Serra de Benicadell - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Muro' a 'Muro d'Alcoy'

2025-08-15T17:41:57Z

Text reemplaça - 'Muro' a 'Muro d'Alcoy'

← Revisió anterior		Revisió de 17:41 15 ago 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''serra del Benicadell''' és una [[montanya]] d'uns 1.104 [[metro]]s d'altitut que es troba entre les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]].		La '''serra del Benicadell''' és una [[montanya]] d'uns 1.104 [[metro]]s d'altitut que es troba entre les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]].

	Es troba situat en els térmens de [[Muro]], [[Gayanes]], [[Beniarrés]], [[Beniajar]], [[Salem]], [[Otos]] i [[Carrícola]].		Es troba situat en els térmens de [[Muro d'Alcoy]], [[Gayanes]], [[Beniarrés]], [[Beniajar]], [[Salem]], [[Otos]] i [[Carrícola]].

	En esta montanya es troben les ruïnes d'un dels [[castell]]s construïts per [[El Cid]] en l'intervenció en llevant durant el seu segon desterro, Penya Cadiella. També alberga la [[Cova de l'Or]] un [[jaciment arqueològic\|jaciment]] del [[paleolític]].		En esta montanya es troben les ruïnes d'un dels [[castell]]s construïts per [[El Cid]] en l'intervenció en llevant durant el seu segon desterro, Penya Cadiella. També alberga la [[Cova de l'Or]] un [[jaciment arqueològic\|jaciment]] del [[paleolític]].

Jose2: Text reemplaça - ' l’' a ' l''

2025-07-24T17:26:21Z

Text reemplaça - ' l’' a ' l''

← Revisió anterior		Revisió de 17:26 24 jul 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	També és important, a nivell etnologic, l'existencia de neveres (pous de neu), que parlen de la presencia d'activitats tradicionals, com el pastoreig. Entre estes neveres destaquen la cava o nevera de Benicadell, la de Dalt, la de Baix, la de Xamarra, la del Corral de Diego i la de la Lloma Solaneta.		També és important, a nivell etnologic, l'existencia de neveres (pous de neu), que parlen de la presencia d'activitats tradicionals, com el pastoreig. Entre estes neveres destaquen la cava o nevera de Benicadell, la de Dalt, la de Baix, la de Xamarra, la del Corral de Diego i la de la Lloma Solaneta.

	Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (''Pinus halepensis''), pi mari (''Pinus pinaster''), chicotets rodals de pi pinyoner (''Pinus pinea''), carrascars (''Quercus ilex'') i especies nobles com el fleix (''Fraxinus ornus''), ~~l’erable~~ (''Acer opalus'' sp. ''granatense''), el llorer bort (''Viburnum tinus''), ~~l’alborç~~ (''Arbutus unedo'') i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del [[sigle XX]] en especies del [[gènero (biologia)\|gènero]] ''Pinus'' i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com ''Saxifraga longifolia'', ''Helichrysum rupestre'' subsp. ''rouyi'', ''Helianthemum croceum'' subsp. ''cavanillesianum'', etc. requerixen de protecció.		Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (''Pinus halepensis''), pi mari (''Pinus pinaster''), chicotets rodals de pi pinyoner (''Pinus pinea''), carrascars (''Quercus ilex'') i especies nobles com el fleix (''Fraxinus ornus''), l'erable (''Acer opalus'' sp. ''granatense''), el llorer bort (''Viburnum tinus''), l'alborç (''Arbutus unedo'') i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del [[sigle XX]] en especies del [[gènero (biologia)\|gènero]] ''Pinus'' i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com ''Saxifraga longifolia'', ''Helichrysum rupestre'' subsp. ''rouyi'', ''Helianthemum croceum'' subsp. ''cavanillesianum'', etc. requerixen de protecció.

	També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.		També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.

Jose2 en 17:27 4 set 2024

2024-09-04T17:27:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:27 4 set 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (''Pinus halepensis''), pi mari (''Pinus pinaster''), chicotets rodals de pi pinyoner (''Pinus pinea''), carrascars (''Quercus ilex'') i especies nobles com el fleix (''Fraxinus ornus''), l’erable (''Acer opalus'' sp. ''granatense''), el llorer bort (''Viburnum tinus''), l’alborç (''Arbutus unedo'') i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del [[sigle XX]] en especies del [[gènero (biologia)\|gènero]] ''Pinus'' i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com ''Saxifraga longifolia'', ''Helichrysum rupestre'' subsp. ''rouyi'', ''Helianthemum croceum'' subsp. ''cavanillesianum'', etc. requerixen de protecció.		Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (''Pinus halepensis''), pi mari (''Pinus pinaster''), chicotets rodals de pi pinyoner (''Pinus pinea''), carrascars (''Quercus ilex'') i especies nobles com el fleix (''Fraxinus ornus''), l’erable (''Acer opalus'' sp. ''granatense''), el llorer bort (''Viburnum tinus''), l’alborç (''Arbutus unedo'') i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del [[sigle XX]] en especies del [[gènero (biologia)\|gènero]] ''Pinus'' i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com ''Saxifraga longifolia'', ''Helichrysum rupestre'' subsp. ''rouyi'', ''Helianthemum croceum'' subsp. ''cavanillesianum'', etc. requerixen de protecció.

