Timothy McVeigh - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T18:04:20Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 28 ago 2023
Llínea 43:		Llínea 43:
	Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley\|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Orient]].		Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley\|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Orient]].

	El [[22 de febrer]] de l'any [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Irac\|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina\|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la ~~cridada~~ ''[[autopista de la mort]] ([[27 de febrer]] de [[1991]]).'' Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].		El [[22 de febrer]] de l'any [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Irac\|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina\|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la nomenada ''[[autopista de la mort]] ([[27 de febrer]] de [[1991]]).'' Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].

	En [[març]] de l'any 1991 va retornar a Estats Units per a participar en el curs de selecció i evaluació dels Boines Verdes. L'entrenament de 24 dies era molt més dur que el bàsic i McVeigh va ser declarat no apte psicològicament, per lo que va renunciar als dos dies d'haver començat. Poc despuix va abandonar l'Eixèrcit i va ser donat oficialment de baixa el [[31 de decembre]] d'eixe any.		En [[març]] de l'any 1991 va retornar a Estats Units per a participar en el curs de selecció i evaluació dels Boines Verdes. L'entrenament de 24 dies era molt més dur que el bàsic i McVeigh va ser declarat no apte psicològicament, per lo que va renunciar als dos dies d'haver començat. Poc despuix va abandonar l'Eixèrcit i va ser donat oficialment de baixa el [[31 de decembre]] d'eixe any.

Jose2 en 12:39 10 gin 2023

2023-01-10T12:39:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 10 gin 2023
Llínea 23:		Llínea 23:
	}}		}}

	'''Timothy James McVeigh''' ([[Lockport]], [[Nova York (estat)\|Nova York]], [[23 d'abril]] de [[1968]] – [[Terre Haute]], [[Indiana]], [[11 de juny]] de [[2001]]) va ser un terroriste d'extrema dreta [[Estats Units\|nortamericà]] autor del [[Atentat d'Oklahoma City\|atentat explosiu contra l'edifici federal Alfred P. Murrah]] en [[Oklahoma City]] en [[1995]], a on varen morir 168 persones i varen resultar ferides al voltant de 680 persones.		'''Timothy James McVeigh''' ([[Lockport]], [[Nova York (estat)\|Nova York]], [[23 d'abril]] de [[1968]] - † [[Terre Haute]], [[Indiana]], [[11 de juny]] de [[2001]]) va ser un terroriste d'extrema dreta [[Estats Units\|nortamericà]] autor del [[Atentat d'Oklahoma City\|atentat explosiu contra l'edifici federal Alfred P. Murrah]] en [[Oklahoma City]] en [[1995]], a on varen morir 168 persones i varen resultar ferides al voltant de 680 persones.

	== Infància ==		== Infància ==

Valencian: Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

2022-10-19T16:08:43Z

Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac'

← Revisió anterior		Revisió de 16:08 19 oct 2022
Llínea 43:		Llínea 43:
	Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley\|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Orient]].		Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley\|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Orient]].

	El [[22 de febrer]] de l'any [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[~~Iraq~~\|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina\|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la cridada ''[[autopista de la mort]] ([[27 de febrer]] de [[1991]]).'' Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].		El [[22 de febrer]] de l'any [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Irac\|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina\|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la cridada ''[[autopista de la mort]] ([[27 de febrer]] de [[1991]]).'' Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].

	En [[març]] de l'any 1991 va retornar a Estats Units per a participar en el curs de selecció i evaluació dels Boines Verdes. L'entrenament de 24 dies era molt més dur que el bàsic i McVeigh va ser declarat no apte psicològicament, per lo que va renunciar als dos dies d'haver començat. Poc despuix va abandonar l'Eixèrcit i va ser donat oficialment de baixa el [[31 de decembre]] d'eixe any.		En [[març]] de l'any 1991 va retornar a Estats Units per a participar en el curs de selecció i evaluació dels Boines Verdes. L'entrenament de 24 dies era molt més dur que el bàsic i McVeigh va ser declarat no apte psicològicament, per lo que va renunciar als dos dies d'haver començat. Poc despuix va abandonar l'Eixèrcit i va ser donat oficialment de baixa el [[31 de decembre]] d'eixe any.

