Sant Josepmaria Escrivà - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'El Puig' a 'El Puig de Santa Maria'

2025-08-15T09:53:11Z

Text reemplaça - 'El Puig' a 'El Puig de Santa Maria'

← Revisió anterior		Revisió de 09:53 15 ago 2025
Llínea 124:		Llínea 124:
	En 1942 viaja a Valéncia del 6 al 9 de març i realisa diverses visites a sacerdots i membres de l'Obra de la ciutat, i novament del 22 al 25 de març de 1944.		En 1942 viaja a Valéncia del 6 al 9 de març i realisa diverses visites a sacerdots i membres de l'Obra de la ciutat, i novament del 22 al 25 de març de 1944.

	Com que a partir de 1946 sant Josepmaria fixa la seua residència en Roma, hem d'esperar a 1972 per a tornar a trobar-nos al sant en terres valencianes. Va ser en el marc d'un viage per tota la península ibèrica en la finalitat de confirmar en la fe i en la moral catòliques als membres i simpatisants de l'Obra en el clima de desorientació i desànim que es donava en molts cristians en l'época immediatament posterior al Concili Vaticà II. Josepmaria Escrivà estigué en Valéncia entre el 13 i el 20 de novembre, dirigint reunions multitudinàries en alguns casos, i més familiars i reduïdes en atres casos, en el Colege Guadalaviar de Valéncia, en el Colege Major Alameda i en La Lloma, una casa de retirs espirituals situada prop d'El Puig. Trenta anys més tart dels seus primers passos per Valéncia, sant Josepmaria trobava contínuament ocasions de donar gràcies a Deu per la multiplicació de la Llabor apostòlica de l'Opus Dei.		Com que a partir de 1946 sant Josepmaria fixa la seua residència en Roma, hem d'esperar a 1972 per a tornar a trobar-nos al sant en terres valencianes. Va ser en el marc d'un viage per tota la península ibèrica en la finalitat de confirmar en la fe i en la moral catòliques als membres i simpatisants de l'Obra en el clima de desorientació i desànim que es donava en molts cristians en l'época immediatament posterior al Concili Vaticà II. Josepmaria Escrivà estigué en Valéncia entre el 13 i el 20 de novembre, dirigint reunions multitudinàries en alguns casos, i més familiars i reduïdes en atres casos, en el Colege Guadalaviar de Valéncia, en el Colege Major Alameda i en La Lloma, una casa de retirs espirituals situada prop d'El Puig de Santa Maria. Trenta anys més tart dels seus primers passos per Valéncia, sant Josepmaria trobava contínuament ocasions de donar gràcies a Deu per la multiplicació de la Llabor apostòlica de l'Opus Dei.

	Finalment, del 3 al 8 de giner de 1975, sant Josepmaria torna a estar en terres valencianes, esta vegada en La Lloma, la casa de retirs prop d'El Puig. Ha vengut perque li revise la vista un oculiste valencià de prestigi, el Dr. Buigues, en busca d'una segona opinió mèdica davant la ràpida pèrdua de visió que estava patint. Foren uns dies de descans entre el seu llarc viage pel continent americà (de maig a agost de 1974, Brasil, Argentina, Chile, Perú, Equador, Veneçuela) i el regrés a aquell continent (Guatemala i Veneçuela) que tindria lloc en el més de febrer. La seua salut estava ya més delicada i necessitava de més repòs.		Finalment, del 3 al 8 de giner de 1975, sant Josepmaria torna a estar en terres valencianes, esta vegada en La Lloma, la casa de retirs prop d'El Puig de Santa Maria. Ha vengut perque li revise la vista un oculiste valencià de prestigi, el Dr. Buigues, en busca d'una segona opinió mèdica davant la ràpida pèrdua de visió que estava patint. Foren uns dies de descans entre el seu llarc viage pel continent americà (de maig a agost de 1974, Brasil, Argentina, Chile, Perú, Equador, Veneçuela) i el regrés a aquell continent (Guatemala i Veneçuela) que tindria lloc en el més de febrer. La seua salut estava ya més delicada i necessitava de més repòs.

	En resum, este sant universal tenia moltes raons per a voler de manera especial a Valéncia, i aixina ho va manifestar públicament en diverses ocasions, i també Valéncia es va poder beneficiar en moltes ocasions de manera especial de la predicació, del bon eixemple i de l'espenta apostòlica del fundador de l'Opus Dei.		En resum, este sant universal tenia moltes raons per a voler de manera especial a Valéncia, i aixina ho va manifestar públicament en diverses ocasions, i també Valéncia es va poder beneficiar en moltes ocasions de manera especial de la predicació, del bon eixemple i de l'espenta apostòlica del fundador de l'Opus Dei.

