Riu Millars - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Aranyol' a 'Aranyuel'

2025-08-18T15:13:34Z

Text reemplaça - 'Aranyol' a 'Aranyuel'

← Revisió anterior		Revisió de 15:13 18 ago 2025
Llínea 53:		Llínea 53:

	== Afluents ==		== Afluents ==
	Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[~~Aranyol~~]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa del Riu]] en [[Vallat]].		Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyuel]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa del Riu]] en [[Vallat]].

	== Règim fluvial ==		== Règim fluvial ==
Llínea 65:		Llínea 65:

	== Curs Alt ==		== Curs Alt ==
	El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat pel [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera té unes manifestacions formidables en les immediacions de [[Montanejos]], l'estret de la Cuaz en [[~~Aranyol~~]], on la carretera [[CV-20]] travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, aixina com el tram entre [[Toga]] i [[Torrechiva]], en un desnivell de 300 m. de paret vertical i ve a acabar en [[Fanzara]], on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana.		El curs alt del riu discorre encaixat en calices carstificades formant un profunda [[passera]] entre la [[província de Terol]] i [[Montanejos]], en part ocupat pel [[Pantà d'Arenós]] o Arenós. Esta profunda passera té unes manifestacions formidables en les immediacions de [[Montanejos]], l'estret de la Cuaz en [[Aranyuel]], on la carretera [[CV-20]] travessa balconada sobre el riu i abrigada per la paret vertical de la passera, aixina com el tram entre [[Toga]] i [[Torrechiva]], en un desnivell de 300 m. de paret vertical i ve a acabar en [[Fanzara]], on el vall s'obri cap al pla d'inundació que forma la comarca de la Plana.

	== Aprofitament ==		== Aprofitament ==

Valencian: /* Història */

2025-08-15T01:14:27Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 01:14 15 ago 2025
Llínea 41:		Llínea 41:

	== Història ==		== Història ==
			Els romans el varen nomenar riu "Idubeda", encara que també portà el nom "d’Albentosa", fins a que finalment fon batejat en el nom en [[llengua Valenciana]] de "Millars". [[Carlos Sarthou Carreres]] en el seu llibre ''Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón'', nos diu que el nom deriva del llatí milium, mijo, dacseta en valencià, que es el vegetal el qual es cultivava en gran cantitat en les seues riberes pels nostres antepassats.
	Els romans el varen nomenar riu "Idubeda", encara que també portà el nom "d’Albentosa", fins a que finalment fon batejat en el nom en [[~~Llengua~~ Valenciana]] de "Millars". [[Carlos Sarthou Carreres]] en el seu llibre ''Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón'', nos diu que el nom deriva del llatí milium, mijo, dacseta en valencià, que es el vegetal el qual es cultivava en gran cantitat en les seues riberes pels nostres antepassats.

	La concessió més antiga que es coneix referent a l'us de les aigües del riu és la del penúltim rei moro, [[Zeit Abu Zeit\|Zeit Abuceit]], que per cert fon convertit al [[Cristianisme\|cristianisme]] en el nom de Vicent en la diòcesis de [[Sogorp]]. Este document segons Sarthou, es conserva en l'Ajuntament de [[Vilafermosa del Riu]], en un notable document redactat en àrap i sobre pergamí.		La concessió més antiga que es coneix referent a l'us de les aigües del riu és la del penúltim rei moro, [[Zeit Abu Zeit\|Zeit Abuceit]], que per cert fon convertit al [[Cristianisme\|cristianisme]] en el nom de Vicent en la diòcesis de [[Sogorp]]. Este document segons Sarthou, es conserva en l'Ajuntament de [[Vilafermosa del Riu]], en un notable document redactat en àrap i sobre pergamí.

