Sector terciari - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:58:44Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:58 28 ago 2023
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Servicis públics ==		== Servicis públics ==
	Les empreses de servici públic a sovint es consideren part del sector terciari quan proporcionen servicis a les persones, si ben quan es crea la [[infraestructura]] de l'empresa de servici públic a sovint es considera part del sector secundari, encara que el mateix negoci pot estar implicat en abdós aspectes de l'operació. Les economies tendixen a seguir una progressió de desenroll que les porte d'una gran confiança en la [[agricultura]] cap al desenroll de la [[indústria]] (p.eix. [[automòvil]]és, [[textil]], [[darassana\|construcció naval]], [[acer]], [[mineria]]) i finalment cap a una estructura basada en el servici. Mentres que la primera economia per a seguir esta trayectòria en el món modern va ser la del [[Regne Unit]], la velocitat en la qual atres economies han fet més avant la transició basada en els servicis, a voltes ~~cridats~~ [[*postindustrial]]és, s'ha accelerat sobre esta.		Les empreses de servici públic a sovint es consideren part del sector terciari quan proporcionen servicis a les persones, si ben quan es crea la [[infraestructura]] de l'empresa de servici públic a sovint es considera part del sector secundari, encara que el mateix negoci pot estar implicat en abdós aspectes de l'operació. Les economies tendixen a seguir una progressió de desenroll que les porte d'una gran confiança en la [[agricultura]] cap al desenroll de la [[indústria]] (p.eix. [[automòvil]]és, [[textil]], [[darassana\|construcció naval]], [[acer]], [[mineria]]) i finalment cap a una estructura basada en el servici. Mentres que la primera economia per a seguir esta trayectòria en el món modern va ser la del [[Regne Unit]], la velocitat en la qual atres economies han fet més avant la transició basada en els servicis, a voltes nomenats [[*postindustrial]]és, s'ha accelerat sobre esta.

	== Economia de servicis ==		== Economia de servicis ==

Alacanti: Text reemplaça - 'drassana' a 'darassana'

2022-11-18T07:43:05Z

Text reemplaça - 'drassana' a 'darassana'

← Revisió anterior		Revisió de 07:43 18 nov 2022
Llínea 25:		Llínea 25:

	== Servicis públics ==		== Servicis públics ==
	Les empreses de servici públic a sovint es consideren part del sector terciari quan proporcionen servicis a les persones, si ben quan es crea la [[infraestructura]] de l'empresa de servici públic a sovint es considera part del sector secundari, encara que el mateix negoci pot estar implicat en abdós aspectes de l'operació. Les economies tendixen a seguir una progressió de desenroll que les porte d'una gran confiança en la [[agricultura]] cap al desenroll de la [[indústria]] (p.eix. [[automòvil]]és, [[textil]], [[~~drassana~~\|construcció naval]], [[acer]], [[mineria]]) i finalment cap a una estructura basada en el servici. Mentres que la primera economia per a seguir esta trayectòria en el món modern va ser la del [[Regne Unit]], la velocitat en la qual atres economies han fet més avant la transició basada en els servicis, a voltes cridats [[*postindustrial]]és, s'ha accelerat sobre esta.		Les empreses de servici públic a sovint es consideren part del sector terciari quan proporcionen servicis a les persones, si ben quan es crea la [[infraestructura]] de l'empresa de servici públic a sovint es considera part del sector secundari, encara que el mateix negoci pot estar implicat en abdós aspectes de l'operació. Les economies tendixen a seguir una progressió de desenroll que les porte d'una gran confiança en la [[agricultura]] cap al desenroll de la [[indústria]] (p.eix. [[automòvil]]és, [[textil]], [[darassana\|construcció naval]], [[acer]], [[mineria]]) i finalment cap a una estructura basada en el servici. Mentres que la primera economia per a seguir esta trayectòria en el món modern va ser la del [[Regne Unit]], la velocitat en la qual atres economies han fet més avant la transició basada en els servicis, a voltes cridats [[*postindustrial]]és, s'ha accelerat sobre esta.

