Salomó - Historial de revisions

Reval en 18:02 7 feb 2025

2025-02-07T18:02:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 7 feb 2025
Llínea 37:		Llínea 37:
	* Thiele, Edwin (1983). The Mysterious Numbers of the Hebrew Kings (3ra ed.). Grand Rapids: Zondervan/Kregel, p. 78		* Thiele, Edwin (1983). The Mysterious Numbers of the Hebrew Kings (3ra ed.). Grand Rapids: Zondervan/Kregel, p. 78

	== ~~Biliografia~~ ==		== Bibliografia ==
	* Dubnow, Simón (1977). Manual de la Historia Judía. Buenos Aires: Sigal		* Dubnow, Simón (1977). Manual de la Historia Judía. Buenos Aires: Sigal
	* Kochav, Sarah (2005). Grandes civilizaciones del pasado: Israel. Barcelona: Folio		* Kochav, Sarah (2005). Grandes civilizaciones del pasado: Israel. Barcelona: Folio

Reval en 18:02 7 feb 2025

2025-02-07T18:02:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 7 feb 2025
Llínea 29:		Llínea 29:
	{{Cita\|La millor victòria és aquella en la que guanyen tots.\|Salomó}}		{{Cita\|La millor victòria és aquella en la que guanyen tots.\|Salomó}}

	== ~~Referènci9es~~ ==		== Referències ==
	* Crónicas 18:3		* Crónicas 18:3
	* Deuteronomio 1:7,11:24		* Deuteronomio 1:7,11:24

Reval: /* Referènci9es */

2025-02-07T18:02:03Z

Referènci9es

← Revisió anterior		Revisió de 18:02 7 feb 2025
Llínea 35:		Llínea 35:
	* Kalimi, Isaac (2018). Writing and Rewriting the Story of Solomon in Ancient Israel. Cambridge University Press. p. 92		* Kalimi, Isaac (2018). Writing and Rewriting the Story of Solomon in Ancient Israel. Cambridge University Press. p. 92
	* Reyes 4:7, 3:1, 10:23, 11:1,3		* Reyes 4:7, 3:1, 10:23, 11:1,3
			* Thiele, Edwin (1983). The Mysterious Numbers of the Hebrew Kings (3ra ed.). Grand Rapids: Zondervan/Kregel, p. 78

	== Biliografia ==		== Biliografia ==

Reval en 18:01 7 feb 2025

2025-02-07T18:01:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:01 7 feb 2025
Llínea 29:		Llínea 29:
	{{Cita\|La millor victòria és aquella en la que guanyen tots.\|Salomó}}		{{Cita\|La millor victòria és aquella en la que guanyen tots.\|Salomó}}

			== Referènci9es ==
			* Crónicas 18:3
			* Deuteronomio 1:7,11:24
			* Finkelstein, Israel; Silberman, Neil Asher (2006). David and Solomon: In Search of the Bible's Sacred Kings and the Roots of the Western Tradition. Free Press. p. 20. ISBN 978-0-7432-4362-9
			* Kalimi, Isaac (2018). Writing and Rewriting the Story of Solomon in Ancient Israel. Cambridge University Press. p. 92
			* Reyes 4:7, 3:1, 10:23, 11:1,3

	== Biliografia ==		== Biliografia ==

Reval en 17:57 7 feb 2025

2025-02-07T17:57:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:57 7 feb 2025
Llínea 28:		Llínea 28:

	{{Cita\|La millor victòria és aquella en la que guanyen tots.\|Salomó}}		{{Cita\|La millor victòria és aquella en la que guanyen tots.\|Salomó}}


			== Biliografia ==
			* Dubnow, Simón (1977). Manual de la Historia Judía. Buenos Aires: Sigal
			* Kochav, Sarah (2005). Grandes civilizaciones del pasado: Israel. Barcelona: Folio
			* Sed-Rajna, Gabrielle (2000). L'abecedaire du Judaïsme. París: Flammarion
			* Wilkinson, Philip (2011). Religiões. Río de Janeiro: Zahar
			* Wilkinson, Philip (2008). Religions

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 17:56 7 feb 2025

2025-02-07T17:56:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:56 7 feb 2025
Llínea 30:		Llínea 30:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Solomon (Biblical figure)}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salom%C3%B3n Salomó en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salom%C3%B3n Salomó en Wikipedia]

Reval en 17:56 7 feb 2025

2025-02-07T17:56:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:56 7 feb 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Berruguete, Pedro - Salomon - c. 1500.jpg\|thumb\|250px\|Salomó per Pedro de Berruguete]]

	'''Salomó''' ([[Jerusalem]], 990 a. C. - † 931 a. C.) segons el Tanaj ([[Antic Testament]]) fon un sabi i rei del [[Regne unificat d'Israel]] qui va succeir a son pare, [[Davit]].		'''Salomó''' ([[Jerusalem]], 990 a. C. - † 931 a. C.) segons el Tanaj ([[Antic Testament]]) fon un sabi i rei del [[Regne unificat d'Israel]] qui va succeir a son pare, [[Davit]].

