Tisigua - Historial de revisions

Lluísm en 12:48 1 març 2025

2025-03-01T12:48:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:48 1 març 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.		La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.

	Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.		Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 12:39 1 març 2025

2025-03-01T12:39:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 1 març 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.		La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.

	Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.		Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 12:39 1 març 2025

2025-03-01T12:39:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 1 març 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.		La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.

	Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.		Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 12:39 1 març 2025

2025-03-01T12:39:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 1 març 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.		La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.

	Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.		Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 12:39 1 març 2025

2025-03-01T12:39:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 1 març 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.		La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.

	Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.		Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 12:39 1 març 2025

2025-03-01T12:39:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 1 març 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.		La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.

	Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.		Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Siguanaba En la mitologia asteca, la '''Tisigua''' o '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectra…»

2025-03-01T12:39:20Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Siguanaba En la mitologia asteca, la '''Tisigua''' o '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectra…»

Pàgina nova

[[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]]

En la [[mitologia asteca]], la '''Tisigua''' o '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també nomenada '''Sihuanaba, Siguamonta, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, Chuca, Bruta, Bandolera, Matlacihua, Macihuatli i Xtabay''') és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.

La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.

Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.

== Referències ==
* «Leyendas populares iberoamericanas: 'La Sihuanaba'». amp-notimerica-com.cdn.ampproject.org
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Sunstrider (11 de abril de 2011). «Mitos, Monstruos y Leyendas: La Siguanaba - La mujer con cara de caballo». Mitos, Monstruos y Leyendas

== Bibliografia ==

* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Creepypasta}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]