Ser viu - Historial de revisions

https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Ser_viu Ser viu - Historial de revisions 2026-04-05T22:41:01Z Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&diff=426981&oldid=prev Reval en 11:13 1 ago 2025 2025-08-01T11:13:34Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:13 1 ago 2025</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l16">Llínea 16:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 16:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els quatre regnes [[eucariota|eucariotes]]: [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[protist|protists]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els quatre regnes [[eucariota|eucariotes]]: [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[protist|protists]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </del></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><references/></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><references/></div></td></tr>  </table>

Reval https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&diff=374259&oldid=prev Reval en 08:26 2 gin 2025 2025-01-02T08:26:22Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 08:26 2 gin 2025</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l16">Llínea 16:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 16:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els quatre regnes [[eucariota|eucariotes]]: [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[protist|protists]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els quatre regnes [[eucariota|eucariotes]]: [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[protist|protists]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </del></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><references/></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><references/></div></td></tr>  </table>

Reval https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&diff=364575&oldid=prev Reval en 19:28 11 nov 2024 2024-11-11T19:28:35Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 19:28 11 nov 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l16">Llínea 16:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 16:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els quatre regnes [[eucariota|eucariotes]]: [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[protist|protists]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els quatre regnes [[eucariota|eucariotes]]: [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[protist|protists]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"> </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><references/></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><references/></div></td></tr>  </table>

Reval https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&diff=133929&oldid=prev Jose2: Text reemplaça - 'cuatre' a 'quatre' 2018-03-24T13:03:47Z