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'crida'

2023-08-28T18:16:06Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'crida'

← Revisió anterior		Revisió de 18:16 28 ago 2023
Llínea 43:		Llínea 43:
	== Influència de Sant Josepmaria en la vida de l'Iglésia catòlica ==		== Influència de Sant Josepmaria en la vida de l'Iglésia catòlica ==

	=== La ~~cridada~~ universal a la santitat ===		=== La crida universal a la santitat ===

	[[File:Opusdeiprelaticchurch.jpg\|thumb\|250px\|Retaule de la Parròquia e Sant Josepmaria en Roma]]		[[File:Opusdeiprelaticchurch.jpg\|thumb\|250px\|Retaule de la Parròquia e Sant Josepmaria en Roma]]

	Sant Josepmaria pot considerar-se precursor de la proclamació de la doctrina de la ~~cridada~~ a la santitat de tots els cristians. La doctrina és vella com l'Evangeli: “vosatres, per tant, sigau perfectes com el vostre Pare celestial és perfectei”, va dir Jesucrist en el “Sermó de la montanya”<ref>Evangeli de Sant Mateu, capítul 5, versícul 48</ref>; refrendada per uns atres escrits del Nou Testament: “Esta és la voluntat de Deu: la vostra santificació”, escrigué Sant Pau als fidels de Tessalònica<ref>Primera carta de Sant Pau als cristians de Tesalònica, capítul 4 versícul 3</ref>; “El que vos va cridar és sant; com ell, sigau també vosatres sants en tota la vostra conducta”, escrigué Sant Pere en la seua primera carta<ref>Primera carta de Sant Pere, capítul 1 versícul 16</ref>, i els Sants Pares (els sants escritors dels primers sigles del cristianisme), com sant Joan Crisòstom, o sant Hilari, sant Gregori Nazianzé, sant Jeroni, o sant Agostí, ho recorden contínuament en la seua predicació. Pero com hem alvançat en la biografia del sant, el prestigi de la vida monàstica i religiosa i l'importància dels sacerdots i membres de la Jerarquia de l'Iglésia, havia fet pensar als cristians, a partir del sigle V o VI, que eixa exigència estava reservada als religiosos i sacerdots, mentres que el comú dels cristians bastava simplement en que procuraren no pecar<ref>Ernst Burkhart i Javier López. “Vida Cotidiana y Santidad en la Enseñanza de San Josemaría”. Tom I. Ed. Rialp, 2012. Part Preliminar. I. Precedents i Context</ref>.		Sant Josepmaria pot considerar-se precursor de la proclamació de la doctrina de la crida a la santitat de tots els cristians. La doctrina és vella com l'Evangeli: “vosatres, per tant, sigau perfectes com el vostre Pare celestial és perfectei”, va dir Jesucrist en el “Sermó de la montanya”<ref>Evangeli de Sant Mateu, capítul 5, versícul 48</ref>; refrendada per uns atres escrits del Nou Testament: “Esta és la voluntat de Deu: la vostra santificació”, escrigué Sant Pau als fidels de Tessalònica<ref>Primera carta de Sant Pau als cristians de Tesalònica, capítul 4 versícul 3</ref>; “El que vos va cridar és sant; com ell, sigau també vosatres sants en tota la vostra conducta”, escrigué Sant Pere en la seua primera carta<ref>Primera carta de Sant Pere, capítul 1 versícul 16</ref>, i els Sants Pares (els sants escritors dels primers sigles del cristianisme), com sant Joan Crisòstom, o sant Hilari, sant Gregori Nazianzé, sant Jeroni, o sant Agostí, ho recorden contínuament en la seua predicació. Pero com hem alvançat en la biografia del sant, el prestigi de la vida monàstica i religiosa i l'importància dels sacerdots i membres de la Jerarquia de l'Iglésia, havia fet pensar als cristians, a partir del sigle V o VI, que eixa exigència estava reservada als religiosos i sacerdots, mentres que el comú dels cristians bastava simplement en que procuraren no pecar<ref>Ernst Burkhart i Javier López. “Vida Cotidiana y Santidad en la Enseñanza de San Josemaría”. Tom I. Ed. Rialp, 2012. Part Preliminar. I. Precedents i Context</ref>.

