Segon República Espanyola - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' tot i ' a ' encara que '

2025-07-25T17:59:05Z

Text reemplaça - ' tot i ' a ' encara que '

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 25 jul 2025
Llínea 166:		Llínea 166:
	Les intencions de la República s'enfrontaren en la cruda realitat d'una economia mundial sumida en la Gran Depressió, de la que el món no es va recuperar fins despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. En térmens de forces socials, la Segona República va sorgir per que els oficials de l'eixèrcit no recolzaren al rei, en el que estaven molests per haver acceptat la dimissió de Primo de Rivera, i a un clima de creixent reivindicació de llibertats, drets per als treballadors i taxes de desempleig creixents, lo que va resultar en alguns casos en enfrontaments de carrer, revoltes anarquistes, assessinats per grups extremistes d'u o atre bando, colps d'estat militars i folgues revolucionàries.		Les intencions de la República s'enfrontaren en la cruda realitat d'una economia mundial sumida en la Gran Depressió, de la que el món no es va recuperar fins despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. En térmens de forces socials, la Segona República va sorgir per que els oficials de l'eixèrcit no recolzaren al rei, en el que estaven molests per haver acceptat la dimissió de Primo de Rivera, i a un clima de creixent reivindicació de llibertats, drets per als treballadors i taxes de desempleig creixents, lo que va resultar en alguns casos en enfrontaments de carrer, revoltes anarquistes, assessinats per grups extremistes d'u o atre bando, colps d'estat militars i folgues revolucionàries.

	En Espanya l'agitació política va prendre ademés un cariu particular, sent l'Iglésia objectiu freqüent de l'esquerra revolucionària, que veïa en els privilegis que gojaven d'una causa més del malestar social que es vivia, lo qual es va traduir moltes voltes en la crema i destrucció d'iglésies. La dreta conservadora, molt arraïlada també en el país, se sentia profundament ofesa per estos actes i veïa perillar cada volta més la bona posició de que gojava front a la creixent influència dels grups d'esquerra revolucionària. Des del punt de vista de les relacions internacionals, la Segona República va patir un sever aïllament, ya que els grups inversors estrangers pressionaren als governs dels seus països d'orige per a que no recolzaren al nou règim, temerosos de les tendències socialistes que cobraven importància en el seu seny, terminaren per impondre una política de nacionalisacions sobre els seus negocis en Espanya. Per a comprendre açò és clarificador saber que la companyia Telefònica era un monopoli propietat de la nort-americana "International Telephone and Telegraph" (ITT), que els ferrocarrils i les seues operadores estaven fonamentalment en mans de capital francés, mentres que les elèctriques i els tramvies de les ciutats pertanyien a diferents empreses (majoritàriament britàniques i belgues). Com a conseqüència no hi hagué una sola nacionalisació durant el periodo republicà, pero, en ~~tot i~~ això, el recolzament de les potències fascistes va alentar a molts generals conservadors per a que planificaren insurreccions militars i colps d'estat. Les seues intencions se materialisarien primer en la Sanjurjada de 1932 i en el fallit colp de 1936, del qual el seu resultat incert va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. Per la seua part, les democràcies occidentals no recolzaren al règim republicà per por a un enfrontament armat, excepte en conjuntures molt específiques, lo que no va servir, en última instància, per a evitar la Segona Guerra Mundial.		En Espanya l'agitació política va prendre ademés un cariu particular, sent l'Iglésia objectiu freqüent de l'esquerra revolucionària, que veïa en els privilegis que gojaven d'una causa més del malestar social que es vivia, lo qual es va traduir moltes voltes en la crema i destrucció d'iglésies. La dreta conservadora, molt arraïlada també en el país, se sentia profundament ofesa per estos actes i veïa perillar cada volta més la bona posició de que gojava front a la creixent influència dels grups d'esquerra revolucionària. Des del punt de vista de les relacions internacionals, la Segona República va patir un sever aïllament, ya que els grups inversors estrangers pressionaren als governs dels seus països d'orige per a que no recolzaren al nou règim, temerosos de les tendències socialistes que cobraven importància en el seu seny, terminaren per impondre una política de nacionalisacions sobre els seus negocis en Espanya. Per a comprendre açò és clarificador saber que la companyia Telefònica era un monopoli propietat de la nort-americana "International Telephone and Telegraph" (ITT), que els ferrocarrils i les seues operadores estaven fonamentalment en mans de capital francés, mentres que les elèctriques i els tramvies de les ciutats pertanyien a diferents empreses (majoritàriament britàniques i belgues). Com a conseqüència no hi hagué una sola nacionalisació durant el periodo republicà, pero, en encara que això, el recolzament de les potències fascistes va alentar a molts generals conservadors per a que planificaren insurreccions militars i colps d'estat. Les seues intencions se materialisarien primer en la Sanjurjada de 1932 i en el fallit colp de 1936, del qual el seu resultat incert va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. Per la seua part, les democràcies occidentals no recolzaren al règim republicà per por a un enfrontament armat, excepte en conjuntures molt específiques, lo que no va servir, en última instància, per a evitar la Segona Guerra Mundial.

