Revista Serra d'Or - Historial de revisions

Xavier en 09:40 20 oct 2025

2025-10-20T09:40:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:40 20 oct 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Serrad'or.jpg\|thumb\|250px\|Portada de la revista]]		[[Archiu:Serrad'or.jpg\|thumb\|250px\|Portada de la revista, juny de 1968, dedicada als valencians]]

	'''Serra d'Or''' és el nom d'una revista espanyola, escrita en [[català]], que s'edita en [[Catalunya]], naixcuda de forma oficial i en el seu format actual en [[octubre]] de l'any [[1959]] a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat en una tirada d'uns 8.000 eixemplars mensuals. Només utilisa l'idioma català.		'''Serra d'Or''' és el nom d'una revista espanyola, escrita en [[català]], que s'edita en [[Catalunya]], naixcuda de forma oficial i en el seu format actual en [[octubre]] de l'any [[1959]] a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat en una tirada d'uns 8.000 eixemplars mensuals. Només utilisa l'idioma català.

Xavier: /* Cites */

2024-12-06T11:28:42Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 6 dec 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	* [[Revista Serra d'Or]]		* [[Revista Serra d'Or]]

	{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua ~~Valenciana~~, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).		{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).

	Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...		Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...

Jose2 en 18:35 24 oct 2024

2024-10-24T18:35:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 24 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Serrad'or.jpg\|thumb\|250px\|Portada de la revista]]

	'''Serra d'Or''' és el nom d'una revista espanyola, escrita en [[català]], que s'edita en [[Catalunya]], naixcuda de forma oficial i en el seu format actual en [[octubre]] de l'any [[1959]] a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat en una tirada d'uns 8.000 eixemplars mensuals. Només utilisa l'idioma català.		'''Serra d'Or''' és el nom d'una revista espanyola, escrita en [[català]], que s'edita en [[Catalunya]], naixcuda de forma oficial i en el seu format actual en [[octubre]] de l'any [[1959]] a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat en una tirada d'uns 8.000 eixemplars mensuals. Només utilisa l'idioma català.

Jose2 en 18:29 24 oct 2024

2024-10-24T18:29:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:29 24 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Serra d'Or''' és el nom d'una revista espanyola, escrita en català, que s'edita en [[Catalunya]], naixcuda de forma oficial i en el seu format actual en octubre de l'any [[1959]] a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat en una tirada d'uns 8.000 eixemplars mensuals. Només utilisa l'idioma català.		'''Serra d'Or''' és el nom d'una revista espanyola, escrita en [[català]], que s'edita en [[Catalunya]], naixcuda de forma oficial i en el seu format actual en [[octubre]] de l'any [[1959]] a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat en una tirada d'uns 8.000 eixemplars mensuals. Només utilisa l'idioma català.

	== Història ==		== Història ==

	Els orígens de la revista es remonten, de fet, a [[1946]], en ocasió de les festes d'entronisació de la [[Verge de Montserrat]]. A pesar de les dificultats del moment, es va produir una trobada entre intelectuals catalans i l'[[abadia de Montserrat]] que tractava de fusionar les dos publicacions que es trobaven a l'ampar de Montserrat i que havien sorgit per separat: ''Germinàbit'' i ''Serra d'Or'', que editaven els treballadors del monasteri. A finals de [[1959]], les dos revistes es varen fusionar, integrant-se l'equip de ''Germinàbit'' ([[Ramon Bastardes]] i [[Max Cahner]], que s'havien incorporat a través de [[Josep Benet]]) en ''Serra d'Or''. Per eixa raó la revista du en la seua portada l'indicació de ''Segona época''.		Els orígens de la revista es remonten, de fet, a l'any [[1946]], en ocasió de les festes d'entronisació de la [[Verge de Montserrat]]. A pesar de les dificultats del moment, es va produir una trobada entre intelectuals catalans i l'[[abadia de Montserrat]] que tractava de fusionar les dos publicacions que es trobaven a l'ampar de Montserrat i que havien sorgit per separat: ''Germinàbit'' i ''Serra d'Or'', que editaven els treballadors del monasteri. A finals de [[1959]], les dos revistes es varen fusionar, integrant-se l'equip de ''Germinàbit'' ([[Ramon Bastardes]] i [[Max Cahner]], que s'havien incorporat a través de [[Josep Benet]]) en ''Serra d'Or''. Per eixa raó la revista du en la seua portada l'indicació de ''Segona época''.

