Tlaltecuhtli - Historial de revisions

Jose2 en 11:59 19 set 2025

2025-09-19T11:59:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 19 set 2025
Llínea 8:		Llínea 8:

	Al [[Mictlán]] només anaven aquells que morien de mort natural, foren senyors o macehuales, sense distinció de ranc ni riquees, o de malalties que no tenien un caràcter sagrat. Per als mexicas, el mort deuria travessar nou regions, de les quals es descendirien simbòlicament com ho fa el deu [[Tonatiuh]] totes les nits dins de les fauces del senyor i senyora de la terra, Tlaltecuhtli i Tlalcíhuatl.		Al [[Mictlán]] només anaven aquells que morien de mort natural, foren senyors o macehuales, sense distinció de ranc ni riquees, o de malalties que no tenien un caràcter sagrat. Per als mexicas, el mort deuria travessar nou regions, de les quals es descendirien simbòlicament com ho fa el deu [[Tonatiuh]] totes les nits dins de les fauces del senyor i senyora de la terra, Tlaltecuhtli i Tlalcíhuatl.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Reval en 19:02 11 nov 2024

2024-11-11T19:02:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:02 11 nov 2024
Llínea 7:		Llínea 7:
	Encara que el nom de la deitat és una forma masculina en la llengua nàhuatl, la majoria de les representacions de Tlaltecuhtli exponen clarament les característiques femenines, i es representa a sovint en la posició de part característica d'una dòna en donar a llum.		Encara que el nom de la deitat és una forma masculina en la llengua nàhuatl, la majoria de les representacions de Tlaltecuhtli exponen clarament les característiques femenines, i es representa a sovint en la posició de part característica d'una dòna en donar a llum.

	Al [[Mictlán]] només anaven aquells que morien de mort natural, foren senyors o macehuales, sense distinció de ranc ni riquees, o de malalties que no tenien un caràcter sagrat. Per als mexicas, el mort deuria travessar nou regions, de les quals es descendirien simbòlicament com ho fa el deu [[Tonatiuh]] totes les nits dins de les fauces del senyor i senyora de la terra, Tlaltecuhtli i Tlalcíhuatl.		Al [[Mictlán]] només anaven aquells que morien de mort natural, foren senyors o macehuales, sense distinció de ranc ni riquees, o de malalties que no tenien un caràcter sagrat. Per als mexicas, el mort deuria travessar nou regions, de les quals es descendirien simbòlicament com ho fa el deu [[Tonatiuh]] totes les nits dins de les fauces del senyor i senyora de la terra, Tlaltecuhtli i Tlalcíhuatl.

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 15:		Llínea 15:
	* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139		* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X		* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

Reval en 18:26 2 maig 2024

2024-05-02T18:26:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:26 2 maig 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	Al [[Mictlán]] només anaven aquells que morien de mort natural, foren senyors o macehuales, sense distinció de ranc ni riquees, o de malalties que no tenien un caràcter sagrat. Per als mexicas, el mort deuria travessar nou regions, de les quals es descendirien simbòlicament com ho fa el deu [[Tonatiuh]] totes les nits dins de les fauces del senyor i senyora de la terra, Tlaltecuhtli i Tlalcíhuatl.		Al [[Mictlán]] només anaven aquells que morien de mort natural, foren senyors o macehuales, sense distinció de ranc ni riquees, o de malalties que no tenien un caràcter sagrat. Per als mexicas, el mort deuria travessar nou regions, de les quals es descendirien simbòlicament com ho fa el deu [[Tonatiuh]] totes les nits dins de les fauces del senyor i senyora de la terra, Tlaltecuhtli i Tlalcíhuatl.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Lluísm en 13:31 28 feb 2023

2023-02-28T13:31:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:31 28 feb 2023
Llínea 6:		Llínea 6:

	Encara que el nom de la deitat és una forma masculina en la llengua nàhuatl, la majoria de les representacions de Tlaltecuhtli exponen clarament les característiques femenines, i es representa a sovint en la posició de part característica d'una dòna en donar a llum.		Encara que el nom de la deitat és una forma masculina en la llengua nàhuatl, la majoria de les representacions de Tlaltecuhtli exponen clarament les característiques femenines, i es representa a sovint en la posició de part característica d'una dòna en donar a llum.

			Al [[Mictlán]] només anaven aquells que morien de mort natural, foren senyors o macehuales, sense distinció de ranc ni riquees, o de malalties que no tenien un caràcter sagrat. Per als mexicas, el mort deuria travessar nou regions, de les quals es descendirien simbòlicament com ho fa el deu [[Tonatiuh]] totes les nits dins de les fauces del senyor i senyora de la terra, Tlaltecuhtli i Tlalcíhuatl.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació de Tlaltecuhtli '''Tlaltecuhtli''' (del nàhuatl clàssic: tlaltecuhtli ‘el senyor de la terr…»

2023-02-28T13:23:24Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Tlaltecuhtli '''Tlaltecuhtli''' (del nàhuatl clàssic: tlaltecuhtli ‘el senyor de la terr…»

Pàgina nova

[[File:Tlaltecuhtli_statue.jpg|thumb|250px|Representació de Tlaltecuhtli]]

'''Tlaltecuhtli''' (del [[nàhuatl]] clàssic: tlaltecuhtli ‘el senyor de la terra’‘tlalli, terra; tecuhtli, senyor’) és una representació anahuaca, identificada a partir d'escultures i iconografia que pertany al periodo Post-Clàssic d'Anáhuac; el seu cult es troba principalment entre els mexicas i atres cultures de parla nàhuatl. Tlaltecuhtli era una deitat de la Mesoamérica antiga, plasmada en les escultures i iconografia; també és coneguda gràcies a varis manuscrits colonials mexicans en els que varen quedar registrats els credos, cerimònies i pensaments dels pobles del Mèxic prehispànic; ademés es va registrar en ''Histoire du Méxique'', una compilació sobre la cultura mexicana feta a mitan del [[sigle XVI]].

D'acort en fonts no determinades, Tlaltecuhtli es descriu com un mònstruo marí que va viure en l'oceà despuix del quart diluvi; és una encarnació del caos que assolava abans de la seua creació. [[Quetzalcóatl]] i [[Tezcatlipoca]], en la seua forma de [[Serp|serps]], el varen partir a la mitat: varen tirar una mitat cap a dalt per a crear el cel i les estreles i varen tirar l'atra mitat per a que es convertira en la terra. No obstant, va sobreviure i va exigir [[sanc]] humana.

Encara que el nom de la deitat és una forma masculina en la llengua nàhuatl, la majoria de les representacions de Tlaltecuhtli exponen clarament les característiques femenines, i es representa a sovint en la posició de part característica d'una dòna en donar a llum.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
* González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

==Bibliografia ==
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Tlaltecuhtli}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]