	La societat espanyola dels anys Trenta era fonamentalment rural: un 45,5% de la població activa s'ocupava en l'agricultura, mentres que el restant se repartia a parts iguals entre l'indústria i el sector servicis. Estes sifres descriuen una societat que encara no havia experimentat la Revolució industrial. En quant a sindicats i partits polítics, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (''Partido Socialista Obrero Español'', PSOE), del qual la seua llista fon la més votada per a les eleccions constituents de 1931, contava en 23.000 afiliats; la seua organisació germana, el sindicat [[Unió General de Treballadors]] (''Unión General de Trabajadores'', UGT) ya contava en 1922 en 200.000 afiliats; el sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (''Confederación Nacional del Trabajo'', CNT) tenia en setembre de 1931 uns 800.000 afiliats. Atres organisacions, com el [[Partit Comuniste d'Espanya]] (''Partido Comunista de España'', PCE) tenien una presència nominal i no cobraren força fins al començament de la Guerra Civil. En quant als nacionalismes, la "[[Lliga Regionalista de Catalunya]]" liderada per Francesc Cambó havia recolzat obertament la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera\|Primo de Rivera]], i per allò va pertànyer al marge de la política durant la República, mentres que atres partits polítics catalans, més escorats cap a l'esquerra o l'independentisme, foren els que tingueren major protagonisme; en el cas del [[País Vasc]] i [[Navarra]], cap mencionar que encara no s'havia consumat la trencada entre el [[Partit Nacionalista Vasc]] (PNV) i la [[Comunió Tradicionalista]] (CT), integrada esta última pels carlistes.		La societat espanyola dels anys Trenta era fonamentalment rural: un 45,5% de la població activa s'ocupava en l'agricultura, mentres que el restant se repartia a parts iguals entre l'indústria i el sector servicis. Estes sifres descriuen una societat que encara no havia experimentat la Revolució industrial. En quant a sindicats i partits polítics, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (''Partido Socialista Obrero Español'', PSOE), del qual la seua llista fon la més votada per a les eleccions constituents de 1931, contava en 23.000 afiliats; la seua organisació germana, el sindicat [[Unió General de Treballadors]] (''Unión General de Trabajadores'', UGT) ya contava en 1922 en 200.000 afiliats; el sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (''Confederación Nacional del Trabajo'', CNT) tenia en setembre de 1931 uns 800.000 afiliats. Atres organisacions, com el [[Partit Comuniste d'Espanya]] (''Partido Comunista de España'', PCE) tenien una presència nominal i no cobraren força fins al començament de la Guerra Civil. En quant als nacionalismes, la "[[Lliga Regionalista de Catalunya]]" liderada per Francesc Cambó havia recolzat obertament la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera\|Primo de Rivera]], i per allò va pertànyer al marge de la política durant la República, mentres que atres partits polítics catalans, més escorats cap a l'esquerra o l'independentisme, foren els que tingueren major protagonisme; en el cas del [[País Vasc]] i [[Navarra]], cap mencionar que encara no s'havia consumat la trencada entre el [[Partit Nacionalista Vasc]] (PNV) i la [[Comunió Tradicionalista]] (CT), integrada esta última pels carlistes.
Llínea 248:		Llínea 248:
	* Revolució de 1934. Este moviment estigué alenat des d'amples sectors i importants dirigents del PSOE i l'UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i el Partit Comuniste d'Espanya. Els revolucionaris intentaren l'assalt a la Presidència del Govern i despuix de dos hores de dispars les forces lleals al govern dominaren la situació i tancaren als dirigents socialistes que la recolzaven. En [[Aragó]], [[Andalusia]] i [[Extremadura]] els llauradors agotats per les folgues que s'havien produït durant els mesos de març, abril i juny, no secundaren la folga. Els principals focs de la rebelió es varen produir en [[Catalunya]] i en [[Astúries]], encara que els successos més greus tingueren lloc en esta última regió.		* Revolució de 1934. Este moviment estigué alenat des d'amples sectors i importants dirigents del PSOE i l'UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i el Partit Comuniste d'Espanya. Els revolucionaris intentaren l'assalt a la Presidència del Govern i despuix de dos hores de dispars les forces lleals al govern dominaren la situació i tancaren als dirigents socialistes que la recolzaven. En [[Aragó]], [[Andalusia]] i [[Extremadura]] els llauradors agotats per les folgues que s'havien produït durant els mesos de març, abril i juny, no secundaren la folga. Els principals focs de la rebelió es varen produir en [[Catalunya]] i en [[Astúries]], encara que els successos més greus tingueren lloc en esta última regió.