	De colp i repent es va convertir en una plataforma per als intelectuals catalans de la segona mitat del [[sigle XX]], en un principi dins de les possibilitats d'activisme cultural que oferia el [[franquisme]] en la censura. Frut de la ''Crida als escriptors joves'' (sic) (que encara es realisa anualment als escritors de menys de 30 anys) varen sorgir noms com el de Montserrat Roig, Oriol Pi de Cabanyes, Carme Riera, [[Baltasar Porcel]], o [[Terenci Moix]]. Estos i molts atres noms rellevants de la lliteratura catalana varen publicar els seus primers artículs en ''Serra d'Or''.		De colp i repent es va convertir en una plataforma per als intelectuals catalans de la segona mitat del [[sigle XX]], en un principi dins de les possibilitats d'activisme cultural que oferia el [[franquisme]] en la censura. Frut de la ''Crida als escriptors joves'' (sic) (que encara es realisa anualment als escritors de menys de 30 anys) varen sorgir noms com el de Montserrat Roig, Oriol Pi de Cabanyes, Carme Riera, [[Baltasar Porcel]], o [[Terenci Moix]]. Estos i molts atres noms rellevants de la lliteratura catalana varen publicar els seus primers artículs en ''Serra d'Or''.

	Des de [[1964]] fins a [[1995]] estigué dirigida pel sacerdot Maur Maria Boix, a qui va succeir Josep Massot i Muntaner. De [[1963]] a [[1989]] el redactor en cap fon [[Jordi Sarsanedas]], substituït per Marta Nadal. Despuix de la dictadura, es va mantindre l'aspecte cultural de la revista i es varen incloure temes polítics de caràcter general, sense posicionar-se en grup algun, havent colaboradors de totes les tendències. Entre els membres del seu consell editor, es troben i han figurat noms de la talla d'[[Antoni Maria Badia i Margarit]], Oriol Bohigas, Ramon Bastardes, Sebastià Benet, Josep Maria Bricall, [[Max Cahner]], Jordi Carbonell, Josep M. Castellet, [[Alexandre Cirici]], [[Joan Colomines]], Xavier Fàbregas, Joaquim Molas, Miquel Porter i Moix, Antoni de Rosselló, Josep Termes, Francesc Vallverdú i Jordi Ventura, entre uns atres.		Des de l'any [[1964]] fins a l'any [[1995]] estigué dirigida pel sacerdot Maur Maria Boix, a qui va succeir Josep Massot i Muntaner. De [[1963]] a [[1989]] el redactor en cap fon [[Jordi Sarsanedas]], substituït per Marta Nadal. Despuix de la dictadura, es va mantindre l'aspecte cultural de la revista i es varen incloure temes polítics de caràcter general, sense posicionar-se en grup algun, havent colaboradors de totes les tendències. Entre els membres del seu consell editor, es troben i han figurat noms de la talla d'[[Antoni Maria Badia i Margarit]], Oriol Bohigas, Ramon Bastardes, Sebastià Benet, Josep Maria Bricall, [[Max Cahner]], Jordi Carbonell, Josep M. Castellet, [[Alexandre Cirici]], [[Joan Colomines]], Xavier Fàbregas, Joaquim Molas, Miquel Porter i Moix, Antoni de Rosselló, Josep Termes, Francesc Vallverdú i Jordi Ventura, entre uns atres.

	En les seues pàgines han escrit un gran número de colaboradors, de procedències ideològiques molt diverses, en un temari molt ampli, com política, disseny, arquitectura i urbanisme, religió, economia, arts plàstiques, cine, teatre, llengua, lliteratura, etc...		En les seues pàgines han escrit un gran número de colaboradors, de procedències ideològiques molt diverses, en un temari molt ampli, com política, disseny, arquitectura i urbanisme, religió, economia, arts plàstiques, cine, teatre, llengua, lliteratura, etc...

	En la década de [[1960]] es varen establir els premis Crítica Serra d'Or que inclouen les modalitats de novela, conte, poesia, traducció, lliteratura jovenil, crítica lliterària i teatre.		En la [[década de 1960]] es varen establir els premis Crítica Serra d'Or que inclouen les modalitats de novela, conte, poesia, traducció, lliteratura jovenil, crítica lliterària i teatre.

	== Cites ==		== Cites ==
Llínea 26:		Llínea 26:

	Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}		Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}

			== Referències ==
			* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/serra_dor/ Serra d'Or en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 18:23 15 oct 2024

2024-10-15T18:23:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:23 15 oct 2024
Llínea 12:		Llínea 12:

	En la década de [[1960]] es varen establir els premis Crítica Serra d'Or que inclouen les modalitats de novela, conte, poesia, traducció, lliteratura jovenil, crítica lliterària i teatre.		En la década de [[1960]] es varen establir els premis Crítica Serra d'Or que inclouen les modalitats de novela, conte, poesia, traducció, lliteratura jovenil, crítica lliterària i teatre.

			== Cites ==

			* [[Revista Serra d'Or]]

			{{Cita\|1961. La revista '[[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]]' (pag.7, 2ª epoca, any III, nº 4), publica els noms de 'Els cinquanta-nou jovens valencians', jovens universitaris 'promocionats' des de Barcelona per a difondre el [[catalanisme]] en Valencia i 'proclamar l'unitat no sols de l'idioma, cultura i civilització, sino també de l'unitat de la patria'... (pag. 53-57, ''[[Lengua Valenciana, una lengua suplantada]]''. [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto Ferre]]. Diputación de Valencia, 2006).