Jose2 en 12:39 6 jun 2022

2022-06-06T12:39:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 6 jun 2022
Llínea 74:		Llínea 74:

	A Timothy McVeigh no li importaven les víctimes. Segons ell, encara que no eren culpables, treballaven per a un "imperi del mal". La seua intenció no era la d'assessinar chiquets ni civils aliens al Govern, ya que este fet entelaria el seu mensage polític; no obstant, no va sentir llàstima per ells i, quan va ser detengut, va declarar que no havien segut més que "[[dany colateral\|danys colaterals]]" de l'atentat. Més tart, va intentar justificar-se argumentant que també varen morir chiquets en Ruby Ridge i Waco.		A Timothy McVeigh no li importaven les víctimes. Segons ell, encara que no eren culpables, treballaven per a un "imperi del mal". La seua intenció no era la d'assessinar chiquets ni civils aliens al Govern, ya que este fet entelaria el seu mensage polític; no obstant, no va sentir llàstima per ells i, quan va ser detengut, va declarar que no havien segut més que "[[dany colateral\|danys colaterals]]" de l'atentat. Més tart, va intentar justificar-se argumentant que també varen morir chiquets en Ruby Ridge i Waco.



	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Timothy McVeigh}}		{{Commonscat\|Timothy McVeigh}}

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Terrorisme]]		[[Categoria:Terrorisme]]
	[[Categoria:Terroristes]]		[[Categoria:Terroristes]]

Jose2 en 12:29 26 maig 2018

2018-05-26T12:29:46Z

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T15:10:57Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 15:10 22 feb 2018
Llínea 74:		Llínea 74:
	Una atra persona va morir mentres prestava servicis de rescat.		Una atra persona va morir mentres prestava servicis de rescat.

	A Timothy McVeigh no li importaven les víctimes. Segons ell, encara que no eren culpables, treballaven per a un "imperi del mal". La seua intenció no era la d'assessinar chiquets ni civils aliens al Govern, ya que este fet entelaria el seu mensage polític; no obstant, no va sentir llàstima per ells i, quan va ser ~~detingut~~, va declarar que no havien segut més que "[[dany colateral\|danys colaterals]]" de l'atentat. Més tart, va intentar justificar-se argumentant que també varen morir chiquets en Ruby Ridge i Waco.		A Timothy McVeigh no li importaven les víctimes. Segons ell, encara que no eren culpables, treballaven per a un "imperi del mal". La seua intenció no era la d'assessinar chiquets ni civils aliens al Govern, ya que este fet entelaria el seu mensage polític; no obstant, no va sentir llàstima per ells i, quan va ser detengut, va declarar que no havien segut més que "[[dany colateral\|danys colaterals]]" de l'atentat. Més tart, va intentar justificar-se argumentant que també varen morir chiquets en Ruby Ridge i Waco.

EirVal: /* Joventut i servici militar */

2017-04-21T18:43:19Z

Joventut i servici militar

← Revisió anterior		Revisió de 18:43 21 abr 2017
Llínea 42:		Llínea 42:
	Posteriorment va ser traspassat a Fort Riley, junt a Nichols i [[Michael Fortier]], que, de la mateixa manera que Nichols, també simpatisava en les idees de McVeigh. Es va dedicar en passió a la seua carrera militar, al punt de tindre un uniforme i botes extres per a presentar-se impecable a l'inspecció. No obstant, McVeigh va ser amonestat pels seus superiors per comprar una camiseta racista durant una protesta del [[Ku Klux Klan]] contra la presència de conscriptes [[afroamericans]] i supòsits simpatisants del [[Black Power]] en la base.		Posteriorment va ser traspassat a Fort Riley, junt a Nichols i [[Michael Fortier]], que, de la mateixa manera que Nichols, també simpatisava en les idees de McVeigh. Es va dedicar en passió a la seua carrera militar, al punt de tindre un uniforme i botes extres per a presentar-se impecable a l'inspecció. No obstant, McVeigh va ser amonestat pels seus superiors per comprar una camiseta racista durant una protesta del [[Ku Klux Klan]] contra la presència de conscriptes [[afroamericans]] i supòsits simpatisants del [[Black Power]] en la base.

	Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley\|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig ~~Oriente~~]].		Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley\|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Orient]].

