Romanisació - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:37:07Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 29 jun 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.		La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.

	La romanisació dels territoris peninsulars va començar en l'any [[218 a. C.]] en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons varen ~~començar~~ a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.		La romanisació dels territoris peninsulars va començar en l'any [[218 a. C.]] en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons varen escomençar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.

	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Jose2 en 11:24 30 jun 2017

2017-06-30T11:24:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 30 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.		La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.

	La romanisació dels territoris peninsulars va començar en l'any [[218 a.C.]] en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons varen començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.		La romanisació dels territoris peninsulars va començar en l'any [[218 a. C.]] en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons varen començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.

	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Jose2 en 11:23 30 jun 2017

2017-06-30T11:23:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 30 jun 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.		La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.

	La romanisació dels territoris peninsulars va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons varen començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.		La romanisació dels territoris peninsulars va començar en l'any [[218 a.C.]] en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons varen començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.

	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2016-04-26T11:15:33Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 26 abr 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.		La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.

	La romanisació dels territoris peninsulars va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons ~~van~~ començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.		La romanisació dels territoris peninsulars va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons varen començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.

	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Jose2 en 15:33 4 jul 2015

2015-07-04T15:33:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:33 4 jul 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] ~~un cop~~ conquistats. En més precisió, on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.		La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] una volta conquistats. En més precisió, a on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.

	La romanisació dels territoris peninsulars va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants ~~van~~ ser reconeguts com a ciutadans romans.		La romanisació dels territoris peninsulars va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants varen ser reconeguts com a ciutadans romans.

	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Història d'Espanya]]		[[Categoria:Història d'Espanya]]

Jose2 en 11:13 20 març 2013

2013-03-20T11:13:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 20 març 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquistats. En més precisió, on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.		La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de [[Antiga Roma\|Roma]] un cop conquistats. En més precisió, on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.

	La romanisació dels territoris peninsulars va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans.		La romanisació dels territoris peninsulars va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans.

Valencian en 16:36 14 març 2013

2013-03-14T16:36:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:36 14 març 2013
Llínea 4:		Llínea 4:

	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]
			[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Història d'Espanya]]

Valencian en 16:35 14 març 2013

2013-03-14T16:35:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 14 març 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquistats. En més precisió, on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.		La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquistats. En més precisió, on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.

	La romanisació dels territoris peninsulars va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans.		La romanisació dels territoris peninsulars va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans.

	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]

Sempreval en 21:37 7 març 2013

2013-03-07T21:37:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:37 7 març 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop ~~conquerits~~. En més precisió, on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.		La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquistats. En més precisió, on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.
	La romanisació dels territoris ~~de futura parla catalana~~ va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans.		La romanisació dels territoris peninsulars va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans.
	[[Categoria:Imperi Romà]]		[[Categoria:Imperi Romà]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits. En més...».

2013-03-07T12:29:07Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits. En més...».

Pàgina nova

La '''romanisació''' és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits. En més precisió, on pot distinguir la romanisació, com a adopció de les formes culturals romanes, i la llatinisació, que seria l'adopció de la [[llengua llatina]]. La romanisació és sempre un procés gradual, que es dilata més o menys en el temps segons la resistència a l'aculturació de la població indígena.
La romanisació dels territoris de futura parla catalana va començar el 218 a.C. en el marc de la Segona Guerra Púnica per Ampuries. Les primeres incursions romanes eren purament militars pero es recompensava els aliats locals en terres i privilegis, motiu pel qual molts nobles autòctons van començar a adoptar els costums dels conquistadors i a implantar-los als seus dominis. La fragmentació local va ajudar a l'extensió de les normes romanes, recolzades per una economia forta i l'eixèrcit, fins que es va crear la província de Tarraconense i els seus habitants van ser reconeguts com a ciutadans romans.
[[Categoria:Imperi Romà]]