Semàntica - Historial de revisions

Reval en 19:52 24 feb 2026

2026-02-24T19:52:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:52 24 feb 2026
Llínea 15:		Llínea 15:

	La corrent de semàntica conceptual barreja lo anterior, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.		La corrent de semàntica conceptual barreja lo anterior, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Semàntica\| ]]		[[Categoria:Semàntica\| ]]

Jose2 en 16:06 14 maig 2024

2024-05-14T16:06:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:06 14 maig 2024
Llínea 15:		Llínea 15:

	La corrent de semàntica conceptual barreja lo anterior, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.		La corrent de semàntica conceptual barreja lo anterior, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.

	[[Categoria:Llingüística]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Semàntica\| ]]		[[Categoria:Semàntica\| ]]

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T10:30:19Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 23 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic\|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]].		La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic\|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]].

	Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cada u dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix ~~contengut~~ sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.		Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cada u dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.

	La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.		La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:39:02Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:39 22 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic\|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]].		La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic\|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]].

	Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cada u dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix ~~contingut~~ sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.		Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cada u dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contengut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.

	La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.		La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.

Jose2: Text reemplaça - 'cadascú' a 'cada u'

2018-02-20T19:01:09Z

Text reemplaça - 'cadascú' a 'cada u'

← Revisió anterior		Revisió de 19:01 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic\|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]].		La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic\|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]].

	Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a ~~cadascú~~ dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.		Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cada u dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.

	La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.		La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.

Jose2 en 13:15 4 feb 2016

2016-02-04T13:15:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:15 4 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic\|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[~~segle~~ XIX]].		La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic\|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[sigle XIX]].

	Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cadascú dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.		Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cadascú dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.

	La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[~~segle~~ XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.		La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[sigle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.

	==Escoles teòriques==		==Escoles teòriques==

Millonety en 13:59 28 març 2015

2015-03-28T13:59:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:59 28 març 2015
Llínea 16:		Llínea 16:
	La corrent de semàntica conceptual barreja lo anterior, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.		La corrent de semàntica conceptual barreja lo anterior, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.

	[[Categoria:~~LLingüística~~]]		[[Categoria:Llingüística]]
	[[Categoria:Semàntica\| ]]		[[Categoria:Semàntica\| ]]

Jose2 en 12:42 14 maig 2014

2014-05-14T12:42:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:42 14 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del grec "sema", que vol dir [[signe llingüístic\|signe]]. Com a disciplina va nàixer al [[segle XIX]].		La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del [[grec]] "sema", que vol dir [[signe llingüístic\|signe]]. Com a disciplina va nàixer en el [[segle XIX]].

	Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, ~~tot i tenir~~ significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cadascú dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.		Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tenen significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cadascú dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.

	La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent al [[segle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.		La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent en el [[segle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.

	==Escoles teòriques==		==Escoles teòriques==
	En semàntica predominen un seguit d'escoles, la majoria en consonància en ~~els~~ corrents teòrics sobre la gramàtica en general. La semàntica estructuralista i els seus derivats proponen analisar el significat d'un terme per trets o característiques, de manera que es puguen establir classes, categories o camps que distinguixen els mots que compartixen unes determinades propietats referencials dels que no les tenen, seguint la teoria de conjunts.		En semàntica predominen un seguit d'escoles, la majoria en consonància en les corrents teòrics sobre la gramàtica en general. La semàntica estructuralista i els seus derivats proponen analisar el significat d'un terme per trets o característiques, de manera que es puguen establir classes, categories o camps que distinguixen els mots que compartixen unes determinades propietats referencials dels que no les tenen, seguint la teoria de conjunts.

	Els partidaris del referencialisme entenen una paraula com un [[símbol]] i estudien com vehicula una idea mental o representació, o com servix per comunicar una part de la realitat a ~~altres~~ persones, centrant-se en la relació en l'exterior.		Els partidaris del referencialisme entenen una paraula com un [[símbol]] i estudien com vehicula una idea mental o representació, o com servix per comunicar una part de la realitat a atres persones, centrant-se en la relació en l'exterior.

