Tònica - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T18:03:38Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 28 ago 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	Originàriament, la fòrmula de la tònica a soles incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta a soles en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.		Originàriament, la fòrmula de la tònica a soles incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta a soles en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

	La tònica és usada ben a sovint en una beguda ~~cridada~~ ''[[gin tonic]] '', que és una mescla de [[Ginebra (beguda)\|ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta\|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]] '') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.		La tònica és usada ben a sovint en una beguda nomenada ''[[gin tonic]] '', que és una mescla de [[Ginebra (beguda)\|ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta\|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]] '') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.

	En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''.		En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''.

Jose2 en 16:19 17 maig 2021

2021-05-17T16:19:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:19 17 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~600px-Tonic water uv~~.jpg\|thumb\|~~La tònica ''Canadà Dry''; a~~ l'~~esquerra baix llum normal i a la dreta baix llum ultravioleta~~]]		[[File:Tónica Schweppes.jpg\|thumb\|Tònica Schweppes, la primera en aparéixer en el mercat en l'any [[1783]]]]
	L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada\|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques\|antipirètiques]], [[analgèsiques\|analgèsiques]] i [[malaria\|antimalaries]].		L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada\|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques\|antipirètiques]], [[analgèsiques\|analgèsiques]] i [[malaria\|antimalaries]].

Jose2 en 00:21 1 dec 2018

2018-12-01T00:21:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:21 1 dec 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada\|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques\|antipirètiques]], [[analgèsiques\|analgèsiques]] i [[malaria\|antimalaries]].		L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada\|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques\|antipirètiques]], [[analgèsiques\|analgèsiques]] i [[malaria\|antimalaries]].

	La beguda sorgí com a mesura de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero despuix s'estengué per tot el món.		La beguda sorgí com a mesura de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent [[Schweppes]] la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero despuix s'estengué per tot el món.

	Originàriament, la fòrmula de la tònica a soles incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta a soles en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.		Originàriament, la fòrmula de la tònica a soles incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta a soles en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:50:20Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 20 feb 2018
Llínea 4:		Llínea 4:
	La beguda sorgí com a mesura de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero despuix s'estengué per tot el món.		La beguda sorgí com a mesura de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero despuix s'estengué per tot el món.

	Originàriament, la fòrmula de la tònica ~~només~~ incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta ~~només~~ en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.		Originàriament, la fòrmula de la tònica a soles incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta a soles en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

	La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]] '', que és una mescla de [[Ginebra (beguda)\|ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta\|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]] '') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.		La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]] '', que és una mescla de [[Ginebra (beguda)\|ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta\|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]] '') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.

Jose2 en 18:24 1 set 2015

2015-09-01T18:24:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:24 1 set 2015
Llínea 2:		Llínea 2:
	L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada\|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques\|antipirètiques]], [[analgèsiques\|analgèsiques]] i [[malaria\|antimalaries]].		L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada\|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques\|antipirètiques]], [[analgèsiques\|analgèsiques]] i [[malaria\|antimalaries]].

	La beguda sorgí com a ~~mida~~ de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero despuix s'estengué per tot el món.		La beguda sorgí com a mesura de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero despuix s'estengué per tot el món.

	Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.		Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T19:17:03Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 30 abr 2015
Llínea 2:		Llínea 2:
	L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada\|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques\|antipirètiques]], [[analgèsiques\|analgèsiques]] i [[malaria\|antimalaries]].		L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada\|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques\|antipirètiques]], [[analgèsiques\|analgèsiques]] i [[malaria\|antimalaries]].

	La beguda sorgí com a mida de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero ~~després~~ s'estengué per tot el món.		La beguda sorgí com a mida de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero despuix s'estengué per tot el món.

	Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.		Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

Valencian en 19:52 15 dec 2014

2014-12-15T19:52:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:52 15 dec 2014
Llínea 6:		Llínea 6:
	Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.		Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

	La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]] '', que és una mescla de [[Ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta\|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]] '') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.		La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]] '', que és una mescla de [[Ginebra (beguda)\|ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta\|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]] '') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.

	En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''.		En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''.

Jose2: Text reemplaça - 'mesura' a 'mida'

2013-06-12T16:50:15Z

Text reemplaça - 'mesura' a 'mida'

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 12 jun 2013
Llínea 2:		Llínea 2:
	L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada\|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques\|antipirètiques]], [[analgèsiques\|analgèsiques]] i [[malaria\|antimalaries]].		L' '''aigua tònica''', o simplement, '''tònica''' és un [[refresc]] [[beguda carbonatada\|carbonatat]] aromatisat en [[quinina]]. La beguda pren el nom dels efectes mèdics d'este [[aroma]]tisant amarc. La quinina és un [[alcaloide]] que s'extrau de la corfa de l'arbre de la [[quina]], i té propietats [[antipirètiques\|antipirètiques]], [[analgèsiques\|analgèsiques]] i [[malaria\|antimalaries]].

	La beguda sorgí com a ~~mesura~~ de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero després s'estengué per tot el món.		La beguda sorgí com a mida de [[profilaxis]] contra la [[malària]] sent Schweppes la primera marca en comercialisar-la. El seu consum inicial es va reduir a les colònies angleses de les zones tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]]; pero després s'estengué per tot el món.

	Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.		Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

Admin: Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

2013-06-10T18:37:11Z

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

← Revisió anterior		Revisió de 18:37 10 jun 2013
Llínea 6:		Llínea 6:
	Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.		Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

	La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]]'', que és una mescla de [[Ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta\|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]]'') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.		La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]] '', que és una mescla de [[Ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta\|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]] '') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.

	En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''.		En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''.

Jose2 en 17:06 6 abr 2010

2010-04-06T17:06:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:06 6 abr 2010
Llínea 6:		Llínea 6:
	Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.		Originàriament, la fòrmula de la tònica només incloïa [[aigua carbonatada]] i quinina, en grans proporcions d'esta última, lo qual provocava un sabor molt amarc. En el pas del temps la cantitat de quinina s'ha reduït a cantitats insignificants des del punt de vista mèdic, a causa dels efectes secundaris que tenen altes dosis d'esta substància, per lo qual ara se gasta només en cantitats equivalents a una quarta part de la dosis terapèutica i únicament pel seu sabor.

	La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]]'', que és una mescla de Ginebra i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense sucre o aromatisades en llima (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta\|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]]'') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.		La tònica és usada ben a sovint en una beguda cridada ''[[gin tonic]]'', que és una mescla de [[Ginebra]] i aigua tònica. A banda de les versions estàndart de la beguda, també es venen versions sense [[sucre]] o aromatisades en [[llima]] (llima amarga) o llima de bergamota (llima de bergamota amarga). La beguda brilla baix [[Radiació ultravioleta\|llum ultravioleta]] (''[[llum negra]]'') a causa de la fluorescència natural del sulfat de quinina present en ella.

	En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''.		En alguns països hipanoamericans rep el nom de '''aguakina''' o '''aguaquina'''.