Revolució russa - Historial de revisions

Lluísm en 17:31 14 nov 2025

2025-11-14T17:31:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:31 14 nov 2025
Llínea 49:		Llínea 49:

	El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de colp d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.		El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de colp d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Revolució russa\| ]]		[[Categoria:Revolució russa\| ]]

Reval en 19:49 12 nov 2025

2025-11-12T19:49:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:49 12 nov 2025
Llínea 49:		Llínea 49:

	El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de colp d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.		El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de colp d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Revolució russa\| ]]		[[Categoria:Revolució russa\| ]]

Valencian: Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

2025-08-08T10:14:52Z

Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '

← Revisió anterior		Revisió de 10:14 8 ago 2025
Llínea 48:		Llínea 48:
	[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg\|thumb\|left\|180px\|right\|Mariners [[anarquisme\|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]		[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg\|thumb\|left\|180px\|right\|Mariners [[anarquisme\|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]

	El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de ~~cop~~ d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.		El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de colp d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Revolució russa\| ]]		[[Categoria:Revolució russa\| ]]

Reval en 13:42 22 dec 2024

2024-12-22T13:42:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:42 22 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Lenin.gif\|thumb\|290px\|[[Lenin]] arengant el poble durant la Revolució (1917).]]		[[Archiu:Lenin.gif\|thumb\|290px\|[[Lenin]] arengant el poble durant la Revolució (1917).]]

	La '''Revolució Russa de 1917''' fon un procés polític que culminà el mateix any en l'establiment d'una república que substituí el sistema [[sar\|sarista]] anterior i que porta a l'establiment de la [[Unió Soviètica]]. La revolució es dividí en dos fases. La primera, «la [[revolució de Febrer]]», en la qual es derrocà el règim [[autocràcia\|autocràtic]] del [[sar]] [[Nicolau II de Rússia\|Nicolau II]] i s'establix una república de caràcter lliberal. En la segona, «[[Revolució d'Octubre de 1917\|Revolució d'Octubre]]», fon una revolució de tipo [[socialisme\|socialista]] en la qual els [[Sòviet]]s (controlats principalment pel partit [[bolchevic]]) prengueren el poder. Si be els principals foc de la revolució foren [[Petrograt]] i [[Moscou]], pronte s'estengué a les àrees rurals a on els llauradors colectivisaren i redistribuïren la terra.		La '''Revolució Russa de 1917''' fon un procés polític que culminà el mateix any en l'establiment d'una república que substituí el sistema [[sar\|sarista]] anterior i que porta a l'establiment de la [[Unió Soviètica]]. La revolució es dividí en dos fases. La primera, «la [[revolució de Febrer]]», en la qual es derrocà el règim [[autocràcia\|autocràtic]] del [[sar]] [[Nicolau II de Rússia\|Nicolau II]] i s'establix una república de caràcter lliberal. En la segona, «[[Revolució d'Octubre de 1917\|Revolució d'Octubre]]», fon una revolució de tipo [[socialisme\|socialista]] en la qual els [[Sòviet]]s (controlats principalment pel partit [[bolchevic]]) prengueren el poder. Si be els principals foc de la revolució foren [[Petrograt]] i [[Moscou]], pronte s'estengué a les àrees rurals a on els llauradors colectivisaren i redistribuïren la terra.

	== Causes de la Revolució Russa ==		== Causes de la Revolució Russa ==

Reval en 16:36 21 jul 2024

2024-07-21T16:36:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:36 21 jul 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg\|thumb\|left\|180px\|right\|Mariners [[anarquisme\|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]		[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg\|thumb\|left\|180px\|right\|Mariners [[anarquisme\|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]

	El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.		El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Revolució russa\| ]]		[[Categoria:Revolució russa\| ]]

Valencian: Text reemplaça - 'edat mijana' a 'edat mija'

2023-09-05T01:25:36Z

Text reemplaça - 'edat mijana' a 'edat mija'

← Revisió anterior		Revisió de 01:25 5 set 2023
Llínea 17:		Llínea 17:

