Termodinàmica - Historial de revisions

https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Termodin%C3%A0mica Termodinàmica - Historial de revisions 2026-04-08T00:36:05Z Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Termodin%C3%A0mica&diff=269288&oldid=prev Lluísm en 11:36 25 jun 2023 2023-06-25T11:36:52Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:36 25 jun 2023</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l3">Llínea 3:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 3:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força») és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força») és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"><ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> </del></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td></tr>  </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Termodin%C3%A0mica&diff=269287&oldid=prev Lluísm en 11:36 25 jun 2023 2023-06-25T11:36:29Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:36 25 jun 2023</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força») és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"><ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref></del></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força») és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> </div></td></tr>  </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Termodin%C3%A0mica&diff=269286&oldid=prev Lluísm en 11:36 25 jun 2023 2023-06-25T11:36:11Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:36 25 jun 2023</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor»<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"><ref>{{Cita DRAE|termo-}}</ref> </del>i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força»)<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;"><ref>{{Cita DRAE|dinámico}}</ref> </del>és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor» i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força») és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> </div></td></tr>  </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Termodin%C3%A0mica&diff=269285&oldid=prev Lluísm en 11:35 25 jun 2023 2023-06-25T11:35:14Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:35 25 jun 2023</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l9">Llínea 9:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 9:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Referències ==</div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"><references /></ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr>  </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Termodin%C3%A0mica&diff=269284&oldid=prev Lluísm en 11:34 25 jun 2023 2023-06-25T11:34:41Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:34 25 jun 2023</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l7">Llínea 7:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 7:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"></ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">== Referències ==</ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Bibliografia ==</div></td></tr>  </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Termodin%C3%A0mica&diff=269283&oldid=prev Lluísm en 11:34 25 jun 2023 2023-06-25T11:34:11Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:34 25 jun 2023</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l7">Llínea 7:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 7:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"></ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">== Bibliografia ==</ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">* Boltzmann, Ludwig (1986). Escritos de mecánica y termodinámica. Alianza Editorial. ISBN 842060173X</ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">* Pérez Cruz, Justo R. (2005). La Termodinámica de Galileo a Gibbs. Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia. ISBN 978-84-609-7580-9</ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">* Planck, Max (1990). Treatise on Thermodynamics. Dover Publications. ISBN 048666371X</ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">* Zemansky, Mark W. (1985). «Calor y termodinámica». Madrid: McGraw-Hill. ISBN 84-85240-85-5</ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Física]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Física]]</div></td></tr> </table>

Lluísm https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Termodin%C3%A0mica&diff=150695&oldid=prev Jose2 en 08:48 18 jun 2019 2019-06-18T08:48:09Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 08:48 18 jun 2019</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l2">Llínea 2:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 2:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor»<ref>{{Cita DRAE|termo-}}</ref> i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força»)<ref>{{Cita DRAE|dinámico}}</ref> és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor»<ref>{{Cita DRAE|termo-}}</ref> i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força»)<ref>{{Cita DRAE|dinámico}}</ref> és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> </div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Física]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Física]]</div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Termodin%C3%A0mica&diff=122915&oldid=prev Jose2 en 11:08 2 set 2017 2017-09-02T11:08:06Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 11:08 2 set 2017</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">{{En desenroll}}</del></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">*</del>disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]</div></td><td colspan="2" class="diff-side-added"></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor»<ref>{{Cita <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">*</del>DRAE|termo-}}</ref> i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força»)<ref>{{Cita DRAE|dinámico}}</ref> és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor»<ref>{{Cita DRAE|termo-}}</ref> i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força»)<ref>{{Cita DRAE|dinámico}}</ref> és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Física]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Física]]</div></td></tr>  </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Termodin%C3%A0mica&diff=109578&oldid=prev EirVal en 15:11 25 nov 2016 2016-11-25T15:11:06Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 15:11 25 nov 2016</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">{{En desenroll}}</ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un *disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica a on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un *disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr>  </table>

EirVal https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Termodin%C3%A0mica&diff=109507&oldid=prev Jose2 en 20:12 23 nov 2016 2016-11-23T20:12:38Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 20:12 23 nov 2016</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un *disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Triple expansion engine animation.gif|thumb|'''[[Màquina tèrmica]]''' típica <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">a </ins>on pot observar-se l'entrada des d'una font de calor (caldera) a l'esquerra i l'eixida a un *disipador de calor (condensador) a la dreta. El [[treball (física)|treball]] s'extrau en este cas per mig d'una série de pistons.]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor»<ref>{{Cita *DRAE|termo-}}</ref> i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força»)<ref>{{Cita DRAE|dinámico}}</ref> és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''termodinàmica''' (del [[Idioma grec|grec]] θερμo, termo, que significa «calor»<ref>{{Cita *DRAE|termo-}}</ref> i δύναμις, ''dínamis'', que significa «força»)<ref>{{Cita DRAE|dinámico}}</ref> és la branca de la [[física]] que descriu els estats de [[Estat d'equilibri termodinàmic|equilibri termodinàmic]] a [[nivell macroscòpic]].<ref>Callen, H., Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, 2nd Ed., Rivas, 1986</ref> El ''[[Diccionari de la llengua espanyola]]'' de la [[Real Acadèmia Espanyola]], per la seua banda, definix a la termodinàmica com la branca de la física encarregada de l'estudi de l'interacció entre el [[calor]] i atres manifestacions de la [[energia]].<ref>{{cita DRAE|termodinámica|fechaacceso=14 de agosto de 2015}}</ref></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">la </del>[[energia interna]], <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">la </del>[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">#magnitut</del>, tals com <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">la </del>[[<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">*imanación</del>]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Constituïx una [[Teoria científica|teoria fenomenològica]], a partir de [[Raonament deductiu|raonaments deductius]], que estudia sistemes reals, sense [[model físic|modelizar]] i seguix un método experimental.<ref name="zemansky">Ver {{Harvsp|R.RIVAS|1986}}.</ref> Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">l'</ins>[[energia interna]], <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">l'</ins>[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">magnituts</ins>, tals com <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">l'</ins>[[<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">imanació</ins>]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref></div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;"></ins></div></td></tr> <tr><td colspan="2" class="diff-side-deleted"></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[Categoria:Física]]</ins></div></td></tr>  </table>

Jose2