	En [[Astúries]] la rebelió anarquista durà des del dia 5 d'octubre al 19 d'octubre de 1934 sent brutalment sofocada per les tropes del Govern per les forces del eixèrcit republicà, formades per legionaris i regulars, vingudes des del protectorat espanyol en el Marroc (6 d'octubre de 934). D'eixe modo el govern de la República va recuperar la sobirania en una ampla zona d'Astúries, donant inici a una dura repressió que posteriorment serà explotada electoralment pel Front Popular. Molt notori en ~~tot i~~ això, fon el cas del periodiste Luis Sirval, que fon assessinat per un oficial de la Legió,per atrevir-se a denunciar les atrocitats que s'estaven cometent una volta acabada la lluita. Aixina mateix, el propi Lerroux es va vore obligat, front a la denúncia de Gordón Ordás, diputat del seu partit, a ordenar el trasllat del comandant Doval, de la Guàrdia Civil, front als innumerables actes de tortura protagonisats per este cap i corroborats per una delegació parlamentària espanyola a la que es va unir un grup de parlamentaris britànics.		En [[Astúries]] la rebelió anarquista durà des del dia 5 d'octubre al 19 d'octubre de 1934 sent brutalment sofocada per les tropes del Govern per les forces del eixèrcit republicà, formades per legionaris i regulars, vingudes des del protectorat espanyol en el Marroc (6 d'octubre de 934). D'eixe modo el govern de la República va recuperar la sobirania en una ampla zona d'Astúries, donant inici a una dura repressió que posteriorment serà explotada electoralment pel Front Popular. Molt notori en encara que això, fon el cas del periodiste Luis Sirval, que fon assessinat per un oficial de la Legió,per atrevir-se a denunciar les atrocitats que s'estaven cometent una volta acabada la lluita. Aixina mateix, el propi Lerroux es va vore obligat, front a la denúncia de Gordón Ordás, diputat del seu partit, a ordenar el trasllat del comandant Doval, de la Guàrdia Civil, front als innumerables actes de tortura protagonisats per este cap i corroborats per una delegació parlamentària espanyola a la que es va unir un grup de parlamentaris britànics.

	* L'estatut català és suspés i el seu president Lluís Companys és detengut i jujat.		* L'estatut català és suspés i el seu president Lluís Companys és detengut i jujat.

Xavier: /* 1939 */

2024-04-16T12:59:20Z

1939

← Revisió anterior		Revisió de 12:59 16 abr 2024
Llínea 294:		Llínea 294:

	==== 1939 ====		==== 1939 ====
	* En giner, front al alvanç nacionaliste sobre Barcelona, el Govern se retira a Figueres.		* En giner, front a l'alvanç nacionaliste sobre Barcelona, el Govern se retira a Figueres.
	* El 6 de febrer Azaña, Negrín, Companys, Aguirre i Martínez Barrio creuen la frontera francesa a peu.		* El 6 de febrer Azaña, Negrín, Companys, Aguirre i Martínez Barrio creuen la frontera francesa a peu.
	* El 27 de febrer despuix del reconeiximent del Govern nacionaliste per França i Anglaterra, Azaña dimitix, i Martínez Barrio, el seu successor constitucional, promet la Presidència de la República front a la Diputació Permament, reunida en París, sense poder traslladar-se a territori espanyol degut al colp del coronel Casado.		* El 27 de febrer despuix del reconeiximent del Govern nacionaliste per França i Anglaterra, Azaña dimitix, i Martínez Barrio, el seu successor constitucional, promet la Presidència de la República front a la Diputació Permament, reunida en París, sense poder traslladar-se a territori espanyol degut al colp del coronel Casado.

