Stanley Kubrick - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:59:15Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:59 28 ago 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	Stanley Kubrick destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intelectual. Fon guardonat en nou [[Premi Óscar\|Òscars]] i catorze nominacions en els seus quaranta-quatre anys de carrera cinematogràfica.		Stanley Kubrick destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intelectual. Fon guardonat en nou [[Premi Óscar\|Òscars]] i catorze nominacions en els seus quaranta-quatre anys de carrera cinematogràfica.

	Considerat per molts com un dels cineastes més influents del [[sigle XX]], va destacar tant per la seua precisió tècnica com per la notable estilisació i la profunda càrrega simbòlica de les seues películes. Pese a nàixer en Manhattan va viure la seua infància en [[Brooklyn]] baix les seqüeles de la [[Gran Depressió]]; en l'escola era introvertit i callat, ademés de tindre males calificacions, lo que despuix li va impedir entrar en una universitat i es va vore obligat a mantindre's per mig de la venda de fotografies a la revista ''Look'', apostes i jocs d'escacs a on va conéixer a James B. Harris en qui fundaria una humil productora despuix de començar a treballar en el cine a partir de [[1951]]. En els diners recaptats va estrenar el seu primer proyecte, el curtmetrage documental ''Day of the Fight'', que li va proporcionar un modest benefici econòmic despuix de ser adquirit per RKO Pictures. Esta companyia també li va alvançar diners per al seu següent treball, un documental de nou minuts ~~cridat~~ ''Flying Padre''.		Considerat per molts com un dels cineastes més influents del [[sigle XX]], va destacar tant per la seua precisió tècnica com per la notable estilisació i la profunda càrrega simbòlica de les seues películes. Pese a nàixer en Manhattan va viure la seua infància en [[Brooklyn]] baix les seqüeles de la [[Gran Depressió]]; en l'escola era introvertit i callat, ademés de tindre males calificacions, lo que despuix li va impedir entrar en una universitat i es va vore obligat a mantindre's per mig de la venda de fotografies a la revista ''Look'', apostes i jocs d'escacs a on va conéixer a James B. Harris en qui fundaria una humil productora despuix de començar a treballar en el cine a partir de [[1951]]. En els diners recaptats va estrenar el seu primer proyecte, el curtmetrage documental ''Day of the Fight'', que li va proporcionar un modest benefici econòmic despuix de ser adquirit per RKO Pictures. Esta companyia també li va alvançar diners per al seu següent treball, un documental de nou minuts nomenat ''Flying Padre''.

	Despuix d'açò va realisar la seua primera película ''Fear and Desire'' ([[1953]]), si be la crítica la va tractar decentment, Kubrick més tart va renegar d'ella i inclús intentaria comprar totes les còpies per a cremar-les; ''El bes de l'assessí'' ([[1955]]) fon la seua segona película, en temàtica de cine negre, ahí s'escomença a notar els inicis del seu característic estil en esta película que més tart li valdria d'inspiració a [[Quentin Tarantino]] per a ''Pulp Fiction''.		Despuix d'açò va realisar la seua primera película ''Fear and Desire'' ([[1953]]), si be la crítica la va tractar decentment, Kubrick més tart va renegar d'ella i inclús intentaria comprar totes les còpies per a cremar-les; ''El bes de l'assessí'' ([[1955]]) fon la seua segona película, en temàtica de cine negre, ahí s'escomença a notar els inicis del seu característic estil en esta película que més tart li valdria d'inspiració a [[Quentin Tarantino]] per a ''Pulp Fiction''.

