Salvador Puig Antich - Historial de revisions

Reval: /* Referències */

2025-01-19T12:51:26Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 19 gin 2025
Llínea 23:		Llínea 23:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://www.lavanguardia.com/politica/20241016/10026676/gobierno-celebra-acto-reparacion-familia-puig-antich-50-anos-ejecucion.amp.html «El Gobierno declara nula la sentencia de Puig Antich 50 años después de su ejecución». La Vanguardia]
	* [https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20190301/452180147151/puig-antich-ejecutado-garrote-vil.html «Salvador Puig Antich, ejecutado por garrote vil». La Vanguardia. 1 de marzo de 2019]		* [https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20190301/452180147151/puig-antich-ejecutado-garrote-vil.html «Salvador Puig Antich, ejecutado por garrote vil». La Vanguardia. 1 de marzo de 2019]
	* [https://www.lavanguardia.com/politica/20241016/10026676/gobierno-celebra-acto-reparacion-familia-puig-antich-50-anos-ejecucion.amp.html «El Gobierno declara nula la sentencia de Puig Antich 50 años después de su ejecución». La Vanguardia]
	* [https://www.publico.es/politica/salvador-puig-antich-impunidad-rasgo-identitario.html «Salvador Puig Antich, la impunidad como rasgo identitario del Estado». www.publico.es]		* [https://www.publico.es/politica/salvador-puig-antich-impunidad-rasgo-identitario.html «Salvador Puig Antich, la impunidad como rasgo identitario del Estado». www.publico.es]

Reval en 12:51 19 gin 2025

2025-01-19T12:51:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 19 gin 2025
Llínea 21:		Llínea 21:

	En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El [[16 d'octubre]] de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar. En un acte de reparació en la família de Puig Antich, enquadrat en el reconeiximent i reparació de les víctimes del franquisme, presidit pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, [[Ángel Víctor Torres]], es va entregar a les seues quatre germanes el document de reparació en el que es reconeixia la nulitat de la sentència del Consell de Guerra que li va condenar, calificant-ho de "illegal i illegítim".		En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El [[16 d'octubre]] de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar. En un acte de reparació en la família de Puig Antich, enquadrat en el reconeiximent i reparació de les víctimes del franquisme, presidit pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, [[Ángel Víctor Torres]], es va entregar a les seues quatre germanes el document de reparació en el que es reconeixia la nulitat de la sentència del Consell de Guerra que li va condenar, calificant-ho de "illegal i illegítim".

			== Referències ==
			* [https://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20190301/452180147151/puig-antich-ejecutado-garrote-vil.html «Salvador Puig Antich, ejecutado por garrote vil». La Vanguardia. 1 de marzo de 2019]
			* [https://www.lavanguardia.com/politica/20241016/10026676/gobierno-celebra-acto-reparacion-familia-puig-antich-50-anos-ejecucion.amp.html «El Gobierno declara nula la sentencia de Puig Antich 50 años después de su ejecución». La Vanguardia]
			* [https://www.publico.es/politica/salvador-puig-antich-impunidad-rasgo-identitario.html «Salvador Puig Antich, la impunidad como rasgo identitario del Estado». www.publico.es]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 12:47 19 gin 2025

2025-01-19T12:47:54Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:47 19 gin 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Salvador Puig Antich		\| nom = Salvador Puig Antich
	\| image =		\| image = [[File:Salvador Puig Antich.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme\|anarquiste]] d'ideologia d'[[extrema esquerra]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme\|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’, en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.		'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - † [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme\|anarquiste]] d'ideologia d'[[extrema esquerra]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme\|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’, en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.

	Fon detingut el 25 de setembre de [[1973]] i condenat a mort per un [[Consell de Guerra]] acusat de l'homicidi del subinspector del [[Cos General de Policia]] Francisco Anguas Barragán en Barcelona, mort durant l'operatiu de la seua detenció junt ad atres membres del MIL.		Fon detingut el [[25 de setembre]] de [[1973]] i condenat a mort per un [[Consell de Guerra]] acusat de l'homicidi del subinspector del [[Cos General de Policia]] Francisco Anguas Barragán en Barcelona, mort durant l'operatiu de la seua detenció junt ad atres membres del MIL.

