Tláloc - Historial de revisions

Lluísm en 20:07 21 feb 2026

2026-02-21T20:07:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:07 21 feb 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	== El paraíso de Tláloc ==		== El paraíso de Tláloc ==
	El lloc conegut com el paraís de Tláloc es diu [[Tlalocan]] i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la [[terra]]. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la [[malaltia]] de la [[llepra]]. Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.		El lloc conegut com el paraís de Tláloc es diu [[Tlalocan]] i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la [[terra]]. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la [[malaltia]] de la [[llepra]]. Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6

Jose2 en 11:27 15 abr 2025

2025-04-15T11:27:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:27 15 abr 2025
Llínea 9:		Llínea 9:

	== El paraíso de Tláloc ==		== El paraíso de Tláloc ==
	El lloc conegut com el paraís de Tláloc es diu [[Tlalocan]] i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la [[terra]]. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la [[malaltia]] de la [[llepra]]. Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.		El lloc conegut com el paraís de Tláloc es diu [[Tlalocan]] i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la [[terra]]. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la [[malaltia]] de la [[llepra]]. Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 15:		Llínea 15:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
	* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público		* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T18:03:40Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 28 ago 2023
Llínea 6:		Llínea 6:
	Tláloc va ser una de les divinitats menys antigues i venerades de tota Mesoamérica. El seu cult es va estendre per gran part del territori centroamericà. Va ser furtat pels nómades asteques (aixina es dien els mexicas quan a penes acabaven d'aplegar a Aztlán) que es varen instalar en el llac Texcoco, assimilant-ho com a divinitat agrícola.		Tláloc va ser una de les divinitats menys antigues i venerades de tota Mesoamérica. El seu cult es va estendre per gran part del territori centroamericà. Va ser furtat pels nómades asteques (aixina es dien els mexicas quan a penes acabaven d'aplegar a Aztlán) que es varen instalar en el llac Texcoco, assimilant-ho com a divinitat agrícola.

	Va seguir sent un dels deus fonamentals de les distintes comunitats agrícoles autòctones; originari de la cultura de Teotihuacán, despuix de la caiguda de la ciutat va passar a Tula, i d'ahí el seu cult es va escampar entre els pobles nahuas. Els teotihuacanos varen tindre contacte en els mayes, d'ahí que ells ho adoptaren o ho identificaren en la forma del Deu Chaac. En la cosmologia tlaxcalteca, Tláloc es va casar primer en [[Xochiquétzal]], deesa de la bellea, pero [[Tezcatlipoca]] la va seqüestrar. Tláloc es va casar una atra volta en [[Matlalcueye]], i té una filla o germana major que és ~~cridada~~ [[Huixtocíhuatl]].		Va seguir sent un dels deus fonamentals de les distintes comunitats agrícoles autòctones; originari de la cultura de Teotihuacán, despuix de la caiguda de la ciutat va passar a Tula, i d'ahí el seu cult es va escampar entre els pobles nahuas. Els teotihuacanos varen tindre contacte en els mayes, d'ahí que ells ho adoptaren o ho identificaren en la forma del Deu Chaac. En la cosmologia tlaxcalteca, Tláloc es va casar primer en [[Xochiquétzal]], deesa de la bellea, pero [[Tezcatlipoca]] la va seqüestrar. Tláloc es va casar una atra volta en [[Matlalcueye]], i té una filla o germana major que és nomenada [[Huixtocíhuatl]].

	== El paraíso de Tláloc ==		== El paraíso de Tláloc ==

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T12:05:09Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 12:05 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Tlaloc_glyph.svg\|thumb\|250px\|Representació de Tláloc]]		[[File:Tlaloc_glyph.svg\|thumb\|250px\|Representació de Tláloc]]

	'''Tláloc''' (AFI: [ˈtɬaːlok]) (del [[~~náhuatl~~]]: Tlalok ‘el que està cobert de terra’‘tlaloa, cobrir de terra; -k, el que està’) és una deitat mesoamericana de l'aigua celest. La derivació del seu nom no està clara. Els*mexicas ho consideraven el responsable de l'estació plujosa i feyen cerimònies per a honrar-ho en el primer més de l'any (ātl cāhualo). Bernardino de Sahagún i Alfredo Chavero ho descriuen com el [[deu]] del raig, de la [[pluja]] i dels terremots.		'''Tláloc''' (AFI: [ˈtɬaːlok]) (del [[nàhuatl]]: Tlalok ‘el que està cobert de terra’‘tlaloa, cobrir de terra; -k, el que està’) és una deitat mesoamericana de l'aigua celest. La derivació del seu nom no està clara. Els*mexicas ho consideraven el responsable de l'estació plujosa i feyen cerimònies per a honrar-ho en el primer més de l'any (ātl cāhualo). Bernardino de Sahagún i Alfredo Chavero ho descriuen com el [[deu]] del raig, de la [[pluja]] i dels terremots.

