Terenci Moix - Historial de revisions

Jose2 en 13:12 26 feb 2025

2025-02-26T13:12:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:12 26 feb 2025
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Terenci Moix''', seudònim de '''Ramón Moix Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de giner]] de [[1942]] - † [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[2003]]), fon un escritor espanyol en [[llengua castellana]] i [[Català\|catalana]], germà major de la també escritora [[Ana María Moix]] (1947-2014).		'''Terenci Moix''', seudònim de '''Ramón Moix Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de giner]] de [[1942]] - † [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[2003]]), fon un escritor espanyol en [[llengua castellana]] i [[Català\|catalana]], germà major de la també escritora [[Ana María Moix]] ([[1947]]-[[2014]]).

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 16:		Llínea 16:
	Terenci Moix naixqué en el carrer Joaquín Costa, en el Raval de la ciutat de Barcelona. Escritor i cinèfil, es va convertir en un dels autors més llegits de la lliteratura espanyola despuix de la publicació de ''No digues que va ser un somi'' (Premi Planeta [[1986]]), en més d'un milló d'eixemplars, donant-li continuació en ''El somi d'Aleixandria'' ([[1988]]).		Terenci Moix naixqué en el carrer Joaquín Costa, en el Raval de la ciutat de Barcelona. Escritor i cinèfil, es va convertir en un dels autors més llegits de la lliteratura espanyola despuix de la publicació de ''No digues que va ser un somi'' (Premi Planeta [[1986]]), en més d'un milló d'eixemplars, donant-li continuació en ''El somi d'Aleixandria'' ([[1988]]).

	De formació autodidacta, despuix de publicar en el seudònim de ''Ray Sorel'' dos noveles policíaques —''Besaré el teu cadàver'' ([[1963]]) i ''Han matat a una rúbia'' ([[1964]])—, es va donar a conéixer com a narrador en l'obra ''La torre dels vicis capitals'' ([[1968]]), que va escomençar a escriure en anglés durant el periodo en que vixqué en [[Londres]] en l'any [[1964]]. En [[París]], va passar alguna nit en la llibreria Shakespeare and Company.		De formació autodidacta, despuix de publicar en el seudònim de ''Ray Sorel'' dos noveles policíaques —''Besaré el teu cadàver'' ([[1963]]) i ''Han matat a una rúbia'' ([[1964]]), es va donar a conéixer com a narrador en l'obra ''La torre dels vicis capitals'' ([[1968]]), que va escomençar a escriure en anglés durant el periodo en que vixqué en [[Londres]] en l'any [[1964]]. En [[París]], va passar alguna nit en la llibreria Shakespeare and Company.

	En la seua obra apareixen elements autobiogràfics (la cultura catalana en la que es va educar i criar, l'[[homosexualitat]], la crítica als valors de l'época franquista i a l'educació religiosa) i una gran devoció a l'història d'[[Egipte]]. Açò explica que les seues noveles més célebres es basen en amors i desamors durant l'[[imperi faraònic]]. També va desenrollar una faceta com a presentador de televisió i entre [[1981]] i [[1987]] va presentar ''Terenci a la fresca'' i en la temporada [[1988]]-[[1989]] va conduir l'espai d'entrevistes ''Más estrellas que en el cielo'', en valencià, ''Més estreles que en el cel'', en La 1 de [[TVE]], a on va entrevistar a grans mits del cine com [[Lauren Bacall]], [[Kirk Douglas]] o [[Joan Fontaine]].		En la seua obra apareixen elements autobiogràfics (la cultura catalana en la que es va educar i criar, l'[[homosexualitat]], la crítica als valors de l'época franquista i a l'educació religiosa) i una gran devoció a l'història d'[[Egipte]]. Açò explica que les seues noveles més célebres es basen en amors i desamors durant l'[[imperi faraònic]]. També va desenrollar una faceta com a presentador de televisió i entre [[1981]] i [[1987]] va presentar ''Terenci a la fresca'' i en la temporada [[1988]]-[[1989]] va conduir l'espai d'entrevistes ''Más estrellas que en el cielo'', en valencià, ''Més estreles que en el cel'', en La 1 de [[TVE]], a on va entrevistar a grans mits del cine com [[Lauren Bacall]], [[Kirk Douglas]] o [[Joan Fontaine]].
Llínea 97:		Llínea 97:

	* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.		* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://efe.com/cultura/2023-09-15/documental-luces-sombras-terenci-moix/ Agencia Efe. Documental Terenci Moix]		* [https://efe.com/cultura/2023-09-15/documental-luces-sombras-terenci-moix/ Agencia Efe. Documental Terenci Moix]

Jose2: /* Referències */

2024-10-27T12:04:10Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:04 27 oct 2024
Llínea 99:		Llínea 99:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://efe.com/cultura/2023-09-15/documental-luces-sombras-terenci-moix/ Agencia Efe. Documental Terenci Moix]
	* [https://www.agenciabalcells.com/autores/autor/terenci-moix/ Agencia Literaria Carmen Balcells - Obra literaria y Premios de Terenci Moix]		* [https://www.agenciabalcells.com/autores/autor/terenci-moix/ Agencia Literaria Carmen Balcells - Obra literaria y Premios de Terenci Moix]
	* [https://elpais.com/television/2023-09-26/las-vidas-infinitas-terenci-moix.html El País - Las vidas infinitas de Terenci Moix]		* [https://elpais.com/television/2023-09-26/las-vidas-infinitas-terenci-moix.html El País - Las vidas infinitas de Terenci Moix]

Jose2 en 12:02 27 oct 2024

2024-10-27T12:02:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:02 27 oct 2024
Llínea 97:		Llínea 97:

	* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.		* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.

			== Referències ==
			* [https://www.agenciabalcells.com/autores/autor/terenci-moix/ Agencia Literaria Carmen Balcells - Obra literaria y Premios de Terenci Moix]
			* [https://elpais.com/television/2023-09-26/las-vidas-infinitas-terenci-moix.html El País - Las vidas infinitas de Terenci Moix]
			* [https://www.lavanguardia.com/cultura/culturas/20190622/463010050014/terenci-moix-y-el-gay-power.html La Vanguardia - Terenci Moix y el gay power]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 11:59 27 oct 2024

2024-10-27T11:59:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 27 oct 2024
Llínea 99:		Llínea 99:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Terenci Moix}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Terenci_Moix Terenci Moix en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Terenci_Moix Terenci Moix en Wikipedia]

Jose2 en 11:58 27 oct 2024

2024-10-27T11:58:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 27 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Ramón Moix Meseguer		\| nom = Ramón Moix Meseguer
	\| image =		\| image = [[File:Terenci Moix en Barcelona.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]

Jose2 en 11:58 27 oct 2024

2024-10-27T11:58:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 27 oct 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]		\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
	}}		}}
	'''Terenci Moix''', seudònim de '''Ramón Moix Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de giner]] de [[1942]] - [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[2003]]), fon un escritor espanyol en llengua castellana i catalana, germà major de la també escritora [[Ana María Moix]] (1947-2014).		'''Terenci Moix''', seudònim de '''Ramón Moix Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de giner]] de [[1942]] - † [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[2003]]), fon un escritor espanyol en [[llengua castellana]] i [[Català\|catalana]], germà major de la també escritora [[Ana María Moix]] (1947-2014).

	== Biografia ==		== Biografia ==
Llínea 20:		Llínea 20:
	En la seua obra apareixen elements autobiogràfics (la cultura catalana en la que es va educar i criar, l'[[homosexualitat]], la crítica als valors de l'época franquista i a l'educació religiosa) i una gran devoció a l'història d'[[Egipte]]. Açò explica que les seues noveles més célebres es basen en amors i desamors durant l'[[imperi faraònic]]. També va desenrollar una faceta com a presentador de televisió i entre [[1981]] i [[1987]] va presentar ''Terenci a la fresca'' i en la temporada [[1988]]-[[1989]] va conduir l'espai d'entrevistes ''Más estrellas que en el cielo'', en valencià, ''Més estreles que en el cel'', en La 1 de [[TVE]], a on va entrevistar a grans mits del cine com [[Lauren Bacall]], [[Kirk Douglas]] o [[Joan Fontaine]].		En la seua obra apareixen elements autobiogràfics (la cultura catalana en la que es va educar i criar, l'[[homosexualitat]], la crítica als valors de l'época franquista i a l'educació religiosa) i una gran devoció a l'història d'[[Egipte]]. Açò explica que les seues noveles més célebres es basen en amors i desamors durant l'[[imperi faraònic]]. També va desenrollar una faceta com a presentador de televisió i entre [[1981]] i [[1987]] va presentar ''Terenci a la fresca'' i en la temporada [[1988]]-[[1989]] va conduir l'espai d'entrevistes ''Más estrellas que en el cielo'', en valencià, ''Més estreles que en el cel'', en La 1 de [[TVE]], a on va entrevistar a grans mits del cine com [[Lauren Bacall]], [[Kirk Douglas]] o [[Joan Fontaine]].

