Riu Magre - Historial de revisions

Jose2 en 16:15 29 maig 2026

2026-05-29T16:15:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:15 29 maig 2026
Llínea 50:		Llínea 50:
	== Notes històriques ==		== Notes històriques ==
	Per les seues característiques geogràfiques, el vall del riu Magre mai fon una ruta natural homogénea en tota la seua extensió. Eixa heterogeneïtat és lo que explica el fet de que, a pesar de ser un riu relativament curt, haja rebut molts noms en temps històrics: riu Juanes, Magre, Alcalá i Rambla d'[[Algemesí]]. El nom de [[rambla]], encara que se referix principalment a la conca baixa, senyala el seu caràcter torrencial.		Per les seues característiques geogràfiques, el vall del riu Magre mai fon una ruta natural homogénea en tota la seua extensió. Eixa heterogeneïtat és lo que explica el fet de que, a pesar de ser un riu relativament curt, haja rebut molts noms en temps històrics: riu Juanes, Magre, Alcalá i Rambla d'[[Algemesí]]. El nom de [[rambla]], encara que se referix principalment a la conca baixa, senyala el seu caràcter torrencial.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].		* Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].

Lluísm en 18:53 28 gin 2026

2026-01-28T18:53:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 28 gin 2026
Llínea 50:		Llínea 50:
	== Notes històriques ==		== Notes històriques ==
	Per les seues característiques geogràfiques, el vall del riu Magre mai fon una ruta natural homogénea en tota la seua extensió. Eixa heterogeneïtat és lo que explica el fet de que, a pesar de ser un riu relativament curt, haja rebut molts noms en temps històrics: riu Juanes, Magre, Alcalá i Rambla d'[[Algemesí]]. El nom de [[rambla]], encara que se referix principalment a la conca baixa, senyala el seu caràcter torrencial.		Per les seues característiques geogràfiques, el vall del riu Magre mai fon una ruta natural homogénea en tota la seua extensió. Eixa heterogeneïtat és lo que explica el fet de que, a pesar de ser un riu relativament curt, haja rebut molts noms en temps històrics: riu Juanes, Magre, Alcalá i Rambla d'[[Algemesí]]. El nom de [[rambla]], encara que se referix principalment a la conca baixa, senyala el seu caràcter torrencial.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].		* Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].

Lluísm en 17:43 22 oct 2025

2025-10-22T17:43:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:43 22 oct 2025
Llínea 50:		Llínea 50:
	== Notes històriques ==		== Notes històriques ==
	Per les seues característiques geogràfiques, el vall del riu Magre mai fon una ruta natural homogénea en tota la seua extensió. Eixa heterogeneïtat és lo que explica el fet de que, a pesar de ser un riu relativament curt, haja rebut molts noms en temps històrics: riu Juanes, Magre, Alcalá i Rambla d'[[Algemesí]]. El nom de [[rambla]], encara que se referix principalment a la conca baixa, senyala el seu caràcter torrencial.		Per les seues característiques geogràfiques, el vall del riu Magre mai fon una ruta natural homogénea en tota la seua extensió. Eixa heterogeneïtat és lo que explica el fet de que, a pesar de ser un riu relativament curt, haja rebut molts noms en temps històrics: riu Juanes, Magre, Alcalá i Rambla d'[[Algemesí]]. El nom de [[rambla]], encara que se referix principalment a la conca baixa, senyala el seu caràcter torrencial.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].		* Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].