	== Economia de servicis ==		== Economia de servicis ==

Jose2: Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

2020-05-16T12:28:26Z

Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '

← Revisió anterior		Revisió de 12:28 16 maig 2020
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Economia de servicis ==		== Economia de servicis ==
	El terme de ''economia de servicis'', en contrast, es referix a un model #a on tota l'activitat econòmica que siga possible es tracta com a servici. Per eixemple la [[IBM]] tracta el seu negoci com un negoci de servicis. Encara que encara fabrica els [[ordenador]]és d'altes prestacions, considera les mercaderies físiques com una ~~menuda~~ part del sector de les "solucions de negoci".		El terme de ''economia de servicis'', en contrast, es referix a un model #a on tota l'activitat econòmica que siga possible es tracta com a servici. Per eixemple la [[IBM]] tracta el seu negoci com un negoci de servicis. Encara que encara fabrica els [[ordenador]]és d'altes prestacions, considera les mercaderies físiques com una chicoteta part del sector de les "solucions de negoci".

	Moltes empreses han detectat que l'elasticitat de la [[demanda (economia)\|demanda]] per a les "solucions de negoci" és molt menor que per al [[hardware]]. També s'ha produït un canvi equivalent al model de preu de subscripció. Açò significa que molts fabricants, en lloc de rebre un sol pago per una banda de l'equip fabricat, ara estan rebent un fluix constant d'ingressos pels seus contractes en vigor.		Moltes empreses han detectat que l'elasticitat de la [[demanda (economia)\|demanda]] per a les "solucions de negoci" és molt menor que per al [[hardware]]. També s'ha produït un canvi equivalent al model de preu de subscripció. Açò significa que molts fabricants, en lloc de rebre un sol pago per una banda de l'equip fabricat, ara estan rebent un fluix constant d'ingressos pels seus contractes en vigor.

Jose2: Text reemplaça - ' compren ' a ' comprén '

2018-08-07T19:37:34Z

Text reemplaça - ' compren ' a ' comprén '

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 7 ago 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	[[archiu:Zara-salesdesk.jpg \|thumb\|300px\|Interior de una tienda de [[Zara]]. El comerç minoriste és un dels més propencs representants del sector terciari.]]		[[archiu:Zara-salesdesk.jpg \|thumb\|300px\|Interior de una tienda de [[Zara]]. El comerç minoriste és un dels més propencs representants del sector terciari.]]

	El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el [[sector econòmic]] que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors de bens. No ~~compren~~ [[ben econòmic\|bens]] materials de forma directa, sino [[servici (economia)\|servicis]] que s'oferixen per a satisfer les [[necessitat]]és de la població.		El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el [[sector econòmic]] que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors de bens. No comprén [[ben econòmic\|bens]] materials de forma directa, sino [[servici (economia)\|servicis]] que s'oferixen per a satisfer les [[necessitat]]és de la població.

	Inclou subsectors com [[comerç]], [[Telecomunicació\|comunicacions]], [[centre de cridades]], [[finances]], [[turisme]], [[hostaleria]], [[oci]], [[cultura]], [[espectàculs]], la [[administració pública]] i els denominats [[Servici públic\|servicis públics]], els presta el [[Estat]] o la [[iniciativa privada]] ([[sanitat]], [[educació]], atenció a la [[Dependència personal\|dependència]]), entre uns atres.		Inclou subsectors com [[comerç]], [[Telecomunicació\|comunicacions]], [[centre de cridades]], [[finances]], [[turisme]], [[hostaleria]], [[oci]], [[cultura]], [[espectàculs]], la [[administració pública]] i els denominats [[Servici públic\|servicis públics]], els presta el [[Estat]] o la [[iniciativa privada]] ([[sanitat]], [[educació]], atenció a la [[Dependència personal\|dependència]]), entre uns atres.