Valencian: Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

2023-08-28T16:56:29Z

Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'

← Revisió anterior		Revisió de 16:56 28 ago 2023
Llínea 221:		Llínea 221:
	* El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. Encara que , el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació.		* El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. Encara que , el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació.

	* L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les ~~cridades~~ revolucions de giner i decembre de 1933.		* L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les nomenades revolucions de giner i decembre de 1933.

	=== Bieni radical-cediste (1934-1936) ===		=== Bieni radical-cediste (1934-1936) ===

Jose2: Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '

2023-08-25T12:18:33Z

Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '

← Revisió anterior		Revisió de 12:18 25 ago 2023
Llínea 187:		Llínea 187:
	* 9 de decembre de 1931: La Constitució republicana prohibix a les órdens religioses dedicar-se a l'ensenyança i s'obri la porta a la nacionalisació de tots els seus bens, ademés ordena dissoldre i confiscar els bens de les órdens religioses que manifesten la seua obediència a la Santa Sèu.		* 9 de decembre de 1931: La Constitució republicana prohibix a les órdens religioses dedicar-se a l'ensenyança i s'obri la porta a la nacionalisació de tots els seus bens, ademés ordena dissoldre i confiscar els bens de les órdens religioses que manifesten la seua obediència a la Santa Sèu.
	* Govern de coalició republicà-socialiste, presidit per Azaña (16 de decembre de 1931).		* Govern de coalició republicà-socialiste, presidit per Azaña (16 de decembre de 1931).
	* El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba anti-laiciste en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió accidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. ~~En tot i això~~, la posició de la jerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposta al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis.		* El cler es mostra dividit en el acatament al règim republicà, ya que mentres el cardenal Segura, Cardenal primat de Toledo, llança una violenta diatriba anti-laiciste en el seu pastoral del 1 de maig de 1931, als catorze dies de proclamada la República, el periòdic ''El Debate'', fundat en 1911 per Ángel Herrero Oria, mostra l'opinió d'un catolicisme que manifesta "acatament" al règim instaurat i dona una visió accidentalista de la República, en el sentit de que la Iglésia és eterna i les formes de govern temporals. Encara que , la posició de la jerarquia catòlica i dels sectors de la societat més conservadors era prou oposta al règim republicà, puix temien que l'establiment del nou règim duria a la pèrdua progressiva dels seus privilegis.