	El [[22 de febrer]] de [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Iraq\|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina\|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la cridada ''[[autopista de la mort]] ([[27 de febrer]] de [[1991]]).'' Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].		El [[22 de febrer]] de [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Iraq\|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina\|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la cridada ''[[autopista de la mort]] ([[27 de febrer]] de [[1991]]).'' Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].

EirVal en 18:41 21 abr 2017

2017-04-21T18:41:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:41 21 abr 2017
Llínea 20:		Llínea 20:
	\| ocupació = Soldat del [[Eixèrcit dels Estats Units]] <br /> Guàrdia de seguritat		\| ocupació = Soldat del [[Eixèrcit dels Estats Units]] <br /> Guàrdia de seguritat
	\| cónyuge =		\| cónyuge =
	\| pares =		\| pares = William McVeigh (pare)<br />Mildred Noreen Hill (mare)
	\| fills =		\| fills =
	}}		}}

EirVal en 18:39 21 abr 2017

2017-04-21T18:39:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:39 21 abr 2017
Llínea 15:		Llínea 15:
	\| càrrec = <br /> [[Terrorisme]], us de [[armes de destrucció massiva]], 8 càrrecs d'homicidi en primer grau, [[Conspiració (enteniment secret)\|conspiració]] per a usar armes de destrucció massiva i explosius en fins criminals.		\| càrrec = <br /> [[Terrorisme]], us de [[armes de destrucció massiva]], 8 càrrecs d'homicidi en primer grau, [[Conspiració (enteniment secret)\|conspiració]] per a usar armes de destrucció massiva i explosius en fins criminals.

	\| condena =		\| condena = Pena de mort
	\| situació_actual =		\| situació_actual = Eixecutat per injecció letal l'11 de juny de 2001 en l'institució correccional de Terre Haute en Indiana
	\| ocupació =
			\| ocupació = Soldat del [[Eixèrcit dels Estats Units]] <br /> Guàrdia de seguritat
	\| cónyuge =		\| cónyuge =
	\| pares =		\| pares =

EirVal en 12:28 21 abr 2017

2017-04-21T12:28:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:28 21 abr 2017
Llínea 4:		Llínea 4:
	\| image = Aa McVeigh sketch and pic.jpg		\| image = Aa McVeigh sketch and pic.jpg
	\| tamany_de_image = 300px		\| tamany_de_image = 300px
	\| image_peu = Retrat parlat i fotografia de *McVeigh en els archius del [[FBI]].		\| image_peu = Retrat parlat i fotografia de McVeigh en els archius del [[FBI]].

	\| nom_real = Timothy James McVeigh		\| nom_real = Timothy James McVeigh

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 26 maig 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{En desenroll}}~~
	{{Ficha de criminal		{{Ficha de criminal
	\| nom = Timothy McVeigh		\| nom = Timothy McVeigh
Llínea 31:		Llínea 30:
	Segons el seu testimoni, que mai va ser corroborat, va sofrir abusos constants en l'escola per la seua dèbil complexió i baixa estatura, i solia fantasiar en venjar-se. McVeigh va atribuir a això el seu odi contra totes les institucions o persones que, al seu juí, abusaren dels dèbils.		Segons el seu testimoni, que mai va ser corroborat, va sofrir abusos constants en l'escola per la seua dèbil complexió i baixa estatura, i solia fantasiar en venjar-se. McVeigh va atribuir a això el seu odi contra totes les institucions o persones que, al seu juí, abusaren dels dèbils.

	En [[decembre]] de [[1979]] els pares de McVeigh es varen separar i varen deixar que els seus fills decidiren en quí viure. Les seues germanes Jennifer i Patty es varen quedar en la seua mare i Timothy en el seu pare. Despuix d'intentar infructuosament recompondre el seu matrimoni, els McVeigh es varen divorciar definitivament en [[1986]].		En [[decembre]] de l'any [[1979]] els pares de McVeigh es varen separar i varen deixar que els seus fills decidiren en quí viure. Les seues germanes Jennifer i Patty es varen quedar en la seua mare i Timothy en el seu pare. Despuix d'intentar infructuosament recompondre el seu matrimoni, els McVeigh es varen divorciar definitivament en [[1986]].