Valencian: Text reemplaça - 'Vilafermosa' a 'Vilafermosa del Riu'

2025-08-15T01:12:38Z

Text reemplaça - 'Vilafermosa' a 'Vilafermosa del Riu'

← Revisió anterior		Revisió de 01:12 15 ago 2025
Llínea 44:		Llínea 44:
	Els romans el varen nomenar riu "Idubeda", encara que també portà el nom "d’Albentosa", fins a que finalment fon batejat en el nom en [[Llengua Valenciana]] de "Millars". [[Carlos Sarthou Carreres]] en el seu llibre ''Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón'', nos diu que el nom deriva del llatí milium, mijo, dacseta en valencià, que es el vegetal el qual es cultivava en gran cantitat en les seues riberes pels nostres antepassats.		Els romans el varen nomenar riu "Idubeda", encara que també portà el nom "d’Albentosa", fins a que finalment fon batejat en el nom en [[Llengua Valenciana]] de "Millars". [[Carlos Sarthou Carreres]] en el seu llibre ''Geografía General del Reino de Valencia. Provincia de Castellón'', nos diu que el nom deriva del llatí milium, mijo, dacseta en valencià, que es el vegetal el qual es cultivava en gran cantitat en les seues riberes pels nostres antepassats.

	La concessió més antiga que es coneix referent a l'us de les aigües del riu és la del penúltim rei moro, [[Zeit Abu Zeit\|Zeit Abuceit]], que per cert fon convertit al [[Cristianisme\|cristianisme]] en el nom de Vicent en la diòcesis de [[Sogorp]]. Este document segons Sarthou, es conserva en l'Ajuntament de [[Vilafermosa]], en un notable document redactat en àrap i sobre pergamí.		La concessió més antiga que es coneix referent a l'us de les aigües del riu és la del penúltim rei moro, [[Zeit Abu Zeit\|Zeit Abuceit]], que per cert fon convertit al [[Cristianisme\|cristianisme]] en el nom de Vicent en la diòcesis de [[Sogorp]]. Este document segons Sarthou, es conserva en l'Ajuntament de [[Vilafermosa del Riu]], en un notable document redactat en àrap i sobre pergamí.

	Despuix de la [[Reconquista]], pel rei En [[Jaume I]], el monarca concedí les aigües del Millars sense tribut algun als pobles del [[Regne de Valéncia]], en la mateixa forma que es regia en temps dels àraps. Aixina consta en els [[Furs]] del rey en Jaume lo conqueridor, tom I, foli XC, B:		Despuix de la [[Reconquista]], pel rei En [[Jaume I]], el monarca concedí les aigües del Millars sense tribut algun als pobles del [[Regne de Valéncia]], en la mateixa forma que es regia en temps dels àraps. Aixina consta en els [[Furs]] del rey en Jaume lo conqueridor, tom I, foli XC, B:
Llínea 54:		Llínea 54:

	== Afluents ==		== Afluents ==
	Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyol]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa]] en [[Vallat]].		Prop del seu naiximent esta també el del seu principal afluent el [[Valbona]] i el del també afluent [[Albentosa]]. Ya en la [[Comunitat Valenciana]] els principals afluents del Millars són el Riu Maimona en el terme de [[San Agustín]] en [[Terol]] i el riu Montán en el terme de [[Montanejos]], El Barranc de Palos en [[Aranyol]], la [[Rambla de la Viuda]] i el Linares o riu [[Vilafermosa del Riu]] en [[Vallat]].

	== Règim fluvial ==		== Règim fluvial ==

Lluísm en 19:05 8 maig 2025

2025-05-08T19:05:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:05 8 maig 2025
Llínea 89:		Llínea 89:
	===== Desaigües =====		===== Desaigües =====
	El pantà té tres desaigües:		El pantà té tres desaigües:
	*'''Desaigüe de Fondo''': buida per complet el pantà (té una capacitat de 60m<sup>3</sup> per [[segon]])		* '''Desaigüe de Fondo''': buida per complet el pantà (té una capacitat de 60m<sup>3</sup> per [[segon]])
	*'''Desaigüe Intermig''': expulsa 12m<sup>3</sup> per segon.		* '''Desaigüe Intermig''': expulsa 12m<sup>3</sup> per segon.
	*'''Superior''': expulsa 180m<sup>3</sup> per segon.		* '''Superior''': expulsa 180m<sup>3</sup> per segon.
	*'''Vàlvula de Rec''': expulsa l'aigua necessària per al rec en la zona d'un dia.		* '''Vàlvula de Rec''': expulsa l'aigua necessària per al rec en la zona d'un dia.