	=== Causes socials ===		=== Causes socials ===
	Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en sigles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, ademés dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat ~~mijana~~, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta cantitat de serfs. En l'any [[1861]], el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern elaborà noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Pero la cantitat de terra que se'ls cedí fon insuficient, de manera que es desencadenaren enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial soles va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i folgues. Ademés, com que es necessitaven a molts treballadors en les fàbriques, els llanuradors emigraren a les ciutats, que pronte es veren superpoblades, vivint baix condicions que ràpidament empijoraren mentres que la cantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada volta major, l'abastiment enacabant del front s'empobria més i més. En l'any [[1917]], la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.		Les causes socials de la Revolució tenen l'orige en sigles d'opressió del règim sarista sobre les classes baixes, ademés dels excessos de Nicolau en la I Guerra Mundial. Aproximadament un 85% del poble rus formava part dels llauradors, oprimit per les classes superiors i el mateix règim. El vassallage, associat comunament en l'edat mija, descriu en precisió la situació social de la Rússia de Nicolau: Una chicoteta classe de nobles terratinents controlaven una vasta cantitat de serfs. En l'any [[1861]], el sar Aleixandre II de Rússia va emancipar a estos llauradors no per raons morals sino perqué impedia l'avanç social de Rússia. No obstant això, esta nova llibertat va ser de caràcter llimitat, ya que no tenien cap terra per conrear. Com a resultat, el govern elaborà noves lleis que els otorgaven chicotetes parceles de treball. Pero la cantitat de terra que se'ls cedí fon insuficient, de manera que es desencadenaren enormes revoltes. La Primera Guerra Mundial soles va aumentar el caos. La ingent demanda de producció industrial d'artículs de guerra i obrers va causar moltes més insurreccions i folgues. Ademés, com que es necessitaven a molts treballadors en les fàbriques, els llanuradors emigraren a les ciutats, que pronte es veren superpoblades, vivint baix condicions que ràpidament empijoraren mentres que la cantitat d'aliments requerida per l'eixèrcit era cada volta major, l'abastiment enacabant del front s'empobria més i més. En l'any [[1917]], la fam amenaçava a la majoria de les grans ciutats. La suma de tots els factors anteriors contribuí a un creixent descontentament entre els ciutadans russos, que posteriorment desembocaria en la Revolució.

	== Revolució de 1905 ==		== Revolució de 1905 ==

Valencian: /* Periodo Interrevolucionari */

2023-08-20T18:21:59Z

Periodo Interrevolucionari

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 20 ago 2023
Llínea 51:		Llínea 51:

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Revolució ~~Russa~~\| ]]		[[Categoria:Revolució russa\| ]]

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:09:32Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:09 8 maig 2022
Llínea 28:		Llínea 28:
	La Revolució de Febrer va nàixer d'una forma pràcticament esporàdica, es va produir en l'any 1917 quan la gent va eixir a protestar contra el règim sarista, per la simple raó de la manca d'aliments, la carestia, la fam que passaven. Este no va ser, naturalment, l'únic factor, ya que, com hem expost, d'entre totes les causes hi ha també el descontentament de la població en la participació en la [[Primera Guerra Mundial]].		La Revolució de Febrer va nàixer d'una forma pràcticament esporàdica, es va produir en l'any 1917 quan la gent va eixir a protestar contra el règim sarista, per la simple raó de la manca d'aliments, la carestia, la fam que passaven. Este no va ser, naturalment, l'únic factor, ya que, com hem expost, d'entre totes les causes hi ha també el descontentament de la població en la participació en la [[Primera Guerra Mundial]].

	Des de [[giner]] hi havia hagut vagues diverses per tot [[Petrograt]] (nom russificat del germanòfil [[Sant Petersburc]], i vigent de [[1914]] fins a [[1924]]) això va fer créixer les protestes de [[febrer]]. Durant este ~~mes~~ l'esquerra radical i els lliberals es varen coordinar per estendre la revolta i dur a terme diverses activitats. La revolució va començar despuix del [[23 de febrer]].		Des de [[giner]] hi havia hagut vagues diverses per tot [[Petrograt]] (nom russificat del germanòfil [[Sant Petersburc]], i vigent de [[1914]] fins a [[1924]]) això va fer créixer les protestes de [[febrer]]. Durant este més l'esquerra radical i els lliberals es varen coordinar per estendre la revolta i dur a terme diverses activitats. La revolució va començar despuix del [[23 de febrer]].
	El [[24 de febrer]] les protestes s'havien tornat molt violentes, les tensions cada vegada anaven aumentant més, i un llarc número de residents de les ciutats varen mantindre disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, [[Sant Petersburc]], varen agregar-se a les protestes, en contraposició a lo que havia passat en [[1905]], i llavors la protesta va agarrar un atre aire més revolucionari conseguint que el [[2 de març]], el [[Nicolau II de Rússia\|sar Nicolau II]] abdicara, este fet va supondre que la revolució fora tot un èxit i sobretot varen conseguir la caiguda del règim sarista, això significava el final de la dinastia Romanov, que portava governant a Rússia des de fa 300 anys.		El [[24 de febrer]] les protestes s'havien tornat molt violentes, les tensions cada vegada anaven aumentant més, i un llarc número de residents de les ciutats varen mantindre disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, [[Sant Petersburc]], varen agregar-se a les protestes, en contraposició a lo que havia passat en [[1905]], i llavors la protesta va agarrar un atre aire més revolucionari conseguint que el [[2 de març]], el [[Nicolau II de Rússia\|sar Nicolau II]] abdicara, este fet va supondre que la revolució fora tot un èxit i sobretot varen conseguir la caiguda del règim sarista, això significava el final de la dinastia Romanov, que portava governant a Rússia des de fa 300 anys.
	Se'ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, més els desertors de les seues pròpies files, que anaven en aument. La presó, les estacions policials i els jutjats, varen ser fortament atacats i saquejades pels revoltats.		Se'ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, més els desertors de les seues pròpies files, que anaven en aument. La presó, les estacions policials i els jutjats, varen ser fortament atacats i saquejades pels revoltats.

