Ted Kaczynski - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'

2022-10-19T13:04:15Z

Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'

← Revisió anterior		Revisió de 13:04 19 oct 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA\|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes per a denunciar la societat moderna tecnològica.		'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA\|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes per a denunciar la societat moderna tecnològica.

	Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de ~~California~~]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En l'any [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.		Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de Califòrnia]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En l'any [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

	Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future\|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.		Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future\|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:37:30Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 29 jun 2020
Llínea 13:		Llínea 13:
	La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que a soles fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>		La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que a soles fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>

	La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran cantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, a soles tres varen ~~començar~~ a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>		La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran cantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, a soles tres varen escomençar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>

	A l'atentat inicial de l'any [[1978]] li varen seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers varen ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>		A l'atentat inicial de l'any [[1978]] li varen seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers varen ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>

Jose2: Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

2018-08-25T12:13:48Z

Text reemplaça - ' van ' a ' varen '

← Revisió anterior		Revisió de 12:13 25 ago 2018
Llínea 13:		Llínea 13:
	La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que a soles fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>		La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que a soles fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>

	La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran cantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, a soles tres ~~van~~ començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>		La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran cantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, a soles tres varen començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>

	A l'atentat inicial de l'any [[1978]] li ~~van~~ seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers varen ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>		A l'atentat inicial de l'any [[1978]] li varen seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers varen ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>

	Atés que atentar contra un avió és un [[delicte federal]] en els [[Estats Units]], el [[FBI]] es va fer càrrec de l'incident i va inventar el nom UNABOM ('''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber). També es va cridar el sospitós Junkyard Bomber a causa del material usat per a fabricar les bombes, que era ordinari i poc professional (''junkyard'' significa “ferralleria”). En l'any [[1980]], l'agent en cap [[John E. Douglas\|John Douglas]], treballant en els agents de la [[Unitat d'anàlisis del comportament]] del [[FBI]], va emetre un perfil sicològic del terroriste encara sense identificar en el qual se li descrivia com un home en inteligència superior a la mija i en estudis. Més tart es va canviar el perfil per a re definir el terroriste en qüestió com un [[Neoludisme\|neoludiste]] en estudis superiors en ciències.		Atés que atentar contra un avió és un [[delicte federal]] en els [[Estats Units]], el [[FBI]] es va fer càrrec de l'incident i va inventar el nom UNABOM ('''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber). També es va cridar el sospitós Junkyard Bomber a causa del material usat per a fabricar les bombes, que era ordinari i poc professional (''junkyard'' significa “ferralleria”). En l'any [[1980]], l'agent en cap [[John E. Douglas\|John Douglas]], treballant en els agents de la [[Unitat d'anàlisis del comportament]] del [[FBI]], va emetre un perfil sicològic del terroriste encara sense identificar en el qual se li descrivia com un home en inteligència superior a la mija i en estudis. Més tart es va canviar el perfil per a re definir el terroriste en qüestió com un [[Neoludisme\|neoludiste]] en estudis superiors en ciències.

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:34:09Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 20 feb 2018
Llínea 13:		Llínea 13:
	La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que a soles fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>		La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que a soles fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>

	La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran ~~quantitat~~ de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, a soles tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>		La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran cantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, a soles tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>

	A l'atentat inicial de l'any [[1978]] li van seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers varen ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>		A l'atentat inicial de l'any [[1978]] li van seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers varen ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:37:27Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:37 20 feb 2018
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Atentats en bombes ==		== Atentats en bombes ==

	La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que ~~només~~ fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>		La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que a soles fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>

	La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, ~~només~~ tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>		La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, a soles tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>

	A l'atentat inicial de l'any [[1978]] li van seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers varen ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>		A l'atentat inicial de l'any [[1978]] li van seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers varen ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>

Jose2: Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles'

