Teatre romà de Sagunt - Historial de revisions

Reval en 19:37 27 jul 2024

2024-07-27T19:37:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 27 jul 2024
Llínea 41:		Llínea 41:
	En l'any [[1986]], en un criteri molt diferent, puix es varen abandonar principis restauradors en estil, s'inicià un polèmic proyecte, que, bàsicament, contemplava revestir la càvea en lloses de travertí, i restituir el concepte d'espai teatral romà de l'escena, pero en un conscient alluntament dels elements formals que configuraren aquell.		En l'any [[1986]], en un criteri molt diferent, puix es varen abandonar principis restauradors en estil, s'inicià un polèmic proyecte, que, bàsicament, contemplava revestir la càvea en lloses de travertí, i restituir el concepte d'espai teatral romà de l'escena, pero en un conscient alluntament dels elements formals que configuraren aquell.

	L'intervenció arquitectònica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justícia) de la [[Comunitat Valenciana]] i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisació a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Històric-Artístic, que ordena que qualsevol actuació restauradora en els monuments té que ser molt respectuosa, i especialment tendent a la consolidació, en el ben cultural protegit.		L'intervenció arquitectònica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justícia) de la [[Comunitat Valenciana]] i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisació a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Històric-Artístic, que ordena que qualsevol actuació restauradora en els monuments té que ser molt respectuosa, i especialment tendent a la consolidació, en el ben cultural protegit.

	== Referències ==		== Referències ==

Alacanti: /* El Teatre i la seua situació */

2023-09-06T00:12:26Z

El Teatre i la seua situació

← Revisió anterior		Revisió de 00:12 6 set 2023
Llínea 4:		Llínea 4:

	== El Teatre i la seua situació ==		== El Teatre i la seua situació ==
	La ubicació del '''Teatre ~~Romà~~ de Sagunt''' respon a la tradició constructiva romana i conseqüentment als consells de l'únic tractat d'arquitectura que ha perdurat d'época romana: “De Architectura”, de Marco Vitruvio Polion.		L'ubicació del '''Teatre romà de Sagunt''' respon a la tradició constructiva romana i conseqüentment als consells de l'únic tractat d'arquitectura que ha perdurat d'época romana: “De Architectura”, de Marco Vitruvio Polion.

	En el seu llibre V, capítul III, aconsellava que el lloc fora sà, protegit dels vents meridionals; si fora possible en mont, puix els ciments serien més fàcils; acomodat a la naturalea de la veu, en un lloc que no impedixca la resonància, en grades semicirculars en decliu, i corredors, galeries i eixides que permetera el lliure desplaçament del públic.		En el seu llibre V, capítul III, aconsellava que el lloc fora sà, protegit dels vents meridionals; si fora possible en mont, puix els ciments serien més fàcils; acomodat a la naturalea de la veu, en un lloc que no impedixca la resonància, en grades semicirculars en decliu, i corredors, galeries i eixides que permetera el lliure desplaçament del públic.

Alacanti: Alacanti pàgina traslladada Teatre Romà de Sagunt a Teatre romà de Sagunt: La segona paraula en minuscula.

2023-09-06T00:11:06Z

Alacanti pàgina traslladada Teatre Romà de Sagunt a Teatre romà de Sagunt: La segona paraula en minuscula.

← Revisió anterior	Revisió de 00:11 6 set 2023
(Sense diferències)

Reval en 17:02 22 jul 2023

2023-07-22T17:02:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:02 22 jul 2023
Llínea 42:		Llínea 42:

	L'intervenció arquitectònica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justícia) de la [[Comunitat Valenciana]] i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisació a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Històric-Artístic, que ordena que qualsevol actuació restauradora en els monuments té que ser molt respectuosa, i especialment tendent a la consolidació, en el ben cultural protegit.		L'intervenció arquitectònica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justícia) de la [[Comunitat Valenciana]] i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisació a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Històric-Artístic, que ordena que qualsevol actuació restauradora en els monuments té que ser molt respectuosa, i especialment tendent a la consolidació, en el ben cultural protegit.

