Sexisme - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:40:30Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:40 29 jun 2020
Llínea 10:		Llínea 10:
	Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en térmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.		Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en térmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.

	El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura migeval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[sigle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen ~~començar~~ a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.		El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura migeval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[sigle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen escomençar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.

	Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.		Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.

Jose2: Text reemplaça - ' tèrmens ' a ' térmens '

2019-01-26T00:14:41Z

Text reemplaça - ' tèrmens ' a ' térmens '

← Revisió anterior		Revisió de 00:14 26 gin 2019
Llínea 8:		Llínea 8:
	* Simplement tindre aversió a les dones ([[misogínia]]) o als hòmens ([[misàndria]]).		* Simplement tindre aversió a les dones ([[misogínia]]) o als hòmens ([[misàndria]]).

	Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en ~~tèrmens~~ de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.		Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en térmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.

	El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura migeval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[sigle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen començar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.		El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura migeval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[sigle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen començar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:06:11Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:06 18 feb 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en tèrmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.		Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en tèrmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.

	El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura ~~medieval~~ la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[sigle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen començar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.		El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura migeval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[sigle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen començar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.

	Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.		Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.

Jose2 en 18:33 17 oct 2015

2015-10-17T18:33:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 17 oct 2015
Llínea 10:		Llínea 10:
	Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en tèrmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.		Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en tèrmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.

	El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura medieval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[~~segle~~ XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys ~~van~~ començar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.		El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura medieval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[sigle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen començar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.

	Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.		Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.

Jose2 en 17:35 27 oct 2014

2014-10-27T17:35:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 27 oct 2014
Llínea 14:		Llínea 14:
	Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.		Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.

	[Categoria:Societat]]		[[Categoria:Societat]]
	[[Categoria:Sexisme\| ]]		[[Categoria:Sexisme\| ]]

Jose2 en 17:35 27 oct 2014

2014-10-27T17:35:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:35 27 oct 2014
Llínea 5:		Llínea 5:

	* Pensar que un sexe és superior a l'atre.		* Pensar que un sexe és superior a l'atre.
	* Creure que hi ha grans diferències entre ~~homes~~ i dones i per tant han d'estar reflectides en la manera de comportar-se en societat, el llenguage, les actituts sexuals i la llei.		* Creure que hi ha grans diferències entre hòmens i dones i per tant han d'estar reflectides en la manera de comportar-se en societat, el llenguage, les actituts sexuals i la llei.
	* Simplement ~~tenir~~ aversió a les dones ([[misogínia]]) o als ~~homes~~ ([[misàndria]]).		* Simplement tindre aversió a les dones ([[misogínia]]) o als hòmens ([[misàndria]]).

	Les conviccions sexistes són ~~una mena~~ d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i sovint jujats) en ~~termes~~ de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.		Les conviccions sexistes són un tipo d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en tèrmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.

	El sexisme ha estat històricament molt arrelat. A la lliteratura medieval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[segle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys van començar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.		El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura medieval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[segle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys van començar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.

	Actualment a les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.		Actualment en les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.

			[Categoria:Societat]]
	[[Categoria:Sexisme\| ]]		[[Categoria:Sexisme\| ]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Cartell de la seu central de l'Associació Nacional de l'Oposició al Sufragi Femení '''Sexis...».

2014-10-27T15:56:25Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Cartell de la seu central de l'Associació Nacional de l'Oposició al Sufragi Femení '''Sexis...».

Pàgina nova

[[Archiu:National Association Against Woman Suffrage.jpg|thumb|Cartell de la seu central de l'Associació Nacional de l'Oposició al Sufragi Femení]]
'''Sexisme''' és la [[discriminació]] basada en el [[sexe]] de la persona que la patix.

És un tipo de prejuí que altera l'objectivitat i impedix apreciar les persones pels seus mèrits. Es pot referir a tres actituts subtilment diferents:

* Pensar que un sexe és superior a l'atre.
* Creure que hi ha grans diferències entre homes i dones i per tant han d'estar reflectides en la manera de comportar-se en societat, el llenguage, les actituts sexuals i la llei.
* Simplement tenir aversió a les dones ([[misogínia]]) o als homes ([[misàndria]]).

Les conviccions sexistes són una mena d'[[essencialisme]], que sosté que els individus poden ser entesos (i sovint jujats) en termes de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.

El sexisme ha estat històricament molt arrelat. A la lliteratura medieval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple [[Jaume Roig]] en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al [[segle XIX]], donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys van començar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.

Actualment a les societats occidentals el poder [[llegislatiu]] té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.

[[Categoria:Sexisme| ]]