Jose2: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2018-03-25T11:13:39Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 11:13 25 març 2018
Llínea 8:		Llínea 8:
	Dirigix, organisa i facilita l'activitat productiva dels atres sectors ([[sector primari]] i [[sector secundari]]). Encara que li'l considera un sector de la [[Producció (economia)\|producció]], pròpiament el seu paper principal es troba en els dos passos següents de l'activitat econòmica: la [[Distribució (negocis)\|distribució]] i el [[consum]].		Dirigix, organisa i facilita l'activitat productiva dels atres sectors ([[sector primari]] i [[sector secundari]]). Encara que li'l considera un sector de la [[Producció (economia)\|producció]], pròpiament el seu paper principal es troba en els dos passos següents de l'activitat econòmica: la [[Distribució (negocis)\|distribució]] i el [[consum]].

	El predomini del sector terciari front als atres dos en les [[desenroll econòmic\|economies més desenrollades]] permet parlar del procés de [[terciarisació]]. El [[premi Nobel d'economia\|Nobel d'economia]], [[Paul Krugman]] argumenta que la menor productivitat del sector servicis i la dificultat per a millorar la seua productivitat és el principal factor de l'estancament dels nivells de vida en molts ~~paisos~~.<ref>P. Krugman (1997), "La competitividad: una obsesión preligrosa" en ''El internacionalismo «moderno»'', p. 26.</ref>		El predomini del sector terciari front als atres dos en les [[desenroll econòmic\|economies més desenrollades]] permet parlar del procés de [[terciarisació]]. El [[premi Nobel d'economia\|Nobel d'economia]], [[Paul Krugman]] argumenta que la menor productivitat del sector servicis i la dificultat per a millorar la seua productivitat és el principal factor de l'estancament dels nivells de vida en molts països.<ref>P. Krugman (1997), "La competitividad: una obsesión preligrosa" en ''El internacionalismo «moderno»'', p. 26.</ref>

	== Composició ==		== Composició ==
Llínea 32:		Llínea 32:
	Moltes empreses han detectat que l'elasticitat de la [[demanda (economia)\|demanda]] per a les "solucions de negoci" és molt menor que per al [[hardware]]. També s'ha produït un canvi equivalent al model de preu de subscripció. Açò significa que molts fabricants, en lloc de rebre un sol pago per una banda de l'equip fabricat, ara estan rebent un fluix constant d'ingressos pels seus contractes en vigor.		Moltes empreses han detectat que l'elasticitat de la [[demanda (economia)\|demanda]] per a les "solucions de negoci" és molt menor que per al [[hardware]]. També s'ha produït un canvi equivalent al model de preu de subscripció. Açò significa que molts fabricants, en lloc de rebre un sol pago per una banda de l'equip fabricat, ara estan rebent un fluix constant d'ingressos pels seus contractes en vigor.

	L'indústria tendix per a ser més oberta al [[comerç internacional]] i a la [[Competència (economia)\|competència]] que el sector servicis. Conseqüentment, ha aumentat la tendència a que les primeres economies industrials sofrixquen atacs competitius per part dels ~~paisos~~ que es varen industrialisar més tart, per eixemple, perque els [[cost de producció\|costs de producció]], especialment el del [[factor treballe\|treball]], són més baixos en estes segones. La contracció resultant de la fabricació en les economies principals pot explicar la seua major confiança en el sector servicis.		L'indústria tendix per a ser més oberta al [[comerç internacional]] i a la [[Competència (economia)\|competència]] que el sector servicis. Conseqüentment, ha aumentat la tendència a que les primeres economies industrials sofrixquen atacs competitius per part dels països que es varen industrialisar més tart, per eixemple, perque els [[cost de producció\|costs de producció]], especialment el del [[factor treballe\|treball]], són més baixos en estes segones. La contracció resultant de la fabricació en les economies principals pot explicar la seua major confiança en el sector servicis.