<p>Text reemplaça - 'cuatre' a 'quatre'</p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 13:03 24 març 2018</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l15">Llínea 15:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 15:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">cuatre </del>regnes [[eucariota|eucariotes]]: [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[protist|protists]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">quatre </ins>regnes [[eucariota|eucariotes]]: [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[protist|protists]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&diff=97376&oldid=prev Jose2 en 11:32 16 maig 2016 2016-05-16T11:32:21Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:32 16 maig 2016</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Image:EscherichiaColi NIAID.jpg|thumb|180px|Esta cèlula d'''[[Escherichia coli]]'' és un eixemple de [[microorganisme]] [[procariota]].]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Image:EscherichiaColi NIAID.jpg|thumb|180px|Esta cèlula d'''[[Escherichia coli]]'' és un eixemple de [[microorganisme]] [[procariota]].]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Image:Ericoid mycorrhizal fungus.jpg|thumb|right|180px|Un fongo [[micoriza]] ericoid]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Image:Ericoid mycorrhizal fungus.jpg|thumb|right|180px|Un fongo [[micoriza]] ericoid]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En [[biologia]], un '''ser <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">viU</del>''' o '''organisme''', és un conjunt d'[[àtoms]] i [[molècules]] que formen una estructura material molt organisada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">relaciona </del>en el [[mig ambient]] en un intercanvi de [[matèria]] i [[energia]] d'una forma ordenada i que eixercix les funcions bàsiques de la [[vida]] que són la [[nutrició]], la [[relació]] i la [[reproducció]], de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.<ref> K. H. Nealson; P. G. Conrad (1999). [http://journals.royalsociety.org/content/7r10hqn3rp1g1vag/ "Life: past, present and future"], ''Philosophical Transactions of the Royal Society B'', Vol. 354, núm. 1392, p. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.</ref>Tot ser viu o organisme és capaç de nàixer, créixer, poder reproduir-se i morir. La [[cèlula]] és l'unitat estructural i funcional de tots els sers vius que pot ser [[procariota]] o [[eucariota]]. El terme organisme prové del [[grec antic]] ''ὄργανον'' - ''organon'' "organ, instrument".</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En [[biologia]], un '''ser <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">viu</ins>''' o '''organisme''', és un conjunt d'[[àtoms]] i [[molècules]] que formen una estructura material molt organisada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">relacionen </ins>en el [[mig ambient]] en un intercanvi de [[matèria]] i [[energia]] d'una forma ordenada i que eixercix les funcions bàsiques de la [[vida]] que són la [[nutrició]], la [[relació]] i la [[reproducció]], de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.<ref> K. H. Nealson; P. G. Conrad (1999). [http://journals.royalsociety.org/content/7r10hqn3rp1g1vag/ "Life: past, present and future"], ''Philosophical Transactions of the Royal Society B'', Vol. 354, núm. 1392, p. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.</ref>Tot ser viu o organisme és capaç de nàixer, créixer, poder reproduir-se i morir. La [[cèlula]] és l'unitat estructural i funcional de tots els sers vius que pot ser [[procariota]] o [[eucariota]]. El terme organisme prové del [[grec antic]] ''ὄργανον'' - ''organon'' "organ, instrument".</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref></div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&diff=84113&oldid=prev Jose2 en 11:14 14 maig 2015 2015-05-14T11:14:16Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:14 14 maig 2015</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Image:EscherichiaColi NIAID.jpg|thumb|180px|Esta cèlula d'''[[Escherichia coli]]'' és un eixemple de [[microorganisme]] [[procariota]].]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Image:EscherichiaColi NIAID.jpg|thumb|180px|Esta cèlula d'''[[Escherichia coli]]'' és un eixemple de [[microorganisme]] [[procariota]].]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Image:Ericoid mycorrhizal fungus.jpg|thumb|right|180px|Un fongo [[micoriza]] ericoid]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Image:Ericoid mycorrhizal fungus.jpg|thumb|right|180px|Un fongo [[micoriza]] ericoid]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En [[biologia]], un '''ser <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">vui</del>''' o '''organisme''', és un conjunt d'[[àtoms]] i [[molècules]] que formen una estructura material molt organisada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relaciona en el [[mig ambient]] en un intercanvi de [[matèria]] i [[energia]] d'una forma ordenada i que eixercix les funcions bàsiques de la [[vida]] que són la [[nutrició]], la [[relació]] i la [[reproducció]], de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.<ref> K. H. Nealson; P. G. Conrad (1999). [http://journals.royalsociety.org/content/7r10hqn3rp1g1vag/ "Life: past, present and future"], ''Philosophical Transactions of the Royal Society B'', Vol. 354, núm. 1392, p. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.</ref>Tot ser viu o organisme és capaç de nàixer, créixer, poder reproduir-se i morir. La [[cèlula]] és l'unitat estructural i funcional de tots els sers vius que pot ser [[procariota]] o [[eucariota]]. El terme organisme prové del [[grec antic]] ''ὄργανον'' - ''organon'' "organ, instrument".</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En [[biologia]], un '''ser <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">viU</ins>''' o '''organisme''', és un conjunt d'[[àtoms]] i [[molècules]] que formen una estructura material molt organisada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relaciona en el [[mig ambient]] en un intercanvi de [[matèria]] i [[energia]] d'una forma ordenada i que eixercix les funcions bàsiques de la [[vida]] que són la [[nutrició]], la [[relació]] i la [[reproducció]], de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.<ref> K. H. Nealson; P. G. Conrad (1999). [http://journals.royalsociety.org/content/7r10hqn3rp1g1vag/ "Life: past, present and future"], ''Philosophical Transactions of the Royal Society B'', Vol. 354, núm. 1392, p. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.</ref>Tot ser viu o organisme és capaç de nàixer, créixer, poder reproduir-se i morir. La [[cèlula]] és l'unitat estructural i funcional de tots els sers vius que pot ser [[procariota]] o [[eucariota]]. El terme organisme prové del [[grec antic]] ''ὄργανον'' - ''organon'' "organ, instrument".</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref></div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&diff=78815&oldid=prev Llana en 16:16 8 feb 2015 2015-02-08T16:16:57Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 16:16 8 feb 2015</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l5">Llínea 5:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 5:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* Molècules orgàniques o [[biomolècula|biomolècules]]: [[àcit nucleic|àcits nucleics]], les [[proteïna|proteïnes]], els [[glúcit]]s i els [[lípit]]s.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* Molècules orgàniques o [[biomolècula|biomolècules]]: [[àcit nucleic|àcits nucleics]], les [[proteïna|proteïnes]], els [[glúcit]]s i els [[lípit]]s.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* [[Molècula inorgànica|Molècules inorgàniques]]: [[Aigua]], [[<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">Sals </del>minerals]] i [[gas|gasos]].</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* [[Molècula inorgànica|Molècules inorgàniques]]: [[Aigua]], [[<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">sals </ins>minerals]] i [[gas|gasos]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Orige ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Orige ==</div></td></tr>  </table>

