Santiago Ramon y Cajal - Historial de revisions

Xavier en 12:10 26 oct 2025

2025-10-26T12:10:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 26 oct 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Santiago Ramón y Cajal''', conegut popularment pels seus llinages, '''Ramón y Cajal''' ([[Petilla de Aragón]], [[Navarra]], [[1 de maig]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[17 d'octubre]] de [[1934]]), fon un mege i científic espanyol, especialisat en [[histologia]] i [[anatomia patològica]]. Guanyà el [[\|Premi Nobel de Medicina\|Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]] en l'any [[1906]] compartint-lo en [[Camillo Golgi]] «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós».		'''Santiago Ramón y Cajal''', conegut popularment pels seus llinages, '''Ramón y Cajal''' ([[Petilla de Aragón]], [[Navarra]], [[1 de maig]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[17 d'octubre]] de [[1934]]), fon un mege i científic espanyol, especialisat en [[histologia]] i [[anatomia patològica]]. Guanyà el [[Premi Nobel de Medicina\|Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]] en l'any [[1906]] compartint-lo en [[Camillo Golgi]] «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós».

	Fon pioner en la descripció de les dèu [[sinàpsis]] que componen a la [[retina]]. Per mig de les seues investigacions sobre els mecanismes que governen la morfologia i els processos conectius de les cèlules nervioses, va desenrollar una teoria nova i revolucionària que va escomençar a ser nomenada la «doctrina de la neurona», basada que el teixit cerebral està compost per cèlules individuals. Humaniste, ademés de científic, està considerat com a cap de la nomenada [[Generació dels Sabis]]. És freqüentment citat com a pare de la [[neurociència]].		Fon pioner en la descripció de les dèu [[sinàpsis]] que componen a la [[retina]]. Per mig de les seues investigacions sobre els mecanismes que governen la morfologia i els processos conectius de les cèlules nervioses, va desenrollar una teoria nova i revolucionària que va escomençar a ser nomenada la «doctrina de la neurona», basada que el teixit cerebral està compost per cèlules individuals. Humaniste, ademés de científic, està considerat com a cap de la nomenada [[Generació dels Sabis]]. És freqüentment citat com a pare de la [[neurociència]].

Xavier: /* Cites */

2025-06-02T14:23:39Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 14:23 2 jun 2025
Llínea 37:		Llínea 37:

	== Cites ==		== Cites ==

			{{Cita\|Lo pijor no és cometre un erro sino tractar de justificar-lo.\|Santiago Ramón y Cajal}}

	{{Cita\|¿No tens enemics?¿És que jamai vares dir la veritat o vares amar la justícia?\|Santiago Ramón y Cajal}}		{{Cita\|¿No tens enemics?¿És que jamai vares dir la veritat o vares amar la justícia?\|Santiago Ramón y Cajal}}

Xavier en 14:21 2 jun 2025

2025-06-02T14:21:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:21 2 jun 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Santiago Ramón y Cajal''' ([[Petilla de Aragón]], [[Navarra]], [[1 de maig]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[17 d'octubre]] de [[1934]]) fon un mege i científic espanyol, especialisat en histologia i anatomia patològica. Guanyà el [[Premi Nobel de Medicina ~~o Fisiologia~~\|Premi Nobel de Medicina]] en l'any [[1906]] compartint-lo en [[Camillo Golgi]] «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós».		'''Santiago Ramón y Cajal''', conegut popularment pels seus llinages, '''Ramón y Cajal''' ([[Petilla de Aragón]], [[Navarra]], [[1 de maig]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[17 d'octubre]] de [[1934]]), fon un mege i científic espanyol, especialisat en [[histologia]] i [[anatomia patològica]]. Guanyà el [[\|Premi Nobel de Medicina\|Premi Nobel de Medicina o Fisiologia]] en l'any [[1906]] compartint-lo en [[Camillo Golgi]] «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós».