Xavier: /* Biografia */

2023-08-13T16:36:36Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 16:36 13 ago 2023
Llínea 27:		Llínea 27:

	Posteriorment va dirigir ''Barry Lyndon'' (1975), guanyadora de quatre Òscars; Kubrick pergué com a Millor director davant [[Miloš Forman]] per ''One Flew Over the Cuckoo's Nest'' (Algú va volar sobre el niu del cucuc), en [[Jack Nicholson]]. Est actor va protagonisar la següent película de Kubrick, ''El resplandor'', basada en la novela de [[Stephen King]]. Despuix de la realisació del film, King va comentar que li va desagradar la versió de Kubrick. Aixina mateix, va dirigir ''Full Metal Jacket'' (La jaqueta metàlica, 1987) i finalment ''Eyes Wide Shut'' (1999).		Posteriorment va dirigir ''Barry Lyndon'' (1975), guanyadora de quatre Òscars; Kubrick pergué com a Millor director davant [[Miloš Forman]] per ''One Flew Over the Cuckoo's Nest'' (Algú va volar sobre el niu del cucuc), en [[Jack Nicholson]]. Est actor va protagonisar la següent película de Kubrick, ''El resplandor'', basada en la novela de [[Stephen King]]. Despuix de la realisació del film, King va comentar que li va desagradar la versió de Kubrick. Aixina mateix, va dirigir ''Full Metal Jacket'' (La jaqueta metàlica, 1987) i finalment ''Eyes Wide Shut'' (1999).

			El 7 de març de 1999, quatre dies despuix d'una sessió privada per a la seua família i actors del seu últim film, ''Eyes Wide Shut'', Stanley Kubrick va morir d'un atac cardíac mentres dormia; tenia 70 anys.

	== Filmografia ==		== Filmografia ==

Xavier en 16:33 13 ago 2023

2023-08-13T16:33:46Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Stanley Kubrick (1949 portrait by Phillip Harrington - cropped).jpg|thumb|230px|Kubrick en l'any [[1949]]]]
+{{Biografia|
-'''Stanley Kubrick''' ([[Manhattan]], [[Nova York]], [[1928]] - † [[Hertfordshire]], [[Regne Unit]], [[7 de març]] de [[1999]]) fon un famós i a sovint controvertit [[guioniste]], [[productor de cine|productor]] i [[director de cine]] [[Estats Units d'Amèrica|nortamericà]].
+| nom = Stanley Kubrick
 == Biografia ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2023-08-13T16:29:27Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:29 13 ago 2023
Llínea 43:		Llínea 43:
	[[Categoria:Guanyadors del premi Òscar]]		[[Categoria:Guanyadors del premi Òscar]]
	[[Categoria:Cine]]		[[Categoria:Cine]]
			[[Categoria:Sigle XX]]

Xavier: /* Enllaços externs */

2023-08-13T16:28:53Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:28 13 ago 2023
Llínea 42:		Llínea 42:
	[[Categoria:Productors de cine]]		[[Categoria:Productors de cine]]
	[[Categoria:Guanyadors del premi Òscar]]		[[Categoria:Guanyadors del premi Òscar]]
			[[Categoria:Cine]]

