Sant Tomé i Príncip - Historial de revisions

Valencian: /* Enllaços externs */

2023-09-25T15:16:18Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 15:16 25 set 2023
Llínea 218:		Llínea 218:
	* [http://www.stptourism.st/ Pàgina oficial de la Direcció de turisme i hosteleria de Sant Tomé i Príncip]		* [http://www.stptourism.st/ Pàgina oficial de la Direcció de turisme i hosteleria de Sant Tomé i Príncip]

			{{Països d'Àfrica}}

			[[Categoria:Països]]
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
	[[Categoria: Sant Tomé i Príncip]]		[[Categoria: Sant Tomé i Príncip]]

Alacanti: /* Ciutats principals */

2022-11-14T15:24:04Z

Ciutats principals

← Revisió anterior		Revisió de 15:24 14 nov 2022
Llínea 132:		Llínea 132:
	Casi tota la població viu en l'illa de Sant Tomé, el restant de les illes inclosa Príncep no suma més de 10.000 habitants.		Casi tota la població viu en l'illa de Sant Tomé, el restant de les illes inclosa Príncep no suma més de 10.000 habitants.
	=== Ciutats principals ===		=== Ciutats principals ===
	La capital, Sant Tomé té uns 53.300 habitants, i Sant Antoni de Príncep 8.000.		La capital, [[Sant Tomé (capital)\|Sant Tomé]] té uns 53.300 habitants, i Sant Antoni de Príncep 8.000.

	=== atres indicadors ===		=== atres indicadors ===
	*Esperança de vida (2002):		*Esperança de vida (2002):

Alacanti en 15:23 14 nov 2022

2022-11-14T15:23:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:23 14 nov 2022
Llínea 7:		Llínea 7:
	\| lema_nacional =''Unidade, Disciplina, Trabalho'' ([[portugués]]: «Unitat, Disciplina, Treball»)		\| lema_nacional =''Unidade, Disciplina, Trabalho'' ([[portugués]]: «Unitat, Disciplina, Treball»)
	\| himne_nacional =''[[Independència total]] ''		\| himne_nacional =''[[Independència total]] ''
	\| capital =[[~~Santo Tomás~~ (capital)\|~~Santo~~ Tomé]]		\| capital = [[Sant Tomé (capital)\|Sant Tomé]]
	\| capital_població =56.156 hab. ([[2005]])		\| capital_població =56.156 hab. ([[2005]])
	\| capital_coord. = 0°20'N6°44'E 0° 20’ N 6° 44’ E		\| capital_coord. = 0°20'N6°44'E 0° 20’ N 6° 44’ E
	\| ciutat_principal =~~Santo~~ Tomé		\| ciutat_principal = [[Sant Tomé (capital)\|Sant Tomé]]
	\| festa_nacional=		\| festa_nacional=
	\| idioma_oficial = [[idioma portugués\|Portugués]]		\| idioma_oficial = [[idioma portugués\|Portugués]]

Lluísm en 18:11 13 nov 2022

2022-11-13T18:11:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 13 nov 2022
Llínea 218:		Llínea 218:

	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]
			[[Categoria: Sant Tomé i Príncip]]

Lluísm en 18:09 13 nov 2022

2022-11-13T18:09:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 13 nov 2022
Llínea 207:		Llínea 207:

	==Referències==		==Referències==
	{{~~listaref}}~~		{{Reflist}}
	~~{{Traduït de\|es\|Santo_Tomé_y_Príncipe~~}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 18:08 13 nov 2022

2022-11-13T18:08:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 13 nov 2022
Llínea 54:		Llínea 54:


	La '''República Democràtica de Sant Tomé i Príncip''' (o Sant Tomé i Príncep) (en [[idioma portugués\|portugués]]: ''República Democràtica de São Tomé e Príncipe'', és un país [[Àfrica\|africà]] format per unes quantes illes localisades en el [[golf de Guinea]], específicament al noroest de la costa de [[Gabó]], molt prop de la [[llínea equatorial]]. Les illes de major importància són: [[illa de Sant Tomé\|Sant Tomé]] (''São Tomé'') i [[Illa de Príncip\|Príncip]].		La '''República Democràtica de Sant Tomé i Príncip''' (o Sant Tomé i Príncep <ref>{{Països RACV}}</ref>) (en [[idioma portugués\|portugués]]: ''República Democràtica de São Tomé e Príncipe'', és un país [[Àfrica\|africà]] format per unes quantes illes localisades en el [[golf de Guinea]], específicament al noroest de la costa de [[Gabó]], molt prop de la [[llínea equatorial]]. Les illes de major importància són: [[illa de Sant Tomé\|Sant Tomé]] (''São Tomé'') i [[Illa de Príncip\|Príncip]].

