Rodolfo Llopis Ferrándiz - Historial de revisions

Jose2 en 12:08 16 oct 2024

2024-10-16T12:08:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:08 16 oct 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	* ''Hacia una escuela más humana'', 1934		* ''Hacia una escuela más humana'', 1934
	* ''Emigración, exilio y perspectiva del mañana'', 1949.		* ''Emigración, exilio y perspectiva del mañana'', 1949.
	* ''España espera su hora'', 1958.		* ''España espera su hora'', 1958.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 12:41 17 jun 2024

2024-06-17T12:41:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:41 17 jun 2024
Llínea 49:		Llínea 49:
	* ''Emigración, exilio y perspectiva del mañana'', 1949.		* ''Emigración, exilio y perspectiva del mañana'', 1949.
	* ''España espera su hora'', 1958.		* ''España espera su hora'', 1958.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 16:01 24 maig 2024

2024-05-24T16:01:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:01 24 maig 2024
Llínea 48:		Llínea 48:
	* ''Hacia una escuela más humana'', 1934		* ''Hacia una escuela más humana'', 1934
	* ''Emigración, exilio y perspectiva del mañana'', 1949.		* ''Emigración, exilio y perspectiva del mañana'', 1949.
	* ''España espera su hora'', 1958.		* ''España espera su hora'', 1958.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Biografia */

2023-01-16T17:07:29Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:07 16 gin 2023
Llínea 20:		Llínea 20:
	Fon també president de la UGT en l'exili, mantenint la seua infraestructura. El 3 de juny de [[1951]] fon firmant de l'Acta de [[Frànkfort]] en virtut de la qual es creava de nou l'[[Internacional Socialista]].		Fon també president de la UGT en l'exili, mantenint la seua infraestructura. El 3 de juny de [[1951]] fon firmant de l'Acta de [[Frànkfort]] en virtut de la qual es creava de nou l'[[Internacional Socialista]].

	Dins del PSOE va mantindre la tesis de la defensa de l'organisació exterior front als nous dirigents de l'interior que pugnaven per combatre la [[Franquisme\|dictadura]] des d'Espanya. Estos últims, junt a un sector de l'exili, defenien una renovació del partit que implicava desplaçar a la direcció llopista, tesis que acabarien triumfant en el Congrés de la UGT de l'any [[1971]] i en el Congrés de Suresnes del PSOE celebrat en octubre de [[1974]]. Llopis no acceptaria ser president del partit com li oferien els renovadors —pretenia seguir com a secretari general—, provocant una ruptura que va escindir el partit en dos: el PSOE Històric llopiste i el PSOE Renovat, que tingué una direcció colegiada en l'interior ([[Nicolás Redondo]], [[Pablo Castellano]] i [[Felipe González]], entre uns atres).		Dins del PSOE va mantindre la tesis de la defensa de l'organisació exterior front als nous dirigents de l'interior que pugnaven per combatre la [[Franquisme\|dictadura]] des d'Espanya. Estos últims, junt a un sector de l'exili, defenien una renovació del partit que implicava desplaçar a la direcció llopista, tesis que acabarien triumfant en el Congrés de la UGT de l'any [[1971]] i en el Congrés de Suresnes del PSOE celebrat en octubre de [[1974]]. Llopis no acceptaria ser president del partit com li oferien els renovadors —pretenia seguir com a secretari general—, provocant una ruptura que va escindir el partit en dos: el PSOE Històric llopiste i el PSOE Renovat, que tingué una direcció colegiada en l'interior ([[Nicolás Redondo Urbieta\|Nicolás Redondo]], [[Pablo Castellano]] i [[Felipe González]], entre uns atres).

	Abdós fraccions rivalisarien per la llegitimitat en l'us de les sigles del partit, en un conflicte que dirimiria l'Internacional Socialista en [[giner]] de l'any 1974 en decantar-se pel PSOE Renovat.		Abdós fraccions rivalisarien per la llegitimitat en l'us de les sigles del partit, en un conflicte que dirimiria l'Internacional Socialista en [[giner]] de l'any 1974 en decantar-se pel PSOE Renovat.

