Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez - Historial de revisions

Loís: Apòstrof.

2021-12-22T15:01:30Z

Apòstrof.

← Revisió anterior		Revisió de 15:01 22 dec 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria ~~del~~ Eixèrcit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial va ser ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. En companyia d'ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín.		'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria de l'Eixèrcit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial va ser ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. En companyia d'ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín.

	Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com a l'Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà perdre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra el condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per a la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descobrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planejar la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.		Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com a l'Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà perdre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra el condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per a la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descobrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planejar la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

Loís: Accent.

2021-12-22T15:01:17Z

Accent.

← Revisió anterior		Revisió de 15:01 22 dec 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del ~~Eixercit~~ [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial va ser ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. En companyia d'ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín.		'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixèrcit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial va ser ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. En companyia d'ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín.

	Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com a l'Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà perdre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra el condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per a la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descobrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planejar la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.		Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com a l'Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà perdre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra el condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per a la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descobrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planejar la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

Loís: Correcció llingüística

2021-12-22T14:54:55Z

Correcció llingüística

← Revisió anterior		Revisió de 14:54 22 dec 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial ~~sigué~~ ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. ~~Junt en~~ ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín		'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial va ser ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. En companyia d'ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín.

	Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà ~~pedre~~ el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es ~~descubrira~~ la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de ~~planear~~ la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.		Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com a l'Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà perdre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra el condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per a la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descobrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planejar la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

	El seu fill és dirigent falangiste i advocat Ricart Sáenz de Ynestrillas Pérez.		El seu fill és dirigent [[Falange Espanyola\|falangiste]] i advocat Ricart Sáenz de Ynestrillas Pérez.

	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Jose2: Text reemplaça - 'assesinat' a 'assessinat'

2017-12-21T11:23:00Z

Text reemplaça - 'assesinat' a 'assessinat'

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 21 dec 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser ~~assesinat~~ per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial sigué ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín		'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assessinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial sigué ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín

	Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.		Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

Jose2: Text reemplaça - 'vehicul' a 'vehícul'

2017-12-20T17:05:41Z

Text reemplaça - 'vehicul' a 'vehícul'

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 20 dec 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assesinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu ~~vehicul~~ oficial sigué ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín		'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assesinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehícul oficial sigué ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín

	Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.		Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

Posmo en 13:46 31 oct 2015

2015-10-31T13:46:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:46 31 oct 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro (Osca) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assesinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehicul oficial sigué ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín		'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara espanyol\|Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro ([[Osca]]) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assesinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehicul oficial sigué ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín

	Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.		Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

Jose2 en 12:51 31 oct 2015

2015-10-31T12:51:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 31 oct 2015
Llínea 3:		Llínea 3:
	Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.		Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

	El seu fill es dirigent falangiste i advocat Ricart Sáenz de Ynestrillas Pérez.		El seu fill és dirigent falangiste i advocat Ricart Sáenz de Ynestrillas Pérez.

	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Jose2 en 11:22 25 jul 2013

2013-07-25T11:22:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 25 jul 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara]] en la X Bandera de la ~~Legio~~, en el ~~Batallo~~ de Montanya de Barbastro (Osca) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. ~~Sigue~~ assesinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I ~~Regio~~ Militar. El seu vehicul oficial ~~sigue~~ ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín		'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara]] en la X Bandera de la Legió, en el Batalló de Montanya de Barbastro (Osca) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Va ser assesinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regió Militar. El seu vehicul oficial sigué ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín

	Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.		Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

Valencian: Text reemplaça - 'Huesca' a 'Osca'

2013-06-13T03:13:40Z

Text reemplaça - 'Huesca' a 'Osca'

← Revisió anterior		Revisió de 03:13 13 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara]] en la X Bandera de la Legio, en el Batallo de Montanya de Barbastro (~~Huesca~~) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Sigue assesinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regio Militar. El seu vehicul oficial sigue ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín		'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara]] en la X Bandera de la Legio, en el Batallo de Montanya de Barbastro (Osca) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Sigue assesinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regio Militar. El seu vehicul oficial sigue ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín

	Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.		Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

Valencian: Text reemplaça - 'produit' a 'produït'

2013-06-10T19:02:52Z

Text reemplaça - 'produit' a 'produït'

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 10 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara]] en la X Bandera de la Legio, en el Batallo de Montanya de Barbastro (Huesca) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Sigue assesinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regio Militar. El seu vehicul oficial sigue ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín		'''Ricardo Sáenz de Ynestrillas Martínez''' ([[Madrit]], [[9 d'abril]] de [[1935]] - Madrit, [[17 de juny]] de [[1986]]) va ser un Comandant d'Infanteria del Eixercit [[Espanya\|espanyol]]. Va servir durant cinc [[any\|anys]] en el [[Sahara]] en la X Bandera de la Legio, en el Batallo de Montanya de Barbastro (Huesca) i més tart en la Brigada Paracaidista. Va ser mestre d'oficials en l'Academia General de Policia Armada. Sigue assesinat per [[ETA]] en Madrit en 1986 quan s'encontraba destinat en la jefatura de personal de la Capitania General de la I Regio Militar. El seu vehicul oficial sigue ametrallat per diferents membres de l'organisació terrorista ETA, entre ells Iñaki de Juana Chaos. Junt en ell moriren atres dos militars, el Tinent Coronel Carlos Besteiro Pérez, i el soldat Francisco Casillas Martín

	Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia ~~produit~~ en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.		Sáenz de Ynestrillas participà en un intent de colp d'estat conegut com Operació Galaxia junt a [[Antonio Tejero]], que va ser abortat pel Govern d'[[Adolfo Suárez]]. La seua implicació en ell no li suposà pedre el seu ranc militar, a pesar de que en [[maig]] de [[1980]] un consell de guerra li condenà a sis mesos i un dia de presó per aquells fets com autor d'un delicte de conspiració i proposició per la rebelió. L'ascens de Capità a Comandant s'havia produït en [[agost]] de [[1978]], mesos abans de que es descubrira la seua implicació en la trama colpista. Va ser arrestat novament en [[1981]] per la seua suposada participació en un colp d'estat que anava a donar-se el [[23 de juny]] d'aquell any. Va ser acusat de planear la detenció de totes les autoritats de la nació en la festa que oferia el Rei [[Joan Carles I]] en el Palau Real en motiu de la seua onomàstica.

	El seu fill es dirigent falangiste i advocat Ricart Sáenz de Ynestrillas Pérez.		El seu fill es dirigent falangiste i advocat Ricart Sáenz de Ynestrillas Pérez.

	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]