	També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.		També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 15:37 31 ago 2024

2024-08-31T15:37:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 31 ago 2024
Llínea 20:		Llínea 20:

	També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.		També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Benicadell}}		{{commonscat\|Benicadell}}

Jose2 en 11:55 8 jul 2024

2024-07-08T11:55:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:55 8 jul 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (''Pinus halepensis''), pi mari (''Pinus pinaster''), chicotets rodals de pi pinyoner (''Pinus pinea''), carrascars (''Quercus ilex'') i especies nobles com el fleix (''Fraxinus ornus''), l’erable (''Acer opalus'' sp. ''granatense''), el llorer bort (''Viburnum tinus''), l’alborç (''Arbutus unedo'') i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del [[sigle XX]] en especies del [[gènero (biologia)\|gènero]] ''Pinus'' i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com ''Saxifraga longifolia'', ''Helichrysum rupestre'' subsp. ''rouyi'', ''Helianthemum croceum'' subsp. ''cavanillesianum'', etc. requerixen de protecció.		Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (''Pinus halepensis''), pi mari (''Pinus pinaster''), chicotets rodals de pi pinyoner (''Pinus pinea''), carrascars (''Quercus ilex'') i especies nobles com el fleix (''Fraxinus ornus''), l’erable (''Acer opalus'' sp. ''granatense''), el llorer bort (''Viburnum tinus''), l’alborç (''Arbutus unedo'') i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del [[sigle XX]] en especies del [[gènero (biologia)\|gènero]] ''Pinus'' i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com ''Saxifraga longifolia'', ''Helichrysum rupestre'' subsp. ''rouyi'', ''Helianthemum croceum'' subsp. ''cavanillesianum'', etc. requerixen de protecció.

	També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.		També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 18:39 17 jun 2024

2024-06-17T18:39:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 17 jun 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Benicadell.JPG\|thumb\|300px\|<center>Cima del '''Benicadell'''</center>]]		[[File:Benicadell.JPG\|thumb\|300px\|<center>Cima del '''Benicadell'''</center>]]
	[[Archiu:El Benicadell vist des de l'ermita de Beniarrés.JPG\|300px\|miniaturadeimagen\|El Benicadell vist des de l'ermita de [[Beniarrés]].]]		[[Archiu:El Benicadell vist des de l'ermita de Beniarrés.JPG\|300px\|miniaturadeimagen\|El Benicadell vist des de l'ermita de [[Beniarrés]].]]
	La '''serra del Benicadell''' és una [[montanya]] d'uns ~~1104~~ [[metro]]s d'altitut que es troba entre les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]].		La '''serra del Benicadell''' és una [[montanya]] d'uns 1.104 [[metro]]s d'altitut que es troba entre les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]].

	Es troba situat en els térmens de [[Muro]], [[Gayanes]], [[Beniarrés]], [[Beniajar]], [[Salem]], [[Otos]] i [[Carrícola]].		Es troba situat en els térmens de [[Muro]], [[Gayanes]], [[Beniarrés]], [[Beniajar]], [[Salem]], [[Otos]] i [[Carrícola]].
Llínea 25:		Llínea 25:
	* [https://www.accionacionalistavalenciana.com/llocs-mitics-valencians-iii-el-benicadell Llocs mitics valencians (III): EL BENICADELL]		* [https://www.accionacionalistavalenciana.com/llocs-mitics-valencians-iii-el-benicadell Llocs mitics valencians (III): EL BENICADELL]

			[[Categoria:Geografia]]
			[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Serres de la Comunitat Valenciana\|Benicadell]]		[[Categoria:Serres de la Comunitat Valenciana\|Benicadell]]
	[[Categoria:Montanyes de la província d'Alacant]]		[[Categoria:Montanyes de la província d'Alacant]]
	[[Categoria:Montanyes de la província de Valéncia]]		[[Categoria:Montanyes de la província de Valéncia]]