Llana https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&diff=78814&oldid=prev Llana en 16:15 8 feb 2015 2015-02-08T16:15:51Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 16:15 8 feb 2015</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l5">Llínea 5:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 5:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La [[matèria]] que compon els organismes està formada en un 95% per quatre [[àtoms]] que són el [[carbono]], [[hidrogen]], [[oxigen]] i [[nitrogen]], a partir dels quals es formen les [[molècules]] biològiques:<ref name="Lehninger">David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) ''Lehninger. Principios De Bioquímica'', Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.</ref><ref>[http://www.upo.es/depa/webdex/biocel/ Apuntes del Área de Biología Celular], Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* Molècules orgàniques o [[biomolècula|biomolècules]]: [[àcit nucleic|àcits nucleics]], les [[proteïna|proteïnes]], els [[glúcit]]s i els [[lípit]]s.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* Molècules orgàniques o [[biomolècula|biomolècules]]: [[àcit nucleic|àcits nucleics]], les [[proteïna|proteïnes]], els [[glúcit]]s i els [[lípit]]s.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* [[Molècula inorgànica|Molècules inorgàniques]]: [[Aigua]], [[Sals minerals]] i gasos.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* [[Molècula inorgànica|Molècules inorgàniques]]: [[Aigua]], [[Sals minerals]] i <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[gas|</ins>gasos<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]]</ins>.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Orige ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Orige ==</div></td></tr>  </table>

Llana https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&diff=78813&oldid=prev Llana: /* Orige */ 2015-02-08T16:13:38Z

<p><span class="autocomment">Orige</span></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 16:13 8 feb 2015</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l15">Llínea 15:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 15:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els cuatre regnes [[eucariota|eucariotes]]<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">, </del>[[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">proïste</del>|<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">proïstes</del>]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els cuatre regnes [[eucariota|eucariotes]]<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">: </ins>[[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">protist</ins>|<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">protists</ins>]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td></tr>  </table>

