Valencian en 14:01 10 jun 2026

2026-06-10T14:01:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:01 10 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Rudolf Serkin''' (28 de març de 1903 – 8 de maig de 1991) fon un pianiste austro-nortamericà naixcut en Bohemia. És àmpliament considerat un dels majors intérprets de [[Ludwig van Beethoven\|Beethoven]] del sigle XX.<ref>[https://www.wqxr.org/story/247864-25-essential-beethoven-recordings-serkin-plays-sonatas/ "The 25 Essential Beethoven Recordings: Rudolf Serkin Plays Sonatas"]. ''WQXR''. New York Public Radio. 2 November 2012. Retrieved 4 June 2017.</ref>		'''Rudolf Serkin''' ([[28 de març]] de [[1903]]–[[8 de maig]] de [[1991]]) fon un pianiste austro-nortamericà naixcut en [[Bohemia]]. És àmpliament considerat un dels majors intérprets de [[Ludwig van Beethoven\|Beethoven]] del [[sigle XX]].<ref>[https://www.wqxr.org/story/247864-25-essential-beethoven-recordings-serkin-plays-sonatas/ "The 25 Essential Beethoven Recordings: Rudolf Serkin Plays Sonatas"]. ''WQXR''. New York Public Radio. 2 November 2012. Retrieved 4 June 2017.</ref>

	== Primers anys, debut infantil i formació ==		== Primers anys, debut infantil i formació ==

Avenza: Creació de la pàgina

2026-06-10T08:15:09Z

Creació de la pàgina

Pàgina nova

'''Rudolf Serkin''' (28 de març de 1903 – 8 de maig de 1991) fon un pianiste austro-nortamericà naixcut en Bohemia. És àmpliament considerat un dels majors intérprets de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] del sigle XX.<ref>[https://www.wqxr.org/story/247864-25-essential-beethoven-recordings-serkin-plays-sonatas/ "The 25 Essential Beethoven Recordings: Rudolf Serkin Plays Sonatas"]. ''WQXR''. New York Public Radio. 2 November 2012. Retrieved 4 June 2017.</ref>

== Primers anys, debut infantil i formació ==
Serkin naixqué a Cheb, Bohemia, en l'[[Imperi austro-hongarés]] (actual República Checa), en el sí d'una família judeua d'orige rus. El seu pare, Mordko Serkin, «havia segut un baix rus i li va ensenyar a llegir música ans que poguera llegir paraules».<ref name=":0">Henahan, Donal (10 May 1991). [https://www.nytimes.com/1991/05/10/obituaries/rudolf-serkin-88-concert-pianist-dies.html "Rudolf Serkin, 88, Concert Pianist, Dies"]. ''The New York Times''.</ref>

Aclamat com a chiquet prodigi,<ref>Folkart, Burt A. (10 May 1991). [https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1991-05-10-mn-1342-story.html "Piano Genius Rudolf Serkin Is Dead at 88"]. ''Los Angeles Times''. Retrieved 4 June 2017</ref> fon enviat a Viena als 9 anys, a on estudià piano en Richard Robert i, més tart, composició en Joseph Marx, fent el seu debut públic en la Filharmònica de Viena als 12 anys. Entre 1918 i 1920, estudià composició en Arnold Schoenberg i participà activament en la Societat per a l'Interpretació Privada de la Música de Schoenberg.

== Carrera ==
Serkin començà una carrera concertística regular en 1920, vivint en Berlín en el violiniste alemà Adolf Busch i la seua família, que incloïa a una filla de 3 anys anomenada Irene, en qui Serkin es casaria 15 anys despuix.

En 1921, als 17 anys, va debutar en Berlín interpretant en el conjunt de Busch com a soliste de teclat en el ''Concert de Brandeburc n.º 5''. Al final del concert, Busch demanà a Serkin que tocara un ''bis'' per a l'entusiasta públic. Serkin relatà posteriorment que li preguntà a Busch: «¿Qué dec tocar?» i que Busch «en broma» li va dir que interpretara les ''Variacions Goldberg'' «i yo m'ho vaig prendre en sério. Quan vaig terminar, solament quedaven quatre persones: Adolf Busch, Artur Schnabel, Alfred Einstein i yo».<ref name=":0" />

En la década de 1920 i principis de la de 1930, Serkin actuà per tota Europa tant com a solista com junt a Busch i el Quartet Busch. En l'arribada d'Hitler al poder en Alemània en 1933, Serkin i els Busch (que no eren judeus, pero que s'oponien fermament al règim nazi) abandonaren Berlín i estraslladaren a Basilea, [[Suïssa]].

En 1933, Serkin va fer la seua primera aparició en [[Estats Units]] en el Festival Coolidge en Washington, D.C., a on va actuar junt a Adolf Busch. En 1936, inicià la seua carrera com a concertiste soliste en Estats Units en la Filharmònica de Nova York baix la direcció d'Arturo Toscanini. La seua interpretació del ''Concert per a piano n.º 4'' de [[Ludwig van Beethoven]] fon molt ben rebuda per la crítica; Olin Downes, del ''[[The New York Times|New York]]'' ''[[The New York Times|Times]]'', escrigué: «Rara volta hem sentit l'interpretació d'un pianiste que combine de manera tan admirable l'anàlisis més penetrant en entusiasme artístic i calidea de sentiment. De la mateixa manera, l'eixecució tècnica fon neta i precisa, pero també bella i d'un caràcter poètic».<ref>Downes, Olin (21 February 1936). [https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1936/02/21/87913951.html?pageNumber=20 "Toscanini Offers Eloquent Pianist"]. ''The New York Times''.</ref> En 1937, Serkin oferí el seu primer recital en la ciutat de [[Nova York]] en el Carnegie Hall, novament en gran reconeiximent crític: Downes escrigué: «Lo que el senyor *Serkin va fer fon mostrar un art colossal, que va posar al servici dels fins més idealistes».<ref>Downes, Olin (12 January 1937). [https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1937/01/12/94319335.html?pageNumber=19 "Rudolf Serkin, Young Pianist, Is Well Received in His First New York Recital at Carnegie Hall"]. ''The New York Times''.</ref>

