Revolució científica - Historial de revisions

Caro de Segeda en 09:08 30 març 2026

2026-03-30T09:08:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:08 30 març 2026
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			{{Història de la ciència}}

	[[Categoria:Història de la ciència]]		[[Categoria:Història de la ciència]]

Valencian: Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

2021-05-26T13:44:20Z

Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'

← Revisió anterior		Revisió de 13:44 26 maig 2021
Llínea 17:		Llínea 17:
	* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.		* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.

	== ~~Notes~~ ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

	[[Categoria:Història de la ciència]]		[[Categoria:Història de la ciència]]

Jose2: Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

2018-11-20T21:05:55Z

Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua '

← Revisió anterior		Revisió de 21:05 20 nov 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".		La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".

	Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica ~~continua~~ sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.		Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica contínua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.

	== Noms importants ==		== Noms importants ==

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:15:21Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 26 abr 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència\|ciències]] ~~van~~ portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que ~~van~~ continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que ~~van~~ canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[sigle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.		La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència\|ciències]] varen portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que varen continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que varen canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[sigle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.

	L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>		L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Significat de la revolució ==		== Significat de la revolució ==
	La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por ~~van~~ ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".		La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".

	Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica continua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.		Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica continua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2016-02-26T19:36:06Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 26 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència\|ciències]] van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que van continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que van canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[~~segle~~ XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.		La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència\|ciències]] van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que van continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que van canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[sigle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.

	L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>		L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>
	També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei\|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[~~segle~~ XVII]], inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.		També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei\|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[sigle XVII]], inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.

	== Significat de la revolució ==		== Significat de la revolució ==

Jose2: Text reemplaça - 'mètodo' a 'método'

2014-10-05T17:35:36Z

Text reemplaça - 'mètodo' a 'método'

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 5 oct 2014
Llínea 13:		Llínea 13:
	* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant.		* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant.
	* [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del método d'experimentació, va defendre un método intuïtiu en la ciència		* [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del método d'experimentació, va defendre un método intuïtiu en la ciència
	* [[René Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del ~~mètodo”~~ (1636)		* [[René Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del método” (1636)
	* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”		* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”
	* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.		* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.

Posmo en 15:26 26 set 2014

2014-09-26T15:26:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:26 26 set 2014
Llínea 12:		Llínea 12:
	* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.		* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.
	* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant.		* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant.
	* [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del ~~mètodo~~ d'experimentació, va defendre un ~~mètodo~~ intuïtiu en la ciència		* [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del método d'experimentació, va defendre un método intuïtiu en la ciència
	* [[Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del mètodo” (1636)		* [[René Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del mètodo” (1636)
	* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”		* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”
	* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.		* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.

Valencian en 13:53 14 jun 2013

2013-06-14T13:53:22Z

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''revolució científica''' a la història de la ciència, va ser el periodo en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, [...».

2013-06-14T11:45:32Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''revolució científica''' a la història de la ciència, va ser el periodo en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, [...».

Pàgina nova

La '''revolució científica''' a la [[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència|ciències]] van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que van continuar durant l'[[Edat mijana]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va començar en la publicació de dos obres que van canviar el curs de la ciència l'any [[1543]] i va continuar durant el [[segle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.

L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>
També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[segle XVII]], inicien les seues descobertes. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.

== Significat de la revolució ==
La ciència de la darrera part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por van ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".

Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No hi va haver una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica continua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.

== Noms importants ==
* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.
* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la natura és experimentant.
* [[Francis Bacon]]: Mostrà la importància del mètodo d'experimentació, va defendre un mètodo intuïtiu en la ciència
* [[Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escriguí “El discurs del mètodo” (1636)
* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”
* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren els estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. El 1687 publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) on descriu la llei de la gravetat.

== Notes ==
<references/>

[[Categoria:Història de la ciència]]

← Revisió anterior		Revisió de 13:53 14 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''revolució científica''' ~~a la~~ [[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència\|ciències]] van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que van continuar durant l'[[Edat ~~mijana~~]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va ~~començar~~ en la publicació de dos obres que van canviar el curs de la ciència l'any [[1543]] i va continuar durant el [[segle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.		La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència\|ciències]] van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que van continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que van canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[segle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.

	L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>		L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>
	També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei\|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[segle XVII]], inicien ~~les seues descobertes~~. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.		També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei\|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[segle XVII]], inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.

	== Significat de la revolució ==		== Significat de la revolució ==
	La ciència de ~~la darrera~~ part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por van ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".		La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por van ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".

	Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No hi ~~va haver~~ una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica continua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.		Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica continua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.

	== Noms importants ==		== Noms importants ==
	* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.		* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.
	* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la ~~natura~~ és experimentant.		* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant.
	* [[Francis Bacon]]: Mostrà la importància del mètodo d'experimentació, va defendre un mètodo intuïtiu en la ciència		* [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del mètodo d'experimentació, va defendre un mètodo intuïtiu en la ciència
	* [[Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. ~~Escriguí~~ “El discurs del mètodo” (1636)		* [[Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del mètodo” (1636)
	* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”		* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”
	* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren ~~els~~ estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. El 1687 publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) on descriu la llei de la gravetat.		* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.

	== Notes ==		== Notes ==