			== Referències ==
			* A. Balil Illana, Esculturas romanas de la Península Ibérica, vol. 3, Valladolid, 1980, p. 12
			* Estellés González, Josep Maria; Pérez i Durà, F. Jordi (1991). Sagunt: Antigüedad e ilustración. Archius i Documents. Alfons El Magnànim. ISBN 84-7822-037-2
			* [https://www.levante-emv.com/cultura/panorama/2009/06/07/agressio-teatre-roma-13254410.html «Agressió al teatre romà». Levante-EMV. 7 de junio de 2009]

			== Bibliografia ==
			* Aranegui Gasco, Carmen (2004). Sagunto. Oppidum, emporio y municipio romano. Barcelona: Bellaterra. ISBN 9788472902435
			* Hernández Hervás, Emilia (1988). Generalidad Valenciana, ed. El Teatro Romano de Sagunto. Valéncia. ISBN 978-8475795256
			* Ortiz, Josef (1807). Viage arquitectonico-antiquario de España. Impr. real

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian en 14:31 27 jul 2022

2022-07-27T14:31:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:31 27 jul 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Sagunt E PM 051626.jpg\|thumb\|300px\|<center>'''Teatre Romà''' de [[Morvedre]] o Sagunt</center>]]		[[File:Sagunt E PM 051626.jpg\|thumb\|300px\|<center>'''Teatre Romà''' de [[Morvedre]] o Sagunt</center>]]

	== Orige ==		== Orige ==
	Encara que la cronologia contínua movent-se entre conjectures, actualment n'hi ha un cert consens en situar l'inici de la seua construcció a finals del [[sigle I a. C.]], i la seua finalisació en época de l'emperador Tiberi ([[14]]-[[37]]). Ara be, continuat en obres d'ampliació, provablement paraleles al creiximent de la ciutat, fins a finals del [[sigle II]].		Encara que la cronologia contínua movent-se entre conjectures, actualment n'hi ha un cert consens en situar l'inici de la seua construcció a finals del [[sigle I a. C.]], i la seua finalisació en época de l'emperador Tiberi ([[14]]-[[37]]). Ara be, continuat en obres d'ampliació, provablement paraleles al creiximent de la ciutat, fins a finals del [[sigle II]].


	== El Teatre i la seua situació ==		== El Teatre i la seua situació ==
Llínea 12:		Llínea 10:
	El Teatre, a la fi i a la cap, responia a la trilogia vitruviana que ha marcat gran part de l'història de l'arquitectura: Firmitas (fermea), Utilitas (utilitat) i Venustas (bellea).		El Teatre, a la fi i a la cap, responia a la trilogia vitruviana que ha marcat gran part de l'història de l'arquitectura: Firmitas (fermea), Utilitas (utilitat) i Venustas (bellea).

			== Les parts del teatre ==
	== Les ~~Parts~~ del ~~Teatre~~ ==
	Els teatres romans estan formats per unes parts ben definides que varien únicament en les seues proporcions, fins el punt que Antonio Ponz, en el [[sigle XVIII]], davant l'absència d'una bona planta del Teatre de [[Sagunt]], sugeria ilustrar la seua exposició en la del Teatre Marcello de [[Roma]], molt paregut ad este de Morvedre.		Els teatres romans estan formats per unes parts ben definides que varien únicament en les seues proporcions, fins el punt que Antonio Ponz, en el [[sigle XVIII]], davant l'absència d'una bona planta del Teatre de [[Sagunt]], sugeria ilustrar la seua exposició en la del Teatre Marcello de [[Roma]], molt paregut ad este de Morvedre.
	La scena, l'espai dels actors, presenta unes dimensions de més de 50 metros d'amplària. Darrere d'ell s'alçava un fondo arquitectònic d'us polivalent, puix servia com a marc arquitectònic de les representacions, vestuari d'actors, almagasén, etc.		La scena, l'espai dels actors, presenta unes dimensions de més de 50 metros d'amplària. Darrere d'ell s'alçava un fondo arquitectònic d'us polivalent, puix servia com a marc arquitectònic de les representacions, vestuari d'actors, almagasén, etc.
Llínea 23:		Llínea 20:

	== L'edifici en el temps, a través dels seus visitants ==		== L'edifici en el temps, a través dels seus visitants ==
	L'edifici present és frut d'un dilatat espai de temps.		L'edifici present és frut d'un dilatat espai de temps. Aumentà les seues dimensions des de sa finalisació a principis del sigle I, fins a finals del següent. En la caiguda de l'[[Imperi Romà]] deixà de tindre us i escomençà, com tantes atres vegades ha ocorregut, a servir de pedrera. Fet atribuible no tant a la mentalitat de les gents d'un determinat espai, sino d'una época, puix el mateix destí tingueren les obres romanes en tot lo món, inclús en la mateixa Roma.
	Aumentà les seues dimensions des de sa finalisació a principis del sigle I, fins a finals del següent. En la caiguda de l'[[Imperi Romà]] deixà de tindre us i escomençà, com tantes atres vegades ha ocorregut, a servir de pedrera. Fet atribuible no tant a la mentalitat de les gents d'un determinat espai, sino d'una época, puix el mateix destí tingueren les obres romanes en tot lo món, inclús en la mateixa Roma.

