Sant Càliç - Historial de revisions

Lluísm en 11:13 11 oct 2024

2024-10-11T11:13:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 11 oct 2024
Llínea 137:		Llínea 137:

	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Cultura Valenciana]]		[[Categoria:Cultura Valenciana]]
	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]
	[[Categoria:Catolicisme]]		[[Categoria:Catolicisme]]

Reval en 10:57 10 jul 2024

2024-07-10T10:57:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:57 10 jul 2024
Llínea 130:		Llínea 130:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.catedraldevalencia.es/ Web oficial de La Sèu de Valéncia]		* [http://www.catedraldevalencia.es/ Web oficial de La Sèu de Valéncia]
	*[http://www.ampareumos.com/modules.php?name=News&file=article&sid=81 Web Catòlica "Ampareumos.com"]		* [http://www.ampareumos.com/modules.php?name=News&file=article&sid=81 Web Catòlica "Ampareumos.com"]
	*[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca/2019/08/24/hallan-en-un-manuscrito-de-san-juan-de-la-pena-del-siglo-xi-la-referencia-mas-antigua-al-santo-caliz-custodiado-en-valencia-1331106.html Hallan en un manuscrito de San Juan de la Peña del siglo XI la referencia más antigua al Santo Cáliz custodiado en Valencia - ''Heraldo de Aragón'']		* [https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca/2019/08/24/hallan-en-un-manuscrito-de-san-juan-de-la-pena-del-siglo-xi-la-referencia-mas-antigua-al-santo-caliz-custodiado-en-valencia-1331106.html Hallan en un manuscrito de San Juan de la Peña del siglo XI la referencia más antigua al Santo Cáliz custodiado en Valencia - ''Heraldo de Aragón'']
	*[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2020/02/24/una-investigacion-hace-verosimil-que-el-caliz-de-valencia-que-estaba-en-aragon-en-la-edad-media-sea-el-autentico-santo-grial-1360656.html Una investigación hace "verosímil" que el Cáliz de Valencia, que estaba en Aragón en la Edad Media, sea el auténtico Santo Grial - ''Heraldo de Aragón'']		* [https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2020/02/24/una-investigacion-hace-verosimil-que-el-caliz-de-valencia-que-estaba-en-aragon-en-la-edad-media-sea-el-autentico-santo-grial-1360656.html Una investigación hace "verosímil" que el Cáliz de Valencia, que estaba en Aragón en la Edad Media, sea el auténtico Santo Grial - ''Heraldo de Aragón'']
	*[https://www.cuatro.com/cuarto-milenio/20240218/maria-sabina-santo-grial-valencia-guerra_18_011736198.html María Sabina Suey, la valenciana que arriesgó su vida para salvar el Santo Grial en plena Guerra Civil Española - ''Cuatro'']		* [https://www.cuatro.com/cuarto-milenio/20240218/maria-sabina-santo-grial-valencia-guerra_18_011736198.html María Sabina Suey, la valenciana que arriesgó su vida para salvar el Santo Grial en plena Guerra Civil Española - ''Cuatro'']

	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

Reval: /* El Sant Càliç en Valéncia */

2024-04-16T11:11:19Z

El Sant Càliç en Valéncia

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 16 abr 2024
Llínea 39:		Llínea 39:
	Fon conservat i venerat durant sigles entre les relíquies de la Catedral, i fins al [[sigle XVIII]] s’utilisà per a contindre la forma consagrada en el “monument” del Dijous Sant. Durant la guerra de l'Independència, entre [[1809]] i [[1813]], fon traslladat per [[Alacant]] i [[Eivissa]] fins a [[Palma de Mallorca]], fugint de la rapacitat dels invasors napoleònics. L'any [[1916]] fon finalment instalat en l'antiga Sala Capitular, habilitada com a Capella del Sant Càliç. Precisament esta exposició publica permanent de la sagrada relíquia va fer possible que es divulgara el seu coneiximent, molt reduït mentrimentres permaneixqué reservat en el reliquiari de la Catedral.		Fon conservat i venerat durant sigles entre les relíquies de la Catedral, i fins al [[sigle XVIII]] s’utilisà per a contindre la forma consagrada en el “monument” del Dijous Sant. Durant la guerra de l'Independència, entre [[1809]] i [[1813]], fon traslladat per [[Alacant]] i [[Eivissa]] fins a [[Palma de Mallorca]], fugint de la rapacitat dels invasors napoleònics. L'any [[1916]] fon finalment instalat en l'antiga Sala Capitular, habilitada com a Capella del Sant Càliç. Precisament esta exposició publica permanent de la sagrada relíquia va fer possible que es divulgara el seu coneiximent, molt reduït mentrimentres permaneixqué reservat en el reliquiari de la Catedral.