	* En el més de juliol de 1931 tenen lloc la folga de Telefònica i la folga general convocada pel sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT). Este sindicat i el socialiste [[Unió General de Treballadors]] (UGT) eren els únics en presència significativa entre els obrers espanyols. Els socialistes de l'época estaven dividits en dos corrents principals: els moderats, entre els que se pot incloure a Indalecio Prieto, i els revolucionaris. Els anarquistes eren majoritaris en la Telefònica, propietat per llavors de la multinacional estat-unidenc ITT Corporation, i en la seua folga perseguiren varis objectius: u, demostrar la seua força; dos, posar contra les cordes al govern (la CNT s'havia decantat durant la dictadura per la destrucció de tot poder, front a postures pactistes); tres, manifestar la seua oposició a l'existència de monopolis estrangers en Espanya; i quatre, obligar als ministres socialistes del govern provisional a decidir entre una posició revolucionària o moderada. La folga no va conseguir el seu propòsit de paralisar el servici a nivell nacional, puix a soles va triumfar en [[Sevilla]] i [[Barcelona]] degut en gran part al boicot socialiste, expressat tant en declaracions de recolzament a la llegalitat vigent com per mig del enviament de treballadors de la UGT a cobrir els llocs dels folguistes. En resposta, la CNT va convocar una série de folgues generals que tornaren a fracassar en la seua majoria, excepte en Sevilla, fins que l'actuació de l'Eixèrcit -una volta que el Govern declarà l'Estat de Guerra en la ciutat- restaurà l'orde.		* En el més de juliol de 1931 tenen lloc la folga de Telefònica i la folga general convocada pel sindicat anarquiste [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT). Este sindicat i el socialiste [[Unió General de Treballadors]] (UGT) eren els únics en presència significativa entre els obrers espanyols. Els socialistes de l'época estaven dividits en dos corrents principals: els moderats, entre els que se pot incloure a Indalecio Prieto, i els revolucionaris. Els anarquistes eren majoritaris en la Telefònica, propietat per llavors de la multinacional estat-unidenc ITT Corporation, i en la seua folga perseguiren varis objectius: u, demostrar la seua força; dos, posar contra les cordes al govern (la CNT s'havia decantat durant la dictadura per la destrucció de tot poder, front a postures pactistes); tres, manifestar la seua oposició a l'existència de monopolis estrangers en Espanya; i quatre, obligar als ministres socialistes del govern provisional a decidir entre una posició revolucionària o moderada. La folga no va conseguir el seu propòsit de paralisar el servici a nivell nacional, puix a soles va triumfar en [[Sevilla]] i [[Barcelona]] degut en gran part al boicot socialiste, expressat tant en declaracions de recolzament a la llegalitat vigent com per mig del enviament de treballadors de la UGT a cobrir els llocs dels folguistes. En resposta, la CNT va convocar una série de folgues generals que tornaren a fracassar en la seua majoria, excepte en Sevilla, fins que l'actuació de l'Eixèrcit -una volta que el Govern declarà l'Estat de Guerra en la ciutat- restaurà l'orde.
Llínea 219:		Llínea 219:
	"Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en Rússia'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumfo dins de la llegalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... nosatres responem: anem llegalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caràcters cruents que, per fortuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista".		"Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en Rússia'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumfo dins de la llegalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... nosatres responem: anem llegalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caràcters cruents que, per fortuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista".

	* El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. ~~En tot i això~~, el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació.		* El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. Encara que , el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació.

	* L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les cridades revolucions de giner i decembre de 1933.		* L'erro de les expectatives posades en la Reforma Agrària va provocar reaccions obreres, principalment per part d'anarquistes, integrats en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Confederació Nacional del Treball (CNT), donant lloc a disturbis fortament reprimits en Casas Viejas, Castilblanco, Gilena i atres en les cridades revolucions de giner i decembre de 1933.

Valencian: Text reemplaça - 'Rusia' a 'Rússia'

2023-08-20T17:19:16Z

Text reemplaça - 'Rusia' a 'Rússia'

← Revisió anterior		Revisió de 17:19 20 ago 2023
Llínea 217:		Llínea 217:
	* 9 de novembre de 1933, discurs de Largo Caballero, Ministre de Treball i posteriorment President del Govern pel PSOE, durant la campanya electoral i publicat en el periòdic "El Socialista":		* 9 de novembre de 1933, discurs de Largo Caballero, Ministre de Treball i posteriorment President del Govern pel PSOE, durant la campanya electoral i publicat en el periòdic "El Socialista":

	"Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en ~~Rusia~~'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumfo dins de la llegalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... nosatres responem: anem llegalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caràcters cruents que, per fortuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista".		"Es dirà: ¡Ah, eixa és la dictadura del proletariat! Pero ¿és que vivim en una democràcia? Puix ¿qué hi ha hui, més que una dictadura de burguesos? Se nos ataca perque anem contra la propietat. Efectivament. Anem a tirar avall el règim de propietat privada. No ocultem que anem a la revolució social. ¿Com? (Una veu en el públic: 'Com en Rússia'). No nos esglaya això. Anem, repetixc, cap a la revolució social... molt dubte que se puga conseguir el triumfo dins de la llegalitat. I en tal cas, camarades, haurà que obtindre-lo per la violència... nosatres responem: anem llegalment cap a la revolució de la societat. Pero si no voleu, farem la revolució violentament (gran ovació). Això diran els enemics, és excitar a la guerra civil... Posem en la realitat. Hi ha una guerra civil... No nos ceguem camarades. Lo que passa és que esta guerra no ha pres encara els caràcters cruents que, per fortuna o desgràcia, tindrà inexorablement que prendre. El 19 anem a les urnes... Més no oblideu que els fets nos portaran a actes en que hem de necessitar més energia i més decisió que per a anar a les urnes. ¿Excitació al motí? No, simplement dir-li a la classe obrera que deu preparar-se... Hem de lluitar, com siga, fins que en les torres i en els edificis oficials onege, no la bandera tricolor d'una República burguesa, sino la bandera roja de la Revolució Socialista".