	== Joventut i servici militar ==		== Joventut i servici militar ==
Llínea 38:		Llínea 37:
	En els seus temps lliures llegia la revista militar ''Soldier of Fortune'' i llibres d'extrema dreta que comprava per correu, tals com ''Cavalcar, disparar en tino i dir la veritat'', de l'activiste pel [[dret a posseir armes]] Jeff Cooper, i la novela distòpica del [[supremacisme blanc\|supremacista blanc]] William Luther Pierce ''[[Els Diaris Turner]].'' Este llibre descriu una sanguinosa revolució [[neonazisme\|neonazi]] contra un Govern federal nortamericà controlat pels [[judeus]] i motivada per l'enduriment de les lleis de [[control d'armes]], durant la qual un grup de terroristes d'ultradreta destruïxen les oficines centrals del [[FBI]] en un camió-bomba, llancen atacs nuclears contra [[Nova York]], [[Israel]] i la [[Unió Soviètica]], i someten al país a una brutal [[neteja ètnica]]. El protagoniste de la novela, el líder terroriste Earl Turner, mor en una missió suïcida en estrelar un avió equipat en una bomba atòmica contra [[El Pentágono]].		En els seus temps lliures llegia la revista militar ''Soldier of Fortune'' i llibres d'extrema dreta que comprava per correu, tals com ''Cavalcar, disparar en tino i dir la veritat'', de l'activiste pel [[dret a posseir armes]] Jeff Cooper, i la novela distòpica del [[supremacisme blanc\|supremacista blanc]] William Luther Pierce ''[[Els Diaris Turner]].'' Este llibre descriu una sanguinosa revolució [[neonazisme\|neonazi]] contra un Govern federal nortamericà controlat pels [[judeus]] i motivada per l'enduriment de les lleis de [[control d'armes]], durant la qual un grup de terroristes d'ultradreta destruïxen les oficines centrals del [[FBI]] en un camió-bomba, llancen atacs nuclears contra [[Nova York]], [[Israel]] i la [[Unió Soviètica]], i someten al país a una brutal [[neteja ètnica]]. El protagoniste de la novela, el líder terroriste Earl Turner, mor en una missió suïcida en estrelar un avió equipat en una bomba atòmica contra [[El Pentágono]].

	En [[1987]] va ingressar en el [[servici militar]] i va entrenar primer en [[Fort Benning]]. Durant el seu servici, McVeigh va radicalisar el seu amor per les armes afiliant-se al [[Partit Republicà d'els Estats Units\|Partit Republicà]] i a la [[Associació Nacional del Rifle]], i va travar amistat en [[Terry Nichols]], qui també detestava al Govern.		En l'any [[1987]] va ingressar en el [[servici militar]] i va entrenar primer en [[Fort Benning]]. Durant el seu servici, McVeigh va radicalisar el seu amor per les armes afiliant-se al [[Partit Republicà d'els Estats Units\|Partit Republicà]] i a la [[Associació Nacional del Rifle]], i va travar amistat en [[Terry Nichols]], qui també detestava al Govern.

	Posteriorment va ser traspassat a Fort Riley, junt a Nichols i [[Michael Fortier]], que, de la mateixa manera que Nichols, també simpatisava en les idees de McVeigh. Es va dedicar en passió a la seua carrera militar, al punt de tindre un uniforme i botes extres per a presentar-se impecable a l'inspecció. No obstant, McVeigh va ser amonestat pels seus superiors per comprar una camiseta racista durant una protesta del [[Ku Klux Klan]] contra la presència de conscriptes [[afroamericans]] i supòsits simpatisants del [[Black Power]] en la base.		Posteriorment va ser traspassat a Fort Riley, junt a Nichols i [[Michael Fortier]], que, de la mateixa manera que Nichols, també simpatisava en les idees de McVeigh. Es va dedicar en passió a la seua carrera militar, al punt de tindre un uniforme i botes extres per a presentar-se impecable a l'inspecció. No obstant, McVeigh va ser amonestat pels seus superiors per comprar una camiseta racista durant una protesta del [[Ku Klux Klan]] contra la presència de conscriptes [[afroamericans]] i supòsits simpatisants del [[Black Power]] en la base.
Llínea 44:		Llínea 43:
	Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley\|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Orient]].		Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley\|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Orient]].