	Durant la [[Guerra Civil]] ([[1936]]-[[1939]]) quedà ocult en el poble de [[Carlet]], tot gràcies a [[María Sabina Suey]] que arriscà la seua vida per a salvar ~~del~~ Sant Grial.		Durant la [[Guerra Civil]] ([[1936]]-[[1939]]) quedà ocult en el poble de [[Carlet]], tot gràcies a [[María Sabina Suey]] que arriscà la seua vida per a salvar el Sant Grial.

	El Beat Joan XXIII concedí indulgencia plenària en el dia de la seua festa anual, el Papa [[Joan Pau II]] celebrà l'Eucaristia en el Sant Càliç durant la seua visita a Valéncia el [[8 de novembre]] de [[1982]] i lo mateix succeí en La seua Santitat [[Benet XVI]] que celebrà l'Eucaristia en motiu de la V Trobada Mundial de les Famílies, el [[8 de Juliol]] de [[2006]].		El Beat Joan XXIII concedí indulgencia plenària en el dia de la seua festa anual, el Papa [[Joan Pau II]] celebrà l'Eucaristia en el Sant Càliç durant la seua visita a Valéncia el [[8 de novembre]] de [[1982]] i lo mateix succeí en La seua Santitat [[Benet XVI]] que celebrà l'Eucaristia en motiu de la V Trobada Mundial de les Famílies, el [[8 de Juliol]] de [[2006]].

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-04-16T11:00:50Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 11:00 16 abr 2024
Llínea 134:		Llínea 134:
	*[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca/2019/08/24/hallan-en-un-manuscrito-de-san-juan-de-la-pena-del-siglo-xi-la-referencia-mas-antigua-al-santo-caliz-custodiado-en-valencia-1331106.html Hallan en un manuscrito de San Juan de la Peña del siglo XI la referencia más antigua al Santo Cáliz custodiado en Valencia - ''Heraldo de Aragón'']		*[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca/2019/08/24/hallan-en-un-manuscrito-de-san-juan-de-la-pena-del-siglo-xi-la-referencia-mas-antigua-al-santo-caliz-custodiado-en-valencia-1331106.html Hallan en un manuscrito de San Juan de la Peña del siglo XI la referencia más antigua al Santo Cáliz custodiado en Valencia - ''Heraldo de Aragón'']
	*[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2020/02/24/una-investigacion-hace-verosimil-que-el-caliz-de-valencia-que-estaba-en-aragon-en-la-edad-media-sea-el-autentico-santo-grial-1360656.html Una investigación hace "verosímil" que el Cáliz de Valencia, que estaba en Aragón en la Edad Media, sea el auténtico Santo Grial - ''Heraldo de Aragón'']		*[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2020/02/24/una-investigacion-hace-verosimil-que-el-caliz-de-valencia-que-estaba-en-aragon-en-la-edad-media-sea-el-autentico-santo-grial-1360656.html Una investigación hace "verosímil" que el Cáliz de Valencia, que estaba en Aragón en la Edad Media, sea el auténtico Santo Grial - ''Heraldo de Aragón'']
			*[https://www.cuatro.com/cuarto-milenio/20240218/maria-sabina-santo-grial-valencia-guerra_18_011736198.html María Sabina Suey, la valenciana que arriesgó su vida para salvar el Santo Grial en plena Guerra Civil Española - ''Cuatro'']