Jose2 en 09:46 26 març 2025

2025-03-26T09:46:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:46 26 març 2025
Llínea 52:		Llínea 52:

	== Referències ==		== Referències ==
	*Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].		* Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].
	~~{{Traduït de\|es\|Río_Magro}}~~

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 17:59 11 oct 2024

2024-10-11T17:59:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 11 oct 2024
Llínea 49:		Llínea 49:

	== Notes històriques ==		== Notes històriques ==
	Per les seues característiques geogràfiques, el vall del riu Magre mai fon una ruta natural homogénea en tota la seua extensió. Eixa heterogeneïtat és lo que explica el fet de que, a pesar de ser un riu relativament curt, haja rebut molts noms en temps històrics: riu Juanes, Magre, Alcalá i Rambla d'[[Algemesí]]. El nom de [[rambla]], encara que se referix principalment a la conca baixa, senyala el seu caràcter torrencial.		Per les seues característiques geogràfiques, el vall del riu Magre mai fon una ruta natural homogénea en tota la seua extensió. Eixa heterogeneïtat és lo que explica el fet de que, a pesar de ser un riu relativament curt, haja rebut molts noms en temps històrics: riu Juanes, Magre, Alcalá i Rambla d'[[Algemesí]]. El nom de [[rambla]], encara que se referix principalment a la conca baixa, senyala el seu caràcter torrencial.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 01:26 27 jul 2022

2022-07-27T01:26:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:26 27 jul 2022
Llínea 36:		Llínea 36:
	\|}</div>		\|}</div>

	El [[riu]] '''Magre''', d'uns 130 [[km]] de llongitut, és un afluent del riu [[Xúquer]].Tot el seu curs discorre per la [[província de Valéncia]]. La seua conca medix 1.543,7 km². Passa per les localitats valencianes d'[[Utiel]], [[Requena]], [[Real (Valéncia)\|Real]], [[Montroy]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Algemesí]] i te un cabal relativament escàs i irregular.		El [[riu]] '''Magre''' (en [[castellà]] ''Magro''), d'uns 130 [[km]] de llongitut, és un afluent del riu [[Xúquer]].Tot el seu curs discorre per la [[província de Valéncia]]. La seua conca medix 1.543,7 km². Passa per les localitats valencianes d'[[Utiel]], [[Requena]], [[Real (Valéncia)\|Real]], [[Montroy]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Algemesí]] i te un cabal relativament escàs i irregular.

	== Conca superior ==		== Conca superior ==

Valencian: /* Referències */

2022-07-26T23:45:27Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 23:45 26 jul 2022
Llínea 53:		Llínea 53:
	== Referències ==		== Referències ==
	*Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].		*Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]] ''. Tom I, pp 163-168, p. 188. [[Valéncia]]: Editorial Albatros, [[1995]], edició facsimilar de la realisada en [[1795]] en l'Imprenta Real de [[Madrit]].
			{{Traduït de\|es\|Río_Magro}}

	{{~~Traduït de~~\|~~es\|Río_Magro~~}}		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Magro River}}

	[[Categoria:Rius d'Espanya]]		[[Categoria:Rius d'Espanya]]
	[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Afluents del Xúquer]]		[[Categoria:Afluents del Xúquer]]

Coca antoñina: /* Conca superior */

2022-07-26T14:38:28Z

Conca superior

← Revisió anterior		Revisió de 14:38 26 jul 2022
Llínea 39:		Llínea 39:

	== Conca superior ==		== Conca superior ==
	El riu Magre naix al nort d'[[Utiel]] a uns 1.100 [[msnm]], en el nom de Rambla de la Torre, en la divisòria d'aigües en la conca del riu [[Cabriel]], la qual marca els llímits entre les províncies de [[Conca]] i [[Valéncia]]. A pocs quilómetros del seu naiximent forma una espècie de vall ampli i d'escassa pendent relativa. Se tracta d'una depressió tectònica de nort a sur que enllaça en la depressió d'[[Ayora]] al sur del riu [[Xúquer]]. Abans d'aplegar a la ciutat d'[[Utiel]] rep pel seu marge dret al riu Mare, que te un cabal casi sempre superior al de la pròpia Rambla de la Torre, encara que és de menor llongitut. El riu Mare naix prop de [[Camporrobles]], a l'oest de la Serra de Bicuerca, la qual travessa d'oest a est prop de la població de [[Capdet de ~~las~~ Fonts]], el seu nom explica la raó del major cabal relatiu del riu Mare: se tracta de la presencia de manals associats a les falles que marquen la depressió tectònica en sentit nort a sur i que recorre en la seua major part la carretera N-330 entre [[Almansa]] i [[Terol]]. En la confluència dels dos rius citats, a uns 725 metros d'altitut, podem fixar el verdader naiximent del riu Magre, ya que a partir d'ací és a on comença a tindre este nom. Fins [[Requena]] té una direcció nort a sur, pero comença en dita ciutat una curva cap a l'est, eixint de la depressió o [[Plana d'Utiel]] i encaixant-se en una profunda [[passera]] entre les Serres de les ''Cabrillas''i de ''Martés''.		El riu Magre naix al nort d'[[Utiel]] a uns 1.100 [[msnm]], en el nom de Rambla de la Torre, en la divisòria d'aigües en la conca del riu [[Cabriel]], la qual marca els llímits entre les províncies de [[Conca]] i [[Valéncia]]. A pocs quilómetros del seu naiximent forma una espècie de vall ampli i d'escassa pendent relativa. Se tracta d'una depressió tectònica de nort a sur que enllaça en la depressió d'[[Ayora]] al sur del riu [[Xúquer]]. Abans d'aplegar a la ciutat d'[[Utiel]] rep pel seu marge dret al riu Mare, que te un cabal casi sempre superior al de la pròpia Rambla de la Torre, encara que és de menor llongitut. El riu Mare naix prop de [[Camporrobles]], a l'oest de la Serra de Bicuerca, la qual travessa d'oest a est prop de la població de [[Capdet de les Fonts]], el seu nom explica la raó del major cabal relatiu del riu Mare: se tracta de la presencia de manals associats a les falles que marquen la depressió tectònica en sentit nort a sur i que recorre en la seua major part la carretera N-330 entre [[Almansa]] i [[Terol]]. En la confluència dels dos rius citats, a uns 725 metros d'altitut, podem fixar el verdader naiximent del riu Magre, ya que a partir d'ací és a on comença a tindre este nom. Fins [[Requena]] té una direcció nort a sur, pero comença en dita ciutat una curva cap a l'est, eixint de la depressió o [[Plana d'Utiel]] i encaixant-se en una profunda [[passera]] entre les Serres de les ''Cabrillas''i de ''Martés''.

	== Conca mija ==		== Conca mija ==

Coca antoñina en 14:38 26 jul 2022

2022-07-26T14:38:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:38 26 jul 2022
Llínea 35:		Llínea 35:
	\| 50 m.		\| 50 m.
	\|}</div>		\|}</div>

	~~<noinclude>~~

	El [[riu]] '''Magre''', d'uns 130 [[km]] de llongitut, és un afluent del riu [[Xúquer]].Tot el seu curs discorre per la [[província de Valéncia]]. La seua conca medix 1.543,7 km². Passa per les localitats valencianes d'[[Utiel]], [[Requena]], [[Real (Valéncia)\|Real]], [[Montroy]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Algemesí]] i te un cabal relativament escàs i irregular.		El [[riu]] '''Magre''', d'uns 130 [[km]] de llongitut, és un afluent del riu [[Xúquer]].Tot el seu curs discorre per la [[província de Valéncia]]. La seua conca medix 1.543,7 km². Passa per les localitats valencianes d'[[Utiel]], [[Requena]], [[Real (Valéncia)\|Real]], [[Montroy]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Algemesí]] i te un cabal relativament escàs i irregular.

Coca antoñina: Revertides les edicions de Coca antoñina (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Valencian

2022-07-26T14:37:31Z

Revertides les edicions de Coca antoñina (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Valencian

← Revisió anterior		Revisió de 14:37 26 jul 2022
Llínea 35:		Llínea 35:
	\| 50 m.		\| 50 m.
	\|}</div>		\|}</div>