	El [[22 de febrer]] de [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Iraq\|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina\|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la cridada ''[[autopista de la mort]] ([[27 de febrer]] de [[1991]]).'' Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].		El [[22 de febrer]] de l'any [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Iraq\|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina\|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la cridada ''[[autopista de la mort]] ([[27 de febrer]] de [[1991]]).'' Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].

	En [[març]] de 1991 va retornar a Estats Units per a participar en el curs de selecció i evaluació dels Boines Verdes. L'entrenament de 24 dies era molt més dur que el bàsic i McVeigh va ser declarat no apte psicològicament, per lo que va renunciar als dos dies d'haver començat. Poc despuix va abandonar l'Eixèrcit i va ser donat oficialment de baixa el [[31 de decembre]] d'eixe any.		En [[març]] de l'any 1991 va retornar a Estats Units per a participar en el curs de selecció i evaluació dels Boines Verdes. L'entrenament de 24 dies era molt més dur que el bàsic i McVeigh va ser declarat no apte psicològicament, per lo que va renunciar als dos dies d'haver començat. Poc despuix va abandonar l'Eixèrcit i va ser donat oficialment de baixa el [[31 de decembre]] d'eixe any.

	Va rebre numeroses condecoracions del Govern pels seus servicis en el Golf Pèrsic, incloent l'[[Insígnia de Combat]] de l'[[Infanteria]] i l'[[Estrela de Bronze]].		Va rebre numeroses condecoracions del Govern pels seus servicis en el Golf Pèrsic, incloent l'[[Insígnia de Combat]] de l'[[Infanteria]] i l'[[Estrela de Bronze]].
Llínea 53:		Llínea 52:
	El [[21 d'agost]] de [[1992]], en [[Ruby Ridge]] ([[Idaho]]), agents del FBI varen protagonisar un tiroteig en [[Randy Weaver]], partidari de la [[segregació racial]], per vendre armes illegalment a un informant del Govern. L'enfrontament va culminar en l'arrest de Weaver i va deixar tres morts: l'esposa de Weaver, el seu fill i un [[policia]].		El [[21 d'agost]] de [[1992]], en [[Ruby Ridge]] ([[Idaho]]), agents del FBI varen protagonisar un tiroteig en [[Randy Weaver]], partidari de la [[segregació racial]], per vendre armes illegalment a un informant del Govern. L'enfrontament va culminar en l'arrest de Weaver i va deixar tres morts: l'esposa de Weaver, el seu fill i un [[policia]].

	En [[febrer]] de [[1993]], la [[ATF]] va prendre per assalt la sèu de la [Davidians\|secta davidiana]] en [[Waco]], [[Texas]], per a complir una orde judicial per venda illegal d'armes. Despuix d'un tiroteig, quatre agents i sis davidians varen morir i varis atres varen resultar ferits, entre ells el líder de la secta, [[David Koresh]]. Els agents es varen retirar i els davidians varen permanéixer en la seua sèu. McVeigh va decidir llavors viajar a Waco per a presenciar els fets, pero se li va impedir el pas en un lloc de control.		En [[febrer]] de l'any [[1993]], la [[ATF]] va prendre per assalt la sèu de la [Davidians\|secta davidiana]] en [[Waco]], [[Texas]], per a complir una orde judicial per venda illegal d'armes. Despuix d'un tiroteig, quatre agents i sis davidians varen morir i varis atres varen resultar ferits, entre ells el líder de la secta, [[David Koresh]]. Els agents es varen retirar i els davidians varen permanéixer en la seua sèu. McVeigh va decidir llavors viajar a Waco per a presenciar els fets, pero se li va impedir el pas en un lloc de control.

	Despuix de treballar en vàries exposicions d'armes, va viajar a la granja del seu amic Terry Nichols, en Decker, [[Míchigan]], a on va entrar en contacte en Mark Koernke, un [[teòric de la conspiració]] i cabecilla de la Michigan Militia, una de les [[moviment de milícies\|milícies d'extrema dreta]] que varen proliferar en [[Sur d'Estats Units\|el sur]] i [[Mig Oest d'els Estats Units\|el mig oest]] d'Estats Units durant la década de 1990. Allí es trobava quan, el [[19 d'abril]] de [[1993]], el quarter dels davidians va ser incendiat. Varen morir Koresh i 75 membres de la secta.		Despuix de treballar en vàries exposicions d'armes, va viajar a la granja del seu amic Terry Nichols, en Decker, [[Míchigan]], a on va entrar en contacte en Mark Koernke, un [[teòric de la conspiració]] i cabecilla de la Michigan Militia, una de les [[moviment de milícies\|milícies d'extrema dreta]] que varen proliferar en [[Sur d'Estats Units\|el sur]] i [[Mig Oest d'els Estats Units\|el mig oest]] d'Estats Units durant la [[Anys 1990\|década de 1990]]. Allí es trobava quan, el [[19 d'abril]] de [[1993]], el quarter dels davidians va ser incendiat. Varen morir Koresh i 75 membres de la secta.

