Sufisme - Historial de revisions

Jose2 en 17:55 5 feb 2026

2026-02-05T17:55:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 5 feb 2026
Llínea 11:		Llínea 11:
	Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc ([[661]]–[[750]]) i han comprés varis continents i cultures durant un milenari, expressant inicialment les seues creències en àrap i en acabant expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats missioneres i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc ([[661]]–[[750]]) i han comprés varis continents i cultures durant un milenari, expressant inicialment les seues creències en àrap i en acabant expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats missioneres i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el [[sigle XXI]] i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el [[sigle XXI]] i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 13:11 8 jun 2022

2022-06-08T13:11:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:11 8 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''sufisme''' (en [[àrap]], صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'[[islam]]. A voltes es descriu com a "misticisme islàmic". Els practicants del sufisme han segut referits com "sufis."		El '''sufisme''' (en [[àrap]], صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'[[islam]]. A voltes es descriu com a "misticisme islàmic". Els practicants del sufisme han segut referits com "sufis."

	Històricament, els sufis han pertanygut a sovint a diferents ṭuruq o "órdens": ~~congregacións~~ formades entorn a un gran mestre conegut com wali que rastreja una cadena directa de mestres successius fins al profeta islàmic, [[Mahoma]]. Estes órdens es reunixen per a sessions espirituals (majalis) en llocs de reunió coneguts com zawiyas, khanqahs o tekke. S'esforcen per ihsan (la perfecció de l'adoració), com es detalla en un hadith: "Ihsan és adorar a Alá com si ho veres; si no pots vore-ho, segurament Ell et veu tu". Els sufís consideren a Mahoma com al-Insān al-Kāmil, l'home perfecte primari que eixemplifica la moralitat de Deu, i ho veuen com el seu líder i guia espiritual principal<ref name=Britannica>{{cita web\|título=Tariqa\|url=https://www.britannica.com/topic/tariqa\|obra=Britannica\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref>{{cita libro\|apellidos1=Fitzpatrick\|nombre1=Coeli\|apellidos2=Walker\|nombre2=Hani\|título=Muhammad in history, thought, and culture : an encyclopedia of the Prophet of God\|editorial=ABC-Clio\|isbn=978-1-61069-177-2.\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref>{{cita libro\|apellidos1=Glassé\|nombre1=Cyril\|título=The New Encyclopedia of Islam. .\|url=https://archive.org/details/newencyclopediao0003glas\|fecha=2008\|editorial=Rowman & Littlefield Publishers\|isbn=978-0-7425-6296-7.\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Històricament, els sufis han pertanygut a sovint a diferents ṭuruq o "órdens": congregacions formades entorn a un gran mestre conegut com wali que rastreja una cadena directa de mestres successius fins al profeta islàmic, [[Mahoma]]. Estes órdens es reunixen per a sessions espirituals (majalis) en llocs de reunió coneguts com zawiyas, khanqahs o tekke. S'esforcen per ihsan (la perfecció de l'adoració), com es detalla en un hadith: "Ihsan és adorar a Alá com si ho veres; si no pots vore-ho, segurament Ell et veu tu". Els sufís consideren a Mahoma com al-Insān al-Kāmil, l'home perfecte primari que eixemplifica la moralitat de Deu, i ho veuen com el seu líder i guia espiritual principal<ref name=Britannica>{{cita web\|título=Tariqa\|url=https://www.britannica.com/topic/tariqa\|obra=Britannica\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref>{{cita libro\|apellidos1=Fitzpatrick\|nombre1=Coeli\|apellidos2=Walker\|nombre2=Hani\|título=Muhammad in history, thought, and culture : an encyclopedia of the Prophet of God\|editorial=ABC-Clio\|isbn=978-1-61069-177-2.\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref>{{cita libro\|apellidos1=Glassé\|nombre1=Cyril\|título=The New Encyclopedia of Islam. .\|url=https://archive.org/details/newencyclopediao0003glas\|fecha=2008\|editorial=Rowman & Littlefield Publishers\|isbn=978-0-7425-6296-7.\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	Totes les órdens sufís tracen la majoria dels seus preceptes originals de Mahoma a través del seu cosí i gendre Alí, en la notable excepció de l'orde Naqshbandi, que rastreja els seus preceptes originals a Mahoma a través del seu companyer i sogre, Abu Bakr.		Totes les órdens sufís tracen la majoria dels seus preceptes originals de Mahoma a través del seu cosí i gendre Alí, en la notable excepció de l'orde Naqshbandi, que rastreja els seus preceptes originals a Mahoma a través del seu companyer i sogre, Abu Bakr.
Llínea 7:		Llínea 7:
	Històricament s'ha confòs en una secta de l'islam, quan en realitat és una orde religiosa per a qualsevol denominació islàmica. El sufisme és la ciència d'ihsan (les pràctiques internes), mentres que ''[[fiqh]]'' és la ciència de l'islam (les pràctiques externes) i ''[[aqidah]]'' és la ciència d'iman (la fe)<ref name=BBC>{{cita web\|título=Sufism\|url=https://www.bbc.co.uk/religion/religions/islam/subdivisions/sufism_1.shtml\|obra=BBC\|idioma=Inglés\|fecha=2009\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Històricament s'ha confòs en una secta de l'islam, quan en realitat és una orde religiosa per a qualsevol denominació islàmica. El sufisme és la ciència d'ihsan (les pràctiques internes), mentres que ''[[fiqh]]'' és la ciència de l'islam (les pràctiques externes) i ''[[aqidah]]'' és la ciència d'iman (la fe)<ref name=BBC>{{cita web\|título=Sufism\|url=https://www.bbc.co.uk/religion/religions/islam/subdivisions/sufism_1.shtml\|obra=BBC\|idioma=Inglés\|fecha=2009\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam ~~chií~~ durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chii durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc ([[661]]–[[750]]) i han comprés varis continents i cultures durant un ~~mileni~~, expressant inicialment les seues creències en àrap i en acabant expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats ~~misioneres~~ i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc ([[661]]–[[750]]) i han comprés varis continents i cultures durant un milenari, expressant inicialment les seues creències en àrap i en acabant expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats missioneres i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el [[sigle XXI]] i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el [[sigle XXI]] i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