	En l'any [[1999]] dirigí i presentà la série de documentals ''Los grandes hombres de la Egiptología'', en valencià, ''Els grans hòmens de l'[[Egiptologia]]'', emesa en La 2 de TVE, a on fa semblança de varis dels més eminents egiptòlecs dels sigles XVIII i XIX.		En l'any [[1999]] dirigí i presentà la série de documentals ''Los grandes hombres de la Egiptología'', en [[valencià]], ''Els grans hòmens de l'[[Egiptologia]]'', emesa en La 2 de TVE, a on fa semblança de varis dels més eminents egiptòlecs dels [[Sigle XVIII\|sigles XVIII]] i [[Sigle XIX\|XIX]].

	Terenci Moix fon un [[gai]] declarat, que va participar en numerosos debats televisius sobre la sexualitat. Va combatre obertament les manifestacions que ell considerava [[Homofòbia\|homòfobes]] i va llançar dures crítiques en este sentit a [[Camilo José Cela]], guanyador del [[Premis Nobel\|Premi Nobel de Lliteratura 1989]].		Terenci Moix fon un [[gai]] declarat, que va participar en numerosos debats televisius sobre la sexualitat. Va combatre obertament les manifestacions que ell considerava [[Homofòbia\|homòfobes]] i va llançar dures crítiques en este sentit a [[Camilo José Cela]], guanyador del [[Premis Nobel\|Premi Nobel de Lliteratura 1989]].

	Fallí en abril de l'any [[2003]] d'un emfisema pulmonar per la seua adicció al tabac. Les cendres de l'escritor varen ser dispersades entre la baïa d'Aleixandria, no llunt del llegendari Far, i el carrer de Joaquín Costa del barri del Raval de Barcelona, a on va nàixer. Va plasmar la seua biografia en una trilogia denominada ''Memorias del peso de la paja'', en valencià ''Memòries del pes de la palla''.		Fallí en [[abril]] de l'any [[2003]] d'un emfisema pulmonar per la seua adicció al [[tabac]]. Les cendres de l'escritor varen ser dispersades entre la baïa d'Aleixandria, no llunt del llegendari Far, i el carrer de Joaquín Costa del barri del Raval de Barcelona, a on va nàixer. Va plasmar la seua biografia en una trilogia denominada ''Memorias del peso de la paja'', en valencià ''Memòries del pes de la palla''.

	== Obra ==		== Obra ==
Llínea 94:		Llínea 94:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	* En [[2005]] es varen otorgar per primera volta els Premis Internacionals Terenci Moix, instituïts en el seu honor, per la seua importància en la visibilitat de la lliteratura gai en Espanya. El mateix any es va entregar també per primera volta un atre guardó que du el nom de l'autor: el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica, que entrega la Fundació Arena.		* En l'any [[2005]] es varen otorgar per primera volta els Premis Internacionals Terenci Moix, instituïts en el seu honor, per la seua importància en la visibilitat de la lliteratura gai en Espanya. El mateix any es va entregar també per primera volta un atre guardó que du el nom de l'autor: el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica, que entrega la Fundació Arena.

	* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.		* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.