	{{Llista artículs destacats}}		{{Llista artículs destacats}}

Xavier: /* El Sant Càliç en Valéncia */

2024-04-16T10:59:40Z

El Sant Càliç en Valéncia

← Revisió anterior		Revisió de 10:59 16 abr 2024
Llínea 39:		Llínea 39:
	Fon conservat i venerat durant sigles entre les relíquies de la Catedral, i fins al [[sigle XVIII]] s’utilisà per a contindre la forma consagrada en el “monument” del Dijous Sant. Durant la guerra de l'Independència, entre [[1809]] i [[1813]], fon traslladat per [[Alacant]] i [[Eivissa]] fins a [[Palma de Mallorca]], fugint de la rapacitat dels invasors napoleònics. L'any [[1916]] fon finalment instalat en l'antiga Sala Capitular, habilitada com a Capella del Sant Càliç. Precisament esta exposició publica permanent de la sagrada relíquia va fer possible que es divulgara el seu coneiximent, molt reduït mentrimentres permaneixqué reservat en el reliquiari de la Catedral.		Fon conservat i venerat durant sigles entre les relíquies de la Catedral, i fins al [[sigle XVIII]] s’utilisà per a contindre la forma consagrada en el “monument” del Dijous Sant. Durant la guerra de l'Independència, entre [[1809]] i [[1813]], fon traslladat per [[Alacant]] i [[Eivissa]] fins a [[Palma de Mallorca]], fugint de la rapacitat dels invasors napoleònics. L'any [[1916]] fon finalment instalat en l'antiga Sala Capitular, habilitada com a Capella del Sant Càliç. Precisament esta exposició publica permanent de la sagrada relíquia va fer possible que es divulgara el seu coneiximent, molt reduït mentrimentres permaneixqué reservat en el reliquiari de la Catedral.

	Durant la [[Guerra Civil]] ([[1936]]-[[1939]]) quedà ocult en el poble de [[Carlet]]. El Beat Joan XXIII concedí indulgencia plenària en el dia de la seua festa anual, el Papa [[Joan Pau II]] celebrà l'Eucaristia en el Sant Càliç durant la seua visita a Valéncia el [[8 de novembre]] de [[1982]] i lo mateix succeí en La seua Santitat [[Benet XVI]] que celebrà l'Eucaristia en motiu de la V Trobada Mundial de les Famílies, el [[8 de Juliol]] de [[2006]].		Durant la [[Guerra Civil]] ([[1936]]-[[1939]]) quedà ocult en el poble de [[Carlet]], tot gràcies a [[María Sabina Suey]] que arriscà la seua vida per a salvar del Sant Grial.

			El Beat Joan XXIII concedí indulgencia plenària en el dia de la seua festa anual, el Papa [[Joan Pau II]] celebrà l'Eucaristia en el Sant Càliç durant la seua visita a Valéncia el [[8 de novembre]] de [[1982]] i lo mateix succeí en La seua Santitat [[Benet XVI]] que celebrà l'Eucaristia en motiu de la V Trobada Mundial de les Famílies, el [[8 de Juliol]] de [[2006]].

	== Un tema d'actualitat ==		== Un tema d'actualitat ==

Llana: /* Enllaços externs */

2023-03-20T22:20:17Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 22:20 20 març 2023
Llínea 132:		Llínea 132:
	*[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca/2019/08/24/hallan-en-un-manuscrito-de-san-juan-de-la-pena-del-siglo-xi-la-referencia-mas-antigua-al-santo-caliz-custodiado-en-valencia-1331106.html Hallan en un manuscrito de San Juan de la Peña del siglo XI la referencia más antigua al Santo Cáliz custodiado en Valencia - ''Heraldo de Aragón'']		*[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca/2019/08/24/hallan-en-un-manuscrito-de-san-juan-de-la-pena-del-siglo-xi-la-referencia-mas-antigua-al-santo-caliz-custodiado-en-valencia-1331106.html Hallan en un manuscrito de San Juan de la Peña del siglo XI la referencia más antigua al Santo Cáliz custodiado en Valencia - ''Heraldo de Aragón'']
	*[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2020/02/24/una-investigacion-hace-verosimil-que-el-caliz-de-valencia-que-estaba-en-aragon-en-la-edad-media-sea-el-autentico-santo-grial-1360656.html Una investigación hace "verosímil" que el Cáliz de Valencia, que estaba en Aragón en la Edad Media, sea el auténtico Santo Grial - ''Heraldo de Aragón'']		*[https://www.heraldo.es/noticias/aragon/2020/02/24/una-investigacion-hace-verosimil-que-el-caliz-de-valencia-que-estaba-en-aragon-en-la-edad-media-sea-el-autentico-santo-grial-1360656.html Una investigación hace "verosímil" que el Cáliz de Valencia, que estaba en Aragón en la Edad Media, sea el auténtico Santo Grial - ''Heraldo de Aragón'']

			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]

Jose2: Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

2022-05-08T20:10:04Z

Text reemplaça - ' mes ' a ' més '

← Revisió anterior		Revisió de 20:10 8 maig 2022
Llínea 93:		Llínea 93:
	El seu primer president fon En Lluís Vich, Baró de Llaurí, co-fundador d'esta ilustre associació junt en el Baró de Santa Barbera.		El seu primer president fon En Lluís Vich, Baró de Llaurí, co-fundador d'esta ilustre associació junt en el Baró de Santa Barbera.