	Morí eixecutat per mig de [[garrot vil]] en el matí del 2 de març de 1974. Fon l'última persona eixecutada en [[Espanya]] per este método junt en el delinqüent comú [[Heinz Chez]], eixecutat el mateix dia en la ciutat de [[Tarragona]]. El seu juí i posterior eixecució generà movilisacions en [[Europa]], i varen dur a que se li considerara un símbol de l'[[antifranquisme]].		Morí eixecutat per mig de [[garrot vil]] en el matí del 2 de març de 1974. Fon l'última persona eixecutada en [[Espanya]] per este método junt en el delinqüent comú [[Heinz Chez]], eixecutat el mateix dia en la ciutat de [[Tarragona]]. El seu juí i posterior eixecució generà movilisacions en [[Europa]], i varen dur a que se li considerara un símbol de l'[[antifranquisme]].
Llínea 18:		Llínea 18:
	== Homenages i reconeiximents ==		== Homenages i reconeiximents ==

	El 5 de març de l'any [[2016]] l'alcaldesa de [[Barcelona]] [[Ada Colau]] inaugurà un mirador en vistes a la ciutat en el barri de Les Roquetes en el seu nom. En la plaça se colocà un monument en memòria del jove anarquiste, obra de l'arquitecte Nicolás Aparicio i Gerard Cuartero. Colau reivindicà en la seua intervenció la memòria anarquista de la ciutat de Barcelona i reclamà la Barcelona "anticapitalista, feminista i antisistema". També va condenar l'impunitat dels crims del franquisme.		El [[5 de març]] de l'any [[2016]] l'alcaldesa de [[Barcelona]] [[Ada Colau]] inaugurà un mirador en vistes a la ciutat en el barri de Les Roquetes en el seu nom. En la plaça se colocà un monument en memòria del jove anarquiste, obra de l'arquitecte Nicolás Aparicio i Gerard Cuartero. Colau reivindicà en la seua intervenció la memòria anarquista de la ciutat de Barcelona i reclamà la Barcelona "anticapitalista, feminista i antisistema". També va condenar l'impunitat dels crims del franquisme.

	En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El 16 d'octubre de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar. En un acte de reparació en la família de Puig Antich, enquadrat en el reconeiximent i reparació de les víctimes del franquisme, presidit pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, [[Ángel Víctor Torres]], es va entregar a les seues quatre germanes el document de reparació en el que es reconeixia la nulitat de la sentència del Consell de Guerra que li va condenar, calificant-ho de "illegal i illegítim".		En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El [[16 d'octubre]] de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar. En un acte de reparació en la família de Puig Antich, enquadrat en el reconeiximent i reparació de les víctimes del franquisme, presidit pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, [[Ángel Víctor Torres]], es va entregar a les seues quatre germanes el document de reparació en el que es reconeixia la nulitat de la sentència del Consell de Guerra que li va condenar, calificant-ho de "illegal i illegítim".

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Salvador Puig Antich}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Puig_Antich Salvador Puig Antich en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Puig_Antich Salvador Puig Antich en Wikipedia]

Xavier: /* Homenages i reconeiximents */

2025-01-14T13:16:02Z

Homenages i reconeiximents

← Revisió anterior		Revisió de 13:16 14 gin 2025
Llínea 18:		Llínea 18:
	== Homenages i reconeiximents ==		== Homenages i reconeiximents ==

	El 5 de març de l'any [[2016]] l'alcaldesa de [[Barcelona]] [[Ada Colau]] inaugurà un mirador en vistes a la ciutat en el barri de Les Roquetes en el seu nom. En la plaça se colocà un monument en memòria del jove anarquiste, obra de l'arquitecte Nicolás Aparicio i Gerard Cuartero. Colau reivindicà en la seua intervenció la memòria anarquista de la ciutat de Barcelona i reclamà la Barcelona"anticapitalista, feminista i antisistema". També va condenar l'impunitat dels crims del franquisme.		El 5 de març de l'any [[2016]] l'alcaldesa de [[Barcelona]] [[Ada Colau]] inaugurà un mirador en vistes a la ciutat en el barri de Les Roquetes en el seu nom. En la plaça se colocà un monument en memòria del jove anarquiste, obra de l'arquitecte Nicolás Aparicio i Gerard Cuartero. Colau reivindicà en la seua intervenció la memòria anarquista de la ciutat de Barcelona i reclamà la Barcelona "anticapitalista, feminista i antisistema". També va condenar l'impunitat dels crims del franquisme.