	Alguns com [[Paul Krugman]] han advertit que els servicis presenten dificultats especials: no tots els servicis són exportables, i en la diferència de la manufactura industrial és d'esperar que molts bens econòmics del sector servicis experimenten guanys més be modests de la [[productivitat]].		Alguns com [[Paul Krugman]] han advertit que els servicis presenten dificultats especials: no tots els servicis són exportables, i en la diferència de la manufactura industrial és d'esperar que molts bens econòmics del sector servicis experimenten guanys més be modests de la [[productivitat]].

Posmo: /* Referències */

2016-09-21T22:13:20Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 22:13 21 set 2016
Llínea 44:		Llínea 44:

	==Referències==		==Referències==
	~~{{Llistaref}}~~		<references />


	[[Categoria:Economia sectorial]]		[[Categoria:Economia sectorial]]

EirVal en 11:56 21 set 2016

2016-09-21T11:56:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 21 set 2016
Llínea 8:		Llínea 8:
	Dirigix, organisa i facilita l'activitat productiva dels atres sectors ([[sector primari]] i [[sector secundari]]). Encara que li'l considera un sector de la [[Producció (economia)\|producció]], pròpiament el seu paper principal es troba en els dos passos següents de l'activitat econòmica: la [[Distribució (negocis)\|distribució]] i el [[consum]].		Dirigix, organisa i facilita l'activitat productiva dels atres sectors ([[sector primari]] i [[sector secundari]]). Encara que li'l considera un sector de la [[Producció (economia)\|producció]], pròpiament el seu paper principal es troba en els dos passos següents de l'activitat econòmica: la [[Distribució (negocis)\|distribució]] i el [[consum]].

	El predomini del sector terciari front als atres dos en les [[desenroll econòmic\|economies més desenrollades]] permet parlar del procés de [[terciarización]]. El [[premi Nobel d'economia\|Nobel d'economia]], [[Paul Krugman]] argumenta que la menor productivitat del sector servicis i la dificultat per a millorar la seua productivitat és el principal factor de l'estancament dels nivells de vida en molts paisos.<ref>P. Krugman (1997), "La competitividad: una obsesión preligrosa" en ''El internacionalismo «moderno»'', p. 26.</ref>		El predomini del sector terciari front als atres dos en les [[desenroll econòmic\|economies més desenrollades]] permet parlar del procés de [[terciarisació]]. El [[premi Nobel d'economia\|Nobel d'economia]], [[Paul Krugman]] argumenta que la menor productivitat del sector servicis i la dificultat per a millorar la seua productivitat és el principal factor de l'estancament dels nivells de vida en molts paisos.<ref>P. Krugman (1997), "La competitividad: una obsesión preligrosa" en ''El internacionalismo «moderno»'', p. 26.</ref>

	== Composició ==		== Composició ==

EirVal en 11:56 21 set 2016

2016-09-21T11:56:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 21 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:

	[[~~archivo~~:Zara-salesdesk.jpg \|thumb\|300px\|Interior de una tienda de [[Zara]]. El comerç minoriste és un dels més propencs representants del sector terciari.]]		[[archiu:Zara-salesdesk.jpg \|thumb\|300px\|Interior de una tienda de [[Zara]]. El comerç minoriste és un dels més propencs representants del sector terciari.]]

	El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el [[sector econòmic]] que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors de bens. No compren [[ben econòmic\|bens]] materials de forma directa, sino [[servici (economia)\|servicis]] que s'oferixen per a satisfer les [[necessitat]]és de la població.		El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el [[sector econòmic]] que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors de bens. No compren [[ben econòmic\|bens]] materials de forma directa, sino [[servici (economia)\|servicis]] que s'oferixen per a satisfer les [[necessitat]]és de la població.

EirVal en 11:55 21 set 2016

2016-09-21T11:55:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:55 21 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:

			[[archivo:Zara-salesdesk.jpg \|thumb\|300px\|Interior de una tienda de [[Zara]]. El comerç minoriste és un dels més propencs representants del sector terciari.]]