	Són moltes les millores de la capella que ha patrocinat l'associació, que va adoptar la celebració els primers dijous de ~~mes~~ del "Dijous del Sant Caliç".		Són moltes les millores de la capella que ha patrocinat l'associació, que va adoptar la celebració els primers dijous de més del "Dijous del Sant Caliç".
	La Real Germandat té també una secció en [[Madrit]].		La Real Germandat té també una secció en [[Madrit]].

Jose2: Text reemplaça - 'l mes ' a 'l més '

2022-04-29T10:11:55Z

Text reemplaça - 'l mes ' a 'l més '

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 29 abr 2022
Llínea 55:		Llínea 55:
	Pero si be la lliteratura griàlica migeval trobà en la busca del sagrat got un símbol de purificació i de renuncia per a arribar a la perfecció personal i a la salvació, assistim des de fa anys a l'aparició de noveles fingidament històriques i a tota una lliteratura esotèrica que fa del Grial un fosc objecte o una tradició amagada a lo llarc dels sigles que conservaria l'autèntica essència del cristianisme o la verdadera historia de Jesús de Nazaret. Pareix que lo que no conseguí la critica lliberal i el materialisme antirreligiós, és pretenguera ara conseguir-ho en esta pseudo divulgació per a destruir la neta fe de l'Iglésia en Jesucrist el Senyor. Aixina, la sospita i la falsetat busquen entelar lo que fon i hauria de continuar sent un icon de la cultura cristiana.		Pero si be la lliteratura griàlica migeval trobà en la busca del sagrat got un símbol de purificació i de renuncia per a arribar a la perfecció personal i a la salvació, assistim des de fa anys a l'aparició de noveles fingidament històriques i a tota una lliteratura esotèrica que fa del Grial un fosc objecte o una tradició amagada a lo llarc dels sigles que conservaria l'autèntica essència del cristianisme o la verdadera historia de Jesús de Nazaret. Pareix que lo que no conseguí la critica lliberal i el materialisme antirreligiós, és pretenguera ara conseguir-ho en esta pseudo divulgació per a destruir la neta fe de l'Iglésia en Jesucrist el Senyor. Aixina, la sospita i la falsetat busquen entelar lo que fon i hauria de continuar sent un icon de la cultura cristiana.

	Per això, el Càliç, en la seua autenticitat arqueològica i la seua tradició exenta d'elements maravellosos, nos remet a l'época de Jesús i nos recorda l'institució de l'Eucaristia com a moments històrics que transcendixen el temps i arriben fins a nosatres com un misteri de salvació. Aixina ho vivim quan la sagrada relíquia es trasllada des de la seua preciosa capella, l'antiga sala capitular ([[sigle XIV]]), fins a l'altar major en la celebració de la Santa Missa en el Sopar del Senyor, el Dijous Sant i en la festa solemne de l'últim dijous del ~~mes~~ d'[[octubre]].		Per això, el Càliç, en la seua autenticitat arqueològica i la seua tradició exenta d'elements maravellosos, nos remet a l'época de Jesús i nos recorda l'institució de l'Eucaristia com a moments històrics que transcendixen el temps i arriben fins a nosatres com un misteri de salvació. Aixina ho vivim quan la sagrada relíquia es trasllada des de la seua preciosa capella, l'antiga sala capitular ([[sigle XIV]]), fins a l'altar major en la celebració de la Santa Missa en el Sopar del Senyor, el Dijous Sant i en la festa solemne de l'últim dijous del més d'[[octubre]].

	Este és el mensage que es desija proclamar des de la [[Catedral de Valéncia]], en el soport de benemèrites associacions com la Real Germandat i la Confraria del Sant Càliç que, junt en el Capítul Metropolità, mantenen el cult i la difusió de la devoció del Sant Càliç, que s'expressa en els pelegrinages de parròquies i entitats religioses i cíviques, totes les semanes, en la celebració dels “dijous del Sant Càliç”.		Este és el mensage que es desija proclamar des de la [[Catedral de Valéncia]], en el soport de benemèrites associacions com la Real Germandat i la Confraria del Sant Càliç que, junt en el Capítul Metropolità, mantenen el cult i la difusió de la devoció del Sant Càliç, que s'expressa en els pelegrinages de parròquies i entitats religioses i cíviques, totes les semanes, en la celebració dels “dijous del Sant Càliç”.