	En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El 16 d'octubre de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar. En un acte de reparació en la família de Puig Antich, enquadrat en el reconeiximent i reparació de les víctimes del franquisme, presidit pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, [[Ángel Víctor Torres]], es va entregar a les seues quatre germanes el document de reparació en el que es reconeixia la nulitat de la sentència del Consell de Guerra que li va condenar, calificant-ho de "illegal i illegítim".		En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El 16 d'octubre de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar. En un acte de reparació en la família de Puig Antich, enquadrat en el reconeiximent i reparació de les víctimes del franquisme, presidit pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, [[Ángel Víctor Torres]], es va entregar a les seues quatre germanes el document de reparació en el que es reconeixia la nulitat de la sentència del Consell de Guerra que li va condenar, calificant-ho de "illegal i illegítim".

Xavier en 17:35 12 gin 2025

2025-01-12T17:35:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 12 gin 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme\|anarquiste]] i [[~~Antifascisme\|antifasciste~~]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme\|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’, en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.		'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme\|anarquiste]] d'ideologia d'[[extrema esquerra]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme\|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’, en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.

	Fon detingut el 25 de setembre de [[1973]] i condenat a mort per un [[Consell de Guerra]] acusat de l'homicidi del subinspector del [[Cos General de Policia]] Francisco Anguas Barragán en Barcelona, mort durant l'operatiu de la seua detenció junt ad atres membres del MIL.		Fon detingut el 25 de setembre de [[1973]] i condenat a mort per un [[Consell de Guerra]] acusat de l'homicidi del subinspector del [[Cos General de Policia]] Francisco Anguas Barragán en Barcelona, mort durant l'operatiu de la seua detenció junt ad atres membres del MIL.
Llínea 16:		Llínea 16:
	Morí eixecutat per mig de [[garrot vil]] en el matí del 2 de març de 1974. Fon l'última persona eixecutada en [[Espanya]] per este método junt en el delinqüent comú [[Heinz Chez]], eixecutat el mateix dia en la ciutat de [[Tarragona]]. El seu juí i posterior eixecució generà movilisacions en [[Europa]], i varen dur a que se li considerara un símbol de l'[[antifranquisme]].		Morí eixecutat per mig de [[garrot vil]] en el matí del 2 de març de 1974. Fon l'última persona eixecutada en [[Espanya]] per este método junt en el delinqüent comú [[Heinz Chez]], eixecutat el mateix dia en la ciutat de [[Tarragona]]. El seu juí i posterior eixecució generà movilisacions en [[Europa]], i varen dur a que se li considerara un símbol de l'[[antifranquisme]].

	En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El 16 d'octubre de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar.		== Homenages i reconeiximents ==

			El 5 de març de l'any [[2016]] l'alcaldesa de [[Barcelona]] [[Ada Colau]] inaugurà un mirador en vistes a la ciutat en el barri de Les Roquetes en el seu nom. En la plaça se colocà un monument en memòria del jove anarquiste, obra de l'arquitecte Nicolás Aparicio i Gerard Cuartero. Colau reivindicà en la seua intervenció la memòria anarquista de la ciutat de Barcelona i reclamà la Barcelona"anticapitalista, feminista i antisistema". També va condenar l'impunitat dels crims del franquisme.

			En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El 16 d'octubre de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar. En un acte de reparació en la família de Puig Antich, enquadrat en el reconeiximent i reparació de les víctimes del franquisme, presidit pel ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, [[Ángel Víctor Torres]], es va entregar a les seues quatre germanes el document de reparació en el que es reconeixia la nulitat de la sentència del Consell de Guerra que li va condenar, calificant-ho de "illegal i illegítim".

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
Llínea 28:		Llínea 32:
	[[Categoria:Extrema esquerra]]		[[Categoria:Extrema esquerra]]
	[[Categoria:Antifranquisme]]		[[Categoria:Antifranquisme]]
	[[Categoria:~~Antifascisme~~]]		[[Categoria:Anticapitalisme]]

Xavier en 18:09 11 gin 2025

2025-01-11T18:09:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 11 gin 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Salvador Puig Antich
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Anarquiste
			\| data_naix = [[30 de maig]] de [[1948]]
			\| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[2 de març]] de [[1974]]
			\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
			}}
	'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme\|anarquiste]] i [[Antifascisme\|antifasciste]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme\|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’, en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.		'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme\|anarquiste]] i [[Antifascisme\|antifasciste]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme\|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’, en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.

