Segona República Espanyola en guerra - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:57:24Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va anar reduint-se conforme va anar estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va ser completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia ~~cridat~~ durant tota la guerra la '''''zona roja''''').		La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va anar reduint-se conforme va anar estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va ser completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia nomenat durant tota la guerra la '''''zona roja''''').

	Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de l'any [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].		Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de l'any [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].

Jose2 en 15:57 23 feb 2023

2023-02-23T15:57:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:57 23 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va ~~ser~~ reduint-se conforme va ~~ser~~ estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va ~~anar~~ completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja''''').		La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va anar reduint-se conforme va anar estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va ser completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja''''').

	Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de l'any [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].		Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de l'any [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].

Valencian en 16:58 9 ago 2022

2022-08-09T16:58:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 9 ago 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va ser reduint-se conforme va ser estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va anar completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja''''').		La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va ser reduint-se conforme va ser estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va anar completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja''''').

	Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del ~~Treballe~~\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de l'any [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].		Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treball\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de l'any [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].


	[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]]		[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]]

Jose2 en 11:33 20 gin 2019

2019-01-20T11:33:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:33 20 gin 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va ser reduint-se conforme va ser estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va anar completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja''''').		La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va ser reduint-se conforme va ser estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va anar completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja''''').

	Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treballe\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].		Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treballe\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de l'any [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].


	[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]]		[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]]

Jose2 en 18:11 16 gin 2017

2017-01-16T18:11:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:11 16 gin 2017
Llínea 2:		Llínea 2:

	Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treballe\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].		Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treballe\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].


	[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]]		[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]]

Jose2 en 19:36 5 oct 2016

2016-10-05T19:36:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 5 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va ser reduint-se conforme va ser estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va anar completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja'''''). Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de juliol a setembre de 1936) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treballe\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de març de 1939, quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[general Franco]].		La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va ser reduint-se conforme va ser estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va anar completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja''''').

			Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treballe\|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat\|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco\|general Franco]].

	[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]]		[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i...»

2016-10-05T14:33:44Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i...»

Pàgina nova

La '''Segona República Espanyola en guerra''' és l'història de la [[Segona República Espanyola]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]] i que constituïx l'últim periodo de la seua història. El territori espanyol que va permanéixer baix la seua autoritat despuix del [[colp d'estat en Espanya de juliol de 1936]], i que va ser denominat '''zona republicana''' o '''zona lleal''', va ser reduint-se conforme va ser estenent-se la [[zona sublevada]] fins que al final va anar completament ocupada pel [[bando franquiste]] (que l'havia cridat durant tota la guerra la '''''zona roja'''''). Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de juliol a setembre de 1936) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treballe|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de març de 1939, quan es va produir el [[Colp de Casat|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[general Franco]].

[[Categoria:Periodos de la Segona República Espanyola]]