Tlalocan - Historial de revisions

Reval en 18:00 10 jul 2025

2025-07-10T18:00:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 10 jul 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	En la [[mitologia asteca]] el lloc conegut com el paraís de [[Tláloc]] es diu '''Tlalocan''' (del [[nàhuatl]]: tlālōcān ‘el lugar del néctar de la terra’‘tlalli, terra; octli néctar; can, lugar’) i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la terra. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la malaltia de la llepra.		En la [[mitologia asteca]] el lloc conegut com el paraís de [[Tláloc]] es diu '''Tlalocan''' (del [[nàhuatl]]: tlālōcān ‘el lugar del néctar de la terra’‘tlalli, terra; octli néctar; can, lugar’) i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la terra. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la malaltia de la llepra.

	Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.		Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 10:51 5 maig 2025

2025-05-05T10:51:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:51 5 maig 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	En la [[mitologia asteca]] el lloc conegut com el paraís de [[Tláloc]] es diu '''Tlalocan''' (del [[nàhuatl]]: tlālōcān ‘el lugar del néctar de la terra’‘tlalli, terra; octli néctar; can, lugar’) i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la terra. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la malaltia de la llepra.		En la [[mitologia asteca]] el lloc conegut com el paraís de [[Tláloc]] es diu '''Tlalocan''' (del [[nàhuatl]]: tlālōcān ‘el lugar del néctar de la terra’‘tlalli, terra; octli néctar; can, lugar’) i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la terra. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la malaltia de la llepra.

	Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.		Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 16:58 6 jun 2024

2024-06-06T16:58:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 6 jun 2024
Llínea 4:		Llínea 4:

	Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.		Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6

Lluísm en 09:06 12 abr 2024

2024-04-12T09:06:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:06 12 abr 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	En la [[mitologia asteca]] el lloc conegut com el paraís de [[Tláloc]] es diu '''Tlalocan''' (del [[nàhuatl]]: tlālōcān ‘el lugar del néctar de la terra’‘tlalli, terra; octli néctar; can, lugar’) i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la terra. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la malaltia de la llepra.		En la [[mitologia asteca]] el lloc conegut com el paraís de [[Tláloc]] es diu '''Tlalocan''' (del [[nàhuatl]]: tlālōcān ‘el lugar del néctar de la terra’‘tlalli, terra; octli néctar; can, lugar’) i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la terra. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la malaltia de la llepra.

	Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.		Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 9:		Llínea 9:
	* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955		* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 162 ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 162 ISBN 968-38-0306-7
	* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público		* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público

Lluísm: Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

2023-02-27T11:58:58Z

Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl'

← Revisió anterior		Revisió de 11:58 27 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Tlalocan.jpg\|thumb\|250px\|Mural representant el Tlalocan]]		[[File:Tlalocan.jpg\|thumb\|250px\|Mural representant el Tlalocan]]

	En la [[mitologia asteca]] el lloc conegut com el paraís de [[Tláloc]] es diu '''Tlalocan''' (del [[~~náhuatl~~]]: tlālōcān ‘el lugar del néctar de la terra’‘tlalli, terra; octli néctar; can, lugar’) i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la terra. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la malaltia de la llepra.		En la [[mitologia asteca]] el lloc conegut com el paraís de [[Tláloc]] es diu '''Tlalocan''' (del [[nàhuatl]]: tlālōcān ‘el lugar del néctar de la terra’‘tlalli, terra; octli néctar; can, lugar’) i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la terra. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la malaltia de la llepra.

	Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.		Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

Lluísm en 19:29 24 feb 2023

2023-02-24T19:29:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:29 24 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Tlalocan.jpg\|thumb\|250px\|Mural representant el Tlalocan]]

			En la [[mitologia asteca]] el lloc conegut com el paraís de [[Tláloc]] es diu '''Tlalocan''' (del [[náhuatl]]: tlālōcān ‘el lugar del néctar de la terra’‘tlalli, terra; octli néctar; can, lugar’) i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la terra. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la malaltia de la llepra.

	Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.		Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

Lluísm en 19:19 24 feb 2023

2023-02-24T19:19:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 24 feb 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.		Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
Llínea 6:		Llínea 6:

	==Bibliografia ==		==Bibliografia ==
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 162 ISBN 968-38-0306-7
	* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público		* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
	* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1		* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
			* Meza, Otilia (1981). Editorial Universo México, ed. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México. p. 153. ISBN 968-35-0093-5
	* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6		* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com dacsa, chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en…»

2023-02-24T19:16:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com dacsa, chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en…»

Pàgina nova

Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com [[dacsa]], chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Murals of Teotihuacán}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]