Sobirania popular - Historial de revisions

Lluísm en 09:51 22 abr 2025

2025-04-22T09:51:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:51 22 abr 2025
Llínea 21:		Llínea 21:
	* [[Sobirania nacional]]		* [[Sobirania nacional]]
	* [[Monarquia]]		* [[Monarquia]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 11:59 9 jun 2024

2024-06-09T11:59:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 9 jun 2024
Llínea 11:		Llínea 11:
	És dir que el poble en democràcia és qui elegix als seus representants en l'[[Estat]].		És dir que el poble en democràcia és qui elegix als seus representants en l'[[Estat]].

	El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Jean-Jacques Rousseau\|Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.		El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Jean-Jacques Rousseau\|Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier: /* Vore també */

2018-08-16T11:06:37Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 11:06 16 ago 2018
Llínea 20:		Llínea 20:
	* [[Nacionalisme]]		* [[Nacionalisme]]
	* [[Sobirania nacional]]		* [[Sobirania nacional]]
			* [[Monarquia]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 15:23 14 ago 2018

2018-08-14T15:23:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:23 14 ago 2018
Llínea 12:		Llínea 12:

	El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Jean-Jacques Rousseau\|Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.		El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Jean-Jacques Rousseau\|Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.

			== Vore també ==

			* [[Nació]]
			* [[Poble]]
			* [[País]]
			* [[Nacionalisme]]
			* [[Sobirania nacional]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 12:05 14 ago 2018

2018-08-14T12:05:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 14 ago 2018
Llínea 19:		Llínea 19:

	[[Categoria:Política]]		[[Categoria:Política]]
			[[Categoria:Dret constitucional]]
			[[Categoria:Ciència política]]
			[[Categoria:Definicions]]

Xavier en 12:03 14 ago 2018

2018-08-14T12:03:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:03 14 ago 2018
Llínea 17:		Llínea 17:
	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Soberan%C3%ADa_popular Sobirania popular en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Soberan%C3%ADa_popular Sobirania popular en Wikipedia]
	* [http://valenciana.tv/que-es-la-soberania-popular Sobirania popular - Valenciana TV]		* [http://valenciana.tv/que-es-la-soberania-popular Sobirania popular - Valenciana TV]

			[[Categoria:Política]]

Xavier en 12:01 14 ago 2018

2018-08-14T12:01:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 14 ago 2018
Llínea 5:		Llínea 5:
	En el cas de la sobirania popular, es fa referència al [[Poble\|poble]] i com a est és la màxima autoritat de la societat. D'esta manera, la sobirania popular establida, tindrà una funció dirigent i governativa i estant integrada en una [[Democràcia\|democràcia]], serà representada per una entitat jurídica i política que és el nomenat Poble.		En el cas de la sobirania popular, es fa referència al [[Poble\|poble]] i com a est és la màxima autoritat de la societat. D'esta manera, la sobirania popular establida, tindrà una funció dirigent i governativa i estant integrada en una [[Democràcia\|democràcia]], serà representada per una entitat jurídica i política que és el nomenat Poble.

	Aixina, el Poble serà qui establixca les lleis, i qui rigga la societat a través de les bases de la democràcia i per ad això es valdrà de la política i de representants polítics elegits per mig del vot. La [[Constitució ~~Espanyola~~ de 1978]], en el seu artícul 1.2, afirma:		Aixina, el Poble serà qui establixca les lleis, i qui rigga la societat a través de les bases de la democràcia i per ad això es valdrà de la política i de representants polítics elegits per mig del vot. La [[Constitució espanyola de 1978]], en el seu artícul 1.2, afirma:

	{{Cita\|La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat}}		{{Cita\|La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat}}

Xavier en 12:01 14 ago 2018

2018-08-14T12:01:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 14 ago 2018
Llínea 11:		Llínea 11:
	És dir que el poble en democràcia és qui elegix als seus representants en l'[[Estat]].		És dir que el poble en democràcia és qui elegix als seus representants en l'[[Estat]].

	El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.		El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Jean-Jacques Rousseau\|Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «El terme '''sobirania popular''' va nàixer front al de sobirania nacional, que s'interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania r...»

2018-08-14T12:00:20Z

Pàgina nova, en el contingut: «El terme '''sobirania popular''' va nàixer front al de sobirania nacional, que s'interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania r...»

Pàgina nova

El terme '''sobirania popular''' va nàixer front al de [[Sobirania nacional|sobirania nacional]], que s'interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident en la [[Nació|nació]], terme de difícil definició que pot identificar-se en més dificultat i restringir-se en la seua representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censitari); mentres que el principi de la sobirania popular naix en uns drets i garanties constitucionals.

La sobirania popular, en política, és quan es parla per a referir-se a una naturalea en la que la persona o entitat que la posseïx és quí eixercix la màxima autoritat.

En el cas de la sobirania popular, es fa referència al [[Poble|poble]] i com a est és la màxima autoritat de la societat. D'esta manera, la sobirania popular establida, tindrà una funció dirigent i governativa i estant integrada en una [[Democràcia|democràcia]], serà representada per una entitat jurídica i política que és el nomenat Poble.

Aixina, el Poble serà qui establixca les lleis, i qui rigga la societat a través de les bases de la democràcia i per ad això es valdrà de la política i de representants polítics elegits per mig del vot. La [[Constitució Espanyola de 1978]], en el seu artícul 1.2, afirma:

{{Cita|La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat}}

És dir que el poble en democràcia és qui elegix als seus representants en l'[[Estat]].

El principi teòric en el que es basen totes les concepcions de la democràcia i que hui té acceptació pràcticament universal com a font de tot poder i autoritat. Com a doctrina política moderna, prové de [[Rousseau]]. Un poble és una unitat històrica de costums i hàbits de vida en comuna, els integrants de la qual acorden formar un Estat per a governar-se millor en forma sobirana (sense un atre poder per damunt d'ell). El poble constituïx l'Estat, i deu despuix controlar-ho i canviar-ho si ho creu convenient. El poble no deu res als seus governants, que són servidors, escrivents o mensagers de la voluntat popular. Al mateix temps, el poble té gran poder sobre els individus, solament compensat per la reciprocitat de la situació d'estos.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Soberan%C3%ADa_popular Sobirania popular en Wikipedia]
* [http://valenciana.tv/que-es-la-soberania-popular Sobirania popular - Valenciana TV]