Termoquímica - Historial de revisions

Jose2 en 15:19 7 ago 2024

2024-08-07T15:19:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:19 7 ago 2024
Llínea 71:		Llínea 71:
	* [[Reaccions isogíriques]]		* [[Reaccions isogíriques]]
	* [[Reacció exotèrmica]]		* [[Reacció exotèrmica]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Thermochemistry}}		{{Commonscat\|Thermochemistry}}

Jose2 en 11:10 16 jun 2024

2024-06-16T11:10:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 16 jun 2024
Llínea 71:		Llínea 71:
	* [[Reaccions isogíriques]]		* [[Reaccions isogíriques]]
	* [[Reacció exotèrmica]]		* [[Reacció exotèrmica]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Thermochemistry}}		{{Commonscat\|Thermochemistry}}

81.202.251.206 en 10:37 23 jun 2023

2023-06-23T10:37:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 23 jun 2023
Llínea 78:		Llínea 78:
	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Termoquímica\| ]]		[[Categoria:Termoquímica\| ]]

	~~{{Traduït de\|es\|Termoquímica}}~~

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:31:23Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:31 6 jul 2022
Llínea 74:		Llínea 74:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Thermochemistry}}		{{Commonscat\|Thermochemistry}}
	* {{DGLV\|Termoquímica}}		{{DGLV\|Termoquímica}}

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]

Jose2: Text reemplaça - 'l on ' a 'l a on '

2021-05-24T19:26:38Z

Text reemplaça - 'l on ' a 'l a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:26 24 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Termoquímica''' (del [[grec]] ''thermos'', calor i [[química]]) consistix en l'estudi de les transformacions que sofrix la [[energia calorífica]] en les [[reaccions químiques]], sorgint com una aplicació de la [[termodinàmica]] a la química.		La '''Termoquímica''' (del [[grec]] ''thermos'', calor i [[química]]) consistix en l'estudi de les transformacions que sofrix la [[energia calorífica]] en les [[reaccions químiques]], sorgint com una aplicació de la [[termodinàmica]] a la química.

	Freqüentment podem considerar que les reaccions químiques es produïxen a pressió constant (atmòsfera oberta, és dir, ''P''=1 atm), o be a volum constant (el del receptàcul on s'estiguen realisant).		Freqüentment podem considerar que les reaccions químiques es produïxen a pressió constant (atmòsfera oberta, és dir, ''P''=1 atm), o be a volum constant (el del receptàcul a on s'estiguen realisant).

	* '''[[Procés isobàric\|Procés a pressió constant]]		* '''[[Procés isobàric\|Procés a pressió constant]]

Posmo: /* Enllaços externs */

2016-09-27T17:59:19Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:59 27 set 2016
Llínea 74:		Llínea 74:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Thermochemistry}}		{{Commonscat\|Thermochemistry}}
			* {{DGLV\|Termoquímica}}

	[[Categoria:Física]]		[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Termoquímica\| ]]		[[Categoria:Termoquímica\| ]]


	{{Traduït de\|es\|Termoquímica}}		{{Traduït de\|es\|Termoquímica}}

Jose2 en 12:01 26 set 2016

2016-09-26T12:01:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 26 set 2016
Llínea 75:		Llínea 75:
	{{Commonscat\|Thermochemistry}}		{{Commonscat\|Thermochemistry}}

	[[Categoria:~~Fisica~~]]		[[Categoria:Física]]
	[[Categoria:Termoquímica\| ]]		[[Categoria:Termoquímica\| ]]


	{{Traduït de\|es\|Termoquímica}}		{{Traduït de\|es\|Termoquímica}}

Jose2 en 12:00 26 set 2016

2016-09-26T12:00:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 26 set 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''Termoquímica''' (del ~~gr.~~ ''thermos'', calor i [[química]]) consistix en l'estudi de les transformacions que sofrix la [[energia calorífica]] en les [[reaccions químiques]], sorgint com una aplicació de la [[termodinàmica]] a la química.		La '''Termoquímica''' (del [[grec]] ''thermos'', calor i [[química]]) consistix en l'estudi de les transformacions que sofrix la [[energia calorífica]] en les [[reaccions químiques]], sorgint com una aplicació de la [[termodinàmica]] a la química.

	Freqüentment podem considerar que les reaccions químiques es produïxen a pressió constant (atmòsfera oberta, és dir, ''P''=1 atm), o be a volum constant (el del receptàcul on s'estiguen realisant).		Freqüentment podem considerar que les reaccions químiques es produïxen a pressió constant (atmòsfera oberta, és dir, ''P''=1 atm), o be a volum constant (el del receptàcul on s'estiguen realisant).
Llínea 26:		Llínea 26:
	== Llei de Hess ==		== Llei de Hess ==
	{{AP\|Llei de Hess}}		{{AP\|Llei de Hess}}
	Germain Henry Hess (Ginebra, 1802-Sant Petersburc, 1850) va ser un fisicoquímic rus d'orige suís que va assentar les bases de la termodinàmica actual. Va treballar fonamentalment la química de gasos, i va enunciar la llei que nos disponem a comentar ara:		[[Germain Henry Hess]] ([[Ginebra]], [[1802]]-[[Sant Petersburc]], [[1850]]) va ser un fisicoquímic rus d'orige suís que va assentar les bases de la termodinàmica actual. Va treballar fonamentalment la química de gasos, i va enunciar la llei que nos disponem a comentar ara:

	{{cita\|''"En una reacció química expressada com la suma (o diferència) algebraica d'atres reaccions químiques, ya que és funció d'estat, l'entalpia de reacció global és també la suma (o diferència) algebraica de les entalpies de les atres reaccions."''}}		{{cita\|''"En una reacció química expressada com la suma (o diferència) algebraica d'atres reaccions químiques, ya que és funció d'estat, l'entalpia de reacció global és també la suma (o diferència) algebraica de les entalpies de les atres reaccions."''}}
Llínea 62:		Llínea 62:
	Entre els usos de la termoquímica podem destacar l'utilitat d'ella en els laboratoris d'investigació i centres tecnològics dedicats netament a l'espècia porcina, ya que si les propietats de transferència de calor que s'experimenten entre les capes de pell que trobem en estos animals podem apreciar un eixemple clar d'estudi de la termoquìmica, aixina com en els mateixos gots sanguíneus d'estos animals, ya que sense be funcionen de manera similar a la humana estes presenten un canvi entròpic de concentració de leucocits, que a diferència d'els que posseïxen els sers humans açò es presenten de manera diferenciada de concentracions.		Entre els usos de la termoquímica podem destacar l'utilitat d'ella en els laboratoris d'investigació i centres tecnològics dedicats netament a l'espècia porcina, ya que si les propietats de transferència de calor que s'experimenten entre les capes de pell que trobem en estos animals podem apreciar un eixemple clar d'estudi de la termoquìmica, aixina com en els mateixos gots sanguíneus d'estos animals, ya que sense be funcionen de manera similar a la humana estes presenten un canvi entròpic de concentració de leucocits, que a diferència d'els que posseïxen els sers humans açò es presenten de manera diferenciada de concentracions.

	Com a us també es podria agregar la seua aplicació en intercanvi de calor d'un sistema a un atre , prenent com a eixemple el cas anterior		Com a us també es podria agregar la seua aplicació en intercanvi de calor d'un sistema a un atre , prenent com a eixemple el cas anterior podríem obtindre l'intercanvi de calor produïda pels [[porc\|porcs]] al seu entorn o viceversa de la mateixa forma en manera oposta.
	podríem obtindre l'intercanvi de calor produïda pels porcs al seu entorn o viceversa de la mateixa forma en manera oposta.

	== ~~Vejau~~ també ==		== Vore també ==
	* [[Calorimetria]]		* [[Calorimetria]]
	* [[Entalpia]]		* [[Entalpia]]
Llínea 76:		Llínea 75:
	{{Commonscat\|Thermochemistry}}		{{Commonscat\|Thermochemistry}}

			[[Categoria:Fisica]]
	[[Categoria:Termoquímica\| ]]		[[Categoria:Termoquímica\| ]]


	{{Traduït de\|es\|Termoquímica}}		{{Traduït de\|es\|Termoquímica}}

EirVal en 10:05 25 set 2016

2016-09-25T10:05:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:05 25 set 2016
Llínea 49:		Llínea 49:
	Com l'entalpia és una funció d'estat,<math>\oint_{C} dH = 0</math>. El procés no depén del camí, i, per lo tant, és indiferent que la fem directament o tenint en conte les demés reaccions.		Com l'entalpia és una funció d'estat,<math>\oint_{C} dH = 0</math>. El procés no depén del camí, i, per lo tant, és indiferent que la fem directament o tenint en conte les demés reaccions.

	Note's que la reacció D <math>rightarrow</math> C va en el sentit opost al que nos interessa per a tancar el cicle. Per això, devem invertir la direcció del fluix energètic per a obtindre la reacció que volem, i això es conseguix canviant el signe de la variació entálpica. És dir,		Note's que la reacció D <math>\rightarrow</math> C va en el sentit opost al que nos interessa per a tancar el cicle. Per això, devem invertir la direcció del fluix energètic per a obtindre la reacció que volem, i això es conseguix canviant el signe de la variació entálpica. És dir,

	<math>\Delta_r H_{C \rightarrow D}^\circ = - \Delta_r H_{D \rightarrow C}^\circ</math>.		<math>\Delta_r H_{C \rightarrow D}^\circ = - \Delta_r H_{D \rightarrow C}^\circ</math>.

EirVal en 10:04 25 set 2016

2016-09-25T10:04:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:04 25 set 2016
Llínea 47:		Llínea 47:
	A <math>\rightarrow</math> C <math>\leftarrow</math> D <math>\rightarrow</math> B		A <math>\rightarrow</math> C <math>\leftarrow</math> D <math>\rightarrow</math> B

	Com l'entalpia és una funció d'estat, <math>oint_{C} dH = 0</math>. El procés no depén del camí, i, per lo tant, és indiferent que la fem directament o tenint en conte les demés reaccions.		Com l'entalpia és una funció d'estat,<math>\oint_{C} dH = 0</math>. El procés no depén del camí, i, per lo tant, és indiferent que la fem directament o tenint en conte les demés reaccions.

	Note's que la reacció D <math>rightarrow</math> C va en el sentit opost al que nos interessa per a tancar el cicle. Per això, devem invertir la direcció del fluix energètic per a obtindre la reacció que volem, i això es conseguix canviant el signe de la variació entálpica. És dir,		Note's que la reacció D <math>rightarrow</math> C va en el sentit opost al que nos interessa per a tancar el cicle. Per això, devem invertir la direcció del fluix energètic per a obtindre la reacció que volem, i això es conseguix canviant el signe de la variació entálpica. És dir,