	Fon pioner en la descripció de les dèu [[sinàpsis]] que componen a la [[retina]]. Per mig de les seues investigacions sobre els mecanismes que governen la morfologia i els processos conectius de les cèlules nervioses, va desenrollar una teoria nova i revolucionària que va escomençar a ser nomenada la «doctrina de la neurona», basada que el teixit cerebral està compost per cèlules individuals. Humaniste, ademés de científic, està considerat com a cap de la nomenada [[Generació dels Sabis]]. És freqüentment citat com a pare de la [[neurociència]].		Fon pioner en la descripció de les dèu [[sinàpsis]] que componen a la [[retina]]. Per mig de les seues investigacions sobre els mecanismes que governen la morfologia i els processos conectius de les cèlules nervioses, va desenrollar una teoria nova i revolucionària que va escomençar a ser nomenada la «doctrina de la neurona», basada que el teixit cerebral està compost per cèlules individuals. Humaniste, ademés de científic, està considerat com a cap de la nomenada [[Generació dels Sabis]]. És freqüentment citat com a pare de la [[neurociència]].

Jose2: /* Enllaços externs */

2024-10-31T20:10:25Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:10 31 oct 2024
Llínea 65:		Llínea 65:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Santiago Ramón y Cajal}}

	* {{Commonscat\|Santiago Ramón y Cajal}}
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Ram%C3%B3n_y_Cajal Santiago Ramon y Cajal en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Ram%C3%B3n_y_Cajal Santiago Ramon y Cajal en Wikipedia]

Jose2 en 20:09 31 oct 2024

2024-10-31T20:09:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:09 31 oct 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	Fascinat per l'[[Histologia]] i la contemplació de les preparacions microgràfiques compra a determinis un [[microscopi]] i un micròtom i instala el seu modestíssim primer laboratori, només la [[tuberculosis]] li aparta temporalment de la seua activitat.		Fascinat per l'[[Histologia]] i la contemplació de les preparacions microgràfiques compra a determinis un [[microscopi]] i un micròtom i instala el seu modestíssim primer laboratori, només la [[tuberculosis]] li aparta temporalment de la seua activitat.

	En [[1879]] guanya per oposició la plaça de director de Museus Anatòmics en la Facultat de Saragossa, i es casa en Silveria Fañanás, en la que va tindre sèt fills. En [[1887]] es trasllada a [[Barcelona]] com a catedràtic d'Histologia normal i patològica, fins a [[1892]], any en el que va ocupar la càtedra d'Histologia i Histoquímica Normal i Anatomia Patològica de l'Universitat Central de Madrit, ciutat en la que permaneixerà fins a la seua mort el 17 d'octubre de [[1934]].		En l'any [[1879]] guanya per oposició la plaça de director de Museus Anatòmics en la Facultat de Saragossa, i es casa en Silveria Fañanás, en la que va tindre sèt fills. En [[1887]] es trasllada a [[Barcelona]] com a catedràtic d'Histologia normal i patològica, fins a l'any [[1892]], any en el que va ocupar la càtedra d'Histologia i Histoquímica Normal i Anatomia Patològica de l'Universitat Central de Madrit, ciutat en la que permaneixerà fins a la seua mort el 17 d'octubre de [[1934]].

	== Investigació ==		== Investigació ==

	La seua llabor científica es va centrar en estudiar el sistema nerviós i va crear ~~l'anomenada~~ “teoria de la neurona”, segons la qual les cèlules nervioses són individuals i no formen mai un retícul difús.		La seua llabor científica es va centrar en estudiar el sistema nerviós i va crear la nomenada “teoria de la neurona”, segons la qual les cèlules nervioses són individuals i no formen mai un retícul difús.