Jose2: Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

2021-07-11T11:18:38Z

Text reemplaça - ' i fins i tot ' a ' e inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 11:18 11 jul 2021
Llínea 10:		Llínea 10:
	== La Primera Impressió ==		== La Primera Impressió ==

	El '''Sant Càliç''' de [[Valéncia]] suscita a l'hora les sensacions d'admiració i escepticisme. El visitant se sent primerament captivat per la bellea del Grial, la seua forma perfecta i estranya, els detalls d'or i les perles i pedres precioses; ve també l'observador en la ment plena de llegendes, películes ~~i fins i tot~~ previngut per les noveles i la lliteratura pseudo-científica de temes “grialics”.		El '''Sant Càliç''' de [[Valéncia]] suscita a l'hora les sensacions d'admiració i escepticisme. El visitant se sent primerament captivat per la bellea del Grial, la seua forma perfecta i estranya, els detalls d'or i les perles i pedres precioses; ve també l'observador en la ment plena de llegendes, películes e inclús previngut per les noveles i la lliteratura pseudo-científica de temes “grialics”.

	== Pero també en escepticisme: ==		== Pero també en escepticisme: ==

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:16:03Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 3 jul 2021
Llínea 81:		Llínea 81:
	Tant la Real Germandat com la Confraria del Sant Càliç patrocinen el cult que es tributa a Jesucrist summe i etern Sacerdot per mig de la veneració del sagrat got en que va entregar sacramentalment la seua sanc redentora en l'Últim Sopar.		Tant la Real Germandat com la Confraria del Sant Càliç patrocinen el cult que es tributa a Jesucrist summe i etern Sacerdot per mig de la veneració del sagrat got en que va entregar sacramentalment la seua sanc redentora en l'Últim Sopar.

	En la vesprada dels dijous, a les 19:30, s'expon el Santíssim Sacrament i es resa el Rosari. A les 19:45 se canten les aclamacions al Sant Càliç i es dona la bendició en el Santíssim. ~~Després~~ es celebra la Santa Missa en cants acompanyats per l'orgue.		En la vesprada dels dijous, a les 19:30, s'expon el Santíssim Sacrament i es resa el Rosari. A les 19:45 se canten les aclamacions al Sant Càliç i es dona la bendició en el Santíssim. Despuix es celebra la Santa Missa en cants acompanyats per l'orgue.

	Parròquies i associacions religioses i cíviques pelegrinen cada “Dijous del Sant Càliç” per a participar en esta Missa.		Parròquies i associacions religioses i cíviques pelegrinen cada “Dijous del Sant Càliç” per a participar en esta Missa.
Llínea 125:		Llínea 125:
	A continuació, el Papa va fer entrega d'un càliç, obsequi seu, al Sr. Arquebisbe de Valéncia i rebé de mans del President de la CEE un eixemplar de l'obra de Sant Joan d'Avila "Tractat de l'amor de Deu"; finalment entregà a Monsenyor Blázquez un mensage a l'Episcopat espanyol que va firmar allí mateix. Passà despuix per la nau central, ocupada pels sacerdots valencians i religioses de clausura; en el presbiteri va poder contemplar la restauració del mateix i les pintures renaixentistes quasi completament recuperades, i allí escoltà breument el conjunt d'instruments copiats dels frescs del [[sigle XV]] i el Cor de la Sèu, que varen ambientar l'acte.		A continuació, el Papa va fer entrega d'un càliç, obsequi seu, al Sr. Arquebisbe de Valéncia i rebé de mans del President de la CEE un eixemplar de l'obra de Sant Joan d'Avila "Tractat de l'amor de Deu"; finalment entregà a Monsenyor Blázquez un mensage a l'Episcopat espanyol que va firmar allí mateix. Passà despuix per la nau central, ocupada pels sacerdots valencians i religioses de clausura; en el presbiteri va poder contemplar la restauració del mateix i les pintures renaixentistes quasi completament recuperades, i allí escoltà breument el conjunt d'instruments copiats dels frescs del [[sigle XV]] i el Cor de la Sèu, que varen ambientar l'acte.

	~~Després~~ d'impartir la bendició passà a la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], eixint per la porta de l'Almoina. A l'endemà, en la Missa conclusiva del V EMF, el Sant Pare va tindre el gratíssim gest d'utilisar el Sant Càliç de l'Últim Sopar del Senyor, com abans ho havia fet S. S. Joan Pau II en la seua visita a [[Valéncia]] en l'any [[1982]].		Despuix d'impartir la bendició passà a la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], eixint per la porta de l'Almoina. A l'endemà, en la Missa conclusiva del V EMF, el Sant Pare va tindre el gratíssim gest d'utilisar el Sant Càliç de l'Últim Sopar del Senyor, com abans ho havia fet S. S. Joan Pau II en la seua visita a [[Valéncia]] en l'any [[1982]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==