Teatre Dal Verme - Historial de revisions

Reval en 12:35 28 nov 2024

2024-11-28T12:35:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 28 nov 2024
Llínea 15:		Llínea 15:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	*[http://www.dalverme.Org Lloc Web Oficial del Teatre Dal Verme]		* [http://www.dalverme.Org Lloc Web Oficial del Teatre Dal Verme]
	*[http://www.seccosistemi.it/linea58/images/TEATRO1.Jpg Foto exterior del Teatre Dal Verme, del Secco Sistemi, la companyia de la renovació del teatre]		* [http://www.seccosistemi.it/linea58/images/TEATRO1.Jpg Foto exterior del Teatre Dal Verme, del Secco Sistemi, la companyia de la renovació del teatre]

	{{Traduït de\|es\|Teatro_Dal_Verme}}		{{Traduït de\|es\|Teatro_Dal_Verme}}

Jose2 en 00:16 23 març 2019

2019-03-23T00:16:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:16 23 març 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:5299MilanoTeatroDalVerme.JPG\|thumb\|250px\|Vista exterior del Teatre Dal Verme]]		[[Image:5299MilanoTeatroDalVerme.JPG\|thumb\|250px\|Vista exterior del Teatre Dal Verme]]
	El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències.		El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició d'[[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències.

	L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.		L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.
Llínea 8:		Llínea 8:
	També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).		També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

	Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Despuix fon reduïda a un espai de conferències polítiques.		Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en l'any [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Despuix fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

	En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.		En l'any [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en l'any [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.

	Des de [[setembre]] ~~del~~ [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.		Des de [[setembre]] de l'any [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Posmo en 12:58 7 gin 2016

2016-01-07T12:58:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:58 7 gin 2016
Llínea 8:		Llínea 8:
	També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).		També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

	Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. ~~Després~~ fon reduïda a un espai de conferències polítiques.		Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Despuix fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

	En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.		En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.

Posmo en 17:37 14 dec 2015

2015-12-14T17:37:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 14 dec 2015
Llínea 8:		Llínea 8:
	També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).		També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

	Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. ~~Després~~ fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.		Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

	En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.		En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.

Posmo en 17:36 14 dec 2015

2015-12-14T17:36:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 14 dec 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Image:5299MilanoTeatroDalVerme.JPG\|thumb\|250px\|Vista exterior del Teatre Dal Verme]]
	El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències.		El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències.

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T19:02:19Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 30 abr 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).		També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

	Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], ~~després~~ de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.		Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

	En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.		En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.

Valencian: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2013-06-10T21:13:59Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 21:13 10 jun 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; ~~així~~ com per a exhibicions i conferències.		El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències.

	L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.		L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.

Admin: Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

2013-06-10T18:48:38Z

Text reemplaça - ']]''' a ']] '''

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 10 jun 2013
Llínea 3:		Llínea 3:
	L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.		L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.

	El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]]''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]]'' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]]'' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]]'' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen\|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)\|Signa]]'' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).		El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]] ''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]] '' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]] '' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]] '' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen\|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)\|Signa]] '' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).

	També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]]'' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).		També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

	Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.		Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

Jose2 en 19:08 12 nov 2010

2010-11-12T19:08:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:08 12 nov 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà sigle XIX i començaments del sigle XX. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; així com per a exhibicions i conferències.		El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; així com per a exhibicions i conferències.

	L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.		L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.

	El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de 1872 en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]]''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]]'' (31 de maig de 1884) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]]'' (21 de maig de 1892) i ''[[I Medici]]'' (9 de novembre de 1893); i [[Frederic Hymen Cowen\|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)\|Signa]]'' (12 de novembre de 1893).		El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]]''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]]'' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]]'' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]]'' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen\|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)\|Signa]]'' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).

	També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]]'' (27 d'abril de 1907).		També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow\|The Merry Widow]]'' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

	Al voltant de la década dels '30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament ~~Alemà~~. Fon parcialment reconstruïda en 1946, i, per un periodo en la década dels '50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.		Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

	En 1991, es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en 1998. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.		En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.

	Des de setembre del 2001 ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.		Des de [[setembre]] del [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Vinatea en 15:11 14 maig 2009

2009-05-14T15:11:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:11 14 maig 2009
Llínea 16:		Llínea 16:
	*[http://www.dalverme.Org Lloc Web Oficial del Teatre Dal Verme]		*[http://www.dalverme.Org Lloc Web Oficial del Teatre Dal Verme]
	*[http://www.seccosistemi.it/linea58/images/TEATRO1.Jpg Foto exterior del Teatre Dal Verme, del Secco Sistemi, la companyia de la renovació del teatre]		*[http://www.seccosistemi.it/linea58/images/TEATRO1.Jpg Foto exterior del Teatre Dal Verme, del Secco Sistemi, la companyia de la renovació del teatre]

			{{Traduït de\|es\|Teatro_Dal_Verme}}

	[[Categoria:Milà]]		[[Categoria:Milà]]