	Este incident i el de Ruby Ridge varen ser decisius en la seua vida i varen reafirmar la seua creència de que el Govern nortamericà estava evolucionant cap al [[totalitarisme]].		Este incident i el de Ruby Ridge varen ser decisius en la seua vida i varen reafirmar la seua creència de que el Govern nortamericà estava evolucionant cap al [[totalitarisme]].
Llínea 64:		Llínea 63:
	{{AP\|Atentat d'Oklahoma City}}		{{AP\|Atentat d'Oklahoma City}}
	[[Archiu:Oklahomacitybombing-DF-ST-98-01356.jpg\|thumb\|200px\|right\|El [[Edifici Federal Alfred P. Murrah]] despuix de l'explosió.]]		[[Archiu:Oklahomacitybombing-DF-ST-98-01356.jpg\|thumb\|200px\|right\|El [[Edifici Federal Alfred P. Murrah]] despuix de l'explosió.]]
	En [[octubre]] de [[1994]] McVeigh i Terry Nichols varen furtar d'una pedrera en Marion ([[Kansas]]) 1.800 quilos de [[nitrat d'amoni]] i vàries caixes de Tovex altament explosives, que varen combinar en tres barrils de [[nitrometano]] comprats illegalment en una pista de carreres en Texas. El [[15 d'abril]] de [[1995]], McVeigh va llogar un camió Ford F-700 de [[1993]] baix l'àlies de Robert D. Kling. Al sendemà, ell i Nichols varen transformar el vehícul en un coche-bomba a la vora del llac Geary, en [[Kansas]]. Prèviament, McVeigh va estacionar el seu mig d'escap, un automòvil Mercury Marquis de [[1977]] de color [[groc]]. En ell va posar un cartell de "no remolcar" i, en l'interior, un sobre que contenia retallades de prensa, propaganda d'extrema dreta, una còpia de la [[Declaració d'Independència d'els Estats Units\|declaració d'independència]] (en el revers de la qual va escriure una amenaça contra els polítics que detestava: "Obedixquen la [[Constitució d'els Estats Units\|Constitució]] i no els assessinaré") i varis escrits a on explicava els seus motius per a efectuar l'atentat.		En [[octubre]] de [[1994]] McVeigh i Terry Nichols varen furtar d'una pedrera en Marion ([[Kansas]]) 1.800 quilos de [[nitrat d'amoni]] i vàries caixes de Tovex altament explosives, que varen combinar en tres barrils de [[nitrometano]] comprats illegalment en una pista de carreres en Texas. El [[15 d'abril]] de l'any [[1995]], McVeigh va llogar un camió Ford F-700 de [[1993]] baix l'àlies de Robert D. Kling. Al sendemà, ell i Nichols varen transformar el vehícul en un coche-bomba a la vora del llac Geary, en [[Kansas]]. Prèviament, McVeigh va estacionar el seu mig d'escap, un automòvil Mercury Marquis de [[1977]] de color [[groc]]. En ell va posar un cartell de "no remolcar" i, en l'interior, un sobre que contenia retallades de prensa, propaganda d'extrema dreta, una còpia de la [[Declaració d'Independència d'els Estats Units\|declaració d'independència]] (en el revers de la qual va escriure una amenaça contra els polítics que detestava: "Obedixquen la [[Constitució d'els Estats Units\|Constitució]] i no els assessinaré") i varis escrits a on explicava els seus motius per a efectuar l'atentat.

	Despuix de treballar durant tres hores preparant la bomba, McVeigh es va separar de Nichols.		Despuix de treballar durant tres hores preparant la bomba, McVeigh es va separar de Nichols.