=== Emigració als Estats Units ===
Poc despuix de l'esclat de la [[Segon Guerra Mundial|Segona Guerra Mundial]] en 1939, els Serkin i els Busch emigraren a Estats Units, a on Serkin ensenyà a vàries generacions de pianistes en el ''Curtis Institute of Music'' de [[Filadèlfia]]. Entre 1968 i 1976 fon director de l'institut. Va viure en la seua creixent família primer en [[Nova York]], després en [[Filadèlfia]], aixina com en una granja lletera en la zona rural de Guilford, [[Vermont]]. En 1951, Serkin i Adolf Busch fundaren l'Escola i Festival de Música de Marlboro en Marlboro, Vermont, en l'objectiu de fomentar l'interés per la música i la seua interpretació en Estats Units. Realisà numeroses gravacions des de la década de 1940 fins a la de 1980, inclosa una per a RCA Victor del ''Concert per a piano n.º 4'' de Beethoven en 1944, en l'Orquesta Simfònica de la NBC dirigida per Toscanini. La majoria de les seues gravacions es realisaren per a Columbia Masterworks, encara que en la década de 1980 també gravà per a Deutsche Grammophon i Telarc. Serkin admirava la música de [[Max Reger]], que va descobrir treballant en Adolf Busch. En 1959, es convertí en el primer pianiste en Estats Units en gravar el ''Concert per a piano, op. 114'', de Reger, en Eugene Ormandy i l'Orquesta de Filadèlfia.

Serkin va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat en 1963 i en març de 1972 celebrà la seua aparició número 100 en la Filharmònica de Nova York interpretant el ''Concert per a piano n.º 1'' de [[Johannes Brahms]]. L'orquesta i el seu consell d'administració també nomenaren a Serkin membre honorari de la ''New York Philharmonic-Symphony Society'', una distinció que també fon otorgada a [[Aaron Copland]], [[Igor Stravinsky]] i [[Paul Hindemith]]. En 1986, celebrà el seu 50.º aniversari com a artiste invitat en l'orquesta. És considerat un dels principals intérprets de la música de Beethoven en el sigle XX.

Realisà gires per tot lo món i continuà la seua carrera com a solista i les seues activitats discogràfiques fins que una malaltia li va impedir seguir treballant en 1989.

== Vida personal ==
Serkin es casà en Irene Busch, filla del violiniste alemà Adolf Busch, en 1935.

Ell i Irene varen ser pares de sèt fills (un dels quals va morir en l'infància),<ref>Stephen Lehmann; Marion Faber (2002). ''[https://books.google.es/books?id=r1IJkZeBEMwC&redir_esc=y Rudolf Serkin: A Life]''. Oxford University Press. p. 262. ISBN <bdi>978-0-19-535144-6</bdi>.</ref> entre ells el pianiste Peter Serkin i la violonchelista Judith Serkin.<ref>[http://sarasamusic.org/aboutus/musician-bios/JudithSerkin.shtml Short biography of Judith Serkin] Archived 1 August 2019 at the Wayback Machine. sarasamusic.org</ref> Tingueren 15 nets, entre ells el compositor David Ludwig i la fagotista Natalya Rose Vrbsky.

Serkin morí de càncer el 8 de maig de 1991, als 88 anys, en la seua casa de camp en Guilford, [[Vermont]]. La seua viuda, Irene Busch Serkin, va fallir en 1998.

== Premis i reconeixements ==

* Membre de la American Academy of Arts and Sciences (1960)<ref>[https://www.amacad.org/person/rudolf-serkin "Rudolf Serkin"]. ''American Academy of Arts & Sciences''. Consultat el 10 de juny de 2026.</ref>
* Medalla Presidencial de la Llibertat (1963)
* Premi de Música Ernst von Siemens (1978)
* Kennedy Center Honors (1981)
* Membre de la American Philosophical Society (1983)<ref>[https://search.amphilsoc.org/memhist/search?creator=Rudolf+Serkin&title=&subject=&subdiv=&mem=&year=&year-max=&dead=&keyword=&smode=advanced "APS Member History"]. ''search.amphilsoc.org''. Consultat el 10 de juny de 2026.</ref>
* Premi Grammy a la millor interpretació de música – Mstislav Rostropovich i Rudolf Serkin per ''Brahms: Sonata per a violonchelo n.º 1 en el meu menor, op. 38; i Sonata per a violonchelo n.º 2 en fa, op. 99'' (1984)
* Medalla Nacional de les Arts (1988)

== Referències ==
<references />

Rudolf Serkin - Historial de revisions

Valencian en 14:01 10 jun 2026

Avenza: Creació de la pàgina