Lluísm en 12:04 17 jun 2024

2024-06-17T12:04:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:04 17 jun 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (''Pinus halepensis''), pi mari (''Pinus pinaster''), chicotets rodals de pi pinyoner (''Pinus pinea''), carrascars (''Quercus ilex'') i especies nobles com el fleix (''Fraxinus ornus''), l’erable (''Acer opalus'' sp. ''granatense''), el llorer bort (''Viburnum tinus''), l’alborç (''Arbutus unedo'') i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del [[sigle XX]] en especies del [[gènero (biologia)\|gènero]] ''Pinus'' i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com ''Saxifraga longifolia'', ''Helichrysum rupestre'' subsp. ''rouyi'', ''Helianthemum croceum'' subsp. ''cavanillesianum'', etc. requerixen de protecció.		Els seus ecosistemes són molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (''Pinus halepensis''), pi mari (''Pinus pinaster''), chicotets rodals de pi pinyoner (''Pinus pinea''), carrascars (''Quercus ilex'') i especies nobles com el fleix (''Fraxinus ornus''), l’erable (''Acer opalus'' sp. ''granatense''), el llorer bort (''Viburnum tinus''), l’alborç (''Arbutus unedo'') i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del [[sigle XX]] en especies del [[gènero (biologia)\|gènero]] ''Pinus'' i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitució. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com ''Saxifraga longifolia'', ''Helichrysum rupestre'' subsp. ''rouyi'', ''Helianthemum croceum'' subsp. ''cavanillesianum'', etc. requerixen de protecció.

	També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.		També la zona presenta una riquea faunística pròpia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de [[mamifer]]s, a on abunden les especies insectivores com l'ariçó (''Erinaceus europaeus'') o la [[musaranya]] (''Crocidura russula'') i animals rosegadors com el [[ratolí]] de camp (''Mus spretus'') i el talponet comú (''Pitymys duodecimcostatus''). Unes atres especies presents són el porc senglar (''Sus scrofa''), la [[llebre]] (''Lepus europaeus'') i el [[conill]] (''Oryctolagus cuniculus'') tipics de bosc de montanya, o la [[gineta]] (''Genetta genetta'') i la rabosa (''Vulpes vulpes''). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (''Circaetus gallicus''), el falconet europeu (''Falco subbuteo''), aixina com els reptils més comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (''Vipera latastei'') i uns atres sacres.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian en 16:29 28 jul 2022

2022-07-28T16:29:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 28 jul 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''serra del Benicadell''' és una [[montanya]] d'uns 1104 [[metro]]s d'altitut que es troba entre les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]].		La '''serra del Benicadell''' és una [[montanya]] d'uns 1104 [[metro]]s d'altitut que es troba entre les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]].

	~~Alberga~~ els térmens de [[Muro ~~d'Alcoy~~]], [[Gayanes]], [[Beniarrés]], [[Beniajar]], [[Salem]], [[Otos]] i [[Carrícola]].		Es troba situat en els térmens de [[Muro]], [[Gayanes]], [[Beniarrés]], [[Beniajar]], [[Salem]], [[Otos]] i [[Carrícola]].

	En esta montanya es troben les ruïnes d'un dels [[castell]]s construïts per [[El Cid]] en l'intervenció en llevant durant el seu segon desterro, Penya Cadiella. També alberga la [[Cova de l'Or]] un [[jaciment arqueològic\|jaciment]] del [[paleolític]].		En esta montanya es troben les ruïnes d'un dels [[castell]]s construïts per [[El Cid]] en l'intervenció en llevant durant el seu segon desterro, Penya Cadiella. També alberga la [[Cova de l'Or]] un [[jaciment arqueològic\|jaciment]] del [[paleolític]].

Valencian en 16:29 28 jul 2022

2022-07-28T16:29:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 28 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Benicadell.JPG\|thumb\|300px\|<center>Cima del '''Benicadell'''</center>]]		[[File:Benicadell.JPG\|thumb\|300px\|<center>Cima del '''Benicadell'''</center>]]
			[[Archiu:El Benicadell vist des de l'ermita de Beniarrés.JPG\|300px\|miniaturadeimagen\|El Benicadell vist des de l'ermita de [[Beniarrés]].]]
	La '''serra del Benicadell''' és una [[montanya]] d'uns 1104 [[metro]]s d'altitut que es troba entre les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]].		La '''serra del Benicadell''' és una [[montanya]] d'uns 1104 [[metro]]s d'altitut que es troba entre les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]].

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-27T10:19:05Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:19 27 jul 2022
Llínea 23:		Llínea 23:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Benicadell}}		{{commonscat\|Benicadell}}
	* [~~http~~://www.accionacionalistavalenciana.com/llocs-mitics-valencians-iii-el-benicadell Llocs mitics valencians (III): EL BENICADELL]		* [https://www.accionacionalistavalenciana.com/llocs-mitics-valencians-iii-el-benicadell Llocs mitics valencians (III): EL BENICADELL]

	[[Categoria:Serres de la Comunitat Valenciana\|Benicadell]]		[[Categoria:Serres de la Comunitat Valenciana\|Benicadell]]
	[[Categoria:Montanyes de la província d'Alacant]]		[[Categoria:Montanyes de la província d'Alacant]]
	[[Categoria:Montanyes de la província de Valéncia]]		[[Categoria:Montanyes de la província de Valéncia]]