	* El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. En tot i això, el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació.		* El ala d'esquerra revolucionària del PSOE, liderada per personages vinculats estretament també a l'UGT movilisà a les masses obreres en este discurs perque temien una revolució fascista del estil de l'Alemanya de Hitler o l'Itàlia de Mussolini i perque eren conscients de la debilitat de la classe mija en l'Espanya de llavors. En tot i això, el seu plantejament, llunt d'impedir el colp d'Estat de 1936, es va convertir en el segall expiatori per a que els generals més reaccionaris justificaren la seua actuació.

Valencian: Text reemplaça - 'detenguts' a 'detinguts'

2022-10-19T15:04:01Z

Text reemplaça - 'detenguts' a 'detinguts'

← Revisió anterior		Revisió de 15:04 19 oct 2022
Llínea 284:		Llínea 284:
	* Entre el 3 i el 8 de maig guerra civil en Barcelona. CNT i POUM s'enfronten a les forces republicanes.		* Entre el 3 i el 8 de maig guerra civil en Barcelona. CNT i POUM s'enfronten a les forces republicanes.
	* El 17 de maig es forma el Govern Negrín.		* El 17 de maig es forma el Govern Negrín.
	* El 16 de juny són ~~detenguts~~ els principals dirigents del POUM.		* El 16 de juny són detinguts els principals dirigents del POUM.
	* El 7 d'agost s'autorisa el cult catòlic en privat.		* El 7 d'agost s'autorisa el cult catòlic en privat.
	* El 15 d'agost es crea el Servici d'Informació Militar (SIM).		* El 15 d'agost es crea el Servici d'Informació Militar (SIM).

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-20T00:28:36Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:28 20 set 2022
Llínea 321:		Llínea 321:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Second Spanish Republic}}
	* [http://blog.iespana.es/escuelarepublicana La reforma del sistema educatiu con la II República]		* [http://blog.iespana.es/escuelarepublicana La reforma del sistema educatiu con la II República]
	* [http://www.letraslibres.com/index.php?art=8802 ''La República en la paz como en la guerra'' per Paul Preston. Letras Libres, mayo de 2003.]		* [http://www.letraslibres.com/index.php?art=8802 ''La República en la paz como en la guerra'' per Paul Preston. Letras Libres, mayo de 2003.]

Valencian en 00:27 20 set 2022

2022-09-20T00:27:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:27 20 set 2022
Llínea 163:		Llínea 163:

	== Context social i econòmic ==		== Context social i econòmic ==
	[[Image:Densidades de población en ~~Espana~~ (1930).svg\|thumb\|right\|300px\|Distribució de la població espanyola en 1980]]		[[Image:Densidades de población en España (1930).svg\|thumb\|right\|300px\|Distribució de la població espanyola en 1980]]
	Les intencions de la República s'enfrontaren en la cruda realitat d'una economia mundial sumida en la Gran Depressió, de la que el món no es va recuperar fins despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. En térmens de forces socials, la Segona República va sorgir per que els oficials de l'eixèrcit no recolzaren al rei, en el que estaven molests per haver acceptat la dimissió de Primo de Rivera, i a un clima de creixent reivindicació de llibertats, drets per als treballadors i taxes de desempleig creixents, lo que va resultar en alguns casos en enfrontaments de carrer, revoltes anarquistes, assessinats per grups extremistes d'u o atre bando, colps d'estat militars i folgues revolucionàries.		Les intencions de la República s'enfrontaren en la cruda realitat d'una economia mundial sumida en la Gran Depressió, de la que el món no es va recuperar fins despuix de la [[Segona Guerra Mundial]]. En térmens de forces socials, la Segona República va sorgir per que els oficials de l'eixèrcit no recolzaren al rei, en el que estaven molests per haver acceptat la dimissió de Primo de Rivera, i a un clima de creixent reivindicació de llibertats, drets per als treballadors i taxes de desempleig creixents, lo que va resultar en alguns casos en enfrontaments de carrer, revoltes anarquistes, assessinats per grups extremistes d'u o atre bando, colps d'estat militars i folgues revolucionàries.