Jose2 en 11:39 5 gin 2023

2023-01-05T11:39:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 5 gin 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Albi]], [[França]]		\| lloc_mort = [[Albi]], [[França]]
	}}		}}
	'''Rodolfo Llopis Ferrándiz''' ([[Callosa d'En Sarrià]], [[27 de febrer]] de [[1895]] - [[Albi]], [[França]], [[22 de juliol]] de [[1983]]), fon un pedagoc i dirigent socialiste [[Valencians\|valencià]], secretari general del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en l'exili. Fon diputat en Corts durant la [[II República Espanyola\|II República]].		'''Rodolfo Llopis Ferrándiz''' ([[Callosa d'En Sarrià]], [[27 de febrer]] de [[1895]] - † [[Albi]], [[França]], [[22 de juliol]] de [[1983]]), fon un pedagoc i dirigent socialiste [[Valencians\|valencià]], secretari general del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en l'exili. Fon diputat en Corts durant la [[II República Espanyola\|II República]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

Valencian: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2022-06-01T14:38:17Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 14:38 1 jun 2022
Llínea 38:		Llínea 38:
	Pertanygé en l'exili a la Logia Reconstrucció en [[Toulouse]] i posteriorment a la Logia Franklin Roosevelt en Montauban (França) abdós organisades per exiliats espanyols i baix els auspicis de la Gran Logia de França.		Pertanygé en l'exili a la Logia Reconstrucció en [[Toulouse]] i posteriorment a la Logia Franklin Roosevelt en Montauban (França) abdós organisades per exiliats espanyols i baix els auspicis de la Gran Logia de França.

	Gràcies als seus viages com a membre del PSOE en l'exili, pogué visitar prou tallers maçònics en varis ~~paisos~~. Frut d'eixos viages, en l'any [[1953]], el varen nomenar membre d'honor de la Logia Casablanca nº 1 situada en la ciutat nortafricana i integrada en el Gran Oriente Espanyol en l'exili.		Gràcies als seus viages com a membre del PSOE en l'exili, pogué visitar prou tallers maçònics en varis països. Frut d'eixos viages, en l'any [[1953]], el varen nomenar membre d'honor de la Logia Casablanca nº 1 situada en la ciutat nortafricana i integrada en el Gran Oriente Espanyol en l'exili.

	== Obra ==		== Obra ==

Jose2 en 09:48 16 jun 2020

2020-06-16T09:48:24Z

Xavier en 18:40 15 jun 2020

2020-06-15T18:40:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:40 15 jun 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Rodolfo Llopis Ferrándiz
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Pedagoc i polític
			\| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1895]]
			\| lloc_naix = [[Callosa d'En Sarrià]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[22 de juliol]] de [[1983]]
			\| lloc_mort = [[Albi]], [[França]]
			}}
	'''Rodolfo Llopis Ferrándiz''' ([[Callosa d'En Sarrià]], [[27 de febrer]] de [[1895]] - [[Albi]], [[França]], [[22 de juliol]] de [[1983]]), fon un pedagoc i dirigent socialiste [[Valencians\|valencià]], secretari general del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en l'exili. Fon diputat en Corts durant la [[II República Espanyola\|II República]].		'''Rodolfo Llopis Ferrándiz''' ([[Callosa d'En Sarrià]], [[27 de febrer]] de [[1895]] - [[Albi]], [[França]], [[22 de juliol]] de [[1983]]), fon un pedagoc i dirigent socialiste [[Valencians\|valencià]], secretari general del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en l'exili. Fon diputat en Corts durant la [[II República Espanyola\|II República]].

Xavier en 18:37 15 jun 2020

2020-06-15T18:37:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 15 jun 2020
Llínea 42:		Llínea 42:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rodolfo_Llopis Rodolfo Llopis en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rodolfo_Llopis Rodolfo Llopis en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Valencians]]
			[[Categoria:Polítics]]
			[[Categoria:Polítics Valencians]]
			[[Categoria:Socialistes]]
			[[Categoria:PSPV-PSOE]]

Xavier en 18:35 15 jun 2020

2020-06-15T18:35:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 15 jun 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Rodolfo Llopis Ferrándiz''' ([[Callosa d'En Sarrià]], [[27 de febrer]] de [[1895]] - [[Albi]], [[França]], [[22 de juliol]] de [[1983]]), fon un pedagoc i dirigent socialiste [[Valencians\|valencià]], secretari general del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en l'exili. Fon diputat en Corts durant la [[II República ~~espanyola~~\|II República]].		'''Rodolfo Llopis Ferrándiz''' ([[Callosa d'En Sarrià]], [[27 de febrer]] de [[1895]] - [[Albi]], [[França]], [[22 de juliol]] de [[1983]]), fon un pedagoc i dirigent socialiste [[Valencians\|valencià]], secretari general del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en l'exili. Fon diputat en Corts durant la [[II República Espanyola\|II República]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