Reval en 17:55 7 feb 2025

2025-02-07T17:55:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 7 feb 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Salomó''' ([[Jerusalem]], 990 a. C. - 931 a. C.) segons el Tanaj ([[Antic Testament]]) fon un ~~sabio~~ i rei del [[Regne unificat d'Israel]] qui va succeir a son pare, [[Davit]].		'''Salomó''' ([[Jerusalem]], 990 a. C. - † 931 a. C.) segons el Tanaj ([[Antic Testament]]) fon un sabi i rei del [[Regne unificat d'Israel]] qui va succeir a son pare, [[Davit]].

	La seua vida i obra es relata en el [[primer llibre de Reis]] i en el [[segon llibre de Cròniques]], segons estes Escritures, fon el tercer i últim monarca de la [[Monarquia Unida]] (és dir, abans de la separació del territori israelita en els regnes de Judà i Israel). El seu regnat va durar quatre décades, tradicionalment entre els anys 970 i 931 a. C.		La seua vida i obra es relata en el [[primer llibre de Reis]] i en el [[segon llibre de Cròniques]], segons estes Escritures, fon el tercer i últim monarca de la [[Monarquia Unida]] (és dir, abans de la separació del territori israelita en els regnes de Judà i [[Israel]]). El seu regnat va durar quatre décades, tradicionalment entre els anys [[970 a. C.\|970]] i [[931 a. C.]]

	En els texts mencionats es diu que el rei Salomó va heretar un considerable imperi conquistat pel seu pare, el rei Davit, que s'estenia des de la frontera en Egipte fins al riu Éufrates, en Mesopotamia. Este regne estava integrat pel territori d'Israel, administrat en un sistema de dotze districtes, i numerosos regnes vassalls o somesos.		En els texts mencionats es diu que el rei Salomó va heretar un considerable imperi conquistat pel seu pare, el rei Davit, que s'estenia des de la frontera en [[Egipte]] fins al riu Éufrates, en [[Mesopotamia]]. Este regne estava integrat pel territori d'Israel, administrat en un sistema de dotze districtes, i numerosos regnes vassalls o somesos.

	Salomó ~~afavorí~~ les relacions comercials en els fenicis, a un dels sobirans dels quals, Hiram de Tiro, entregà vint ciutats de Galilea. En marins d'eixe orige va organisar una expedició comercial que va partir de Eilat, en la mar Roja, fins al país d'Ofir (identificat en Etiopia o l'Índia). També mantingué contacte en la sobirana del Regne de Saba (en el Yemen).		Salomó favorí les relacions comercials en els fenicis, a un dels sobirans dels quals, Hiram de Tiro, entregà vint ciutats de [[Galilea]]. En marins d'eixe orige va organisar una expedició comercial que va partir de Eilat, en la [[mar Roja]], fins al país d'Ofir (identificat en [[Etiopia]] o l'[[Índia]]). També mantingué contacte en la sobirana del Regne de Saba (en el [[Yemen]]).

	Se li descriu com a sabi i inmensament ric, en un gran [[harem]], el qual incloïa a «una filla del ~~Faraó»~~, i s'afig que va dedicar el seu regnat a grans proyectes de construcció, notablement el [[Temple de Jerusalem]]. És presentat com un fervorós lloador de [[Yahveh]], despuix devingut en politeiste en la seua vellea.		Se li descriu com a sabi i inmensament ric, en un gran [[harem]], el qual incloïa a «una filla del [[Faraó]]», i s'afig que va dedicar el seu regnat a grans proyectes de construcció, notablement el [[Temple de Jerusalem]]. És presentat com un fervorós lloador de [[Yahveh]], despuix devingut en politeiste en la seua vellea.

	Ademés se li atribuïx l'autoria d'alguns llibres bíblics, com:		Ademés se li atribuïx l'autoria d'alguns llibres bíblics, com:
Llínea 17:		Llínea 17:
	* el Llibre de les Odes de Salomó, abdós últim seudoepigràfics.		* el Llibre de les Odes de Salomó, abdós últim seudoepigràfics.