Jose2: Text reemplaça - 'n mes ' a 'n més '

2022-04-30T20:12:04Z

Text reemplaça - 'n mes ' a 'n més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:12 30 abr 2022
Llínea 40:		Llínea 40:

	== Periodo Interrevolucionari ==		== Periodo Interrevolucionari ==
	Despuix de la Revolució de Febrer, el [[2 de març]], el [[sar]] ha d'abdicar, ya no pot fer res més, li han pres el govern. Llavors, un ~~mes~~ i un dia despuix, torna [[Lenin]], el [[3 d'abril]] de [[1917]], quan va publicar les famoses "[[Tesis d'abril]]". Varen ser publicades en el diari [[Pravda]]. En estes, va fer una anàlisis de com s'haurien de desenrollar el polítics, ara que s'iniciava una nova etapa. Ademés, parla de conseguir una revolució socialista favorint el repartiment de terres i rebujant la guerra. L'experiment, acaba aquí, ya que el 30 del mateix mes, s'anuncia en una nota de [[Miliukov]], que el govern es trenca. El [[5 de maig]], puix, se'n forma un de nou a on [[Kérenski]] torna a obtindre el ministeri de guerra i el de la flota.		Despuix de la Revolució de Febrer, el [[2 de març]], el [[sar]] ha d'abdicar, ya no pot fer res més, li han pres el govern. Llavors, un més i un dia despuix, torna [[Lenin]], el [[3 d'abril]] de [[1917]], quan va publicar les famoses "[[Tesis d'abril]]". Varen ser publicades en el diari [[Pravda]]. En estes, va fer una anàlisis de com s'haurien de desenrollar el polítics, ara que s'iniciava una nova etapa. Ademés, parla de conseguir una revolució socialista favorint el repartiment de terres i rebujant la guerra. L'experiment, acaba aquí, ya que el 30 del mateix mes, s'anuncia en una nota de [[Miliukov]], que el govern es trenca. El [[5 de maig]], puix, se'n forma un de nou a on [[Kérenski]] torna a obtindre el ministeri de guerra i el de la flota.
	[[File:American anticommunism.jpg\|thumb\|250px\|Caricatura antibolchevique]]		[[File:American anticommunism.jpg\|thumb\|250px\|Caricatura antibolchevique]]

Jose2: Text reemplaça - 'l mes ' a 'l més '

2022-04-29T10:11:07Z

Text reemplaça - 'l mes ' a 'l més '

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 29 abr 2022
Llínea 48:		Llínea 48:
	[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg\|thumb\|left\|180px\|right\|Mariners [[anarquisme\|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]		[[Archiu:Anarkistimatruuseja.jpg\|thumb\|left\|180px\|right\|Mariners [[anarquisme\|anarquistes]] en [[Hèlsinki]], en l'[[estiu]] de [[1917]].]]

	El ~~mes~~ d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al ~~mes~~ previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.		El més d'[[agost]], es desenrollà basant-se en dos fets que es varen succeir; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en este cas de caràcter [[socialista]], el dia 26, i l'endemà, hi ha un intent de cop d'estat fracassat pel general [[Lavr Kornilov]], que va anar en tropes de soldats retirats. Kornilov decidí enviar l'eixèrcit contra el govern provisional en Petrograd per a instaurar una dictadura militar el 27 d'agost. Paradoxalment foren els [[bolchevic]]s (majoritàriament) els que salvaren la situació, conseguint armes del mateix govern i frenant l'avanç de Kornilov a pocs quilómetros de la capital. D'esta manera el govern provisional quedà encara més desacreditat i els bolchevics enfortits, i gràcies sobretot a les armes conseguides formaren la seua pròpia milícia revolucionària: la Guàrdia Roja, núcleu originari del futur Eixèrcit Roig. Este fon arrestat i empresonat. Aixina s'arriba al més previ a la [[Revolució d'Octubre de 1917]]: setembre. El mateix [[1 de setembre]], [[Rússia]] serà declarada una [[República]]. Tres dies despuix, Trotski, en el seu ascens meteòric dins el bloc [[bolchevic]], en temps récort, és lliberat juntament en el restant, de la presó, i se convertí en cap del [[Sòviet]] de [[Petrograt]]. Finalment, el [[25 de setembre]] es forma un tercer govern de coalició.

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Revolució Russa\| ]]		[[Categoria:Revolució Russa\| ]]