Xavier: /* Biografia */

2023-08-13T16:28:14Z

Biografia

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 Despuix d'esta gravació va dirigir la seua primera película d'alt presupost, ''Espartaco'' ([[1960]]), que fon guardonada en quatre [[Premis Òscar|Òscars]] i va elevar la carrera de Kubrick a un major nivell. Despuix de l'èxit que va collir la cinta —incloent un [[Premis Globo|Globo d'Or]] a la millor película dramàtica—, Kubrick va tindre l'oportunitat de dedicar-se a un atre proyecte, ''Lolita'' de [[1962]]. El llarcmetrage, protagonisat per [[Sue Lyon]] i [[James Mason]], va meréixer crítiques dispars i va suscitar numeroses controvèrsies degudes a les tendències sexuals que mostra el seu protagoniste masculí. No obstant, fon nominat com a millor director en els premis Globos d'Or i en el [[festival de Venècia]] en [[1962]]. Dos anys despuix va dirigir ''Dr. Strangelove'' (¿Teléfon roig? volem cap a Moscou, [[1963]]), per la qual fon candidat a varis guardons, entre ells varis [[premis BAFTA]] i la seua primera nominació a l'Óscar, en les categories Millor director i Guió adaptat.
-(Secció per completar)
+En l'any [[1968]] Stanley Kubrick alcançà el cim de la seua carrera en la películ ''2001: A Space Odyssey'', de [[ciència ficció]] en el que va guanyar el seu únic Óscar a títul personal, pel disseny d'efectes especials. Ademés, la película és considerada com una de les millors de l'història dins del seu gènero. Posteriorment, Kubrick va dirigir ''La taronja mecànica'', una de les cintes més polèmiques de l'història, sobretot pel seu poc nivell de censura. Esta és una adaptació de la novela homònima d'[[Anthony Burgess]] que mostra al personage Alex DeLarge —interpretat per [[Malcolm McDowell]]—, un delinqüent sociòpata i carismàtic, els plaers del qual són la música clàssica, la violació i la nomenada ultraviolència. El llarcmetrage fon polèmic en varis països, entre ells el [[Regne Unit]]. Per ad açò, Kubrick va demanar a la Warner Bros que ho retirara del Regne Unit, puix es trobava baix molta pressió i inclús va aplegar a rebre amenaces de mort dirigides cap ad ell i la seua família. Ademés, ''La taronja mecànica'' fon candidata a quatre premis Òscar, sent la primera película de ciència ficció en ser nominada a millor película en l'història dels premis Òscar de l'acadèmia, i Kubrick fon candidat ad este guardó, al Globo d'Or i al BAFTA per la seua direcció i guió.
 == Enllaços externs ==

Lluísm en 11:48 13 ago 2023

2023-08-13T11:48:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:48 13 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Stanley Kubrick (1949 portrait by Phillip Harrington - cropped).jpg\|thumb\|230px\|Kubrick en l'any [[1949]]]]		[[File:Stanley Kubrick (1949 portrait by Phillip Harrington - cropped).jpg\|thumb\|230px\|Kubrick en l'any [[1949]]]]
	'''Stanley Kubrick''' ([[Manhattan]], [[Nova York]], [[1928]] – [[Hertfordshire]], [[Regne Unit]], [[7 de març]] de [[1999]]) fon un famós i a sovint controvertit [[guioniste]], [[productor de cine\|productor]] i [[director de cine]] [[Estats Units d'Amèrica\|nortamericà]].		'''Stanley Kubrick''' ([[Manhattan]], [[Nova York]], [[1928]] - † [[Hertfordshire]], [[Regne Unit]], [[7 de març]] de [[1999]]) fon un famós i a sovint controvertit [[guioniste]], [[productor de cine\|productor]] i [[director de cine]] [[Estats Units d'Amèrica\|nortamericà]].

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 21:		Llínea 21:
	* [https://es.m.wikipedia.org/wiki/Stanley_Kubrick Stanley Kubrick en Wikipedia]		* [https://es.m.wikipedia.org/wiki/Stanley_Kubrick Stanley Kubrick en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Directors de cine]]		[[Categoria:Directors de cine]]
	[[Categoria:Productors de cine]]		[[Categoria:Productors de cine]]
	[[Categoria:Guanyadors del premi Òscar]]		[[Categoria:Guanyadors del premi Òscar]]

Lluísm en 11:47 13 ago 2023

2023-08-13T11:47:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 13 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~KubrickForLook~~.jpg\|thumb\|230px\|Kubrick en l'any [[1949]]]]		[[File:Stanley Kubrick (1949 portrait by Phillip Harrington - cropped).jpg\|thumb\|230px\|Kubrick en l'any [[1949]]]]
	'''Stanley Kubrick''' ([[Manhattan]], [[Nova York]], [[1928]] – [[Hertfordshire]], [[Regne Unit]], [[7 de març]] de [[1999]]) fon un famós i a sovint controvertit [[guioniste]], [[productor de cine\|productor]] i [[director de cine]] [[Estats Units d'Amèrica\|nortamericà]].		'''Stanley Kubrick''' ([[Manhattan]], [[Nova York]], [[1928]] – [[Hertfordshire]], [[Regne Unit]], [[7 de març]] de [[1999]]) fon un famós i a sovint controvertit [[guioniste]], [[productor de cine\|productor]] i [[director de cine]] [[Estats Units d'Amèrica\|nortamericà]].