2018-02-20T12:22:29Z

Text reemplaça - 'tan sols' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:22 20 feb 2018
Llínea 23:		Llínea 23:
	Es va establir una llínea directa en el número 1-800-701-BOMB per a rebre qualsevol crida relacionada en l'investigació sobre el cas Unabomber, en una recompensa d'un milló de dólars per a aquell que poguera donar informació que portara a l'arrest de l'Unabomber, este havia enviat al periòdic un escrit en el que feya publiques les seues queixes cap a les noves tecnologies i havia demanat la seua publicació a canvi de no enviar més bombes, varen estar prou de temps dubtant sobre la seua publicació ya que no creïen la seua promesa de parar els seus enviaments encara que varen deduir que feren lo que feren les bombes proseguirien i que al fer public un document escrit per l'algú podria identificar-ho. Varen rebre milers de cridades de persones que creïen conéixer a unabomb i tenien milers de sospitosos.		Es va establir una llínea directa en el número 1-800-701-BOMB per a rebre qualsevol crida relacionada en l'investigació sobre el cas Unabomber, en una recompensa d'un milló de dólars per a aquell que poguera donar informació que portara a l'arrest de l'Unabomber, este havia enviat al periòdic un escrit en el que feya publiques les seues queixes cap a les noves tecnologies i havia demanat la seua publicació a canvi de no enviar més bombes, varen estar prou de temps dubtant sobre la seua publicació ya que no creïen la seua promesa de parar els seus enviaments encara que varen deduir que feren lo que feren les bombes proseguirien i que al fer public un document escrit per l'algú podria identificar-ho. Varen rebre milers de cridades de persones que creïen conéixer a unabomb i tenien milers de sospitosos.

	El germà de kaczinski va reconéixer en este document al seu germà per una frase clau ¨No pots menjar-te la tortada i seguir tenint-la¨ la qual era típica del seu germà, encara que no podia creure que el seu germà fora un assessí, investigà este document i les cartes enviades pel seu germà i tenia la certea que les cartes contrastaven en el document, alertà a les policies pero el ya no podia fer res ya que entre tants sospitosos un que no tenia ni tan ~~tan sols~~ aigua corrent tenia més difícil la fabricació d'una bomba.		El germà de kaczinski va reconéixer en este document al seu germà per una frase clau ¨No pots menjar-te la tortada i seguir tenint-la¨ la qual era típica del seu germà, encara que no podia creure que el seu germà fora un assessí, investigà este document i les cartes enviades pel seu germà i tenia la certea que les cartes contrastaven en el document, alertà a les policies pero el ya no podia fer res ya que entre tants sospitosos un que no tenia ni tan a soles aigua corrent tenia més difícil la fabricació d'una bomba.

	Quan varen investigar a este sospitós es varen donar conter que hi havia una provabilitat que fora ell, per lo que varen demanar al seu germà que senyalara en un mapa el lloc a on es trobava la cabanya del seu germà, ho varen detindre i al comprovar les pertinences que hi havia en la cabanya varen deduir que els actes havien segut premeditats. També varen trobar el seu diari i un quadern de notes en el que es descrivia la fabricació de les seues bombes. <ref>{{Cita web\|mesacceso=July 3\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9F0CE7D81530F934A35753C1A965958260&pagewanted=all\|título= Clue and $1 Million ReReward In Case of the Serial Bomber \|obra=The New York Times\|fecha=October 7, 1993\|autor=Labaton, Stephen }}</ref>		Quan varen investigar a este sospitós es varen donar conter que hi havia una provabilitat que fora ell, per lo que varen demanar al seu germà que senyalara en un mapa el lloc a on es trobava la cabanya del seu germà, ho varen detindre i al comprovar les pertinences que hi havia en la cabanya varen deduir que els actes havien segut premeditats. També varen trobar el seu diari i un quadern de notes en el que es descrivia la fabricació de les seues bombes. <ref>{{Cita web\|mesacceso=July 3\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9F0CE7D81530F934A35753C1A965958260&pagewanted=all\|título= Clue and $1 Million ReReward In Case of the Serial Bomber \|obra=The New York Times\|fecha=October 7, 1993\|autor=Labaton, Stephen }}</ref>