	El Concili Vaticà II proclama solemnement el recort de la doctrina de sempre en la Constitució Dogmàtica Lumen Gentium (promulgada en novembre de 1964; en el seu capítul V, sobre “l'Universal Vocació a la Santitat en l'Iglésia”, s'afirma: “Es, aixina, completament clar que tots els fidels, de qualsevol estat o condició, estan cridats a la plenitut de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat”), proclamació que el papa Pau VI considerava com la conclusió més important del Concili<ref>Motu proprio Sanctitatis clarior, 19-III-1969: AAS 61(1969) 149</ref>. Pot considerar-se que sant Josepmaria anticipa i prepara eixa proclamació, puix que des del 2 d'octubre de 1928 la predica i l'ensenya a viure, i posa en marcha una institució que practica eixa doctrina i l'escampa entre els cristians corrents. El reconeiximent de l'Iglésia a eixe paper de preparació i anticipació queda replegada en l'oració llitúrgica de la seua festa (“Oh Deu, que has suscitat en l'Iglésia a sant Josepmaria, sacerdot, per a proclamar la vocació universal a la santitat i a l'apostolat...”)<ref>Decret 652/04/L, 25-V-04 de la Congregació per al Cult diví i la disciplina dels Sacraments</ref>, i en l'Exhortació apostòlica Verbum Domini del papa Benet XVI<ref>Exhortació apostòlica Verbum Domini, 30-IX-2010, n. 48</ref>.		El Concili Vaticà II proclama solemnement el recort de la doctrina de sempre en la Constitució Dogmàtica Lumen Gentium (promulgada en novembre de 1964; en el seu capítul V, sobre “l'Universal Vocació a la Santitat en l'Iglésia”, s'afirma: “Es, aixina, completament clar que tots els fidels, de qualsevol estat o condició, estan cridats a la plenitut de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat”), proclamació que el papa Pau VI considerava com la conclusió més important del Concili<ref>Motu proprio Sanctitatis clarior, 19-III-1969: AAS 61(1969) 149</ref>. Pot considerar-se que sant Josepmaria anticipa i prepara eixa proclamació, puix que des del 2 d'octubre de 1928 la predica i l'ensenya a viure, i posa en marcha una institució que practica eixa doctrina i l'escampa entre els cristians corrents. El reconeiximent de l'Iglésia a eixe paper de preparació i anticipació queda replegada en l'oració llitúrgica de la seua festa (“Oh Deu, que has suscitat en l'Iglésia a sant Josepmaria, sacerdot, per a proclamar la vocació universal a la santitat i a l'apostolat...”)<ref>Decret 652/04/L, 25-V-04 de la Congregació per al Cult diví i la disciplina dels Sacraments</ref>, i en l'Exhortació apostòlica Verbum Domini del papa Benet XVI<ref>Exhortació apostòlica Verbum Domini, 30-IX-2010, n. 48</ref>.

Valencian: Text reemplaça - 'de Asia' a 'd'Àsia'

2022-12-16T17:24:20Z

Text reemplaça - 'de Asia' a 'd'Àsia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:24 16 dec 2022
Llínea 77:		Llínea 77:
	== Preocupació pels problemes socials ==		== Preocupació pels problemes socials ==

	Ya s'ha senyalat en la breu biografia inicial, que sant Josepmaria va dedicar moltes hores de sa vida, al començament de la seua estància en Madrit, a atendre malalts i moribunts pel barris perifèrics de la ciutat, i a catequisar chiquets d'eixes zones deprimides. Els primers membres de l'Obra participaren en eixes activitats i el sant va inculcar en les persones que s'acostaven a les seues llabors una gran preocupació pels problemes socials que els rodejaven. Per això, les llabors institucionals de l'Opus Dei tenen sempre un caràcter social i assistencial, en alguns casos més centrat en qüestions culturals, com les universitats (com la de Navarra en Espanya, la de Piura en Perú, la de La Sabana en Colombia, la ~~de Asia~~ i el Pacífic en Filipines) i residències universitàries; en atres casos més dirigides a l'atenció sanitària, com l'hospital Monkole de Kinshasa, naixcut en 1989 en acabant d'una visita al Congo del primer successor de sant Josepmaria, el beat Àlvar del Portillo; en atres casos dirigides a la promoció social, com les Escoles Familiars Agràries, naixcudes en Espanya en 1967 per a promocionar la formació professional agrària en un mig rural que en aquell temps caria d'accés a la cultura i als mijos tecnològics, o molts atres casos d'escoles de formació professional repartides per tot lo món (com la de Punlaan, en Manila, dirigida a ensenyances d'hosteleria, Midtown Sports en Chicago, de caràcter multiracial, Toshi en Mèxic, en una zona rural indígena, Kianda en Kènia, dirigida a la promoció de la dòna en els mijos rurals<ref>Obres socials citades en la pàgina web oficial de l'Opus Dei: www.opusdei.org</ref>).		Ya s'ha senyalat en la breu biografia inicial, que sant Josepmaria va dedicar moltes hores de sa vida, al començament de la seua estància en Madrit, a atendre malalts i moribunts pel barris perifèrics de la ciutat, i a catequisar chiquets d'eixes zones deprimides. Els primers membres de l'Obra participaren en eixes activitats i el sant va inculcar en les persones que s'acostaven a les seues llabors una gran preocupació pels problemes socials que els rodejaven. Per això, les llabors institucionals de l'Opus Dei tenen sempre un caràcter social i assistencial, en alguns casos més centrat en qüestions culturals, com les universitats (com la de Navarra en Espanya, la de Piura en Perú, la de La Sabana en Colombia, la d'Àsia i el Pacífic en Filipines) i residències universitàries; en atres casos més dirigides a l'atenció sanitària, com l'hospital Monkole de Kinshasa, naixcut en 1989 en acabant d'una visita al Congo del primer successor de sant Josepmaria, el beat Àlvar del Portillo; en atres casos dirigides a la promoció social, com les Escoles Familiars Agràries, naixcudes en Espanya en 1967 per a promocionar la formació professional agrària en un mig rural que en aquell temps caria d'accés a la cultura i als mijos tecnològics, o molts atres casos d'escoles de formació professional repartides per tot lo món (com la de Punlaan, en Manila, dirigida a ensenyances d'hosteleria, Midtown Sports en Chicago, de caràcter multiracial, Toshi en Mèxic, en una zona rural indígena, Kianda en Kènia, dirigida a la promoció de la dòna en els mijos rurals<ref>Obres socials citades en la pàgina web oficial de l'Opus Dei: www.opusdei.org</ref>).

