm</ref>

Jose2: Text reemplaça - 'vingut' a 'vengut'

2018-02-22T14:12:20Z

Text reemplaça - 'vingut' a 'vengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:12 22 feb 2018
Llínea 44:		Llínea 44:
	*Baleàrics____0,5%		*Baleàrics____0,5%

	Segons el professor [[Antonio Ubieto Arteta]] els repobladors de la reconquista serien entre dos mil i tres mil ~~vinguts~~ principalment d'[[Aragó]] i [[Catalunya]] pero també mesclats en gent d'atres països europeus al tractar-se la conquista d'una creuada.		Segons el professor [[Antonio Ubieto Arteta]] els repobladors de la reconquista serien entre dos mil i tres mil venguts principalment d'[[Aragó]] i [[Catalunya]] pero també mesclats en gent d'atres països europeus al tractar-se la conquista d'una creuada.

	== Cases ==		== Cases ==