Llínea 17:		Llínea 17:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Stanley Kubrick}}

	* [https://es.m.wikipedia.org/wiki/Stanley_Kubrick Stanley Kubrick en Wikipedia]		* [https://es.m.wikipedia.org/wiki/Stanley_Kubrick Stanley Kubrick en Wikipedia]

Xavier: /* Biografia */

2023-08-13T11:34:09Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 11:34 13 ago 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	Despuix d'açò va realisar la seua primera película ''Fear and Desire'' ([[1953]]), si be la crítica la va tractar decentment, Kubrick més tart va renegar d'ella i inclús intentaria comprar totes les còpies per a cremar-les; ''El bes de l'assessí'' ([[1955]]) fon la seua segona película, en temàtica de cine negre, ahí s'escomença a notar els inicis del seu característic estil en esta película que més tart li valdria d'inspiració a [[Quentin Tarantino]] per a ''Pulp Fiction''.		Despuix d'açò va realisar la seua primera película ''Fear and Desire'' ([[1953]]), si be la crítica la va tractar decentment, Kubrick més tart va renegar d'ella i inclús intentaria comprar totes les còpies per a cremar-les; ''El bes de l'assessí'' ([[1955]]) fon la seua segona película, en temàtica de cine negre, ahí s'escomença a notar els inicis del seu característic estil en esta película que més tart li valdria d'inspiració a [[Quentin Tarantino]] per a ''Pulp Fiction''.

	Quan Kubrick va conéixer a James B. Harris en els seus jocs d'escacs, va fundar en ell Kubrick Harris Production, una humil productora en la que Kubrick realisaria la seua tercera película ''The Killing'' ([[1956]]). Kubrick i Harris farien tot lo possible per a estrenar-la en cines i en conseguir-ho, tingué un mijà èxit comercial. Açò va donar a conéixer a Kubrick i va cridar l'atenció de [[Kirk Douglas]], qui va negociar en Kubrick produir la seua quarta película ''Paths of Glory'' (Senders de glòria, [[1957]]).		Quan Kubrick va conéixer a James B. Harris en els seus jocs d'escacs, va fundar en ell Kubrick Harris Production, una humil productora en la que Kubrick realisaria la seua tercera película ''The Killing'' ([[1956]]). Kubrick i Harris farien tot lo possible per a estrenar-la en cines i en conseguir-ho, tingué un mijà èxit comercial. Açò va donar a conéixer a Kubrick i va cridar l'atenció de [[Kirk Douglas]], qui va negociar en Kubrick produir la seua quarta película ''Paths of Glory'' (Senders de glòria, [[1957]]).

			Despuix d'esta gravació va dirigir la seua primera película d'alt presupost, ''Espartaco'' ([[1960]]), que fon guardonada en quatre [[Premis Òscar\|Òscars]] i va elevar la carrera de Kubrick a un major nivell. Despuix de l'èxit que va collir la cinta —incloent un [[Premis Globo\|Globo d'Or]] a la millor película dramàtica—, Kubrick va tindre l'oportunitat de dedicar-se a un atre proyecte, ''Lolita'' de [[1962]]. El llarcmetrage, protagonisat per [[Sue Lyon]] i [[James Mason]], va meréixer crítiques dispars i va suscitar numeroses controvèrsies degudes a les tendències sexuals que mostra el seu protagoniste masculí. No obstant, fon nominat com a millor director en els premis Globos d'Or i en el [[festival de Venècia]] en [[1962]]. Dos anys despuix va dirigir ''Dr. Strangelove'' (¿Teléfon roig? volem cap a Moscou, [[1963]]), per la qual fon candidat a varis guardons, entre ells varis [[premis BAFTA]] i la seua primera nominació a l'Óscar, en les categories Millor director i Guió adaptat.