	== Obra escrita de sant Josepmaria ==		== Obra escrita de sant Josepmaria ==

Alacanti: Text reemplaça - 'Kenia' a 'Kènia'

2022-11-15T16:42:46Z

Text reemplaça - 'Kenia' a 'Kènia'

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 15 nov 2022
Llínea 77:		Llínea 77:
	== Preocupació pels problemes socials ==		== Preocupació pels problemes socials ==

	Ya s'ha senyalat en la breu biografia inicial, que sant Josepmaria va dedicar moltes hores de sa vida, al començament de la seua estància en Madrit, a atendre malalts i moribunts pel barris perifèrics de la ciutat, i a catequisar chiquets d'eixes zones deprimides. Els primers membres de l'Obra participaren en eixes activitats i el sant va inculcar en les persones que s'acostaven a les seues llabors una gran preocupació pels problemes socials que els rodejaven. Per això, les llabors institucionals de l'Opus Dei tenen sempre un caràcter social i assistencial, en alguns casos més centrat en qüestions culturals, com les universitats (com la de Navarra en Espanya, la de Piura en Perú, la de La Sabana en Colombia, la de Asia i el Pacífic en Filipines) i residències universitàries; en atres casos més dirigides a l'atenció sanitària, com l'hospital Monkole de Kinshasa, naixcut en 1989 en acabant d'una visita al Congo del primer successor de sant Josepmaria, el beat Àlvar del Portillo; en atres casos dirigides a la promoció social, com les Escoles Familiars Agràries, naixcudes en Espanya en 1967 per a promocionar la formació professional agrària en un mig rural que en aquell temps caria d'accés a la cultura i als mijos tecnològics, o molts atres casos d'escoles de formació professional repartides per tot lo món (com la de Punlaan, en Manila, dirigida a ensenyances d'hosteleria, Midtown Sports en Chicago, de caràcter multiracial, Toshi en Mèxic, en una zona rural indígena, Kianda en ~~Kenia~~, dirigida a la promoció de la dòna en els mijos rurals<ref>Obres socials citades en la pàgina web oficial de l'Opus Dei: www.opusdei.org</ref>).		Ya s'ha senyalat en la breu biografia inicial, que sant Josepmaria va dedicar moltes hores de sa vida, al començament de la seua estància en Madrit, a atendre malalts i moribunts pel barris perifèrics de la ciutat, i a catequisar chiquets d'eixes zones deprimides. Els primers membres de l'Obra participaren en eixes activitats i el sant va inculcar en les persones que s'acostaven a les seues llabors una gran preocupació pels problemes socials que els rodejaven. Per això, les llabors institucionals de l'Opus Dei tenen sempre un caràcter social i assistencial, en alguns casos més centrat en qüestions culturals, com les universitats (com la de Navarra en Espanya, la de Piura en Perú, la de La Sabana en Colombia, la de Asia i el Pacífic en Filipines) i residències universitàries; en atres casos més dirigides a l'atenció sanitària, com l'hospital Monkole de Kinshasa, naixcut en 1989 en acabant d'una visita al Congo del primer successor de sant Josepmaria, el beat Àlvar del Portillo; en atres casos dirigides a la promoció social, com les Escoles Familiars Agràries, naixcudes en Espanya en 1967 per a promocionar la formació professional agrària en un mig rural que en aquell temps caria d'accés a la cultura i als mijos tecnològics, o molts atres casos d'escoles de formació professional repartides per tot lo món (com la de Punlaan, en Manila, dirigida a ensenyances d'hosteleria, Midtown Sports en Chicago, de caràcter multiracial, Toshi en Mèxic, en una zona rural indígena, Kianda en Kènia, dirigida a la promoció de la dòna en els mijos rurals<ref>Obres socials citades en la pàgina web oficial de l'Opus Dei: www.opusdei.org</ref>).