Xavier en 18:06 11 gin 2025

2025-01-11T18:06:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:06 11 gin 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme\|anarquiste]] i [[Antifascisme\|antifasciste]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme\|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’ en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.		'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme\|anarquiste]] i [[Antifascisme\|antifasciste]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme\|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’, en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.

	Fon detingut el 25 de setembre de [[1973]] i condenat a mort per un [[Consell de Guerra]] acusat de l'homicidi del subinspector del [[Cos General de Policia]] Francisco Anguas Barragán en Barcelona, mort durant l'operatiu de la seua detenció junt ad atres membres del MIL.		Fon detingut el 25 de setembre de [[1973]] i condenat a mort per un [[Consell de Guerra]] acusat de l'homicidi del subinspector del [[Cos General de Policia]] Francisco Anguas Barragán en Barcelona, mort durant l'operatiu de la seua detenció junt ad atres membres del MIL.
Llínea 11:		Llínea 11:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Puig_Antich Salvador Puig Antich en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Puig_Antich Salvador Puig Antich en Wikipedia]
	* [https://dbe.rah.es/biografias/45946/salvador-puig-antich Salvador Puig Antich - Real Acadèmia de l'Història]		* [https://dbe.rah.es/biografias/45946/salvador-puig-antich Salvador Puig Antich - Real Acadèmia de l'Història]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Anarquistes]]
			[[Categoria:Anarquisme]]
			[[Categoria:Extrema esquerra]]
			[[Categoria:Antifranquisme]]
			[[Categoria:Antifascisme]]

Xavier en 18:03 11 gin 2025

2025-01-11T18:03:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 11 gin 2025
Llínea 10:		Llínea 10:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Puig_Antich Salvador Puig Antich en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Puig_Antich Salvador Puig Antich en Wikipedia]
			* [https://dbe.rah.es/biografias/45946/salvador-puig-antich Salvador Puig Antich - Real Acadèmia de l'Història]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «'''Salvador Puig Antich''' (Barcelona, 30 de maig de 1948 - Barcelona, 2 de març de 1974), fon un anarquiste i Antifas…»

2025-01-11T17:58:18Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Salvador Puig Antich''' (Barcelona, 30 de maig de 1948 - Barcelona, 2 de març de 1974), fon un anarquiste i Antifas…»

Pàgina nova

'''Salvador Puig Antich''' ([[Barcelona]], [[30 de maig]] de [[1948]] - [[Barcelona]], [[2 de març]] de [[1974]]), fon un [[Anarquisme|anarquiste]] i [[Antifascisme|antifasciste]] espanyol i un dels últims eixecutats pel règim [[Franquisme|franquiste]]. Malnomenat ''El Metge'' (‘El Mege’ en valencià), formà part del [[Moviment Ibèric de Lliberació]] (MIL), organisació anticapitalista que recolzava les accions de guerrilla i fomentava la lluita obrera.

Fon detingut el 25 de setembre de [[1973]] i condenat a mort per un [[Consell de Guerra]] acusat de l'homicidi del subinspector del [[Cos General de Policia]] Francisco Anguas Barragán en Barcelona, mort durant l'operatiu de la seua detenció junt ad atres membres del MIL.

Morí eixecutat per mig de [[garrot vil]] en el matí del 2 de març de 1974. Fon l'última persona eixecutada en [[Espanya]] per este método junt en el delinqüent comú [[Heinz Chez]], eixecutat el mateix dia en la ciutat de [[Tarragona]]. El seu juí i posterior eixecució generà movilisacions en [[Europa]], i varen dur a que se li considerara un símbol de l'[[antifranquisme]].

En l'any [[2024]] el [[Govern d'Espanya]] presidit pel president socialiste [[Pedro Sánchez]] ([[PSOE]]) declarà esta condena nula, reconeixent les múltiples irregularitats del juí i considerant a Puig Antich oficialment víctima del franquisme. El 16 d'octubre de 2024 el Govern espanyol li feu un acte de reconeiximent i reparació com a víctima del franquisme, en la declaració de la nulitat de la sentència del consell de guerra que el va condenar.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Puig_Antich Salvador Puig Antich en Wikipedia]