	El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el [[sector econòmic]] que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors de bens. No compren [[ben econòmic\|bens]] materials de forma directa, sino [[servici (economia)\|servicis]] que s'oferixen per a satisfer les [[necessitat]]és de la població.		El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el [[sector econòmic]] que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors de bens. No compren [[ben econòmic\|bens]] materials de forma directa, sino [[servici (economia)\|servicis]] que s'oferixen per a satisfer les [[necessitat]]és de la població.

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: « El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el sector econòmic que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors...»

2016-09-21T11:54:02Z

Pàgina nova, en el contingut: « El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el sector econòmic que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors...»

Pàgina nova

El '''sector servicis''' o '''sector terciari''' és el [[sector econòmic]] que engloba les activitats relacionades en els servicis materials no productors de bens. No compren [[ben econòmic|bens]] materials de forma directa, sino [[servici (economia)|servicis]] que s'oferixen per a satisfer les [[necessitat]]és de la població.

Inclou subsectors com [[comerç]], [[Telecomunicació|comunicacions]], [[centre de cridades]], [[finances]], [[turisme]], [[hostaleria]], [[oci]], [[cultura]], [[espectàculs]], la [[administració pública]] i els denominats [[Servici públic|servicis públics]], els presta el [[Estat]] o la [[iniciativa privada]] ([[sanitat]], [[educació]], atenció a la [[Dependència personal|dependència]]), entre uns atres.

Dirigix, organisa i facilita l'activitat productiva dels atres sectors ([[sector primari]] i [[sector secundari]]). Encara que li'l considera un sector de la [[Producció (economia)|producció]], pròpiament el seu paper principal es troba en els dos passos següents de l'activitat econòmica: la [[Distribució (negocis)|distribució]] i el [[consum]].

El predomini del sector terciari front als atres dos en les [[desenroll econòmic|economies més desenrollades]] permet parlar del procés de [[*terciarización]]. El [[premi Nobel d'economia|Nobel d'economia]], [[Paul *Krugman]] argumenta que la menor productivitat del sector servicis i la dificultat per a millorar la seua productivitat és el principal factor de l'estancament dels nivells de vida en molts paisos.<ref>P. Krugman (1997), "La competitividad: una obsesión preligrosa" en ''El internacionalismo «moderno»'', p. 26.</ref>

== Composició ==
El sector de servicis o sector terciari es compon de les àrees "suaus" de l'economia tals com:
* [[Comerç]] ([[majoriste]], [[minoriste]], [[franquícies]])
* [[Servicis financers|Activitats financeres]] ([[banc|banca]], [[segurs]], [[bossa de valors|bossa]] i uns atres [[mercats de valors]])
* [[Servicis personals]], els més importants dels quals són els que s'identifiquen en el [[estat de benestar]] (especialment [[educació]], [[sanitat]] i atenció a la [[dependència personal|dependència]] -[[servicis públics]], es presten pel [[Estat]] o per la [[iniciativa privada]]), pero també uns atres (com les [[peluqueria]]s)
* [[Servicis a empreses]] de qualsevol sector, com la [[gestió]] i [[administració d'empreses]] (incloent el nivell [[eixecutiu (càrrec)|eixecutiu]]), la [[publicitat]] i les [[consultoria]]s i [[assessoria|assessoraments]] [[economiste|econòmic]], [[juriste|jurídic]], tecnològic, d'inversions, etc.
* [[Funció pública]], [[administració pública]], activitats de [[representació política]] i de [[servicis a la comunitat]], com les activitats entorn a la [[seguritat]] i [[defensa nacional|defensa]] ([[eixèrcit]], [[policia]], [[protecció civil]], [[bombers]], etc.) i les activitats entorn a la [[justícia]] ([[juges]], [[advocat]]s, [[notari]]s, etc.).
* [[*Hotelería]] i les activitats entorn al [[turisme]]
* Les activitats entorn al [[oci]], la [[cultura]], el [[deport]] i els [[espectàcul]]s, que inclouen les cridades [[indústries audiovisuals]] o de [[image i sò]] ([[indústria musical]], [[indústria cinematogràfica]] i similars, com els [[videojocs]]); la [[indústria editorial]] s'inclou, en les [[arts gràfiques]], entre els sectors industrials (és dir, en el sector secundari)
* [[Transport]] i [[comunicació]] (segons es *transladen [[mercaderies]] o [[informació]])
* [[Mijos de comunicació]], especialment els [[mijos de comunicació de masses]] o socials ([[periodisme escrit]] -prensa-, [[ràdio (mig de comunicació)|radie]] i [[televisió]])
* [[Telecomunicacions]], especialment els mijos personals ([[telefonia]])
* Atres aplicacions de les [[tecnologies de l'informació i la comunicació]] (TIC), especialment la [[informàtica]] i [[Internet]].