			Alli apareixen entre uns atres: [[Eliseu Climent]], [[Manuel Sanchis Guarner\|M. Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Vicent Sunyer]], [[Joan Francesc Mira]], [[Antoni Martí]], [[Joan Reglà]], [[Adrian Espí]], [[Enric Valor]], [[Alfons Cucó]], [[Ricart Pérez Casado]], etc...

			La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste [[Antonio Gramsci\|A. Gramsci]], fundador del partit comuniste italià, quan diu:

			'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'

			Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.\|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' per [[Teresa Puerto\|Mª Teresa Puerto]] (Valéncia, 2005)}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-10-15T18:01:48Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 15 oct 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	[[Categoria:Mijos de comunicació]]		[[Categoria:Mijos de comunicació]]
	[[Categoria:Publicacions]]		[[Categoria:Publicacions]]
			[[Categoria:Catalanisme]]

Xavier en 18:00 15 oct 2024

2024-10-15T18:00:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 15 oct 2024
Llínea 16:		Llínea 16:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Serra_d%27Or Revista Serra d'Or en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Serra_d%27Or Revista Serra d'Or en Wikipedia]

			[[Categoria:Mijos de comunicació]]
			[[Categoria:Publicacions]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Serra d'Or''' és el nom d'una revista espanyola, escrita en català, que s'edita en Catalunya, naixcuda de forma oficial i en el seu format actual en oc…»

2024-10-15T17:58:18Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Serra d'Or''' és el nom d'una revista espanyola, escrita en català, que s'edita en Catalunya, naixcuda de forma oficial i en el seu format actual en oc…»

Pàgina nova

'''Serra d'Or''' és el nom d'una revista espanyola, escrita en català, que s'edita en [[Catalunya]], naixcuda de forma oficial i en el seu format actual en octubre de l'any [[1959]] a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat en una tirada d'uns 8.000 eixemplars mensuals. Només utilisa l'idioma català.

== Història ==

Els orígens de la revista es remonten, de fet, a [[1946]], en ocasió de les festes d'entronisació de la [[Verge de Montserrat]]. A pesar de les dificultats del moment, es va produir una trobada entre intelectuals catalans i l'[[abadia de Montserrat]] que tractava de fusionar les dos publicacions que es trobaven a l'ampar de Montserrat i que havien sorgit per separat: ''Germinàbit'' i ''Serra d'Or'', que editaven els treballadors del monasteri. A finals de [[1959]], les dos revistes es varen fusionar, integrant-se l'equip de ''Germinàbit'' ([[Ramon Bastardes]] i [[Max Cahner]], que s'havien incorporat a través de [[Josep Benet]]) en ''Serra d'Or''. Per eixa raó la revista du en la seua portada l'indicació de ''Segona época''.

De colp i repent es va convertir en una plataforma per als intelectuals catalans de la segona mitat del [[sigle XX]], en un principi dins de les possibilitats d'activisme cultural que oferia el [[franquisme]] en la censura. Frut de la ''Crida als escriptors joves'' (sic) (que encara es realisa anualment als escritors de menys de 30 anys) varen sorgir noms com el de Montserrat Roig, Oriol Pi de Cabanyes, Carme Riera, [[Baltasar Porcel]], o [[Terenci Moix]]. Estos i molts atres noms rellevants de la lliteratura catalana varen publicar els seus primers artículs en ''Serra d'Or''.

Des de [[1964]] fins a [[1995]] estigué dirigida pel sacerdot Maur Maria Boix, a qui va succeir Josep Massot i Muntaner. De [[1963]] a [[1989]] el redactor en cap fon [[Jordi Sarsanedas]], substituït per Marta Nadal. Despuix de la dictadura, es va mantindre l'aspecte cultural de la revista i es varen incloure temes polítics de caràcter general, sense posicionar-se en grup algun, havent colaboradors de totes les tendències. Entre els membres del seu consell editor, es troben i han figurat noms de la talla d'[[Antoni Maria Badia i Margarit]], Oriol Bohigas, Ramon Bastardes, Sebastià Benet, Josep Maria Bricall, [[Max Cahner]], Jordi Carbonell, Josep M. Castellet, [[Alexandre Cirici]], [[Joan Colomines]], Xavier Fàbregas, Joaquim Molas, Miquel Porter i Moix, Antoni de Rosselló, Josep Termes, Francesc Vallverdú i Jordi Ventura, entre uns atres.

En les seues pàgines han escrit un gran número de colaboradors, de procedències ideològiques molt diverses, en un temari molt ampli, com política, disseny, arquitectura i urbanisme, religió, economia, arts plàstiques, cine, teatre, llengua, lliteratura, etc...

En la década de [[1960]] es varen establir els premis Crítica Serra d'Or que inclouen les modalitats de novela, conte, poesia, traducció, lliteratura jovenil, crítica lliterària i teatre.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Serra_d%27Or Revista Serra d'Or en Wikipedia]