Jose2 en 10:21 30 set 2017

2017-09-30T10:21:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:21 30 set 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Theodore Kaczynski.jpg\|thumb\|Theodore Kaczynski]]		[[File:Theodore Kaczynski.jpg\|thumb\|Theodore Kaczynski]]

	'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA\|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes ~~pera~~ denunciar la societat moderna tecnològica.		'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA\|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes per a denunciar la societat moderna tecnològica.

	Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En l'any [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.		Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En l'any [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.
Llínea 7:		Llínea 7:
	Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future\|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.		Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future\|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.

	L'Unabomber fon l'objectiu d'una de les investigacions més costoses de l'història del [[FBI]]. Abans de conéixer la identitat de Kaczynski, el [[FBI]] usava el sobrenom de "'''Unabom'''", que prové de "'''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber" (Terroriste d'universitats i Aerollinies), pera referir-se al cas, lo que va donar lloc més tart que els mijos de comunicació es referiren a ell com l'Unabomber. A pesar dels esforços del FBI, la investigació no va donar el resultat que s'esperava. Fon en realitat el germà de Kaczynski el que va reconéixer la caligrafia i idees expressades en el manifest i se'l va fer saber al [[FBI]]. Per a evitar la pena de mort, Kaczynski va conseguir realisar un tracte en la fiscalia, pel que es declarava culpable i era condenat a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional.		L'Unabomber fon l'objectiu d'una de les investigacions més costoses de l'història del [[FBI]]. Abans de conéixer la identitat de Kaczynski, el [[FBI]] usava el sobrenom de "'''Unabom'''", que prové de "'''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber" (Terroriste d'universitats i Aerollinies), pera referir-se al cas, lo que va donar lloc més tart que els mijos de comunicació es referiren a ell com l'Unabomber. A pesar dels esforços del FBI, l'investigació no va donar el resultat que s'esperava. Fon en realitat el germà de Kaczynski el que va reconéixer la caligrafia i idees expressades en el manifest i se'l va fer saber al [[FBI]]. Per a evitar la pena de mort, Kaczynski va conseguir realisar un tracte en la fiscalia, pel que es declarava culpable i era condenat a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional.

	== Atentats en bombes ==		== Atentats en bombes ==

	La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que ~~van~~ fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>		La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>

	La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>		La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>

Jose2 en 10:15 30 set 2017

2017-09-30T10:15:34Z

Jose2 en 17:52 27 maig 2017

2017-05-27T17:52:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 27 maig 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Theodore Kaczynski.jpg\|thumb\|Theodore Kaczynski]]

	'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA\|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes pera denunciar la societat moderna tecnològica.		'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA\|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes pera denunciar la societat moderna tecnològica.

Valencian: Text reemplaça - ' la [[Universitat' a ' l'[[Universitat'

2014-03-07T14:01:06Z

Text reemplaça - ' la [[Universitat' a ' l'[[Universitat'

← Revisió anterior		Revisió de 14:01 7 març 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA\|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes pera denunciar la societat moderna tecnològica.		'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA\|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes pera denunciar la societat moderna tecnològica.

	Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per la [[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per la [[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en la [[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.		Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

	Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future\|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.		Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future\|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.
Llínea 9:		Llínea 9:
	== Atentats en bombes ==		== Atentats en bombes ==

	La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en la [[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de la [[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que van fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>		La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que van fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>

	La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de fusta no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>		La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de fusta no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 10:15 30 set 2017
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA\|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes pera denunciar la societat moderna tecnològica.		'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA\|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes pera denunciar la societat moderna tecnològica.

	Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.		Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En l'any [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

	Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future\|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.		Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future\|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Atentats en bombes ==		== Atentats en bombes ==

	La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que van fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>		La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials\|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia\|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que van fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web\|mesacceso=July 5\|añoacceso=2008\|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html\|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) \|editorial=Court TV }}</ref>

	La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de fusta no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>		La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo\|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web\|mesacceso=July 6\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all\|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight \|obra=The New York Times\|fecha=April 16, 1996\|autor=Johnston, David }}</ref>

	A l'atentat inicial de [[1978]] li van seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers ~~van~~ ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un ~~fallada~~ en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats ~~van~~ dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>		A l'atentat inicial de l'any [[1978]] li van seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers varen ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>

	Atés que atentar contra un avió és un [[delicte federal]] ~~als~~ [[Estats Units]], el [[FBI]] es va fer càrrec de l'incident i va inventar el nom UNABOM ('''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber). També es va cridar el sospitós Junkyard Bomber a causa del material usat per a fabricar les bombes, que era ordinari i poc professional (''junkyard'' significa “ferralleria”). En [[1980]], l'agent en cap [[John E. Douglas\|John Douglas]], treballant en els agents de la [[Unitat d'anàlisis del comportament]] del [[FBI]], va emetre un perfil sicològic del terroriste encara sense identificar en el qual se li descrivia com un home en inteligència superior a la mija i en estudis. Més tart es va canviar el perfil per a re definir el terroriste en qüestió com un [[Neoludisme\|neoludiste]] en estudis superiors en ciències.		Atés que atentar contra un avió és un [[delicte federal]] en els [[Estats Units]], el [[FBI]] es va fer càrrec de l'incident i va inventar el nom UNABOM ('''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber). També es va cridar el sospitós Junkyard Bomber a causa del material usat per a fabricar les bombes, que era ordinari i poc professional (''junkyard'' significa “ferralleria”). En l'any [[1980]], l'agent en cap [[John E. Douglas\|John Douglas]], treballant en els agents de la [[Unitat d'anàlisis del comportament]] del [[FBI]], va emetre un perfil sicològic del terroriste encara sense identificar en el qual se li descrivia com un home en inteligència superior a la mija i en estudis. Més tart es va canviar el perfil per a re definir el terroriste en qüestió com un [[Neoludisme\|neoludiste]] en estudis superiors en ciències.

	No obstant este perfil sicològic fon descartat en [[1993]] en favor d'una teoria alternativa desenrollada per analistes del [[FBI]], que es concentrava en les proves físiques arreplegues ~~de les restes~~ d'explosius. En este perfil es declarava que el sospitós era un simple mecànic d'avions.<ref>{{Cita web\|Franks, Lucinda\|título=Don't Shoot\|obra=The New Yorker\|fecha=July 22, 1996\|url=http://www.newyorker.Com/arxive/1996/07/22/1996_07_22_026_TNY_CARDS_000375118\|mesacceso=July 3\|añoacceso=2008}}</ref>		No obstant este perfil sicològic fon descartat en l'any [[1993]] en favor d'una teoria alternativa desenrollada per analistes del [[FBI]], que es concentrava en les proves físiques arreplegues dels restos d'explosius. En este perfil es declarava que el sospitós era un simple mecànic d'avions.<ref>{{Cita web\|Franks, Lucinda\|título=Don't Shoot\|obra=The New Yorker\|fecha=July 22, 1996\|url=http://www.newyorker.Com/arxive/1996/07/22/1996_07_22_026_TNY_CARDS_000375118\|mesacceso=July 3\|añoacceso=2008}}</ref>