Valencian: Text reemplaça - 'després' a 'en acabant'

2022-06-03T19:45:58Z

Text reemplaça - 'després' a 'en acabant'

← Revisió anterior		Revisió de 19:45 3 jun 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc ([[661]]–[[750]]) i han comprés varis continents i cultures durant un mileni, expressant inicialment les seues creències en àrap i ~~després~~ expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats misioneres i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc ([[661]]–[[750]]) i han comprés varis continents i cultures durant un mileni, expressant inicialment les seues creències en àrap i en acabant expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats misioneres i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el [[sigle XXI]] i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el [[sigle XXI]] i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

Jose2 en 18:50 30 gin 2022

2022-01-30T18:50:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:50 30 gin 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	Totes les órdens sufís tracen la majoria dels seus preceptes originals de Mahoma a través del seu cosí i gendre Alí, en la notable excepció de l'orde Naqshbandi, que rastreja els seus preceptes originals a Mahoma a través del seu companyer i sogre, Abu Bakr.		Totes les órdens sufís tracen la majoria dels seus preceptes originals de Mahoma a través del seu cosí i gendre Alí, en la notable excepció de l'orde Naqshbandi, que rastreja els seus preceptes originals a Mahoma a través del seu companyer i sogre, Abu Bakr.

	Històricament s'ha confòs en una secta de l'[[islam]], quan en realitat és una orde religiosa per a qualsevol denominació islàmica. El sufisme és la ciència d'ihsan (les pràctiques internes), mentres que ''[[fiqh]]'' és la ciència de l'islam (les pràctiques externes) i ''[[aqidah]]'' és la ciència d'iman (la fe)<ref name=BBC>{{cita web\|título=Sufism\|url=https://www.bbc.co.uk/religion/religions/islam/subdivisions/sufism_1.shtml\|obra=BBC\|idioma=Inglés\|fecha=2009\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Històricament s'ha confòs en una secta de l'islam, quan en realitat és una orde religiosa per a qualsevol denominació islàmica. El sufisme és la ciència d'ihsan (les pràctiques internes), mentres que ''[[fiqh]]'' és la ciència de l'islam (les pràctiques externes) i ''[[aqidah]]'' és la ciència d'iman (la fe)<ref name=BBC>{{cita web\|título=Sufism\|url=https://www.bbc.co.uk/religion/religions/islam/subdivisions/sufism_1.shtml\|obra=BBC\|idioma=Inglés\|fecha=2009\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

Jose2 en 18:49 30 gin 2022

2022-01-30T18:49:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:49 30 gin 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''sufisme''' (en àrap, صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'[[islam]]. A voltes es descriu com a "misticisme islàmic". Els practicants del sufisme han segut referits com "sufis."		El '''sufisme''' (en [[àrap]], صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'[[islam]]. A voltes es descriu com a "misticisme islàmic". Els practicants del sufisme han segut referits com "sufis."