	== Mit ==		== Mit ==

Lluísm en 19:08 24 feb 2023

2023-02-24T19:08:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:08 24 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Tlaloc_glyph.svg\|thumb\|250px\|Representació de Tláloc]]]]		[[File:Tlaloc_glyph.svg\|thumb\|250px\|Representació de Tláloc]]

	'''Tláloc''' (AFI: [ˈtɬaːlok]) (del [[náhuatl]]: Tlalok ‘el que està cobert de terra’‘tlaloa, cobrir de terra; -k, el que està’) és una deitat mesoamericana de l'aigua celest. La derivació del seu nom no està clara. Els*mexicas ho consideraven el responsable de l'estació plujosa i feyen cerimònies per a honrar-ho en el primer més de l'any (ātl cāhualo). Bernardino de Sahagún i Alfredo Chavero ho descriuen com el [[deu]] del raig, de la [[pluja]] i dels terremots.		'''Tláloc''' (AFI: [ˈtɬaːlok]) (del [[náhuatl]]: Tlalok ‘el que està cobert de terra’‘tlaloa, cobrir de terra; -k, el que està’) és una deitat mesoamericana de l'aigua celest. La derivació del seu nom no està clara. Els*mexicas ho consideraven el responsable de l'estació plujosa i feyen cerimònies per a honrar-ho en el primer més de l'any (ātl cāhualo). Bernardino de Sahagún i Alfredo Chavero ho descriuen com el [[deu]] del raig, de la [[pluja]] i dels terremots.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Tláloc]] '''Tláloc''' (AFI: [ˈtɬaːlok]) (del náhuatl: Tlalok ‘el que està cobert de terra…»

2023-02-24T19:06:58Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Tláloc]] '''Tláloc''' (AFI: [ˈtɬaːlok]) (del náhuatl: Tlalok ‘el que està cobert de terra…»

Pàgina nova

[[File:Tlaloc_glyph.svg|thumb|250px|Representació de Tláloc]]]]

'''Tláloc''' (AFI: [ˈtɬaːlok]) (del [[náhuatl]]: Tlalok ‘el que està cobert de terra’‘tlaloa, cobrir de terra; -k, el que està’) és una deitat mesoamericana de l'aigua celest. La derivació del seu nom no està clara. Els*mexicas ho consideraven el responsable de l'estació plujosa i feyen cerimònies per a honrar-ho en el primer més de l'any (ātl cāhualo). Bernardino de Sahagún i Alfredo Chavero ho descriuen com el [[deu]] del raig, de la [[pluja]] i dels terremots.

== Mit ==
Tláloc va ser una de les divinitats menys antigues i venerades de tota Mesoamérica. El seu cult es va estendre per gran part del territori centroamericà. Va ser furtat pels nómades asteques (aixina es dien els mexicas quan a penes acabaven d'aplegar a Aztlán) que es varen instalar en el llac Texcoco, assimilant-ho com a divinitat agrícola.

Va seguir sent un dels deus fonamentals de les distintes comunitats agrícoles autòctones; originari de la cultura de Teotihuacán, despuix de la caiguda de la ciutat va passar a Tula, i d'ahí el seu cult es va escampar entre els pobles nahuas. Els teotihuacanos varen tindre contacte en els mayes, d'ahí que ells ho adoptaren o ho identificaren en la forma del Deu Chaac. En la cosmologia tlaxcalteca, Tláloc es va casar primer en [[Xochiquétzal]], deesa de la bellea, pero [[Tezcatlipoca]] la va seqüestrar. Tláloc es va casar una atra volta en [[Matlalcueye]], i té una filla o germana major que és cridada [[Huixtocíhuatl]].

== El paraíso de Tláloc ==
El lloc conegut com el paraís de Tláloc es diu [[Tlalocan]] i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la [[terra]]. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la [[malaltia]] de la [[llepra]]. Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Tlaloc}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]