	==== Atres pantans ====		==== Atres pantans ====
	*[[Pantà de L'Alcora]], de 2'2 hm³.		* [[Pantà de L'Alcora]], de 2'2 hm³.
	*[[Pantà de Maria Cristina]], en la [[Rambla de la Viuda]], prop de la seua confluència en el Millars, de 18,4 hm³.		* [[Pantà de Maria Cristina]], en la [[Rambla de la Viuda]], prop de la seua confluència en el Millars, de 18,4 hm³.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian en 01:22 27 jul 2022

2022-07-27T01:22:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:22 27 jul 2022
Llínea 38:		Llínea 38:
	<noinclude>		<noinclude>

	El '''Millars''' (en [[castellà]] ''Mijares''), en àrap rep el nom d'''Albentosa'', és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600 [[metro\|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156 [[quilómetro\|km]] de recorregut.		El '''Millars''' (en [[castellà]] ''Mijares'' i en àrap rep el nom d'''Albentosa''), és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600 [[metro\|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156 [[quilómetro\|km]] de recorregut.

	== Història ==		== Història ==

Valencian en 01:22 27 jul 2022

2022-07-27T01:22:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:22 27 jul 2022
Llínea 38:		Llínea 38:
	<noinclude>		<noinclude>

	El '''Millars''' (en àrap rep el nom d'''Albentosa'') és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600 [[metro\|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156 [[quilómetro\|km]] de recorregut.		El '''Millars''' (en [[castellà]] ''Mijares''), en àrap rep el nom d'''Albentosa'', és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]] que naix en la [[Serra de Gúdar]] en el terme municipal d'[[El Castellar]] en la [[província de Terol]], de l'unió de diversos rius a uns 1600 [[metro\|m]] d'altitut i que desemboca entre els térmens d'[[Almassora]] i [[Burriana]], en la [[província de Castelló]], despuix de 156 [[quilómetro\|km]] de recorregut.

	== Història ==		== Història ==

Valencian en 00:29 27 jul 2022

2022-07-27T00:29:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:29 27 jul 2022
Llínea 103:		Llínea 103:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|Río_Mijares}}		{{Traduït de\|es\|Río_Mijares}}


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-27T00:28:54Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:28 27 jul 2022
Llínea 107:		Llínea 107:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Mijares River}}		{{commonscat\|Mijares River}}
	* [http://www.culturavalenciana.es/historia/curiositats-sobre-el-riu-millars/ Curiositats sobre el Riu Millars - Cultura Valenciana]

	[[Categoria:Riu Millars]]		[[Categoria:Riu Millars]]
	[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

Valencian: /* Referències */

2022-07-27T00:26:57Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 00:26 27 jul 2022
Llínea 103:		Llínea 103:
	== Referències ==		== Referències ==
	{{Traduït de\|es\|Río_Mijares}}		{{Traduït de\|es\|Río_Mijares}}


			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Mijares River}}
	* [http://www.culturavalenciana.es/historia/curiositats-sobre-el-riu-millars/ Curiositats sobre el Riu Millars - Cultura Valenciana]		* [http://www.culturavalenciana.es/historia/curiositats-sobre-el-riu-millars/ Curiositats sobre el Riu Millars - Cultura Valenciana]

	[[Categoria:Riu Millars]]		[[Categoria:Riu Millars]]
	[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

Jose2: /* Pantà de Sijar */

2022-06-04T18:41:45Z

Pantà de Sijar

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 4 jun 2022
Llínea 83:		Llínea 83:
	==== Pantà de Sijar ====		==== Pantà de Sijar ====
	{{AP\|Pantà de Sijar}}		{{AP\|Pantà de Sijar}}
	[[~~Image~~: ~~EmbSijar_Ribesalbes~~.jpg‎\|thumb\|left\|Image del [[Pantà de Sijar]] i de la localitat de [[Ribesalbes]].]]		[[File:EmbSitjar Ribesalbes.jpg‎\|thumb\|left\|Image del [[Pantà de Sijar]] i de la localitat de [[Ribesalbes]].]]
	El pantà de Sijar, és el que regula el rec de la Plana i controla les creixcudes del riu.		El pantà de Sijar, és el que regula el rec de la Plana i controla les creixcudes del riu.
	El pantà té una capacitat de 49,3 hm³.		El pantà té una capacitat de 49,3 hm³.