Teoria de l'enllaç de valència - Historial de revisions

Jose2 en 16:16 7 maig 2024

2024-05-07T16:16:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:16 7 maig 2024
Llínea 19:		Llínea 19:

	'''Per eixemple''' en el cas de la molècula F<sub>2</sub>, l'enllaç F-F està format pel solapament d'orbitals p de dos àtoms de flúor diferents, cadascun contenint un electró desapareat. Ya que la naturalea dels orbitals és diferent en les molècules d'H<sub>2</sub> i F<sub>2</sub>, la [[força d'enllaç]] i la [[llongitut d'enllaç]] diferiran en abdós molècules.		'''Per eixemple''' en el cas de la molècula F<sub>2</sub>, l'enllaç F-F està format pel solapament d'orbitals p de dos àtoms de flúor diferents, cadascun contenint un electró desapareat. Ya que la naturalea dels orbitals és diferent en les molècules d'H<sub>2</sub> i F<sub>2</sub>, la [[força d'enllaç]] i la [[llongitut d'enllaç]] diferiran en abdós molècules.

	== Referències ==		== Referències ==
	<div class="references-small"><references/></div>		<div class="references-small"><references/></div>

Jose2: /* Història */

2020-05-09T19:12:34Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 9 maig 2020
Llínea 4:		Llínea 4:
	== Història ==		== Història ==
	En l'any [[1916]], [[G.N. Lewis]] va propondre que un enllaç químic es forma per l'interacció conjunta de dos electrons compartits, en la representació de molècules segons l'[[estructura de Lewis]]. En [[1927]], va ser formulada la teoria de [[Walter Heitler\|Heitler]]-[[Fritz London\|London]], que va permetre per primera volta el càlcul de les propietats de l'enllaç de la molècula de dihidrogen (H<sub>2</sub>), basat en consideracions de mecànica quàntica. Específicament, un dia, despuix d'una llarga sesta, [[Walter Heitler]] va imaginar cóm podria usar l'[[equació de Schrödinger\|equació d'ona de Schrödinger]] ([[1925]]) per a mostrar cóm poden unir-se les [[funció d'ona\|funciones d'ona]] de dos àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>		En l'any [[1916]], [[G.N. Lewis]] va propondre que un enllaç químic es forma per l'interacció conjunta de dos electrons compartits, en la representació de molècules segons l'[[estructura de Lewis]]. En [[1927]], va ser formulada la teoria de [[Walter Heitler\|Heitler]]-[[Fritz London\|London]], que va permetre per primera volta el càlcul de les propietats de l'enllaç de la molècula de dihidrogen (H<sub>2</sub>), basat en consideracions de mecànica quàntica. Específicament, un dia, despuix d'una llarga sesta, [[Walter Heitler]] va imaginar cóm podria usar l'[[equació de Schrödinger\|equació d'ona de Schrödinger]] ([[1925]]) per a mostrar cóm poden unir-se les [[funció d'ona\|funciones d'ona]] de dos àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>
	Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)\|resonància]] ([[1928]]) i [[hibridació (química)\|hibridació d'orbitals]] ([[1930]]). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de [[1952]], ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)\|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la década de 1950.<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>		Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)\|resonància]] ([[1928]]) i [[hibridació (química)\|hibridació d'orbitals]] ([[1930]]). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de l'any [[1952]], ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)\|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la [[Anys 1950\|década de 1950]].<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>