== Servicis públics ==
Les empreses de servici públic a sovint es consideren part del sector terciari quan proporcionen servicis a les persones, si ben quan es crea la [[infraestructura]] de l'empresa de servici públic a sovint es considera part del sector secundari, encara que el mateix negoci pot estar implicat en abdós aspectes de l'operació. Les economies tendixen a seguir una progressió de desenroll que les porte d'una gran confiança en la [[agricultura]] cap al desenroll de la [[indústria]] (p.eix. [[automòvil]]és, [[textil]], [[drassana|construcció naval]], [[acer]], [[mineria]]) i finalment cap a una estructura basada en el servici. Mentres que la primera economia per a seguir esta trayectòria en el món modern va ser la del [[Regne Unit]], la velocitat en la qual atres economies han fet més avant la transició basada en els servicis, a voltes cridats [[*postindustrial]]és, s'ha accelerat sobre esta.

== Economia de servicis ==
El terme de ''economia de servicis'', en contrast, es referix a un model #a on tota l'activitat econòmica que siga possible es tracta com a servici. Per eixemple la [[IBM]] tracta el seu negoci com un negoci de servicis. Encara que encara fabrica els [[ordenador]]és d'altes prestacions, considera les mercaderies físiques com una menuda part del sector de les "solucions de negoci".

Moltes empreses han detectat que l'elasticitat de la [[demanda (economia)|demanda]] per a les "solucions de negoci" és molt menor que per al [[hardware]]. També s'ha produït un canvi equivalent al model de preu de subscripció. Açò significa que molts fabricants, en lloc de rebre un sol pago per una banda de l'equip fabricat, ara estan rebent un fluix constant d'ingressos pels seus contractes en vigor.

L'indústria tendix per a ser més oberta al [[comerç internacional]] i a la [[Competència (economia)|competència]] que el sector servicis. Conseqüentment, ha aumentat la tendència a que les primeres economies industrials sofrixquen atacs competitius per part dels paisos que es varen industrialisar més tart, per eixemple, perque els [[cost de producció|costs de producció]], especialment el del [[factor treballe|treball]], són més baixos en estes segones. La contracció resultant de la fabricació en les economies principals pot explicar la seua major confiança en el sector servicis.

Alguns com [[Paul Krugman]] han advertit que els servicis presenten dificultats especials: no tots els servicis són exportables, i en la diferència de la manufactura industrial és d'esperar que molts bens econòmics del sector servicis experimenten guanys més be modests de la [[productivitat]].

== Vore també ==
* [[Sector primari]]
* [[Sector secundari]]
* [[Hipòtesis dels tres sectors]]
* [[Sector quaternari]]
* [[Sector quinari]]

==Referències==
{{Llistaref}}

[[Categoria:Economia sectorial]]
[[Categoria:Servicis]]

{{Traduït de|es|Sector servicios}}