	== Història ==		== Història ==
Llínea 205:		Llínea 205:

	*Televisors 2.5%		*Televisors 2.5%

	==Referències==		==Referències==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian: Text reemplaça - 'São Tomé i Príncipe' a 'Sant Tomé i Príncipe'

2022-10-18T17:38:24Z

Text reemplaça - 'São Tomé i Príncipe' a 'Sant Tomé i Príncipe'

Valencian: /* Referències */

2022-09-19T01:20:13Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 01:20 19 set 2022
Llínea 206:		Llínea 206:
	*Televisors 2.5%		*Televisors 2.5%
	==Referències==		==Referències==

	{{listaref}}		{{listaref}}
			{{Traduït de\|es\|Santo_Tomé_y_Príncipe}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-19T01:19:47Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 01:19 19 set 2022
Llínea 216:		Llínea 216:
	* [http://www.bcstp.st/ Banc Central de Sant Tomé i Príncip]		* [http://www.bcstp.st/ Banc Central de Sant Tomé i Príncip]
	* [http://www.stptourism.st/ Pàgina oficial de la Direcció de turisme i hosteleria de Sant Tomé i Príncip]		* [http://www.stptourism.st/ Pàgina oficial de la Direcció de turisme i hosteleria de Sant Tomé i Príncip]
	* [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/tp.Html The World Factbook ] (en anglés)
	* [http://www.cstome.net/diario/ Téla Nón, Jornal Digital en Português]

	~~{{Traduït de\|es\|Santo_Tomé_y_Príncipe}}~~
	[[Categoria:Països d'Àfrica]]		[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Valencian en 01:18 19 set 2022

2022-09-19T01:18:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 01:18 19 set 2022
Llínea 216:		Llínea 216:
	* [http://www.bcstp.st/ Banc Central de Sant Tomé i Príncip]		* [http://www.bcstp.st/ Banc Central de Sant Tomé i Príncip]
	* [http://www.stptourism.st/ Pàgina oficial de la Direcció de turisme i hosteleria de Sant Tomé i Príncip]		* [http://www.stptourism.st/ Pàgina oficial de la Direcció de turisme i hosteleria de Sant Tomé i Príncip]
	* [http://www.radionacional.st/noticias.Htm Ràdio Nacional de Sant Tomé i Príncip]
	* [http://www.jornal.st/ Jornal, periòdic de Sant Tomé i Príncip]
	* [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/tp.Html The World Factbook ] (en anglés)		* [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/tp.Html The World Factbook ] (en anglés)
	* [http://www.cstome.net/diario/ Téla Nón, Jornal Digital en Português]		* [http://www.cstome.net/diario/ Téla Nón, Jornal Digital en Português]

← Revisió anterior		Revisió de 17:38 18 oct 2022
Llínea 64:		Llínea 64:
	El sistema ''roças'', que donaren als administradors de les plantacions un alt grau d'autoritat, va conduir als abusos contra els grangers [[Àfrica\|africans]]. Encara que [[Portugal]] abolí oficialment l'[[esclavitut]] en [[1876]], la pràctica del treball remunerat forçat va continuar. En els primers anys del [[sigle XX]], una controvèrsia publicitada internacionalment descobrí que els contractistes [[Angola\|angolenys]] estigueren subjectes a treballs forçats i a condicions insatisfactòries de treball. El desorde laboral esporàdic i el descontent varen continuar a lo llarc del [[sigle XX]], culminant en un esclat de motins en [[1953]] en els que varis centenars de treballadors africans moriren en un enfrontament en els seus governadors portuguesos. Esta "Massacre de Batepa" contínua sent un fet important en l'història colonial de les illes, i el govern recorda oficialment el seu aniversari.		El sistema ''roças'', que donaren als administradors de les plantacions un alt grau d'autoritat, va conduir als abusos contra els grangers [[Àfrica\|africans]]. Encara que [[Portugal]] abolí oficialment l'[[esclavitut]] en [[1876]], la pràctica del treball remunerat forçat va continuar. En els primers anys del [[sigle XX]], una controvèrsia publicitada internacionalment descobrí que els contractistes [[Angola\|angolenys]] estigueren subjectes a treballs forçats i a condicions insatisfactòries de treball. El desorde laboral esporàdic i el descontent varen continuar a lo llarc del [[sigle XX]], culminant en un esclat de motins en [[1953]] en els que varis centenars de treballadors africans moriren en un enfrontament en els seus governadors portuguesos. Esta "Massacre de Batepa" contínua sent un fet important en l'història colonial de les illes, i el govern recorda oficialment el seu aniversari.