	== Teoria ==		== Teoria ==

Jose2: /* Història */

2018-10-26T14:57:41Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 14:57 26 oct 2018
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Història ==		== Història ==
	En [[1916]], [[G.N. Lewis]] va propondre que un enllaç químic es forma per l'interacció conjunta de dos electrons compartits, en la representació de molècules segons l'[[estructura de Lewis]]. En [[1927]], va ser formulada la teoria de [[Walter Heitler\|Heitler]]-[[Fritz London\|London]], que va permetre per primera volta el càlcul de les propietats de l'enllaç de la molècula de dihidrogen (H<sub>2</sub>), basat en consideracions de mecànica quàntica. Específicament, un dia, despuix d'una llarga sesta, [[Walter Heitler]] va imaginar cóm podria usar l'[[equació de Schrödinger\|equació d'ona de Schrödinger]] ([[1925]]) per a mostrar cóm poden unir-se les [[funció d'ona\|funciones d'ona]] de dos àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>		En l'any [[1916]], [[G.N. Lewis]] va propondre que un enllaç químic es forma per l'interacció conjunta de dos electrons compartits, en la representació de molècules segons l'[[estructura de Lewis]]. En [[1927]], va ser formulada la teoria de [[Walter Heitler\|Heitler]]-[[Fritz London\|London]], que va permetre per primera volta el càlcul de les propietats de l'enllaç de la molècula de dihidrogen (H<sub>2</sub>), basat en consideracions de mecànica quàntica. Específicament, un dia, despuix d'una llarga sesta, [[Walter Heitler]] va imaginar cóm podria usar l'[[equació de Schrödinger\|equació d'ona de Schrödinger]] ([[1925]]) per a mostrar cóm poden unir-se les [[funció d'ona\|funciones d'ona]] de dos àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>
	Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)\|resonància]] ([[1928]]) i [[hibridació (química)\|hibridació d'orbitals]] ([[1930]]). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de [[1952]], ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)\|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la década de 1950.<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>		Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)\|resonància]] ([[1928]]) i [[hibridació (química)\|hibridació d'orbitals]] ([[1930]]). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de [[1952]], ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)\|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la década de 1950.<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:25:05Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:25 20 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Teoria ==		== Teoria ==
	Una estructura d'enllaç de valència és similar a una [[estructura de Lewis]], no obstant, poden escriure's vàries estructures d'enllaç de valència a on no pot escriure's ~~només~~ una estructura de Lewis. Cadascuna d'estes estructures de EV representa a una estructura de Lewis específica. La combinació de les estructures d'enllaç de valència és el punt principal de la teoria de [[resonància (química)\|resonància]]. La teoria de l'enllaç de valència considera que el [[solapamient]] d'[[orbital atòmic\|orbitals atòmics]] dels àtoms participants formant un [[enllaç químic]]. Pel traslap, és més provable que els electrons estiguen en la regió de l'enllaç. La teoria de l'enllaç de valència considera als enllaços com a orbitals dèbilment emparellats (traslap chicotet). Típicament, la teoria de l'enllaç de valència és més fàcil d'amprar en molècules en l'[[estat basal]].		Una estructura d'enllaç de valència és similar a una [[estructura de Lewis]], no obstant, poden escriure's vàries estructures d'enllaç de valència a on no pot escriure's a soles una estructura de Lewis. Cadascuna d'estes estructures de EV representa a una estructura de Lewis específica. La combinació de les estructures d'enllaç de valència és el punt principal de la teoria de [[resonància (química)\|resonància]]. La teoria de l'enllaç de valència considera que el [[solapamient]] d'[[orbital atòmic\|orbitals atòmics]] dels àtoms participants formant un [[enllaç químic]]. Pel traslap, és més provable que els electrons estiguen en la regió de l'enllaç. La teoria de l'enllaç de valència considera als enllaços com a orbitals dèbilment emparellats (traslap chicotet). Típicament, la teoria de l'enllaç de valència és més fàcil d'amprar en molècules en l'[[estat basal]].

	== La teoria d'enllaç de valència hui ==		== La teoria d'enllaç de valència hui ==

Jose2: Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

2017-01-03T16:43:34Z

Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 3 gin 2017
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Teoria ==		== Teoria ==
	Una estructura d'enllaç de valència és similar a una [[estructura de Lewis]], no obstant, poden escriure's vàries estructures d'enllaç de valència a on no pot escriure's només una estructura de Lewis. Cadascuna d'estes estructures de EV representa a una estructura de Lewis específica. La combinació de les estructures d'enllaç de valència és el punt principal de la teoria de [[resonància (química)\|resonància]]. La teoria de l'enllaç de valència considera que el [[solapamient]] d'[[orbital atòmic\|orbitals atòmics]] dels àtoms participants formant un [[enllaç químic]]. Pel traslap, és més provable que els electrons estiguen en la regió de l'enllaç. La teoria de l'enllaç de valència considera als enllaços com a orbitals dèbilment emparellats (traslap ~~menut~~). Típicament, la teoria de l'enllaç de valència és més fàcil d'amprar en molècules en l'[[estat basal]].		Una estructura d'enllaç de valència és similar a una [[estructura de Lewis]], no obstant, poden escriure's vàries estructures d'enllaç de valència a on no pot escriure's només una estructura de Lewis. Cadascuna d'estes estructures de EV representa a una estructura de Lewis específica. La combinació de les estructures d'enllaç de valència és el punt principal de la teoria de [[resonància (química)\|resonància]]. La teoria de l'enllaç de valència considera que el [[solapamient]] d'[[orbital atòmic\|orbitals atòmics]] dels àtoms participants formant un [[enllaç químic]]. Pel traslap, és més provable que els electrons estiguen en la regió de l'enllaç. La teoria de l'enllaç de valència considera als enllaços com a orbitals dèbilment emparellats (traslap chicotet). Típicament, la teoria de l'enllaç de valència és més fàcil d'amprar en molècules en l'[[estat basal]].