	Històricament, els sufis han pertanygut a sovint a diferents ṭuruq o "órdens": congregacións formades entorn a un gran mestre conegut com wali que rastreja una cadena directa de mestres successius fins al profeta islàmic, [[Mahoma]]. Estes órdens es reunixen per a sessions espirituals (majalis) en llocs de reunió coneguts com zawiyas, khanqahs o tekke. S'esforcen per ihsan (la perfecció de l'adoració), com es detalla en un hadith: "Ihsan és adorar a Alá com si ho veres; si no pots vore-ho, segurament Ell et veu tu". Els sufís consideren a Mahoma com al-Insān al-Kāmil, l'home perfecte primari que eixemplifica la moralitat de Deu, i ho veuen com el seu líder i guia espiritual principal<ref name=Britannica>{{cita web\|título=Tariqa\|url=https://www.britannica.com/topic/tariqa\|obra=Britannica\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref>{{cita libro\|apellidos1=Fitzpatrick\|nombre1=Coeli\|apellidos2=Walker\|nombre2=Hani\|título=Muhammad in history, thought, and culture : an encyclopedia of the Prophet of God\|editorial=ABC-Clio\|isbn=978-1-61069-177-2.\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref>{{cita libro\|apellidos1=Glassé\|nombre1=Cyril\|título=The New Encyclopedia of Islam. .\|url=https://archive.org/details/newencyclopediao0003glas\|fecha=2008\|editorial=Rowman & Littlefield Publishers\|isbn=978-0-7425-6296-7.\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Històricament, els sufis han pertanygut a sovint a diferents ṭuruq o "órdens": congregacións formades entorn a un gran mestre conegut com wali que rastreja una cadena directa de mestres successius fins al profeta islàmic, [[Mahoma]]. Estes órdens es reunixen per a sessions espirituals (majalis) en llocs de reunió coneguts com zawiyas, khanqahs o tekke. S'esforcen per ihsan (la perfecció de l'adoració), com es detalla en un hadith: "Ihsan és adorar a Alá com si ho veres; si no pots vore-ho, segurament Ell et veu tu". Els sufís consideren a Mahoma com al-Insān al-Kāmil, l'home perfecte primari que eixemplifica la moralitat de Deu, i ho veuen com el seu líder i guia espiritual principal<ref name=Britannica>{{cita web\|título=Tariqa\|url=https://www.britannica.com/topic/tariqa\|obra=Britannica\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref>{{cita libro\|apellidos1=Fitzpatrick\|nombre1=Coeli\|apellidos2=Walker\|nombre2=Hani\|título=Muhammad in history, thought, and culture : an encyclopedia of the Prophet of God\|editorial=ABC-Clio\|isbn=978-1-61069-177-2.\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref>{{cita libro\|apellidos1=Glassé\|nombre1=Cyril\|título=The New Encyclopedia of Islam. .\|url=https://archive.org/details/newencyclopediao0003glas\|fecha=2008\|editorial=Rowman & Littlefield Publishers\|isbn=978-0-7425-6296-7.\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.
Llínea 5:		Llínea 5:
	Totes les órdens sufís tracen la majoria dels seus preceptes originals de Mahoma a través del seu cosí i gendre Alí, en la notable excepció de l'orde Naqshbandi, que rastreja els seus preceptes originals a Mahoma a través del seu companyer i sogre, Abu Bakr.		Totes les órdens sufís tracen la majoria dels seus preceptes originals de Mahoma a través del seu cosí i gendre Alí, en la notable excepció de l'orde Naqshbandi, que rastreja els seus preceptes originals a Mahoma a través del seu companyer i sogre, Abu Bakr.