	== Obra escrita de sant Josepmaria ==		== Obra escrita de sant Josepmaria ==

Valencian en 15:38 18 set 2022

2022-09-18T15:38:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:38 18 set 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Josemaria Escriva.jpg\|thumb\|250px\|Sant Josepmaria Escrivà en l'any [[1966]]]]		[[File:Josemaria Escriva.jpg\|thumb\|250px\|Sant Josepmaria Escrivà en l'any [[1966]]]]

	'''Josemaría Escrivá de Balaguer''' ~~i Albás~~ naix en [[Barbastro]] ([[Huesca]]) el [[9 de giner]] de [[1902]] i mor en [[Roma]] ([[Itàlia]]) el [[26 de juny]] de [[1975]].		'''Josemaría Escrivá de Balaguer i Albás''', naix en [[Barbastro]] ([[Huesca]]) el [[9 de giner]] de [[1902]] i mor en [[Roma]] ([[Itàlia]]) el [[26 de juny]] de [[1975]].

	Va ser canonisat (nomenat sant) pel [[Papa]] Sant Joan Pau II el [[6 d'octubre]] de [[2002]], en una cerimònia solemne en la basílica de Sant Pere en Roma. El sant és conegut principalment per ser el fundador de l'[[Opus Dei]] (denominació llatina que significa ''Obra de Deu''), institució de l'[[Iglésia Catòlica]] que promou la busca de la santitat en mig de la vida corrent de família, de treball, de relacions socials. Per això, en l'acte de proclamació del nou sant, el Papa Sant Joan Pau II el va calificar com ''el sant de les coses ordinàries''. El nom de ''Josemaría'' prové de la fusió dels dos primers noms en qué fon batejat i registrat, José i María, com un signe de la seua devoció a la Sagrada Família de Nazaret, que el va animar a fer les gestions llegals oportunes per a juntar els dos noms, ya que sempre insistia en no separar mai a Sant Josep de la seua muller Santa Maria.		Va ser canonisat (nomenat sant) pel [[Papa]] Sant Joan Pau II el [[6 d'octubre]] de [[2002]], en una cerimònia solemne en la basílica de Sant Pere en Roma. El sant és conegut principalment per ser el fundador de l'[[Opus Dei]] (denominació llatina que significa ''Obra de Deu''), institució de l'[[Iglésia Catòlica]] que promou la busca de la santitat en mig de la vida corrent de família, de treball, de relacions socials. Per això, en l'acte de proclamació del nou sant, el Papa Sant Joan Pau II el va calificar com ''el sant de les coses ordinàries''. El nom de ''Josemaría'' prové de la fusió dels dos primers noms en qué fon batejat i registrat, José i María, com un signe de la seua devoció a la Sagrada Família de Nazaret, que el va animar a fer les gestions llegals oportunes per a juntar els dos noms, ya que sempre insistia en no separar mai a Sant Josep de la seua muller Santa Maria.

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-18T15:37:26Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 18 set 2022
Llínea 133:		Llínea 133:
	<references />		<references />

	= Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Josemaria Escrivá de Balaguer}}		{{Commonscat\|Josemaria Escrivá de Balaguer}}

Valencian: /* Referències */

2022-09-18T15:37:07Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 18 set 2022
Llínea 132:		Llínea 132:
	== Referències ==		== Referències ==
	<references />		<references />

			= Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Josemaria Escrivá de Balaguer}}

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Jose2: /* Sant Josepmaria en Valéncia */

2022-09-18T15:24:39Z

Sant Josepmaria en Valéncia

← Revisió anterior		Revisió de 15:24 18 set 2022
Llínea 90:		Llínea 90:

	== Sant Josepmaria en Valéncia ==		== Sant Josepmaria en Valéncia ==
	[[Archiu:~~S.Josemaria~~-~~V.Desamparats~~.jpg\|thumb\|250px\|Pintura de sant Josepmaria front a la Mare de Deu dels Desamparats, ubicada en la Basílica de dita advocació en Valéncia]]		[[Archiu:San-josemaria-verge-desamparats.jpg\|thumb\|250px\|Pintura de sant Josepmaria front a la Mare de Deu dels Desamparats, ubicada en la Basílica de dita advocació en Valéncia]]

	La presència de sant Josepmaria en Valéncia ve arreplegada en el llibre “La Valencia que conoció San Josemaría Escrivá: fundador del Opus Dei”<ref>Juan Luis Corbín Ferrer. La Valencia que conoció San Josemaría Escrivá: fundador del Opus Dei. Carena Editors, Valéncia, 2002</ref>, de Juan Luis Corbín Ferrer, prevere, conegut estudiós de diversos aspectes històrics de la ciutat de Valéncia. També ve replegada en la biografia del sant que hem utilisat com a referència principal en l'apartat de la “breu síntesis biogràfica”.		La presència de sant Josepmaria en Valéncia ve arreplegada en el llibre “La Valencia que conoció San Josemaría Escrivá: fundador del Opus Dei”<ref>Juan Luis Corbín Ferrer. La Valencia que conoció San Josemaría Escrivá: fundador del Opus Dei. Carena Editors, Valéncia, 2002</ref>, de Juan Luis Corbín Ferrer, prevere, conegut estudiós de diversos aspectes històrics de la ciutat de Valéncia. També ve replegada en la biografia del sant que hem utilisat com a referència principal en l'apartat de la “breu síntesis biogràfica”.

Jose2: /* Servici a l'Iglésia */

2022-09-18T15:18:50Z

Servici a l'Iglésia

← Revisió anterior		Revisió de 15:18 18 set 2022
Llínea 62:		Llínea 62:

	=== Servici a l'Iglésia ===		=== Servici a l'Iglésia ===
	~~<gallery>~~
	~~Archiu~~:~~NPGuayaquil~~.jpg\|~~Image~~ de ~~sant~~ Josepmaria en ~~la catedral de Guayaquil~~ (~~Perú~~)		[[File:Iglesia Josemaria Escriva en Guadalajara Mexico.jpg\|thumb\|180px\|Iglésia de Sant Josepmaria en Guadalajara ([[Mèxic]])]]
	~~</gallery>~~
	Sant Josepmaria va viure i va predicar sempre un gran amor a la Santa Iglésia Catòlica i al Papa. Les seues ensenyances sobre este aspecte de la vida cristiana es repleguen especialment en el llibre “Amar a la Iglesia”<ref>Josemaria Escrivá. Amar a la Iglesia. Ed. Palabra, Madrid. 1ª edición de 1986. En la 5ª edició de 2004, se repleguen també dos escrits del Beat Álvar del Portillo.</ref>, que és un recull de tres homilies del sant que tracten esta temàtica.		Sant Josepmaria va viure i va predicar sempre un gran amor a la Santa Iglésia Catòlica i al Papa. Les seues ensenyances sobre este aspecte de la vida cristiana es repleguen especialment en el llibre “Amar a la Iglesia”<ref>Josemaria Escrivá. Amar a la Iglesia. Ed. Palabra, Madrid. 1ª edición de 1986. En la 5ª edició de 2004, se repleguen també dos escrits del Beat Álvar del Portillo.</ref>, que és un recull de tres homilies del sant que tracten esta temàtica.

Llínea 71:		Llínea 71:
	Pero ademés, Sant Josepmaria manifestà sempre el desig de servir a l'Iglésia “com ella vullga ser servida”. Per això, de manera institucional l'Opus Dei ha prestat alguns servicis a l'Iglésia, dels que podem destacar-ne dos: la Prelatura de Yauyos i l'Universitat de Navarra.		Pero ademés, Sant Josepmaria manifestà sempre el desig de servir a l'Iglésia “com ella vullga ser servida”. Per això, de manera institucional l'Opus Dei ha prestat alguns servicis a l'Iglésia, dels que podem destacar-ne dos: la Prelatura de Yauyos i l'Universitat de Navarra.

