Resolució Killilea - Historial de revisions

Xavier: /* Cites */

2025-10-12T11:13:09Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 12 oct 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|1991. Des del 13 de maig de 1991 l'[[Unió Europea\|Unio europea]] reconeix la denominacio de [[Idioma valencià\|IDIOMA VALENCIÀ]]. La UE reconegue a la [[Generalitat Valenciana]] 'la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el mon sancer i en qualsevol mig, impres o no, una versio en LLENGUA VALENCIANA'.

			En eixe moment governava el [[PSOE]] en Madrit i Valencia, i [[CiU]] en Catalunya. (Una atra volta mes el socialisme del [[2006]], comparat en aquell del [[1991]], posa en evidencia la seua incoherencia contradictoria i versatil, per a res d'acort ni en les fonts historiques, ni en les institucions europees).

			La LLENGUA VALENCIANA, diferenciada del catala per la UE, es declarà oficial i aixina està reconeguda la seua denominacio en Europa des del 5 de novembre de [[1992]], despres de l'aprovacio de la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries\|Carta Europea de Llengües Minoritaries]], a la que s'adjuntà l'informe del Comite d'Experts de data del 13 de febrer de 1991, en la pagina 80, del qual es reconeix el catala, i en la 81, totalment diferenciada, el VALENCIÀ.

			De la mateixa manera el ple del Parlament Europeu aprovà la '[[Killilea Resolution]]' en la que, en el seu document tecnic anex, figura reconeguda la LLENGUA VALENCIANA (pag. 49) diferenciada del catala (pag. 21).\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}}

	{{Cita\|¿Sabies que l'Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?		{{Cita\|¿Sabies que l'Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?

Lluísm en 18:32 1 ago 2025

2025-08-01T18:32:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:32 1 ago 2025
Llínea 29:		Llínea 29:
	* [[Unió Europea]]		* [[Unió Europea]]
	* [[Llengua valenciana]]		* [[Llengua valenciana]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 11:16 6 set 2023

2023-09-06T11:16:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 6 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Resolució Killilea''' o '''Killilea resolution''', sobre les llengües minoritaries d'[[Europa]].		La '''Resolució Killilea''' o '''Killilea resolution''', sobre les llengües minoritaries d'[[Europa]].

			== Història ==

	Des del [[13 de maig]] de [[1991]] la [[UE]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.		Des del [[13 de maig]] de [[1991]] la [[UE]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.

Valencian: Text reemplaça - 'la Unió' a 'l'Unió'

2023-09-05T02:04:34Z

Text reemplaça - 'la Unió' a 'l'Unió'

← Revisió anterior		Revisió de 02:04 5 set 2023
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|¿Sabies que la Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?		{{Cita\|¿Sabies que l'Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?
	L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 en acabant de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per la Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries\|Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de la Unió Europea (UE).\|[[Pedro Fuentes Caballero]]}}		L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 en acabant de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per l'Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries\|Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de l'Unió Europea (UE).\|[[Pedro Fuentes Caballero]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 16:31 22 ago 2022

2022-08-22T16:31:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:31 22 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Resolució Killilea''' o '''Killilea resolution''', sobre les llengües minoritaries d'[[Europa]]		La '''Resolució Killilea''' o '''Killilea resolution''', sobre les llengües minoritaries d'[[Europa]].

	Des del [[13 de maig]] de [[1991]] la [[UE]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.		Des del [[13 de maig]] de [[1991]] la [[UE]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública [[Emèrit Bono]]. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.

Xavier: /* Cites */

2022-08-22T16:27:54Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 16:27 22 ago 2022
Llínea 20:		Llínea 20:

	{{Cita\|¿Sabies que la Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?		{{Cita\|¿Sabies que la Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?
	L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 en acabant de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per la Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries\|Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de la Unió Europea (UE).\|Pedro Fuentes Caballero}}		L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 en acabant de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per la Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries\|Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de la Unió Europea (UE).\|[[Pedro Fuentes Caballero]]}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'després' a 'en acabant'

2022-06-03T19:43:31Z

Text reemplaça - 'després' a 'en acabant'

← Revisió anterior		Revisió de 19:43 3 jun 2022
Llínea 20:		Llínea 20:

	{{Cita\|¿Sabies que la Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?		{{Cita\|¿Sabies que la Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?
	L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 ~~després~~ de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per la Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries\|Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de la Unió Europea (UE).\|Pedro Fuentes Caballero}}		L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 en acabant de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per la Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries\|Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de la Unió Europea (UE).\|Pedro Fuentes Caballero}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Vore també */

2021-08-15T10:46:32Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 10:46 15 ago 2021
Llínea 24:		Llínea 24:
	== Vore també ==		== Vore també ==

			* [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]]
	* [[Unió Europea]]		* [[Unió Europea]]
	* [[Llengua valenciana]]		* [[Llengua valenciana]]

Xavier: /* Cites */

2021-08-15T10:45:57Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 10:45 15 ago 2021
Llínea 20:		Llínea 20:

	{{Cita\|¿Sabies que la Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?		{{Cita\|¿Sabies que la Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?
	L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 després de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per la Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la [[Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de la Unió Europea (UE).\|Pedro Fuentes Caballero}}		L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 després de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per la Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la [[Carta Europea de Llengües Minoritàries\|Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de la Unió Europea (UE).\|Pedro Fuentes Caballero}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 10:42 15 ago 2021

2021-08-15T10:42:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 15 ago 2021
Llínea 16:		Llínea 16:

	El Valencià, és un dels 5 idiomes reconeguts en la Constitució Espanyola a través de l'Estatut d'Autonomia Valencià i és Llengua Oficial Europea des del [[28 de febrer]] de [[1994]], dia en que va ser inscrita en el Catàlec de Llengües Minoritàries Europees, d'acort en l'Informe i Resolució Killilea, a instàncies d'entitats culturals valencianistes.		El Valencià, és un dels 5 idiomes reconeguts en la Constitució Espanyola a través de l'Estatut d'Autonomia Valencià i és Llengua Oficial Europea des del [[28 de febrer]] de [[1994]], dia en que va ser inscrita en el Catàlec de Llengües Minoritàries Europees, d'acort en l'Informe i Resolució Killilea, a instàncies d'entitats culturals valencianistes.

			== Cites ==

			{{Cita\|¿Sabies que la Unió Europea reconeix el valencià com una llengua europea, independent i diferenciada del català?
			L'Unió Europea (UE) reconeix la llengua valenciana (en esta denominació concreta, a més) des del 13 de maig de 1991 després de firmar llavors un conveni en la Generalitat Valenciana en què s'assigna ad esta el "derecho exclusivo" de traduir i publicar el document europeu "Eurovoc". En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptes. Fruit del conveni, la UE va reconéixer a la Generalitat Valenciana "la potestat i el dret exclusiu de traduir i publicar en el món sancer i en qualsevol mig, imprés o no, una versió en llengua valenciana". En posterioritat, la llengua valenciana -diferenciada del català- fon reconeguda com a llengua minoritària per la Unió Europea (UE) el 5 de novembre de 1992. Eixe dia els estats membres del Consell d'Europa van aprovar en Estrasburc la [[Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries]] a la que es va adjuntar l'informe del comité d'experts de data 13 de febrer de 1991 en la pàgina de la qual 80 es reconeix el català i en la 81, totalment diferenciada, el valencià. No sols el Consell d'Europa va avalar l'independència de la llengua valenciana. També ho va fer el ple del Parlament Europeu, que va aprovar l'Informe i Resolució Killilea en la que en el seu document tècnic annex figura reconeguda la llengua valenciana (p. 49) diferenciada del català (p. 21). El Parlament Europeu la va aprovar el 9 de febrer de 1994 en 318 vots a favor, 1 en contra i 6 abstencions. El 16 de novembre de 2005 el Comité de Regions fon la primera institució comunitària que va permetre l'ús de les llengües cooficials d'Espanya. Així, el CR fon la primera en aplicar l'acort polític conseguit en el Consell Europeu del 13 de juny de 2005 que va autorisar l'ús del valencià, el català, el gallec i el vasc en les institucions de la Unió Europea (UE).\|Pedro Fuentes Caballero}}

	== Vore també ==		== Vore també ==