	Històricament s'ha confòs en una secta de l'islam, quan en realitat és una orde religiosa per a qualsevol denominació islàmica. El sufisme és la ciència d'ihsan (les pràctiques internes), mentres que ''[[fiqh]]'' és la ciència de l'islam (les pràctiques externes) i ''[[aqidah]]'' és la ciència d'iman (la fe)<ref name=BBC>{{cita web\|título=Sufism\|url=https://www.bbc.co.uk/religion/religions/islam/subdivisions/sufism_1.shtml\|obra=BBC\|idioma=Inglés\|fecha=2009\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Històricament s'ha confòs en una secta de l'[[islam]], quan en realitat és una orde religiosa per a qualsevol denominació islàmica. El sufisme és la ciència d'ihsan (les pràctiques internes), mentres que ''[[fiqh]]'' és la ciència de l'islam (les pràctiques externes) i ''[[aqidah]]'' és la ciència d'iman (la fe)<ref name=BBC>{{cita web\|título=Sufism\|url=https://www.bbc.co.uk/religion/religions/islam/subdivisions/sufism_1.shtml\|obra=BBC\|idioma=Inglés\|fecha=2009\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo ~~medieval~~ tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc (~~661–750~~) i han comprés varis continents i cultures durant un mileni, expressant inicialment les seues creències en àrap i després expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats misioneres i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc ([[661]]–[[750]]) i han comprés varis continents i cultures durant un mileni, expressant inicialment les seues creències en àrap i després expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats misioneres i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el sigle XXI i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el [[sigle XXI]] i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	== Referències ==		== Referències ==

Caro de Segeda en 15:16 30 gin 2022

2022-01-30T15:16:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:16 30 gin 2022
Llínea 12:		Llínea 12:

	A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el sigle XXI i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el sigle XXI i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

			== Referències ==
			<references/>

	[[Categoria:Sufisme]]		[[Categoria:Sufisme]]

Caro de Segeda en 15:15 30 gin 2022

2022-01-30T15:15:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:15 30 gin 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''sufisme''' (en àrap, صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'[[islam]]. A voltes es descriu com a "misticisme islàmic". Els practicants del sufisme han segut referits com "sufis."		El '''sufisme''' (en àrap, صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'[[islam]]. A voltes es descriu com a "misticisme islàmic". Els practicants del sufisme han segut referits com "sufis."

	Històricament, els sufis han pertanygut a sovint a diferents ṭuruq o "órdens": congregacións formades entorn a un gran mestre conegut com wali que rastreja una cadena directa de mestres successius fins al profeta islàmic, [[Mahoma]]. Estes órdens es reunixen per a sessions espirituals (majalis) en llocs de reunió coneguts com zawiyas, khanqahs o tekke. S'esforcen per ihsan (la perfecció de l'adoració), com es detalla en un hadith: "Ihsan és adorar a Alá com si ho veres; si no pots vore-ho, segurament Ell et veu tu". Els sufís consideren a Mahoma com al-Insān al-Kāmil, l'home perfecte primari que eixemplifica la moralitat de Deu, i ho veuen com el seu líder i guia espiritual principal.		Històricament, els sufis han pertanygut a sovint a diferents ṭuruq o "órdens": congregacións formades entorn a un gran mestre conegut com wali que rastreja una cadena directa de mestres successius fins al profeta islàmic, [[Mahoma]]. Estes órdens es reunixen per a sessions espirituals (majalis) en llocs de reunió coneguts com zawiyas, khanqahs o tekke. S'esforcen per ihsan (la perfecció de l'adoració), com es detalla en un hadith: "Ihsan és adorar a Alá com si ho veres; si no pots vore-ho, segurament Ell et veu tu". Els sufís consideren a Mahoma com al-Insān al-Kāmil, l'home perfecte primari que eixemplifica la moralitat de Deu, i ho veuen com el seu líder i guia espiritual principal<ref name=Britannica>{{cita web\|título=Tariqa\|url=https://www.britannica.com/topic/tariqa\|obra=Britannica\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref>{{cita libro\|apellidos1=Fitzpatrick\|nombre1=Coeli\|apellidos2=Walker\|nombre2=Hani\|título=Muhammad in history, thought, and culture : an encyclopedia of the Prophet of God\|editorial=ABC-Clio\|isbn=978-1-61069-177-2.\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref>{{cita libro\|apellidos1=Glassé\|nombre1=Cyril\|título=The New Encyclopedia of Islam. .\|url=https://archive.org/details/newencyclopediao0003glas\|fecha=2008\|editorial=Rowman & Littlefield Publishers\|isbn=978-0-7425-6296-7.\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

			Totes les órdens sufís tracen la majoria dels seus preceptes originals de Mahoma a través del seu cosí i gendre Alí, en la notable excepció de l'orde Naqshbandi, que rastreja els seus preceptes originals a Mahoma a través del seu companyer i sogre, Abu Bakr.