	En 1956, el Papa ~~Pius~~ XII va demanar a Sant Josepmaria que l'Obra es fera càrrec d'una de les “Prelatures nullius” que anaven a erigir-se en terres de missió; és dir, territoris que tingueren poca presència de clero i a les que es pretenia prestar especial atenció per a que es desenrollaren lo suficient com per a poder-se constituir en diòcesis. El 12 d'abril de 1957 va quedar erigida la Prelatura de Yauyos, que abarcava territoris de les províncies peruanes de Huarochirí i Yauyos, que se segregaren de la diòcesis de Lima. Eren 15.000 kilòmetros quadrats de terres mal comunicades situades entre 3.000 i 6.000 metros d'altura que portaven almenys 25 anys sense la presència estable de sacerdots. Fon nomenat Prelat un sacerdot de l'Opus Dei, Ignacio Orbegozo, i l'ajudaren un grup de sacerdots diocesans de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu que contaren en el permís dels seus bisbes respectius per a dedicar-se a esta missió. Vinticinc anys més tart, este territori ya contava en un Seminari estable, en vint sacerdots indígenes, i va ser erigit en diòcesis<ref>L'història dels començaments d'esta prelatura ve replegada en el libre: Samuel Valero. Yauyos: una aventura evangelizadora en los Andes peruanos. Ed. Rialp, Madrid, 1990. 4ª edición en 2003 </ref>.		En l'any [[1956]], el [[Papa]] [[Pio XII]] va demanar a Sant Josepmaria que l'Obra es fera càrrec d'una de les “Prelatures nullius” que anaven a erigir-se en terres de missió; és dir, territoris que tingueren poca presència de clero i a les que es pretenia prestar especial atenció per a que es desenrollaren lo suficient com per a poder-se constituir en diòcesis. El 12 d'abril de 1957 va quedar erigida la Prelatura de Yauyos, que abarcava territoris de les províncies peruanes de Huarochirí i Yauyos, que se segregaren de la diòcesis de Lima. Eren 15.000 kilòmetros quadrats de terres mal comunicades situades entre 3.000 i 6.000 metros d'altura que portaven almenys 25 anys sense la presència estable de sacerdots. Fon nomenat Prelat un sacerdot de l'Opus Dei, Ignacio Orbegozo, i l'ajudaren un grup de sacerdots diocesans de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu que contaren en el permís dels seus bisbes respectius per a dedicar-se a esta missió. Vinticinc anys més tart, este territori ya contava en un Seminari estable, en vint sacerdots indígenes, i va ser erigit en diòcesis<ref>L'història dels començaments d'esta prelatura ve replegada en el libre: Samuel Valero. Yauyos: una aventura evangelizadora en los Andes peruanos. Ed. Rialp, Madrid, 1990. 4ª edición en 2003 </ref>.

	En 1952 va començar a funcionar l'Estudi General de Navarra, en ajuda d'una modesta subvenció de la Diputació Foral de Navarra per a dos anys. Professionals universitaris de l'Opus Dei posaren tot el seu esforç en traure avant este proyecte demanant ajuda a institucions públiques i a persones generoses, i anaren constituint-se escoles de Medicina, Enfermeria, Dret, Economia... En 1960 va ser erigida l'Universitat de Navarra, com a Universitat Catòlica per decret de Joan XXIII, que nomenava a Josepmaria Escrivà com a Gran Canciller de l'Universitat. Encara que l'idea del sant fundador, com en el cas de totes les llabors professionals que impulsa l'Opus Dei, fora la de prestar un servici a la societat civil, preparant bons professionals universitaris, de fet l'Universitat va incloure ben pronte una Facultat de Teologia, en la qual es formaren teòlecs de prestigi, que va elaborar una versió de la Bíblia traduïda dels texts originals i comentada per especialistes, i que va formar numerosos professors de Teologia, molts del quals es dedicarien més tart a configurar l'Universitat Pontifícia de la Santa Creu en Roma, universitat que va nàixer en 1984 impulsada pel primer successor de sant Josepmaria, el beat Àlvar del Portillo, aprovada i beneïda pel Papa sant Joan Pau II<ref>Pàgina web de l'Universitat "de la Santa Croce": http://es.pusc.it</ref>.		En [[1952]] va començar a funcionar l'Estudi General de Navarra, en ajuda d'una modesta subvenció de la Diputació Foral de Navarra per a dos anys. Professionals universitaris de l'Opus Dei posaren tot el seu esforç en traure avant este proyecte demanant ajuda a institucions públiques i a persones generoses, i anaren constituint-se escoles de Medicina, Enfermeria, Dret, Economia... En 1960 va ser erigida l'Universitat de Navarra, com a Universitat Catòlica per decret de Joan XXIII, que nomenava a Josepmaria Escrivà com a Gran Canciller de l'Universitat. Encara que l'idea del sant fundador, com en el cas de totes les llabors professionals que impulsa l'Opus Dei, fora la de prestar un servici a la societat civil, preparant bons professionals universitaris, de fet l'Universitat va incloure ben pronte una Facultat de Teologia, en la qual es formaren teòlecs de prestigi, que va elaborar una versió de la Bíblia traduïda dels texts originals i comentada per especialistes, i que va formar numerosos professors de Teologia, molts del quals es dedicarien més tart a configurar l'Universitat Pontifícia de la Santa Creu en Roma, universitat que va nàixer en 1984 impulsada pel primer successor de sant Josepmaria, el beat Àlvar del Portillo, aprovada i beneïda pel Papa sant Joan Pau II<ref>Pàgina web de l'Universitat "de la Santa Croce": http://es.pusc.it</ref>.

