Semiòtica - Historial de revisions

Lluísm en 11:23 14 feb 2026

2026-02-14T11:23:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 14 feb 2026
Llínea 18:		Llínea 18:

	Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen.		Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen.

	[[Categoria:Semiòtica\| ]]		[[Categoria:Semiòtica\| ]]

Lluísm en 19:21 19 nov 2024

2024-11-19T19:21:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 19 nov 2024
Llínea 18:		Llínea 18:

	Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen.		Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen.

	[[Categoria:Semiòtica\| ]]		[[Categoria:Semiòtica\| ]]

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:16:44Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 19 gin 2020
Llínea 7:		Llínea 7:
	Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre els anys [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en l'any 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]".		Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre els anys [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en l'any 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]".

	Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una ~~serie~~ de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.		Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una série de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.

	Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, aixina que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes.		Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, aixina que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes.

Jose2 en 07:13 14 gin 2019

2019-01-14T07:13:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:13 14 gin 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	La nova ciència va ser postulada a principis del [[sigle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística.		La nova ciència va ser postulada a principis del [[sigle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística.

	Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]".		Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre els anys [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en l'any 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]".

	Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.		Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.

Jose2 en 09:21 18 feb 2016

2016-02-18T09:21:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:21 18 feb 2016
Llínea 3:		Llínea 3:
	Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia en [[Europa]] i semiòtica en els [[Estats Units]].		Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia en [[Europa]] i semiòtica en els [[Estats Units]].

	La nova ciència va ser postulada a principis del [[~~segle~~ XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística.		La nova ciència va ser postulada a principis del [[sigle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística.

	Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]".		Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]".
Llínea 9:		Llínea 9:
	Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.		Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.

	Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, ~~aixinana~~ que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes.		Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, aixina que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes.

	Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] ([[1839]]-[[1914]]) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos rodeja. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic\|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar.		Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] ([[1839]]-[[1914]]) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos rodeja. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic\|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar.
Llínea 15:		Llínea 15:
	Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les atres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'us o del coneiximent. Este pensament és coherent en el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com el ser humà coneix el món que ho rodeja, com ho interpreta i com crea coneiximent i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalisant en l'epistemologia.		Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les atres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'us o del coneiximent. Este pensament és coherent en el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com el ser humà coneix el món que ho rodeja, com ho interpreta i com crea coneiximent i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalisant en l'epistemologia.

	La gran diferència entre els dos estudis es que Saussure era exclusivament un estudi llingüístic, mostrava poc interés en el paper del llector en el procés. Per a Peirce el llector tenia un paper fonamental.		La gran diferència entre els dos estudis És que Saussure era exclusivament un estudi llingüístic, mostrava poc interés en el paper del llector en el procés. Per a Peirce el llector tenia un paper fonamental.

	Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen.		Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen.

	[[Categoria:Semiòtica\| ]]		[[Categoria:Semiòtica\| ]]

Jose2: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2015-05-23T10:36:26Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 10:36 23 maig 2015
Llínea 9:		Llínea 9:
	Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.		Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.

	Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, ~~aixína~~ que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes.		Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, aixinana que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes.

	Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] ([[1839]]-[[1914]]) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos rodeja. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic\|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar.		Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] ([[1839]]-[[1914]]) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos rodeja. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic\|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar.

Valencian: Text reemplaça - ' la Universitat' a ' l'Universitat'

2014-03-07T13:55:40Z

Text reemplaça - ' la Universitat' a ' l'Universitat'

← Revisió anterior		Revisió de 13:55 7 març 2014
Llínea 5:		Llínea 5:
	La nova ciència va ser postulada a principis del [[segle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística.		La nova ciència va ser postulada a principis del [[segle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística.

	Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en la Universitat de Ginebra entre [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]".		Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en l'Universitat de Ginebra entre [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]".

	Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.		Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.

Jose2 en 11:29 17 ago 2013

2013-08-17T11:29:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 17 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Semiòtica''' i '''semiologia''' és l'estudi dels sistemes de [[signe semiòtic\|signes]], especialment en relació al [[llenguage]], pero en conseqüències en atres àrees de les [[ciències socials]] a on les qüestions d'interpretació són de gran importància.		'''Semiòtica''' i '''semiologia''' és l'estudi dels sistemes de [[signe semiòtic\|signes]], especialment en relació al [[llenguage]], pero en conseqüències en atres àrees de les [[ciències socials]] a on les qüestions d'interpretació són de gran importància.

	Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia en [[Europa]] i semiòtica a [[Estats Units]].		Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia en [[Europa]] i semiòtica en els [[Estats Units]].

	La nova ciència va ser postulada a principis del [[segle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística.		La nova ciència va ser postulada a principis del [[segle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística.

Jose2 en 11:29 17 ago 2013

2013-08-17T11:29:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:29 17 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Semiòtica''' i '''semiologia''' és l'estudi dels sistemes de [[signe semiòtic\|signes]], especialment en relació al [[llenguage]], pero en conseqüències en atres àrees de les [[ciències socials]] on les qüestions d'interpretació són de gran importància.		'''Semiòtica''' i '''semiologia''' és l'estudi dels sistemes de [[signe semiòtic\|signes]], especialment en relació al [[llenguage]], pero en conseqüències en atres àrees de les [[ciències socials]] a on les qüestions d'interpretació són de gran importància.

	Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia a Europa i semiòtica a Estats Units		Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia en [[Europa]] i semiòtica a [[Estats Units]].