← Revisió anterior		Revisió de 09:48 16 jun 2020
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Naixcut el 27 de febrer de 1895, en la població valenciana de Callosa d'En Sarrià, en la comarca de la [[Marina Baixa]], cursà els estudis en l'Escola Superior de Magisteri. Fon professor de l'Escola Normal de Ciència. Ingressà en el Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) en [[1917]]. Fon cofundador de la Federació de Treballadors de l'Ensenyança de l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT). Fon diputat per [[Alacant]] en [[1931]], [[1933]] i [[1936]]. Director general de Primera Ensenyança durant la II República, en el ministeri dirigit per [[Marcelino Domingo]], fon conegut per haver estés la construcció i l'equipament d'escoles primàries per tota [[Espanya]].		Naixcut el 27 de febrer de 1895, en la població valenciana de Callosa d'En Sarrià, en la comarca de la [[Marina Baixa]], cursà els estudis en l'Escola Superior de Magisteri. Fon professor de l'Escola Normal de Ciència. Ingressà en el Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) en [[1917]]. Fon cofundador de la Federació de Treballadors de l'Ensenyança de l'[[Unió General de Treballadors]] (UGT). Fon diputat per [[Alacant]] en els anys [[1931]], [[1933]] i [[1936]]. Director general de Primera Ensenyança durant la II República, en el ministeri dirigit per [[Marcelino Domingo]], fon conegut per haver estés la construcció i l'equipament d'escoles primàries per tota [[Espanya]].

	Durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], ocupà el càrrec de subsecretari de la Presidència del Govern en [[Francisco Largo Caballero]]. Fon contrari al govern de [[Juan Negrín]] i denuncià l'acaparament de poder pel [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE). Es va exiliar en França despuix de la guerra i en [[1947]] fon elegit president del Govern de la República espanyola en l'exili. En el Congrés del PSOE en l'exterior en [[1944]] fon elegit secretari general.		Durant la [[Guerra Civil espanyola\|Guerra Civil]], ocupà el càrrec de subsecretari de la Presidència del Govern en [[Francisco Largo Caballero]]. Fon contrari al govern de [[Juan Negrín]] i denuncià l'acaparament de poder pel [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE). Es va exiliar en França despuix de la guerra i en l'any [[1947]] fon elegit president del Govern de la República espanyola en l'exili. En el Congrés del PSOE en l'exterior en [[1944]] fon elegit secretari general.

	Fon també president de la UGT en l'exili, mantenint la seua infraestructura. El 3 de juny de [[1951]] fon firmant de l'Acta de [[Frànkfort]] en virtut de la qual es creava de nou l'[[Internacional Socialista]].		Fon també president de la UGT en l'exili, mantenint la seua infraestructura. El 3 de juny de [[1951]] fon firmant de l'Acta de [[Frànkfort]] en virtut de la qual es creava de nou l'[[Internacional Socialista]].

	Dins del PSOE va mantindre la tesis de la defensa de l'organisació exterior front als nous dirigents de l'interior que pugnaven per combatre la [[Franquisme\|dictadura]] des d'Espanya. Estos últims, junt a un sector de l'exili, defenien una renovació del partit que implicava desplaçar a la direcció llopista, tesis que acabarien triumfant en el Congrés de la UGT de [[1971]] i en el Congrés de Suresnes del PSOE celebrat en octubre de [[1974]]. Llopis no acceptaria ser president del partit com li oferien els renovadors —pretenia seguir com a secretari general—, provocant una ruptura que va escindir el partit en dos: el PSOE Històric llopiste i el PSOE Renovat, que tingué una direcció colegiada en l'interior ([[Nicolás Redondo]], [[Pablo Castellano]] i [[Felipe González]], entre uns atres).		Dins del PSOE va mantindre la tesis de la defensa de l'organisació exterior front als nous dirigents de l'interior que pugnaven per combatre la [[Franquisme\|dictadura]] des d'Espanya. Estos últims, junt a un sector de l'exili, defenien una renovació del partit que implicava desplaçar a la direcció llopista, tesis que acabarien triumfant en el Congrés de la UGT de l'any [[1971]] i en el Congrés de Suresnes del PSOE celebrat en octubre de [[1974]]. Llopis no acceptaria ser president del partit com li oferien els renovadors —pretenia seguir com a secretari general—, provocant una ruptura que va escindir el partit en dos: el PSOE Històric llopiste i el PSOE Renovat, que tingué una direcció colegiada en l'interior ([[Nicolás Redondo]], [[Pablo Castellano]] i [[Felipe González]], entre uns atres).