	Es va establir una llínea directa en el número 1-800-701-BOMB per a rebre qualsevol crida relacionada en la investigació sobre el cas Unabomber, en una recompensa d'un milló de dólars per a aquell que poguera donar informació que portara a l'arrest de l'Unabomber, este havia enviat al periòdic un escrit en el que feya publiques les seues queixes cap a les noves tecnologies i havia demanat la seua publicació a canvi de no enviar ~~mes~~ bombes, ~~van~~ estar prou de temps dubtant sobre la seua publicació ya que no creïen la seua promesa de parar els seus enviaments encara que ~~van~~ deduir que feren el que feren les bombes proseguirien i que al fer ~~publique~~ un document escrit per l'algú podria identificar-ho. ~~Van~~ rebre milers de cridades de persones que creïen conéixer a unabomb i tenien milers de sospitosos.		Es va establir una llínea directa en el número 1-800-701-BOMB per a rebre qualsevol crida relacionada en l'investigació sobre el cas Unabomber, en una recompensa d'un milló de dólars per a aquell que poguera donar informació que portara a l'arrest de l'Unabomber, este havia enviat al periòdic un escrit en el que feya publiques les seues queixes cap a les noves tecnologies i havia demanat la seua publicació a canvi de no enviar més bombes, varen estar prou de temps dubtant sobre la seua publicació ya que no creïen la seua promesa de parar els seus enviaments encara que varen deduir que feren lo que feren les bombes proseguirien i que al fer public un document escrit per l'algú podria identificar-ho. Varen rebre milers de cridades de persones que creïen conéixer a unabomb i tenien milers de sospitosos.

	El germà de kaczinski va reconéixer en este document al seu germà per una frase clau ¨No pots menjar-te la tortada i seguir tenint-la¨ la qual era típica del seu germà, encara que no podia creure que el seu germà fora un assessí, investigà este document i les cartes enviades pel seu germà i tenia la certea que les cartes contrastaven en el document, alertà a les policies pero el ya no podia fer res ya que entre tants sospitosos un que no tenia ni tan tan sols aigua corrent tenia ~~mes~~ difícil la fabricació una bomba.		El germà de kaczinski va reconéixer en este document al seu germà per una frase clau ¨No pots menjar-te la tortada i seguir tenint-la¨ la qual era típica del seu germà, encara que no podia creure que el seu germà fora un assessí, investigà este document i les cartes enviades pel seu germà i tenia la certea que les cartes contrastaven en el document, alertà a les policies pero el ya no podia fer res ya que entre tants sospitosos un que no tenia ni tan tan sols aigua corrent tenia més difícil la fabricació d'una bomba.

	Quan ~~van~~ investigar a este sospitós es ~~van~~ donar conter que hi havia una provabilitat que fora el, per lo que ~~van~~ demanar al seu germà que senyalara en un mapa el lloc on es trobava la cabanya del seu germà, ho ~~van~~ detindre i al comprovar les pertinences que hi havia en la cabanya ~~van~~ deduir que els actes havien segut premeditats. També ~~van~~ trobar el seu diari i un quadern de notes en el que es descrivia la fabricació de les seues bombes. <ref>{{Cita web\|mesacceso=July 3\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9F0CE7D81530F934A35753C1A965958260&pagewanted=all\|título= Clue and $1 Million ReReward In Case of the Serial Bomber \|obra=The New York Times\|fecha=October 7, 1993\|autor=Labaton, Stephen }}</ref>		Quan varen investigar a este sospitós es varen donar conter que hi havia una provabilitat que fora ell, per lo que varen demanar al seu germà que senyalara en un mapa el lloc a on es trobava la cabanya del seu germà, ho varen detindre i al comprovar les pertinences que hi havia en la cabanya varen deduir que els actes havien segut premeditats. També varen trobar el seu diari i un quadern de notes en el que es descrivia la fabricació de les seues bombes. <ref>{{Cita web\|mesacceso=July 3\|añoacceso=2008\|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9F0CE7D81530F934A35753C1A965958260&pagewanted=all\|título= Clue and $1 Million ReReward In Case of the Serial Bomber \|obra=The New York Times\|fecha=October 7, 1993\|autor=Labaton, Stephen }}</ref>

	== Vore també ==		== Vore també ==