	Per als últims anys de la [[anys 1950\|década de 1950]], quan atres nacions emergents en el continent africà estaven exigint l'independència, un chicotet grup de santomesos havien format el ''Moviment per a la lliberació de ~~São~~ Tomé i Príncipe ([[MLSTP]])'', el qual establí finalment la seua base en [[Gabó]]. Prenent ímpetu en els [[anys 1960\|anys xixanta]], els acontenyiments es varen seguir ràpidament despuix del derrocament de la dictadura d'[[António d'Oliveira Salazar\|Salazar]] i Caetano en [[Portugal]] en abril de [[1974]]. El nou règim portugués es va comprometre a la dissolució de les seues colònies d'ultramar. En novembre de [[1974]], els seus representants es reuniren en el [[MLSTP]] en [[Alger]] i varen elaborar un acort per a la transferència de la sobirania. Despuix d'un periodo de govern de transició, Sant Tomé i Príncip va conseguir l'independència el [[12 de juliol]] de [[1975]], triant com a primer president al secretari general del MLSTP, [[Manuel Pinto da Costa]].		Per als últims anys de la [[anys 1950\|década de 1950]], quan atres nacions emergents en el continent africà estaven exigint l'independència, un chicotet grup de santomesos havien format el ''Moviment per a la lliberació de Sant Tomé i Príncipe ([[MLSTP]])'', el qual establí finalment la seua base en [[Gabó]]. Prenent ímpetu en els [[anys 1960\|anys xixanta]], els acontenyiments es varen seguir ràpidament despuix del derrocament de la dictadura d'[[António d'Oliveira Salazar\|Salazar]] i Caetano en [[Portugal]] en abril de [[1974]]. El nou règim portugués es va comprometre a la dissolució de les seues colònies d'ultramar. En novembre de [[1974]], els seus representants es reuniren en el [[MLSTP]] en [[Alger]] i varen elaborar un acort per a la transferència de la sobirania. Despuix d'un periodo de govern de transició, Sant Tomé i Príncip va conseguir l'independència el [[12 de juliol]] de [[1975]], triant com a primer president al secretari general del MLSTP, [[Manuel Pinto da Costa]].

	En [[1990]], Sant Tomé es convertí en un dels primers països [[Àfrica\|africans]] en incorporar-se a la reforma democràtica, i els canvis en la constitució -la llegalisació dels partits polítics de l'oposició- va conduir a [[eleccions]] en [[1991]] que foren pacífiques, lliures i transparents. [[Miguel Trovoada]], un ex-Primer ministre que havia estat en l'exili des de [[1986]], va tornar com a candidat independent i fon triat president. Trovoada fon reelegit en la segona elecció presidencial multipartidista de Sant Tomé en [[1996]]. El ''Partit de la Convergència Democràtica (PCD)'' va derrocar al MLSTP per a prendre la majoria dels bancs en l'Assamblea Nacional, en el [[MLSTP]] convertint-se en una minoria important i vocal. Eleccions municipals seguiren en [[1992]], en les que el MLSTP va tornar a guanyar una majoria de bancs en cinc dels set consells regionals.		En [[1990]], Sant Tomé es convertí en un dels primers països [[Àfrica\|africans]] en incorporar-se a la reforma democràtica, i els canvis en la constitució -la llegalisació dels partits polítics de l'oposició- va conduir a [[eleccions]] en [[1991]] que foren pacífiques, lliures i transparents. [[Miguel Trovoada]], un ex-Primer ministre que havia estat en l'exili des de [[1986]], va tornar com a candidat independent i fon triat president. Trovoada fon reelegit en la segona elecció presidencial multipartidista de Sant Tomé en [[1996]]. El ''Partit de la Convergència Democràtica (PCD)'' va derrocar al MLSTP per a prendre la majoria dels bancs en l'Assamblea Nacional, en el [[MLSTP]] convertint-se en una minoria important i vocal. Eleccions municipals seguiren en [[1992]], en les que el MLSTP va tornar a guanyar una majoria de bancs en cinc dels set consells regionals.
Llínea 87:		Llínea 87:
	A la seua vegada està dividit en set [[districte]]s, sis en Sant Tomé i un en Príncep:		A la seua vegada està dividit en set [[districte]]s, sis en Sant Tomé i un en Príncep:
	#[[Districte d'Aigua Grande\|Água Gran]] ([[Sant Tomé (capital)\|Sant Tomé]])		#[[Districte d'Aigua Grande\|Água Gran]] ([[Sant Tomé (capital)\|Sant Tomé]])
	#[[Districte de Cantagalo\|Cantagalo]] ([[Santana (~~São~~ Tomé i Príncipe)\|Santana]])		#[[Districte de Cantagalo\|Cantagalo]] ([[Santana (Sant Tomé i Príncipe)\|Santana]])
	#[[Districte de Caué\|Caué]] ([[São João dos Angolares]])		#[[Districte de Caué\|Caué]] ([[São João dos Angolares]])
	#[[Districte de Lembá\|Lembá]] ([[Neves (~~São~~ Tomé i Príncipe)\|Neves]])		#[[Districte de Lembá\|Lembá]] ([[Neves (Sant Tomé i Príncipe)\|Neves]])
	#[[Districte de Lobata\|Lobata]] ([[Guadalupe (~~São~~ Tomé i Príncipe)\|Guadalupe]])		#[[Districte de Lobata\|Lobata]] ([[Guadalupe (Sant Tomé i Príncipe)\|Guadalupe]])
	#[[Districte de Mé-Zóchi\|Mé-Zóchi]] ([[Trindade]])		#[[Districte de Mé-Zóchi\|Mé-Zóchi]] ([[Trindade]])
	#[[Districte de Pagué\|Pagué]] ([[Sant António (~~São~~ Tomé i Príncipe)\|Santo António]])		#[[Districte de Pagué\|Pagué]] ([[Sant António (Sant Tomé i Príncipe)\|Santo António]])

	== Geografia ==		== Geografia ==