	La nova ciència va ser postulada a principis del segle XIX per [[Ferdinand de Saussure]] (1875-1913), un professor suís de llingüística.		La nova ciència va ser postulada a principis del [[segle XIX]] per [[Ferdinand de Saussure]] ([[1875]]-[[1913]]), un professor suís de llingüística.

	Els principis fonamentals actuals de la semiòtica va ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit a la Universitat de Ginebra entre 1906 i 1911. Saussure va morir a 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en 1915 ~~els a~~ varen publicar en el títul de ''[[Curs de llingüística general]].		Els principis fonamentals actuals de la semiòtica varen ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit en la Universitat de Ginebra entre [[1906]] i [[1911]]. Saussure va morir en 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en [[1915]] les varen publicar en el títul de "[[Curs de llingüística general]]".

	Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes ~~inicial~~ la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense ~~tenir~~ en ~~conte~~ la seua relació en la ment.		Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicials la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic\|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tindre en conter la seua relació en la ment.

	Abans del curs a Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, ~~així~~ que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes.		Abans del curs de Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, aixína que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes.

	Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] (1839-1914) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos ~~envolta~~. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic\|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar.		Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] ([[1839]]-[[1914]]) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos rodeja. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic\|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar.

	Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les atres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'us o del coneiximent. Este pensament és coherent en el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com el ser humà coneix el món que ho ~~envolta~~, com ho interpreta i com crea coneiximent i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalisant en l'epistemologia.		Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les atres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'us o del coneiximent. Este pensament és coherent en el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com el ser humà coneix el món que ho rodeja, com ho interpreta i com crea coneiximent i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalisant en l'epistemologia.

	La gran diferència entre els dos estudis es que Saussure era exclusivament un estudi llingüístic, mostrava poc interés en el paper del llector en el procés. Per Peirce el llector tenia un paper fonamental.		La gran diferència entre els dos estudis es que Saussure era exclusivament un estudi llingüístic, mostrava poc interés en el paper del llector en el procés. Per a Peirce el llector tenia un paper fonamental.

	Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context on apareixen.		Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context a on apareixen.

	[[Categoria:Semiòtica\| ]]		[[Categoria:Semiòtica\| ]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «'''Semiòtica''' i '''semiologia''' és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguage, pero en conseqüèncie...».

2013-08-17T09:03:44Z

Pàgina nova, en el contingut: «'''Semiòtica''' i '''semiologia''' és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguage, pero en conseqüèncie...».

Pàgina nova

'''Semiòtica''' i '''semiologia''' és l'estudi dels sistemes de [[signe semiòtic|signes]], especialment en relació al [[llenguage]], pero en conseqüències en atres àrees de les [[ciències socials]] on les qüestions d'interpretació són de gran importància.

Les teories que apliquem al disseny gràfic i a la comunicació visual procedixen del estudi de la [[ciència]], coneguda com a semiologia a Europa i semiòtica a Estats Units

La nova ciència va ser postulada a principis del segle XIX per [[Ferdinand de Saussure]] (1875-1913), un professor suís de llingüística.

Els principis fonamentals actuals de la semiòtica va ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de llingüistes impartit a la Universitat de Ginebra entre 1906 i 1911. Saussure va morir a 1913 sense publicar les seues teories pero els seus alumnes en 1915 els a varen publicar en el títul de ''[[Curs de llingüística general]].

Abans de Saussure els estudis del llenguage s'ocupaven sobretot de l'us històric de la llengua. En les etapes inicial la llingüística va intentar explicar els [[signe semiòtic|signes]] imaginant-los com descripcions d'una serie de gests, accions i sensacions. Els llingüistes s'ocupaven més de l'estructura del llenguage sense tenir en conte la seua relació en la ment.

Abans del curs a Ginebra Saussure també es dedicava a l'estudi de la [[llengua]], pero no estava satisfet, així que va canviar completament la forma d'enfocar la qüestió i va considerar la llengua com un sistema de signes, la seua teoria es centrava en el llenguage i el seu model es basa en les paraules com a signes.

Per la mateixa época, un filòsof nort-americà [[Charles Sanders Peirce]] (1839-1914) estava realisant un estudi paralel dels signes, al que va denominar semiòtica. Peirce va ser reconegut com fundador de l'escola de semiòtica nort-americana. Peirce es va preocupar de la manera en que donam sentit al món que nos envolta. Per Peirce no totes les persones interpreten un [[signe semiòtic|signes]] de la mateixa manera depén molt de l'experiència cultural que la persona te sobre l'objecte a representar.

Segons Peirce la semiòtica és la que hauria d'incloure a les atres ciències que tracten dels signes en determinats camps d'us o del coneiximent. Este pensament és coherent en el fet que la semiòtica es planteja com la ciència bàsica del funcionament del pensament, intentant respondre a l'interrogant de com el ser humà coneix el món que ho envolta, com ho interpreta i com crea coneiximent i ho transmet. Per això, la semiòtica ha arribat a ser plantejada com la ciència de les ciències rivalisant en l'epistemologia.

La gran diferència entre els dos estudis es que Saussure era exclusivament un estudi llingüístic, mostrava poc interés en el paper del llector en el procés. Per Peirce el llector tenia un paper fonamental.

Hi ha tres principals àrees dins de la semiòtica o semiologia: els signes, la forma com s'organisen en sistemes i el context on apareixen.

[[Categoria:Semiòtica| ]]