	== La teoria d'enllaç de valència hui ==		== La teoria d'enllaç de valència hui ==

Jose2: /* Aplicacions de la teoria de l'enllaç de valència */

2016-10-31T11:47:29Z

Aplicacions de la teoria de l'enllaç de valència

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 31 oct 2016
Llínea 19:		Llínea 19:

	'''Per eixemple''' en el cas de la molècula F<sub>2</sub>, l'enllaç F-F està format pel solapament d'orbitals p de dos àtoms de flúor diferents, cadascun contenint un electró desapareat. Ya que la naturalea dels orbitals és diferent en les molècules d'H<sub>2</sub> i F<sub>2</sub>, la [[força d'enllaç]] i la [[llongitut d'enllaç]] diferiran en abdós molècules.		'''Per eixemple''' en el cas de la molècula F<sub>2</sub>, l'enllaç F-F està format pel solapament d'orbitals p de dos àtoms de flúor diferents, cadascun contenint un electró desapareat. Ya que la naturalea dels orbitals és diferent en les molècules d'H<sub>2</sub> i F<sub>2</sub>, la [[força d'enllaç]] i la [[llongitut d'enllaç]] diferiran en abdós molècules.


	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* La teoria d'enllaç de valència hui */

2016-10-31T11:47:01Z

La teoria d'enllaç de valència hui

← Revisió anterior		Revisió de 11:47 31 oct 2016
Llínea 10:		Llínea 10:

	== La teoria d'enllaç de valència hui ==		== La teoria d'enllaç de valència hui ==
	La teoria de l'enllaç de valència complementa a la [[teoria d'orbitals moleculars]]. La teoria d'orbitals moleculars pot predir propietats magnètiques ([[diamagnetisme]] i [[paramagnetisme]]) d'una forma més directa, encara que la teoria d'enllaç de valència en una forma complicada genera els mateixos resultats. La teoria de l'enllaç de valència veu les propietats de [[aromaticitat]] en les molècules que la presenten com a degudes a la resonància entre les estructures de Kekulé, Dewar i possiblement iòniques, mentres que la teoria d'orbitals moleculars les veu com la deslocalisació dels electrons π. Les matemàtiques subjacents també són una miqueta més complicades, llimitant el tractament per mig de la teoria d'enllaç de valència a molècules relativament ~~menudes~~. Per una atra part, la teoria de l'enllaç de valència proveïx una descripció més fàcil de visualisar de la reorganisació de la càrrega electrònica que té lloc quan es trenquen i es formen enllaços durant el curs d'una reacció química. En particular, la teoria de l'enllaç de valència prediu correctament la dissociació de molècules diatòmiques homonuclears en àtoms separats, mentres que la teoria d'orbitals moleculars en la seua forma simple prediu la dissociació en una mescla d'àtoms i ions.		La teoria de l'enllaç de valència complementa a la [[teoria d'orbitals moleculars]]. La teoria d'orbitals moleculars pot predir propietats magnètiques ([[diamagnetisme]] i [[paramagnetisme]]) d'una forma més directa, encara que la teoria d'enllaç de valència en una forma complicada genera els mateixos resultats. La teoria de l'enllaç de valència veu les propietats d'[[aromaticitat]] en les molècules que la presenten com a degudes a la resonància entre les estructures de Kekulé, Dewar i possiblement iòniques, mentres que la teoria d'orbitals moleculars les veu com la deslocalisació dels electrons π. Les matemàtiques subjacents també són una miqueta més complicades, llimitant el tractament per mig de la teoria d'enllaç de valència a molècules relativament chicotetes. Per una atra part, la teoria de l'enllaç de valència proveïx una descripció més fàcil de visualisar de la reorganisació de la càrrega electrònica que té lloc quan es trenquen i es formen enllaços durant el curs d'una reacció química. En particular, la teoria de l'enllaç de valència prediu correctament la dissociació de molècules diatòmiques homonuclears en àtoms separats, mentres que la teoria d'orbitals moleculars en la seua forma simple prediu la dissociació en una mescla d'àtoms i ions.

	Més recentment, alguns grups han desenrollat lo que freqüentment es dia teoria moderna de l'enllaç de valència. Esta teoria reemplaça el traslap d'orbitals atòmics en el traslap d'orbitals d'enllaç de valència que s'expandix per tota la molècula. Les energies resultants són més competitives quan s'introduïx [[correlació electrònica]] basada en les funcions d'ona de referència de [[Hartree-Fock]].		Més recentment, alguns grups han desenrollat lo que freqüentment es dia teoria moderna de l'enllaç de valència. Esta teoria reemplaça el traslap d'orbitals atòmics en el traslap d'orbitals d'enllaç de valència que s'expandix per tota la molècula. Les energies resultants són més competitives quan s'introduïx [[correlació electrònica]] basada en les funcions d'ona de referència de [[Hartree-Fock]].