	En el [[Corà]], Salomó és considerat un dels més importants [[Profeta\|profetes]]. Els musulmans es referixen generalment ad ell en la variant àrap, ''Suleimán''. En el [[Kebra Nagast]] (Llibre de la Glòria dels Reis d'Etiopia), crònica pretendidament històrica dels reis d'Etiopia, es descriu la descendència de Salomó des del seu fill Menelik I (fill de Salomó i la [[Reina de Saba]]).		En el [[Corà]], Salomó és considerat un dels més importants [[Profeta\|profetes]]. Els musulmans es referixen generalment ad ell en la variant [[àrap]], ''Suleimán''. En el [[Kebra Nagast]] (Llibre de la Glòria dels Reis d'Etiopia), crònica pretendidament històrica dels reis d'Etiopia, es descriu la descendència de Salomó des del seu fill Menelik I (fill de Salomó i la [[Reina de Saba]]).

	En les tradicions hermètiques, se li associa en la màgia i el coneiximent de sabers amagats.		En les tradicions hermètiques, se li associa en la màgia i el coneiximent de sabers amagats.

Xavier en 18:54 5 feb 2025

2025-02-05T18:54:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 5 feb 2025
Llínea 30:		Llínea 30:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salom%C3%B3n Salomó en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salom%C3%B3n Salomó en Wikipedia]

			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història antiga]]
			[[Categoria:Història de l'Estat d'Israel]]
			[[Categoria:Història de l'Islam]]
			[[Categoria:Israel]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Salomó''' (Jerusalem, 990 a. C. - 931 a. C.) segons el Tanaj (Antic Testament) fon un sabio i rei del Regne unificat d'Israel qui va succeir a s…»

2025-02-05T18:47:41Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Salomó''' (Jerusalem, 990 a. C. - 931 a. C.) segons el Tanaj (Antic Testament) fon un sabio i rei del Regne unificat d'Israel qui va succeir a s…»

Pàgina nova

'''Salomó''' ([[Jerusalem]], 990 a. C. - 931 a. C.) segons el Tanaj ([[Antic Testament]]) fon un sabio i rei del [[Regne unificat d'Israel]] qui va succeir a son pare, [[Davit]].

La seua vida i obra es relata en el [[primer llibre de Reis]] i en el [[segon llibre de Cròniques]], segons estes Escritures, fon el tercer i últim monarca de la [[Monarquia Unida]] (és dir, abans de la separació del territori israelita en els regnes de Judà i Israel). El seu regnat va durar quatre décades, tradicionalment entre els anys 970 i 931 a. C.

En els texts mencionats es diu que el rei Salomó va heretar un considerable imperi conquistat pel seu pare, el rei Davit, que s'estenia des de la frontera en Egipte fins al riu Éufrates, en Mesopotamia. Este regne estava integrat pel territori d'Israel, administrat en un sistema de dotze districtes, i numerosos regnes vassalls o somesos.

Salomó afavorí les relacions comercials en els fenicis, a un dels sobirans dels quals, Hiram de Tiro, entregà vint ciutats de Galilea. En marins d'eixe orige va organisar una expedició comercial que va partir de Eilat, en la mar Roja, fins al país d'Ofir (identificat en Etiopia o l'Índia). També mantingué contacte en la sobirana del Regne de Saba (en el Yemen).

Se li descriu com a sabi i inmensament ric, en un gran [[harem]], el qual incloïa a «una filla del Faraó», i s'afig que va dedicar el seu regnat a grans proyectes de construcció, notablement el [[Temple de Jerusalem]]. És presentat com un fervorós lloador de [[Yahveh]], despuix devingut en politeiste en la seua vellea.

Ademés se li atribuïx l'autoria d'alguns llibres bíblics, com:

* Eclesiastés
* Proverbis
* Cantar dels Cantars, alguns salms
* el Llibre del Saber
* el Llibre de les Odes de Salomó, abdós últim seudoepigràfics.

En el [[Corà]], Salomó és considerat un dels més importants [[Profeta|profetes]]. Els musulmans es referixen generalment ad ell en la variant àrap, ''Suleimán''. En el [[Kebra Nagast]] (Llibre de la Glòria dels Reis d'Etiopia), crònica pretendidament històrica dels reis d'Etiopia, es descriu la descendència de Salomó des del seu fill Menelik I (fill de Salomó i la [[Reina de Saba]]).

En les tradicions hermètiques, se li associa en la màgia i el coneiximent de sabers amagats.

L'història de Salomó es narra en el [[Primer Llibre dels Reis]], 1-11, i en el [[Segon Llibre de les Cròniques]], 1-9, abdós inclosos en la [[Bíblia]], sent l'única font sobre este monarca. Es carix d'inscripcions contemporànees que ho mencionen, aixina com d'evidència arqueològica que confirme les senyes bíbliques.

== Cites ==

{{Cita|La millor victòria és aquella en la que guanyen tots.|Salomó}}

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salom%C3%B3n Salomó en Wikipedia]