	L'interés per les ruïnes de la ciutat ha segut constant a lo llarc de l'història, pero s'ha vist considerablement creixcut en aquells moments en els que les mirades es dirigien cap a un passat clàssic, destacant els testimonis de la segona mitat del [[sigle XVI]], i des de l'últim terç del [[sigle XVIII]].		L'interés per les ruïnes de la ciutat ha segut constant a lo llarc de l'història, pero s'ha vist considerablement creixcut en aquells moments en els que les mirades es dirigien cap a un passat clàssic, destacant els testimonis de la segona mitat del [[sigle XVI]], i des de l'últim terç del [[sigle XVIII]].
Llínea 39:		Llínea 35:
	A finals del mateix sigle, Beramendi i José Antonio Cavanilles mostraven la seua admiració per l'entorn de ruïnes, que algunes no ho eren tant, o per lo manco lo eren despuix de [[1811]], quan el major dels ingeniers, Francisco Jaramillo, creguera necessari volar el teatre per a evitar que servera de punt fort als francesos. La mateixa sort corregué el [[Palau Real de Valéncia]], sense que les tristes mesures serviren per a detindre l'alvanç francés.		A finals del mateix sigle, Beramendi i José Antonio Cavanilles mostraven la seua admiració per l'entorn de ruïnes, que algunes no ho eren tant, o per lo manco lo eren despuix de [[1811]], quan el major dels ingeniers, Francisco Jaramillo, creguera necessari volar el teatre per a evitar que servera de punt fort als francesos. La mateixa sort corregué el [[Palau Real de Valéncia]], sense que les tristes mesures serviren per a detindre l'alvanç francés.

	== Conservació, ~~Restauració~~ i ~~Intervenció~~ ==		== Conservació, restauració i intervenció ==
	Alexandre Laborde, qui també portà al gravat el teatre, apuntà a principis del [[sigle XIX]] la creació d'un ofici de “conservador d'estos monuments.”. Un reconeiximent major ho va rebre l'edifici el 16 d'[[agost]] de [[1896]] en la declaració de Monument Nacional.		Alexandre Laborde, qui també portà al gravat el teatre, apuntà a principis del [[sigle XIX]] la creació d'un ofici de “conservador d'estos monuments.”. Un reconeiximent major ho va rebre l'edifici el 16 d'[[agost]] de [[1896]] en la declaració de Monument Nacional.
	Esta va ser la primera declaració de Monument Nacional que es va fer en [[Espanya]]. Des de [[1930]] fins a [[1978]], 17 operacions de rehabilitació procuraren restablir l'image de l'antic edifici.		Esta va ser la primera declaració de Monument Nacional que es va fer en [[Espanya]]. Des de [[1930]] fins a [[1978]], 17 operacions de rehabilitació procuraren restablir l'image de l'antic edifici.

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-07-27T14:30:38Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:30 27 jul 2022
Llínea 49:		Llínea 49:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Teatre Romà de Sagunt}}		{{commonscat\|Teatre Romà de Sagunt}}

	~~== Enllaços externs ==~~
	*[http://www.elpalleter.com/formació/historia/sagunt.htm "El Teatre de Morvedre" - Artícul d'Albert Cuadrado en El Palleter]

	[[Categoria:Teatres de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Teatres de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

Valencian: /* Conservació, Restauració i Intervenció */

2022-07-27T14:30:19Z

Conservació, Restauració i Intervenció

← Revisió anterior		Revisió de 14:30 27 jul 2022
Llínea 47:		Llínea 47:
	L'intervenció arquitectònica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justícia) de la [[Comunitat Valenciana]] i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisació a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Històric-Artístic, que ordena que qualsevol actuació restauradora en els monuments té que ser molt respectuosa, i especialment tendent a la consolidació, en el ben cultural protegit.		L'intervenció arquitectònica realisada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades illegals pel TSJ (Tribunal Superior de Justícia) de la [[Comunitat Valenciana]] i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el proyecte i la seua realisació a lo establit en la vigent llei de Patrimoni Històric-Artístic, que ordena que qualsevol actuació restauradora en els monuments té que ser molt respectuosa, i especialment tendent a la consolidació, en el ben cultural protegit.