			Històricament s'ha confòs en una secta de l'islam, quan en realitat és una orde religiosa per a qualsevol denominació islàmica. El sufisme és la ciència d'ihsan (les pràctiques internes), mentres que ''[[fiqh]]'' és la ciència de l'islam (les pràctiques externes) i ''[[aqidah]]'' és la ciència d'iman (la fe)<ref name=BBC>{{cita web\|título=Sufism\|url=https://www.bbc.co.uk/religion/religions/islam/subdivisions/sufism_1.shtml\|obra=BBC\|idioma=Inglés\|fecha=2009\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

			Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo medieval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

			Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc (661–750) i han comprés varis continents i cultures durant un mileni, expressant inicialment les seues creències en àrap i després expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats misioneres i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

			A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el sigle XXI i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

			[[Categoria:Sufisme]]

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «El '''sufisme''' (en àrap, صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'islam. A voltes es descriu…»

2022-01-30T15:11:06Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''sufisme''' (en àrap, صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'islam. A voltes es descriu…»

Pàgina nova

El '''sufisme''' (en àrap, صوفية‎ ṣūfiyya o تصوف taṣawwuf) és la dimensió interna i l'aspecte espiritual de l'[[islam]]. A voltes es descriu com a "misticisme islàmic". Els practicants del sufisme han segut referits com "sufis."

Històricament, els sufis han pertanygut a sovint a diferents ṭuruq o "órdens": congregacións formades entorn a un gran mestre conegut com wali que rastreja una cadena directa de mestres successius fins al profeta islàmic, [[Mahoma]]. Estes órdens es reunixen per a sessions espirituals (majalis) en llocs de reunió coneguts com zawiyas, khanqahs o tekke. S'esforcen per ihsan (la perfecció de l'adoració), com es detalla en un hadith: "Ihsan és adorar a Alá com si ho veres; si no pots vore-ho, segurament Ell et veu tu". Els sufís consideren a Mahoma com al-Insān al-Kāmil, l'home perfecte primari que eixemplifica la moralitat de Deu, i ho veuen com el seu líder i guia espiritual principal.

← Revisió anterior		Revisió de 19:45 3 jun 2022
Llínea 9:		Llínea 9:
	Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro\|título=Encyclopaedia of Islam\|fecha=2005\|editorial=Brill\|isbn=9789004139749\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc ([[661]]–[[750]]) i han comprés varis continents i cultures durant un mileni, expressant inicialment les seues creències en àrap i ~~després~~ expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats misioneres i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		Els sufís s'han caracterisat pel seu ascetisme, especialment per la seua volença al dhikr, la pràctica de recordar a Deu, que a sovint es realisa despuix de les oracions. Varen guanyar adeptes entre varis musulmans com a reacció contra la mundanalitat del califat omeya primerenc ([[661]]–[[750]]) i han comprés varis continents i cultures durant un mileni, expressant inicialment les seues creències en àrap i en acabant expandint-se al persa, turc i urdu, entre uns atres. Els sufís varen eixercitar un paper important en la formació de societats musulmanes a través de les seues activitats misioneres i educatives. Segons William Chittick, "en un sentit ampli, el sufisme pot descriure's com la interiorisasió i intensificació de la fe i la pràctica islàmiques"<ref>{{cita libro\|apellidos1=Chittick\|nombre1=William\|título=Sufism: A Beginner's Guide\|fecha=2007\|editorial=Oneworld Publications\|isbn=978-1-78074-052-2\|url=https://books.google.com/books?id=LI0kjBlXS5UC\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref><ref name=Britannica/><ref>{{cita libro\|apellidos1=Sells\|nombre1=Michael\|título=Early Islamic mysticism : Sufi, Qurʼan, Miraj, poetic and theological writings\|fecha=1996\|editorial=Paulist Press\|isbn=978-0-8091-3619-3\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.

	A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el [[sigle XXI]] i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.		A pesar d'un relatiu decliu dels órdens sufís en l'era moderna i la crítica d'alguns aspectes del sufisme per part de pensadors modernistes i salafistes conservadors, el sufisme ha seguit eixercitant un paper important en el món islàmic, i ha experimentat un nou resorgir en el [[sigle XXI]] i també ha influït en diverses formes d'espiritualitat en Occident<ref name=Howell>{{cita web\|apellidos1=Howell\|nombre1=Julia\|título=Sufism in the Modern World\|url=http://www.oxfordislamicstudies.com/Public/focus/essay1010_surfism_modern_world.html\|obra=Oxford Islamic Studies Online\|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.