			<noinclude>

	El [[riu]] '''Magre''', d'uns 130 [[km]] de llongitut, és un afluent del riu [[Xúquer]].Tot el seu curs discorre per la [[província de Valéncia]]. La seua conca medix 1.543,7 km². Passa per les localitats valencianes d'[[Utiel]], [[Requena]], [[Real (Valéncia)\|Real]], [[Montroy]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Algemesí]] i te un cabal relativament escàs i irregular.		El [[riu]] '''Magre''', d'uns 130 [[km]] de llongitut, és un afluent del riu [[Xúquer]].Tot el seu curs discorre per la [[província de Valéncia]]. La seua conca medix 1.543,7 km². Passa per les localitats valencianes d'[[Utiel]], [[Requena]], [[Real (Valéncia)\|Real]], [[Montroy]], [[Llombay]], [[Alfarp]], [[Carlet]] i [[Algemesí]] i te un cabal relativament escàs i irregular.

	== Conca superior ==		== Conca superior ==
	El riu Magre naix al nort d'[[Utiel]] a uns 1.100 [[msnm]], en el nom de Rambla de la Torre, en la divisòria d'aigües en la conca del riu [[Cabriel]], la qual marca els llímits entre les províncies de [[Conca]] i [[Valéncia]]. A pocs quilómetros del seu naiximent forma una espècie de vall ampli i d'escassa pendent relativa. Se tracta d'una depressió tectònica de nort a sur que enllaça en la depressió d'[[Ayora]] al sur del riu [[Xúquer]]. Abans d'aplegar a la ciutat d'[[Utiel]] rep pel seu marge dret al riu Mare, que te un cabal casi sempre superior al de la pròpia Rambla de la Torre, encara que és de menor llongitut. El riu ~~Magre~~ naix prop de [[Camporrobles]], a l'oest de la Serra de Bicuerca, la qual travessa d'oest a est prop de la població de [[Capdet de ~~les~~ Fonts]], el seu nom explica la raó del major cabal relatiu del riu ~~Magre~~: se tracta de la presencia de manals associats a les falles que marquen la depressió tectònica en sentit nort a sur i que recorre en la seua major part la carretera N-330 entre [[Almansa]] i [[Terol]]. En la confluència dels dos rius citats, a uns 725 metros d'altitut, podem fixar el verdader naiximent del riu Magre, ya que a partir d'ací és a on comença a tindre este nom. Fins [[Requena]] té una direcció nort a sur, pero comença en dita ciutat una curva cap a l'est, eixint de la depressió o [[Plana d'Utiel]] i encaixant-se en una profunda [[passera]] entre les Serres de les ''Cabrillas''i de ''Martés''.		El riu Magre naix al nort d'[[Utiel]] a uns 1.100 [[msnm]], en el nom de Rambla de la Torre, en la divisòria d'aigües en la conca del riu [[Cabriel]], la qual marca els llímits entre les províncies de [[Conca]] i [[Valéncia]]. A pocs quilómetros del seu naiximent forma una espècie de vall ampli i d'escassa pendent relativa. Se tracta d'una depressió tectònica de nort a sur que enllaça en la depressió d'[[Ayora]] al sur del riu [[Xúquer]]. Abans d'aplegar a la ciutat d'[[Utiel]] rep pel seu marge dret al riu Mare, que te un cabal casi sempre superior al de la pròpia Rambla de la Torre, encara que és de menor llongitut. El riu Mare naix prop de [[Camporrobles]], a l'oest de la Serra de Bicuerca, la qual travessa d'oest a est prop de la població de [[Capdet de las Fonts]], el seu nom explica la raó del major cabal relatiu del riu Mare: se tracta de la presencia de manals associats a les falles que marquen la depressió tectònica en sentit nort a sur i que recorre en la seua major part la carretera N-330 entre [[Almansa]] i [[Terol]]. En la confluència dels dos rius citats, a uns 725 metros d'altitut, podem fixar el verdader naiximent del riu Magre, ya que a partir d'ací és a on comença a tindre este nom. Fins [[Requena]] té una direcció nort a sur, pero comença en dita ciutat una curva cap a l'est, eixint de la depressió o [[Plana d'Utiel]] i encaixant-se en una profunda [[passera]] entre les Serres de les ''Cabrillas''i de ''Martés''.

	== Conca mija ==		== Conca mija ==