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Teatre Romà de Sagunt}}

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 20:51 20 maig 2021

2021-05-20T20:51:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:51 20 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:Sagunt.jpg\|thumb\|300px\|<center>'''Teatre Romà''' de [[Morvedre]] o Sagunt</center>]]		[[File:Sagunt E PM 051626.jpg\|thumb\|300px\|<center>'''Teatre Romà''' de [[Morvedre]] o Sagunt</center>]]

	== Orige ==		== Orige ==

Jose2: Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

2020-01-19T11:11:15Z

Text reemplaça - ' serie ' a ' série '

← Revisió anterior		Revisió de 11:11 19 gin 2020
Llínea 20:		Llínea 20:
	La [[càvea]], espai d'assents destinat al públic, presenta la mateixa forma semicircular de l'espai precedent i un diàmetro d'uns 90 metros. Se dividix horisontalment en tres parts, i verticalment en els espais compresos entre passos radials.		La [[càvea]], espai d'assents destinat al públic, presenta la mateixa forma semicircular de l'espai precedent i un diàmetro d'uns 90 metros. Se dividix horisontalment en tres parts, i verticalment en els espais compresos entre passos radials.

	A les grades, a diferència d'un teatre grec, s'accedix per una ~~serie~~ de corredors o galeries mediant vomitoris, lo que facilita els desplaçaments del públic en orde.		A les grades, a diferència d'un teatre grec, s'accedix per una série de corredors o galeries mediant vomitoris, lo que facilita els desplaçaments del públic en orde.

	== L'edifici en el temps, a través dels seus visitants ==		== L'edifici en el temps, a través dels seus visitants ==

Jose2: /* L'edifici en el temps, a través dels seus visitants */

2019-12-05T15:40:47Z

L'edifici en el temps, a través dels seus visitants

← Revisió anterior		Revisió de 15:40 5 dec 2019
Llínea 31:		Llínea 31:
	A mitat del sigle XVI, Mario Arecio afirmava haver vist “un teatre en la seua escena al que res li falta.”. Per les mateixes dates, no opinava lo mateix el croniste Martí de Viciana, qui compartia l'admiració, pero en certa confusió, puix lo descrivia com “un edifici conforme al coliseu de Roma, a soles que este no es va poder fer més de mig círcul per estar en pendent i no en planiça, i és obra digna de ser vista per estar feta de maravellosa faedura i matèria.”.		A mitat del sigle XVI, Mario Arecio afirmava haver vist “un teatre en la seua escena al que res li falta.”. Per les mateixes dates, no opinava lo mateix el croniste Martí de Viciana, qui compartia l'admiració, pero en certa confusió, puix lo descrivia com “un edifici conforme al coliseu de Roma, a soles que este no es va poder fer més de mig círcul per estar en pendent i no en planiça, i és obra digna de ser vista per estar feta de maravellosa faedura i matèria.”.

	Anton Van den Wyngaerde, complint l'encàrrec de [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] de dibuixar les principals ciutats espanyoles, realisà en [[1563]] el seu treball en Morvedre; concretament una vista general i alguns detalls de les seues antiguetats, entre les que destaquen dos representacions del seu teatre, ya clarament deteriorat i sense escena, i al que també nomenava amfiteatre.		Anton Van den Wyngaerde, complint l'encàrrec de [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] de dibuixar les principals ciutats espanyoles, realisà en l'any [[1563]] el seu treball en Morvedre; concretament una vista general i alguns detalls de les seues antiguetats, entre les que destaquen dos representacions del seu teatre, ya clarament deteriorat i sense escena, i al que també nomenava amfiteatre.
	Pocs anys despuix, Enrique Cock, arquer del rei Felip II, entrà en la ciutat en el “desig de vore les antiguetats d'eixa nobilíssima colònia de romans.”		Pocs anys despuix, Enrique Cock, arquer del rei Felip II, entrà en la ciutat en el “desig de vore les antiguetats d'eixa nobilíssima colònia de romans.”