Tepoztécatl - Historial de revisions

Jose2 en 07:36 8 set 2025

2025-09-08T07:36:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:36 8 set 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.		Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Danver, Steven L. (22 de diciembre de 2010). Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en [[anglés]]). ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-078-0		* Danver, Steven L. (22 de diciembre de 2010). Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en [[anglés]]). ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-078-0

Jose2 en 07:53 3 jul 2025

2025-07-03T07:53:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:53 3 jul 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Tepoztécatl''' (del [[nàhuatl]]: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és [[deu]] de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]]. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel.		'''Tepoztécatl''' (del [[nàhuatl]]: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és [[deu]] de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]]. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel.

	Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.		Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 07:48 3 jul 2025

2025-07-03T07:48:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:48 3 jul 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Tepoztécatl''' (del [[nàhuatl]]: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és [[deu]] de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]]. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel.		'''Tepoztécatl''' (del [[nàhuatl]]: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és [[deu]] de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]]. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel.

	Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.		Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 17:13 24 set 2024

2024-09-24T17:13:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 24 set 2024
Llínea 9:		Llínea 9:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
	* Graulich, Michel. "Las peregrinaciones aztecas y el ciclo de Mixcoatl", en Estudios de Cultura Nahuatl, vol. 11, UNAM, México, 1974. pp. 311-354		* Graulich, Michel. "Las peregrinaciones aztecas y el ciclo de Mixcoatl", en Estudios de Cultura Nahuatl, vol. 11, UNAM, México, 1974. pp. 311-354
Llínea 15:		Llínea 15:
	* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1		* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
	* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6		* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Tepoztécatl}}		{{Commonscat\|Tepoztécatl}}

Jose2 en 11:06 18 abr 2024

2024-04-18T11:06:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:06 18 abr 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Tepoztécatl''' (del [[nàhuatl]]: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és [[deu]] de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]]. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel.		'''Tepoztécatl''' (del [[nàhuatl]]: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és [[deu]] de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]]. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel.

	Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.		Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:06:59Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:06 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Tepoztecatl.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Tepoztécatl]]		[[File:Tepoztecatl.jpg\|thumb\|250px\|Representació de Tepoztécatl]]

	'''Tepoztécatl''' (del [[~~náhuatl~~]]: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és [[deu]] de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]]. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel.		'''Tepoztécatl''' (del [[nàhuatl]]: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és [[deu]] de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]]. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel.

	Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.		Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Tepoztécatl '''Tepoztécatl''' (del náhuatl: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan,…»

2023-02-21T12:07:26Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Tepoztécatl '''Tepoztécatl''' (del náhuatl: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan,…»

Pàgina nova

[[File:Tepoztecatl.jpg|thumb|250px|Representació de Tepoztécatl]]

'''Tepoztécatl''' (del [[náhuatl]]: Tepostekatl ‘morador de Tepoztlán’‘Tepostlan, Tepoztlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és [[deu]] de la fermentació i un dels deus de l'embriaguea, els 400 [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]]. És considerat el deu de Tepoztlán, Bernardino de Sahagún enumera dotze númens de l'embriaguea i d'entre els Centzon Totochtin, este és colocat com el dècim lloc, els fills de Patécatl i Mayáhuel.

Es menciona que se haurien classificat les embriaguees, no solament per la diversitat dels seus efectes en un borracho, sino també segons els procediments amprats en el cas en diverses localitats; una llegenda afirma que Mayáhuel, dòna, i Patécatl, home, havien inventat el pulque, la dòna raspant els magueyes i extraent l'aigua mel, i l'home trobant les raïls que en ella es tiren per a fermentar-la, se seguix que despuix varen aplegar a fer el pulque a la perfecció gràcies a Tepoztécatl en el mont Chichinauhia, que es va cridar despuix Popocatépetl, per la bromera que fa el pulque, si puix, Tepoztécatl és originari de Tamoanchan, no és oriunt de Tepoztlán, sino dels naturals o moradors d'eixe poble, que ho varen proclamar el seu deu. En el còdex se li representa en una astral de coure, tepoztli, significat que figurava que els moradors eren hachers, talladors de [[llenya]]; i encara es dediquen a este ofici.

== Referències ==
* Danver, Steven L. (22 de diciembre de 2010). Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en [[anglés]]). ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-078-0
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Graulich, Michel. "Las peregrinaciones aztecas y el ciclo de Mixcoatl", en Estudios de Cultura Nahuatl, vol. 11, UNAM, México, 1974. pp. 311-354
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Tepoztécatl}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]