Jose2: /* Teoria */

2016-10-31T11:45:33Z

Teoria

← Revisió anterior		Revisió de 11:45 31 oct 2016
Llínea 7:		Llínea 7:

	== Teoria ==		== Teoria ==
	Una estructura d'enllaç de valència és similar a una [[estructura de Lewis]], no obstant, poden escriure's vàries estructures d'enllaç de valència on no pot escriure's només una estructura de Lewis. Cadascuna d'estes estructures de EV representa a una estructura de Lewis específica. La combinació de les estructures d'enllaç de valència és el punt principal de la teoria de [[resonància (química)\|resonància]]. La teoria de l'enllaç de valència considera que el [[solapamient]] de [[orbital atòmic\|orbitals atòmics]] dels àtoms participants formant un [[enllaç químic]]. Pel traslap, és més provable que els electrons estiguen en la regió de l'enllaç. La teoria de l'enllaç de valència considera als enllaços com a orbitals dèbilment emparellats (traslap menut). Típicament, la teoria de l'enllaç de valència és més fàcil d'amprar en molècules en el [[estat basal]].		Una estructura d'enllaç de valència és similar a una [[estructura de Lewis]], no obstant, poden escriure's vàries estructures d'enllaç de valència a on no pot escriure's només una estructura de Lewis. Cadascuna d'estes estructures de EV representa a una estructura de Lewis específica. La combinació de les estructures d'enllaç de valència és el punt principal de la teoria de [[resonància (química)\|resonància]]. La teoria de l'enllaç de valència considera que el [[solapamient]] d'[[orbital atòmic\|orbitals atòmics]] dels àtoms participants formant un [[enllaç químic]]. Pel traslap, és més provable que els electrons estiguen en la regió de l'enllaç. La teoria de l'enllaç de valència considera als enllaços com a orbitals dèbilment emparellats (traslap menut). Típicament, la teoria de l'enllaç de valència és més fàcil d'amprar en molècules en l'[[estat basal]].

	== La teoria d'enllaç de valència hui ==		== La teoria d'enllaç de valència hui ==

Jose2: /* Història */

2016-10-31T11:09:48Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 31 oct 2016
Llínea 3:		Llínea 3:

	== Història ==		== Història ==
	En 1916, [[G.N. Lewis]] va propondre que un enllaç químic es forma per l'interacció conjunta de dos electrons compartits, en la representació de molècules segons la [[estructura de Lewis]]. En 1927, va ser formulada la teoria de [[Walter Heitler\|Heitler]]-[[Fritz London\|London]], que va permetre per primera volta el càlcul de les propietats de l'enllaç de la molècula de dihidrogen (H<sub>2</sub>), basat en consideracions de mecànica quàntica. Específicament, un dia, despuix d'una llarga sesta, [[Walter Heitler]] va imaginar cóm podria usar la [[equació de Schrödinger\|equació d'ona de Schrödinger]] (1925) per a mostrar cóm poden unir-se les [[funció d'ona\|funciones d'ona]] de dos		En [[1916]], [[G.N. Lewis]] va propondre que un enllaç químic es forma per l'interacció conjunta de dos electrons compartits, en la representació de molècules segons l'[[estructura de Lewis]]. En [[1927]], va ser formulada la teoria de [[Walter Heitler\|Heitler]]-[[Fritz London\|London]], que va permetre per primera volta el càlcul de les propietats de l'enllaç de la molècula de dihidrogen (H<sub>2</sub>), basat en consideracions de mecànica quàntica. Específicament, un dia, despuix d'una llarga sesta, [[Walter Heitler]] va imaginar cóm podria usar l'[[equació de Schrödinger\|equació d'ona de Schrödinger]] ([[1925]]) per a mostrar cóm poden unir-se les [[funció d'ona\|funciones d'ona]] de dos àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>
	àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>		Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)\|resonància]] ([[1928]]) i [[hibridació (química)\|hibridació d'orbitals]] ([[1930]]). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de [[1952]], ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)\|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la década de 1950.<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>
	Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)\|resonància]] (1928) i [[hibridació (química)\|hibridació d'orbitals]] (1930). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de 1952, ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)\|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la década de 1950.<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>

	== Teoria ==		== Teoria ==

Jose2 en 10:55 31 oct 2016

2016-10-31T10:55:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 31 oct 2016
Llínea 25:		Llínea 25:
	<div class="references-small"><references/></div>		<div class="references-small"><references/></div>

			[[Categoria:química]]
	[[Categoria:Enllaç químic]]		[[Categoria:Enllaç químic]]
	[[Categoria:Teories científiques]]		[[Categoria:Teories científiques]]