	== Preocupació pels problemes socials ==		== Preocupació pels problemes socials ==

Jose2: /* La cridada universal a la santitat */

2022-09-18T15:13:44Z

La cridada universal a la santitat

← Revisió anterior		Revisió de 15:13 18 set 2022
Llínea 44:		Llínea 44:

	=== La cridada universal a la santitat ===		=== La cridada universal a la santitat ===
	~~<gallery>~~
	~~Archiu~~:~~ParroquiaRoma~~.jpg\|Retaule de la Parròquia e Sant Josepmaria en Roma		[[File:Opusdeiprelaticchurch.jpg\|thumb\|250px\|Retaule de la Parròquia e Sant Josepmaria en Roma]]
	~~</gallery>~~
	Sant Josepmaria pot considerar-se precursor de la proclamació de la doctrina de la cridada a la santitat de tots els cristians. La doctrina és vella com l'Evangeli: “vosatres, per tant, sigau perfectes com el vostre Pare celestial és perfectei”, va dir Jesucrist en el “Sermó de la montanya”<ref>Evangeli de Sant Mateu, capítul 5, versícul 48</ref>; refrendada per uns atres escrits del Nou Testament: “Esta és la voluntat de Deu: la vostra santificació”, escrigué Sant Pau als fidels de Tessalònica<ref>Primera carta de Sant Pau als cristians de Tesalònica, capítul 4 versícul 3</ref>; “El que vos va cridar és sant; com ell, sigau també vosatres sants en tota la vostra conducta”, escrigué Sant Pere en la seua primera carta<ref>Primera carta de Sant Pere, capítul 1 versícul 16</ref>, i els Sants Pares (els sants escritors dels primers sigles del cristianisme), com sant Joan Crisòstom, o sant Hilari, sant Gregori Nazianzé, sant Jeroni, o sant Agostí, ho recorden contínuament en la seua predicació. Pero com hem alvançat en la biografia del sant, el prestigi de la vida monàstica i religiosa i l'importància dels sacerdots i membres de la Jerarquia de l'Iglésia, havia fet pensar als cristians, a partir del sigle V o VI, que eixa exigència estava reservada als religiosos i sacerdots, mentres que el comú dels cristians bastava simplement en que procuraren no pecar<ref>Ernst Burkhart i Javier López. “Vida Cotidiana y Santidad en la Enseñanza de San Josemaría”. Tom I. Ed. Rialp, 2012. Part Preliminar. I. Precedents i Context</ref>.		Sant Josepmaria pot considerar-se precursor de la proclamació de la doctrina de la cridada a la santitat de tots els cristians. La doctrina és vella com l'Evangeli: “vosatres, per tant, sigau perfectes com el vostre Pare celestial és perfectei”, va dir Jesucrist en el “Sermó de la montanya”<ref>Evangeli de Sant Mateu, capítul 5, versícul 48</ref>; refrendada per uns atres escrits del Nou Testament: “Esta és la voluntat de Deu: la vostra santificació”, escrigué Sant Pau als fidels de Tessalònica<ref>Primera carta de Sant Pau als cristians de Tesalònica, capítul 4 versícul 3</ref>; “El que vos va cridar és sant; com ell, sigau també vosatres sants en tota la vostra conducta”, escrigué Sant Pere en la seua primera carta<ref>Primera carta de Sant Pere, capítul 1 versícul 16</ref>, i els Sants Pares (els sants escritors dels primers sigles del cristianisme), com sant Joan Crisòstom, o sant Hilari, sant Gregori Nazianzé, sant Jeroni, o sant Agostí, ho recorden contínuament en la seua predicació. Pero com hem alvançat en la biografia del sant, el prestigi de la vida monàstica i religiosa i l'importància dels sacerdots i membres de la Jerarquia de l'Iglésia, havia fet pensar als cristians, a partir del sigle V o VI, que eixa exigència estava reservada als religiosos i sacerdots, mentres que el comú dels cristians bastava simplement en que procuraren no pecar<ref>Ernst Burkhart i Javier López. “Vida Cotidiana y Santidad en la Enseñanza de San Josemaría”. Tom I. Ed. Rialp, 2012. Part Preliminar. I. Precedents i Context</ref>.