	Abdós fraccions rivalisarien per la llegitimitat en l'us de les sigles del partit, en un conflicte que dirimiria l'Internacional Socialista en giner de 1974 en decantar-se pel PSOE Renovat.		Abdós fraccions rivalisarien per la llegitimitat en l'us de les sigles del partit, en un conflicte que dirimiria l'Internacional Socialista en [[giner]] de l'any 1974 en decantar-se pel PSOE Renovat.

	El primer Congrés del PSOE Històric (decembre de [[1972]]) mantindria a Llopis en la secretaria general, que en [[1974]] va cedir el lloc a Víctor Salazar.		El primer Congrés del PSOE Històric ([[decembre]] de [[1972]]) mantindria a Llopis en la secretaria general, que en [[1974]] va cedir el lloc a Víctor Salazar.

	En l'any [[1976]] tornà a Espanya, presidint el Congrés del partit. A l'any següent es va presentar com a candidat al Senat, en les llistes de l'[[Aliança Socialista Democràtica]], sense èxit. Tornà a França i va fallir el 22 de juliol de [[1983]] en Albi.		En l'any [[1976]] tornà a Espanya, presidint el Congrés del partit. A l'any següent es va presentar com a candidat al Senat, en les llistes de l'[[Aliança Socialista Democràtica]], sense èxit. Tornà a França i va fallir el 22 de juliol de [[1983]] en Albi.
Llínea 30:		Llínea 30:
	== Maçoneria ==		== Maçoneria ==

	S'inicià en la maçoneria en juny de [[1923]] en la Logia Ibèrica nº 7 de [[Madrit]] pertanyent al [[Gran Oriente Espanyol]]. Prengué com a nom simbòlic "Antenor".		S'inicià en la maçoneria en [[juny]] de [[1923]] en la Logia Ibèrica nº 7 de [[Madrit]] pertanyent al [[Gran Oriente Espanyol]]. Prengué com a nom simbòlic "Antenor".

	Contant en l'ajuda de Juan Giménez de Aguilar (Juan Valdés) i Crédulo M. Escobar Barbero ("Prometeo"), també docents de professió, va organisar en [[1925]] el Triàngul maçònic "Electra" en [[Conca]], on residia treballant com a catedràtic de Geografia en l'Escola Normal.		Contant en l'ajuda de Juan Giménez de Aguilar (Juan Valdés) i Crédulo M. Escobar Barbero ("Prometeo"), també docents de professió, va organisar en l'any [[1925]] el Triàngul maçònic "Electra" en [[Conca]], a on residia treballant com a catedràtic de Geografia en l'Escola Normal.

	En [[1931]] fon nomenat segon vicepresident del Gran Consell Federal Simbòlic, el màxim orgue de govern del Gran Oriente Espanyol.		En l'any [[1931]] fon nomenat segon vicepresident del Gran Consell Federal Simbòlic, el màxim orgue de govern del Gran Oriente Espanyol.

	Pertanygé en l'exili a la Logia Reconstrucció en [[Toulouse]] i posteriorment a la Logia Franklin Roosevelt en Montauban (França) abdós organisades per exiliats espanyols i baix els auspicis de la Gran Logia de França.		Pertanygé en l'exili a la Logia Reconstrucció en [[Toulouse]] i posteriorment a la Logia Franklin Roosevelt en Montauban (França) abdós organisades per exiliats espanyols i baix els auspicis de la Gran Logia de França.

	Gràcies als seus viages com a membre del PSOE en l'exili, pogué visitar prou tallers maçònics en varis paisos. Frut d'eixos viages, en [[1953]], el varen nomenar membre d'honor de la Logia Casablanca nº 1 situada en la ciutat nortafricana i integrada en el Gran Oriente Espanyol en l'exili.		Gràcies als seus viages com a membre del PSOE en l'exili, pogué visitar prou tallers maçònics en varis paisos. Frut d'eixos viages, en l'any [[1953]], el varen nomenar membre d'honor de la Logia Casablanca nº 1 situada en la ciutat nortafricana i integrada en el Gran Oriente Espanyol en l'exili.

	== Obra ==		== Obra ==