Valencian: /* Proclamació */

2022-09-16T17:12:57Z

Proclamació

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 16 set 2022
Llínea 119:		Llínea 119:
	També ara crec complir el deure que me dicta el meu amor a la Pàtria. Demane a Dèu que tan fondo com yo ho senten i ho complixquen els demés espanyols."		També ara crec complir el deure que me dicta el meu amor a la Pàtria. Demane a Dèu que tan fondo com yo ho senten i ho complixquen els demés espanyols."

	[[~~Image~~:77 aniversario 2 república eibar4.JPG\|thumb\|right\|250px\|Tricolor issada en el 77 aniversari de la República en [[Éibar]], [[Euskadi]].]]		[[Archiu:77 aniversario 2 república eibar4.JPG\|thumb\|right\|250px\|Tricolor issada en el 77 aniversari de la República en [[Éibar]], [[Euskadi]].]]
	Entretant, les ciutats de [[Sahagún]] ([[Província de Lleó\|Lleó]]), [[Éibar]] ([[Guipúscoa]]) i [[Jaca]] ([[Osca]]) foren les tres úniques ciutats que proclamaren la República un dia abans de la data oficial, el 13 d'abril de 1931. El Govern de la República les concediria posteriorment el títul d'Ilustríssimes Ciutats. La primera ciutat en la que es va issar la bandera tricolor fon Éibar, a les 6:30 del matí del 14 d'abril, a la vesprada d'eixe mateix dia l'imitaren les principals capitals espanyoles, incloent Barcelona i Madrit, en les que les candidatures republicanes obtingueren majories molt folgades.		Entretant, les ciutats de [[Sahagún]] ([[Província de Lleó\|Lleó]]), [[Éibar]] ([[Guipúscoa]]) i [[Jaca]] ([[Osca]]) foren les tres úniques ciutats que proclamaren la República un dia abans de la data oficial, el 13 d'abril de 1931. El Govern de la República les concediria posteriorment el títul d'Ilustríssimes Ciutats. La primera ciutat en la que es va issar la bandera tricolor fon Éibar, a les 6:30 del matí del 14 d'abril, a la vesprada d'eixe mateix dia l'imitaren les principals capitals espanyoles, incloent Barcelona i Madrit, en les que les candidatures republicanes obtingueren majories molt folgades.

Valencian: Text reemplaça - 'Flag of Spain 1931 1939.svg' a 'Flag of Spain (1931–1939).svg'

2022-08-18T23:54:09Z

Text reemplaça - 'Flag of Spain 1931 1939.svg' a 'Flag of Spain (1931–1939).svg'

← Revisió anterior		Revisió de 23:54 18 ago 2022
Llínea 93:		Llínea 93:
	\| notes =		\| notes =
	}}		}}
	[[Image:Flag of Spain ~~1931 1939~~.svg\|thumb\|right\|300px\|<center>'''Bandera de la República'''</center>]]		[[Image:Flag of Spain (1931–1939).svg\|thumb\|right\|300px\|<center>'''Bandera de la República'''</center>]]

	La '''Segon República Espanyola''' (''Segunda República Española'' en [[Idioma castellà\|castellà]]) fon el primer estat democràtic i republicà que va existir en [[Espanya]] en el periodo que abarca des del [[14 d'abril]] de [[1931]], data de la seua proclamació i de l'eixida d'Espanya del rei [[Alfons XIII]], fins al [[1 d'abril]] de [[1939]], data de la victòria definitiva del bando insurgent en la [[Guerra Civil Espanyola]] que va seguir al colp d'estat del [[17 de juliol]] de [[1936]].		La '''Segon República Espanyola''' (''Segunda República Española'' en [[Idioma castellà\|castellà]]) fon el primer estat democràtic i republicà que va existir en [[Espanya]] en el periodo que abarca des del [[14 d'abril]] de [[1931]], data de la seua proclamació i de l'eixida d'Espanya del rei [[Alfons XIII]], fins al [[1 d'abril]] de [[1939]], data de la victòria definitiva del bando insurgent en la [[Guerra Civil Espanyola]] que va seguir al colp d'estat del [[17 de juliol]] de [[1936]].