			(Secció per completar)

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.m.wikipedia.org/wiki/Stanley_Kubrick Stanley Kubrick en Wikipedia]

	[[Categoria:Directors de cine]]		[[Categoria:Directors de cine]]
	[[Categoria:Productors de cine]]		[[Categoria:Productors de cine]]
	[[Categoria:Guanyadors del premi ~~Oscar~~]]		[[Categoria:Guanyadors del premi Òscar]]

Xavier en 11:25 13 ago 2023

2023-08-13T11:25:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 13 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:KubrickForLook.jpg\|thumb\|230px\|Kubrick en l'any [[1949]]]]		[[Image:KubrickForLook.jpg\|thumb\|230px\|Kubrick en l'any [[1949]]]]
	'''Stanley Kubrick''' ([[Nova York]], [[1928]] – [[~~Harpenden~~]], [[Regne Unit]], [[7 de març]] de [[1999]]) fon un famós i a sovint controvertit [[guioniste]], [[productor de cine\|productor]] i [[director de cine]] [[Estats Units d'Amèrica\|nortamericà]] ~~que~~ destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intelectual. Fon guardonat en nou [[Premi Óscar\|~~Óscar~~]] i catorze nominacions en els seus quaranta-quatre anys de carrera cinematogràfica.		'''Stanley Kubrick''' ([[Manhattan]], [[Nova York]], [[1928]] – [[Hertfordshire]], [[Regne Unit]], [[7 de març]] de [[1999]]) fon un famós i a sovint controvertit [[guioniste]], [[productor de cine\|productor]] i [[director de cine]] [[Estats Units d'Amèrica\|nortamericà]].

			== Biografia ==

			Stanley Kubrick destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intelectual. Fon guardonat en nou [[Premi Óscar\|Òscars]] i catorze nominacions en els seus quaranta-quatre anys de carrera cinematogràfica.

			Considerat per molts com un dels cineastes més influents del [[sigle XX]], va destacar tant per la seua precisió tècnica com per la notable estilisació i la profunda càrrega simbòlica de les seues películes. Pese a nàixer en Manhattan va viure la seua infància en [[Brooklyn]] baix les seqüeles de la [[Gran Depressió]]; en l'escola era introvertit i callat, ademés de tindre males calificacions, lo que despuix li va impedir entrar en una universitat i es va vore obligat a mantindre's per mig de la venda de fotografies a la revista ''Look'', apostes i jocs d'escacs a on va conéixer a James B. Harris en qui fundaria una humil productora despuix de començar a treballar en el cine a partir de [[1951]]. En els diners recaptats va estrenar el seu primer proyecte, el curtmetrage documental ''Day of the Fight'', que li va proporcionar un modest benefici econòmic despuix de ser adquirit per RKO Pictures. Esta companyia també li va alvançar diners per al seu següent treball, un documental de nou minuts cridat ''Flying Padre''.

			Despuix d'açò va realisar la seua primera película ''Fear and Desire'' ([[1953]]), si be la crítica la va tractar decentment, Kubrick més tart va renegar d'ella i inclús intentaria comprar totes les còpies per a cremar-les; ''El bes de l'assessí'' ([[1955]]) fon la seua segona película, en temàtica de cine negre, ahí s'escomença a notar els inicis del seu característic estil en esta película que més tart li valdria d'inspiració a [[Quentin Tarantino]] per a ''Pulp Fiction''.

			Quan Kubrick va conéixer a James B. Harris en els seus jocs d'escacs, va fundar en ell Kubrick Harris Production, una humil productora en la que Kubrick realisaria la seua tercera película ''The Killing'' ([[1956]]). Kubrick i Harris farien tot lo possible per a estrenar-la en cines i en conseguir-ho, tingué un mijà èxit comercial. Açò va donar a conéixer a Kubrick i va cridar l'atenció de [[Kirk Douglas]], qui va negociar en Kubrick produir la seua quarta película ''Paths of Glory'' (Senders de glòria, [[1957]]).

	[[Categoria:Directors de cine]]		[[Categoria:Directors de cine]]
	[[Categoria:Productors de cine]]		[[Categoria:Productors de cine]]
	[[Categoria:Guanyadors del premi Oscar]]		[[Categoria:Guanyadors del premi Oscar]]