Llana https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ser_viu&diff=78812&oldid=prev Llana en 16:11 8 feb 2015 2015-02-08T16:11:52Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 16:11 8 feb 2015</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l7">Llínea 7:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 7:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* [[Molècula inorgànica|Molècules inorgàniques]]: [[Aigua]], [[Sals minerals]] i gasos.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>* [[Molècula inorgànica|Molècules inorgàniques]]: [[Aigua]], [[Sals minerals]] i gasos.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">== Orige ==</ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[File:Aiguablava (2) 21-10-2004 - panoramio.jpg|thumb|left|190px]]</ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Estes molècules es repetixen constantment dins dels sers vius, pel que l'orige de la vida procedix d'un antecessor comú fa molts millons d'anys aparegut sobre la [[Terra]]. Seria molt improvable que hagen aparegut independentment dos sers vius en les mateixes molècules orgàniques.<ref>Doolittle, W. Ford (2000). [http://shiva.msu.montana.edu/courses/mb437_537_2004_fall/docs/uprooting.pdf "Uprooting the tree of life"]. ''Scientific American'', febrer de 2000, 282 (6): 90–95. {{pdf}}</ref><ref>[http://130.14.29.110/Taxonomy/Utils/wprintgc.cgi?mode=c NCBI: "The Genetic Codes", Recull d'Andrzej (Anjay) Elzanowski i Jim Ostell]</ref> S'han trobat biomarcadors en roques que indicaven una antiguetat de fins a 3.500 millons d'anys, de manera que la vida podria haver sorgit sobre la Terra fa, aproximadament, entre 3.800 i 4.000 millons d'anys.<ref name="schopf2006">J. William Schopf (2006) [http://gs.wustl.edu/publications/elements/e2_4/e2_4_art_schopf.pdf "The First Billion Years: When Did Life Emerge?"], ''Elements'', Vol. 2; núm. 4; p. 229-233; DOI: 10.2113/gselements.2.4.229 {{pdf}}</ref><ref name="cavalier-smith2006">Thomas Cavalier-Smith; Martin Brasier; T. Martin Embley (2006) [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1626534 "Introduction: how and when did microbes change the world?"], ''Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci'', Vol. 361(1470), p. 845–850, DOI: 10.1098/rstb.2006.1847.</ref><ref name="allwood2006">A.C. Allwood; M.R. Walter; B.S. Kamber; C.P. Marshall; I.W. Burch (2006), [http://www.nature.com/nature/journal/v441/n7094/abs/nature04764.html "Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia"], ''[[Nature]]'' 441, 714-718.</ref><ref name="brasier2006">M. Brasier; N. McLoughlin; O. Green; D. Wacey (2006) [http://physwww.mcmaster.ca/~higgsp/3D03/BrasierArchaeanFossils.pdf "A fresh look at the fossil evidence for early Archaean cellular life"], ''Phil. Trans. R. Soc. B'', No. 361, p. 887-902, DOI: 10.1098/rstb.2006.1835. {{pdf}}</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Estes molècules es repetixen constantment dins dels sers vius, pel que l'orige de la vida procedix d'un antecessor comú fa molts millons d'anys aparegut sobre la [[Terra]]. Seria molt improvable que hagen aparegut independentment dos sers vius en les mateixes molècules orgàniques.<ref>Doolittle, W. Ford (2000). [http://shiva.msu.montana.edu/courses/mb437_537_2004_fall/docs/uprooting.pdf "Uprooting the tree of life"]. ''Scientific American'', febrer de 2000, 282 (6): 90–95. {{pdf}}</ref><ref>[http://130.14.29.110/Taxonomy/Utils/wprintgc.cgi?mode=c NCBI: "The Genetic Codes", Recull d'Andrzej (Anjay) Elzanowski i Jim Ostell]</ref> S'han trobat biomarcadors en roques que indicaven una antiguetat de fins a 3.500 millons d'anys, de manera que la vida podria haver sorgit sobre la Terra fa, aproximadament, entre 3.800 i 4.000 millons d'anys.<ref name="schopf2006">J. William Schopf (2006) [http://gs.wustl.edu/publications/elements/e2_4/e2_4_art_schopf.pdf "The First Billion Years: When Did Life Emerge?"], ''Elements'', Vol. 2; núm. 4; p. 229-233; DOI: 10.2113/gselements.2.4.229 {{pdf}}</ref><ref name="cavalier-smith2006">Thomas Cavalier-Smith; Martin Brasier; T. Martin Embley (2006) [http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1626534 "Introduction: how and when did microbes change the world?"], ''Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci'', Vol. 361(1470), p. 845–850, DOI: 10.1098/rstb.2006.1847.</ref><ref name="allwood2006">A.C. Allwood; M.R. Walter; B.S. Kamber; C.P. Marshall; I.W. Burch (2006), [http://www.nature.com/nature/journal/v441/n7094/abs/nature04764.html "Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia"], ''[[Nature]]'' 441, 714-718.</ref><ref name="brasier2006">M. Brasier; N. McLoughlin; O. Green; D. Wacey (2006) [http://physwww.mcmaster.ca/~higgsp/3D03/BrasierArchaeanFossils.pdf "A fresh look at the fossil evidence for early Archaean cellular life"], ''Phil. Trans. R. Soc. B'', No. 361, p. 887-902, DOI: 10.1098/rstb.2006.1835. {{pdf}}</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">== Orige ==</del></div></td><td colspan="2" class="diff-side-added"></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[File:Aiguablava (2) 21-10-2004 - panoramio.jpg|thumb|left|190px]]</del></div></td><td colspan="2" class="diff-side-added"></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les procariotes ===</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les procariotes ===</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els sers vius provenen teòricament d'una [[cèlula]] inicial que estava en els mars primitius fa 3.500 millons d'anys que ademés era [[procariota]]. Estes cèlules eren [[bactèria|bactèries]] que algunes desarrollaren la capacitat de prodir [[oxigen]] a partir de la [[fotosíntesis]] lo que reduí els nivells de [[diòxit de carbono]] de l'[[atmòsfera]] primitiva.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els sers vius provenen teòricament d'una [[cèlula]] inicial que estava en els mars primitius fa 3.500 millons d'anys que ademés era [[procariota]]. Estes cèlules eren [[bactèria|bactèries]] que algunes desarrollaren la capacitat de prodir [[oxigen]] a partir de la [[fotosíntesis]] lo que reduí els nivells de [[diòxit de carbono]] de l'[[atmòsfera]] primitiva.</div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"></ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>=== L'orige de les eucariotes ===</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els cuatre regnes [[eucariota|eucariotes]], [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[proïste|proïstes]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Segons la [[teoria endosimbiòtica]] de [[Lynn Margulis]] una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la [[mitocòndria]] i el [[cloroplast]] per això tenen el seu propi [[ADN]]. Ad estes cèlules també els aparegué el [[núcleu (biologia)|núcleu]]. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els cuatre regnes [[eucariota|eucariotes]], [[vegetal|vegetals]], [[animal|animals]], [[fonc|foncs]] i [[proïste|proïstes]].<ref>http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm</ref></div></td></tr>  </table>

Llana