	La [[llingüística cognitiva]] té en la semàntica un dels camps essencials i afirma que la ment almagasena una série de mots en propietats difuses que s'interrelacionen en xàrcia en les dels veïns i que el context activa una paraula, esta informació i l'adjacent, a diferència de l'inventori definit dels estructuralistes.		La [[llingüística cognitiva]] té en la semàntica un dels camps essencials i afirma que la ment almagasena una série de mots en propietats difuses que s'interrelacionen en xàrcia en les dels veïns i que el context activa una paraula, esta informació i l'adjacent, a diferència de l'inventori definit dels estructuralistes.

	La semàntica formal es basa en la descomposició de les frases en fòrmules matemàtiques que expliquen les combinacions de mots permeses per cada llengua segons les característiques dels mots, la seua [[funció sintàctica]] i el paper temàtic que juguen a l'oració. La derivació d'esta teoria és el corrent que supedita la semàntica a la [[llògica formal]] i per tant analisa les condicions de veritat dels enunciats, i no els mots en ells mateixos.		La semàntica formal es basa en la descomposició de les frases en fòrmules matemàtiques que expliquen les combinacions de mots permeses per a cada llengua segons les característiques dels mots, la seua [[funció sintàctica]] i el paper temàtic que juguen en l'oració. La derivació d'esta teoria és la corrent que supedita la semàntica a la [[llògica formal]] i per tant analisa les condicions de veritat dels enunciats, i no els mots en ells mateixos.

	El corrent de semàntica conceptual barreja ~~els anteriors~~, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.		La corrent de semàntica conceptual barreja lo anterior, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.

			[[Categoria:LLingüística]]
	[[Categoria:Semàntica\| ]]		[[Categoria:Semàntica\| ]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la llingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat en el seu [[signifi...».

2014-05-14T08:00:44Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la llingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat en el seu [[signifi...».

Pàgina nova

La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[llingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat en el seu [[significat]]. El seu nom ve del grec "sema", que vol dir [[signe llingüístic|signe]]. Com a disciplina va nàixer al [[segle XIX]].

Analisa els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’establixen entre mots. Estes relacions són (a) la [[sinonímia]]: establix entre dos o més mots en significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: establix entre mots en significats oposts, (c) l’[[homonímia]]: establix entre mots que, tot i tenir significats diferents, coincidixen formalment (compartixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució històrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en qué a cadascú dels mots té una categoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan abdós mots compartixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actue com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: establix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferència semàntica.

La semàntica és una disciplina propenca a la [[filosofia]], per l'anàlisis dels conceptes; a la [[sicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perqué ajuda a definir els mots; a la [[sintaxis]], ya que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes atres branques del saber. De fet, des del nomenat "gir llingüístic" del coneiximent al [[segle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol acostament a la realitat.

==Escoles teòriques==
En semàntica predominen un seguit d'escoles, la majoria en consonància en els corrents teòrics sobre la gramàtica en general. La semàntica estructuralista i els seus derivats proponen analisar el significat d'un terme per trets o característiques, de manera que es puguen establir classes, categories o camps que distinguixen els mots que compartixen unes determinades propietats referencials dels que no les tenen, seguint la teoria de conjunts.

Els partidaris del referencialisme entenen una paraula com un [[símbol]] i estudien com vehicula una idea mental o representació, o com servix per comunicar una part de la realitat a altres persones, centrant-se en la relació en l'exterior.

La [[llingüística cognitiva]] té en la semàntica un dels camps essencials i afirma que la ment almagasena una série de mots en propietats difuses que s'interrelacionen en xàrcia en les dels veïns i que el context activa una paraula, esta informació i l'adjacent, a diferència de l'inventori definit dels estructuralistes.

La semàntica formal es basa en la descomposició de les frases en fòrmules matemàtiques que expliquen les combinacions de mots permeses per cada llengua segons les característiques dels mots, la seua [[funció sintàctica]] i el paper temàtic que juguen a l'oració. La derivació d'esta teoria és el corrent que supedita la semàntica a la [[llògica formal]] i per tant analisa les condicions de veritat dels enunciats, i no els mots en ells mateixos.

El corrent de semàntica conceptual barreja els anteriors, analisant els [[concepte]]s o idees que posseïx cada persona i que li possibiliten entendre una oració seguint les regles del seu idioma, centrant-se en la denotació del mot i el seu paper com a estructurador de la frase.

[[Categoria:Semàntica| ]]