Xavier en 21:25 19 oct 2024

2024-10-19T21:25:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:25 19 oct 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Ramón Moix Meseguer
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Escritor.
			\| data_naix = [[5 de giner]] de [[1942]]
			\| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[2 d'abril]] de [[2003]]
			\| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
			}}
	'''Terenci Moix''', seudònim de '''Ramón Moix Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de giner]] de [[1942]] - [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[2003]]), fon un escritor espanyol en llengua castellana i catalana, germà major de la també escritora [[Ana María Moix]] (1947-2014).		'''Terenci Moix''', seudònim de '''Ramón Moix Meseguer''' ([[Barcelona]], [[5 de giner]] de [[1942]] - [[Barcelona]], [[2 d'abril]] de [[2003]]), fon un escritor espanyol en llengua castellana i catalana, germà major de la també escritora [[Ana María Moix]] (1947-2014).

Xavier: /* Premis i guardons */

2024-10-19T21:22:13Z

Premis i guardons

← Revisió anterior		Revisió de 21:22 19 oct 2024
Llínea 72:		Llínea 72:
	== Premis i guardons ==		== Premis i guardons ==

	~~(Secció~~ per ~~completar)~~		* 1967, Premi Víctor Català per ''La torre dels vicis capitals.''
			* 1968, Premi Josep Pla per ''Onades sobre una roca deserta.''
			* 1976, Premi Joan Estelrich per ''Sadístico, esperpéntico e incluso metafísico.''
			* 1970, Premi Crítica [[Revista Serra d'Or\|Serra d'Or]] per ''El día que murió Marilyn''
			* 1973, Premi Crítica Serra d'Or per ''Siro o la increada consciència de la raça''
			* 1986, [[Premis Planeta\|Premi Planeta]] per ''No digas que fue un sueño.''
			* 1992, Premi Ramon Llull de novela per ''El sexe dels àngels.''
			* 1993, Premi Lletra d'Or per ''El sexe dels àngels.''

	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

Xavier en 21:18 19 oct 2024

2024-10-19T21:18:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:18 19 oct 2024
Llínea 14:		Llínea 14:

	Fallí en abril de l'any [[2003]] d'un emfisema pulmonar per la seua adicció al tabac. Les cendres de l'escritor varen ser dispersades entre la baïa d'Aleixandria, no llunt del llegendari Far, i el carrer de Joaquín Costa del barri del Raval de Barcelona, a on va nàixer. Va plasmar la seua biografia en una trilogia denominada ''Memorias del peso de la paja'', en valencià ''Memòries del pes de la palla''.		Fallí en abril de l'any [[2003]] d'un emfisema pulmonar per la seua adicció al tabac. Les cendres de l'escritor varen ser dispersades entre la baïa d'Aleixandria, no llunt del llegendari Far, i el carrer de Joaquín Costa del barri del Raval de Barcelona, a on va nàixer. Va plasmar la seua biografia en una trilogia denominada ''Memorias del peso de la paja'', en valencià ''Memòries del pes de la palla''.

	~~== Reconeiximents ==~~

	* En [[2005]] es varen otorgar per primera volta els Premis Internacionals Terenci Moix, instituïts en el seu honor, per la seua importància en la visibilitat de la lliteratura gai en Espanya. El mateix any es va entregar també per primera volta un atre guardó que du el nom de l'autor: el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica, que entrega la Fundació Arena.

	* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.

	== Obra ==		== Obra ==
Llínea 79:		Llínea 73:

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

			== Reconeiximents ==

			* En [[2005]] es varen otorgar per primera volta els Premis Internacionals Terenci Moix, instituïts en el seu honor, per la seua importància en la visibilitat de la lliteratura gai en Espanya. El mateix any es va entregar també per primera volta un atre guardó que du el nom de l'autor: el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica, que entrega la Fundació Arena.

			* En [[2023]] es va estrenar ''Terenci, la fabulació infinita'', una série documental de Filmin també llançada en format llarcmetrage, en direcció de [[Marta Lallana]] i guió de Lallana i Álvaro Augusto, que aborda la seua vida i obra des de diverses perspectives.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Obra */

2024-10-19T21:17:48Z

Obra

@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 == Obra ==
-(Secció per completar)
+=== Narrativa ===
 == Premis i guardons ==