	Per mig de les tècniques de tintat de cèlules de l'época, una secció de teixit neuronal es mostrava baix el microscopi com una ret complexa pero les cèlules individuals no es veen. La tècnica de tintat utilisada per Ramón i Cajal es basava en una solució d'argent que només tintava una cèlula de cada cent, conseguint aïllar la cèlula per a la seua visualisació de manera que va demostrar que les cèlules estan separades i no formen una ret contínua com sostenia la doctrina científica fins al moment.		Per mig de les tècniques de tintat de cèlules de l'época, una secció de teixit neuronal es mostrava baix el microscopi com una ret complexa pero les cèlules individuals no es veen. La tècnica de tintat utilisada per Ramón i Cajal es basava en una solució d'[[argent]] que només tintava una cèlula de cada cent, conseguint aïllar la cèlula per a la seua visualisació de manera que va demostrar que les cèlules estan separades i no formen una ret contínua com sostenia la doctrina científica fins al moment.

	Estos descobriments li varen valdre el premi Nobel en [[1906]], compartit en [[Camillo Golgi]]. Quan li varen comunicar que havia rebut el Nobel de Medicina va pensar que era una broma dels seus alumnes fins que els periòdics del matí següent ho varen confirmar.		Estos descobriments li varen valdre el [[premi Nobel]] en [[1906]], compartit en [[Camillo Golgi]]. Quan li varen comunicar que havia rebut el Nobel de Medicina va pensar que era una broma dels seus alumnes fins que els periòdics del matí següent ho varen confirmar.

	Una vida dedicada a l'estudi va transformar el món de la Medicina. Com ell mateixa afirmava:		Una vida dedicada a l'estudi va transformar el món de la Medicina. Com ell mateixa afirmava:

Xavier: /* Investigació */

2024-10-26T18:53:02Z

Investigació

← Revisió anterior		Revisió de 18:53 26 oct 2024
Llínea 30:		Llínea 30:
	Per mig de les tècniques de tintat de cèlules de l'época, una secció de teixit neuronal es mostrava baix el microscopi com una ret complexa pero les cèlules individuals no es veen. La tècnica de tintat utilisada per Ramón i Cajal es basava en una solució d'argent que només tintava una cèlula de cada cent, conseguint aïllar la cèlula per a la seua visualisació de manera que va demostrar que les cèlules estan separades i no formen una ret contínua com sostenia la doctrina científica fins al moment.		Per mig de les tècniques de tintat de cèlules de l'época, una secció de teixit neuronal es mostrava baix el microscopi com una ret complexa pero les cèlules individuals no es veen. La tècnica de tintat utilisada per Ramón i Cajal es basava en una solució d'argent que només tintava una cèlula de cada cent, conseguint aïllar la cèlula per a la seua visualisació de manera que va demostrar que les cèlules estan separades i no formen una ret contínua com sostenia la doctrina científica fins al moment.

	Estos descobriments li varen valdre el premi Nobel en [[1906]], compartit en [[~~Camilo~~ Golgi]]. Quan li varen comunicar que havia rebut el Nobel de Medicina va pensar que era una broma dels seus alumnes fins que els periòdics del matí següent ho varen confirmar.		Estos descobriments li varen valdre el premi Nobel en [[1906]], compartit en [[Camillo Golgi]]. Quan li varen comunicar que havia rebut el Nobel de Medicina va pensar que era una broma dels seus alumnes fins que els periòdics del matí següent ho varen confirmar.

	Una vida dedicada a l'estudi va transformar el món de la Medicina. Com ell mateixa afirmava:		Una vida dedicada a l'estudi va transformar el món de la Medicina. Com ell mateixa afirmava:

Xavier en 18:52 26 oct 2024

2024-10-26T18:52:31Z

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 '''Santiago Ramón y Cajal''' ([[Petilla de Aragón]], [[Navarra]], [[1 de maig]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[17 d'octubre]] de [[1934]]) fon un mege i científic espanyol, especialisat en histologia i anatomia patològica. Guanyà el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia|Premi Nobel de Medicina]] en l'any [[1906]] compartint-lo en [[Camillo Golgi]] «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós».
 Fon pioner en la descripció de les dèu [[sinàpsis]] que componen a la [[retina]]. Per mig de les seues investigacions sobre els mecanismes que governen la morfologia i els processos conectius de les cèlules nervioses, va desenrollar una teoria nova i revolucionària que va escomençar a ser nomenada la «doctrina de la neurona», basada que el teixit cerebral està compost per cèlules individuals. Humaniste, ademés de científic, està considerat com a cap de la nomenada [[Generació dels Sabis]]. És freqüentment citat com a pare de la [[neurociència]].
 == Cites ==
@@ Llínea 45: / Llínea 67: @@
 * {{Commonscat|Santiago Ramón y Cajal}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Ram%C3%B3n_y_Cajal Santiago Ramon y Cajal en Wikipedia]

Xavier: /* Cites */

2024-07-26T11:22:41Z

Cites

← Revisió anterior		Revisió de 11:22 26 jul 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	== Cites ==		== Cites ==

	{{Cita\|¿No tens enemics?¿És que jamai vares dir la veritat o vares amar la justícia?\|Santiago ~~Ramon~~ y Cajal}}		{{Cita\|¿No tens enemics?¿És que jamai vares dir la veritat o vares amar la justícia?\|Santiago Ramón y Cajal}}

			{{Cita\|Es coneixen infinites classes de necis: la més deplorable és la dels charradors empenyorats en demostrar que tenen talent.\|Santiago Ramón y Cajal}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 11:17 26 jul 2024

2024-07-26T11:17:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:17 26 jul 2024
Llínea 17:		Llínea 17:

	{{Cita\|¿No tens enemics?¿És que jamai vares dir la veritat o vares amar la justícia?\|Santiago Ramon y Cajal}}		{{Cita\|¿No tens enemics?¿És que jamai vares dir la veritat o vares amar la justícia?\|Santiago Ramon y Cajal}}

			== Vore també ==

			* [[Retrat de Santiago Ramón i Cajal]] de [[Joaquim Sorolla]].

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier en 11:14 26 jul 2024

2024-07-26T11:14:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:14 26 jul 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Santiago ~~Ramon~~ y Cajal''' ([[Petilla de Aragón]], [[Navarra]], [[1 de maig]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[17 d'octubre]] de [[1934]]) fon un mege i científic espanyol, especialisat en histologia i anatomia patològica. Guanyà el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia\|Premi Nobel de Medicina]] en l'any [[1906]] compartint-lo en [[Camillo Golgi]] «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós».		'''Santiago Ramón y Cajal''' ([[Petilla de Aragón]], [[Navarra]], [[1 de maig]] de [[1852]] - † [[Madrit]], [[17 d'octubre]] de [[1934]]) fon un mege i científic espanyol, especialisat en histologia i anatomia patològica. Guanyà el [[Premi Nobel de Medicina o Fisiologia\|Premi Nobel de Medicina]] en l'any [[1906]] compartint-lo en [[Camillo Golgi]] «en reconeiximent del seu treball sobre l'estructura del sistema nerviós».

	Fon pioner en la descripció de les dèu [[sinàpsis]] que componen a la [[retina]]. Per mig de les seues investigacions sobre els mecanismes que governen la morfologia i els processos conectius de les cèlules nervioses, va desenrollar una teoria nova i revolucionària que va escomençar a ser nomenada la «doctrina de la neurona», basada que el teixit cerebral està compost per cèlules individuals. Humaniste, ademés de científic, està considerat com a cap de la nomenada [[Generació dels Sabis]]. És freqüentment citat com a pare de la [[neurociència]].		Fon pioner en la descripció de les dèu [[sinàpsis]] que componen a la [[retina]]. Per mig de les seues investigacions sobre els mecanismes que governen la morfologia i els processos conectius de les cèlules nervioses, va desenrollar una teoria nova i revolucionària que va escomençar a ser nomenada la «doctrina de la neurona», basada que el teixit cerebral està compost per cèlules individuals. Humaniste, ademés de científic, està considerat com a cap de la nomenada [[Generació dels Sabis]]. És freqüentment citat com a pare de la [[neurociència]].