Tonantzin - Historial de revisions

Jose2 en 10:55 11 feb 2026

2026-02-11T10:55:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:55 11 feb 2026
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Tonantzin''' (del [[nàhuatl]]: Tonantsin ‘nostra venerable mare’‘to-, nostre; nantli, mare; -tsin, diminutiu reverencial’) en la cultura i [[mitologia asteca]] és el terme en que es designava a distintes deitats femenines, principalment [[Coatlicue]], [[Cihuacóatl]] i [[Tocih]] (mare dels deus).		'''Tonantzin''' (del [[nàhuatl]]: Tonantsin ‘nostra venerable mare’‘to-, nostre; nantli, mare; -tsin, diminutiu reverencial’) en la cultura i [[mitologia asteca]] és el terme en que es designava a distintes deitats femenines, principalment [[Coatlicue]], [[Cihuacóatl]] i [[Tocih]] (mare dels deus).

	El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.		El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 10:50 11 feb 2026

2026-02-11T10:50:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:50 11 feb 2026
Llínea 4:		Llínea 4:

	El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.		El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Lluísm en 19:23 11 abr 2025

2025-04-11T19:23:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:23 11 abr 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.		El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6		* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

Reval en 18:09 17 gin 2025

2025-01-17T18:09:07Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 17 gin 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Tonantzin''' (del [[nàhuatl]]: Tonantsin ‘nostra venerable mare’‘to-, nostre; nantli, mare; -tsin, diminutiu reverencial’) en la cultura i [[mitologia asteca]] és el terme en que es designava a distintes deitats femenines, principalment [[Coatlicue]], [[Cihuacóatl]] i [[Tocih]] (mare dels deus).		'''Tonantzin''' (del [[nàhuatl]]: Tonantsin ‘nostra venerable mare’‘to-, nostre; nantli, mare; -tsin, diminutiu reverencial’) en la cultura i [[mitologia asteca]] és el terme en que es designava a distintes deitats femenines, principalment [[Coatlicue]], [[Cihuacóatl]] i [[Tocih]] (mare dels deus).

	El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.		El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 13:		Llínea 13:
	* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139		* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

	==Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* Bierhorst, John (tr.) (1992). History and Mythology of the Aztecs: The Codex Chimalpopoca. Tucson: University of Arizona Press. ISBN 978-0-8165-1886-9		* Bierhorst, John (tr.) (1992). History and Mythology of the Aztecs: The Codex Chimalpopoca. Tucson: University of Arizona Press. ISBN 978-0-8165-1886-9
	* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7		* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

Jose2 en 07:37 22 maig 2024

2024-05-22T07:37:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:37 22 maig 2024
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Tonantzin''' (del [[nàhuatl]]: Tonantsin ‘nostra venerable mare’‘to-, nostre; nantli, mare; -tsin, diminutiu reverencial’) en la cultura i [[mitologia asteca]] és el terme en que es designava a distintes deitats femenines, principalment [[Coatlicue]], [[Cihuacóatl]] i [[Tocih]] (mare dels deus).		'''Tonantzin''' (del [[nàhuatl]]: Tonantsin ‘nostra venerable mare’‘to-, nostre; nantli, mare; -tsin, diminutiu reverencial’) en la cultura i [[mitologia asteca]] és el terme en que es designava a distintes deitats femenines, principalment [[Coatlicue]], [[Cihuacóatl]] i [[Tocih]] (mare dels deus).

	El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.		El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2 en 19:06 8 feb 2024

2024-02-08T19:06:09Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:06 8 feb 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Mexico_-_Museo_de_antropologia_-_Teteoinnan_(aveugle).JPG\|thumb\|250px\|Escultura de Tocih]]		[[File:Mexico_-_Museo_de_antropologia_-_Teteoinnan_(aveugle).JPG\|thumb\|250px\|Escultura de Tocih]]

	'''Tonantzin''' (del [[nàhuatl]]: Tonantsin ‘nostra venerable mare’‘to-, nostre; nantli, mare; -tsin, diminutiu reverencial’) en la cultura i [[mitologia asteca]] és el terme en que es designava a distintes ~~deidats~~ femenines, principalment [[Coatlicue]], [[Cihuacóatl]] i [[Tocih]] (mare dels deus).		'''Tonantzin''' (del [[nàhuatl]]: Tonantsin ‘nostra venerable mare’‘to-, nostre; nantli, mare; -tsin, diminutiu reverencial’) en la cultura i [[mitologia asteca]] és el terme en que es designava a distintes deitats femenines, principalment [[Coatlicue]], [[Cihuacóatl]] i [[Tocih]] (mare dels deus).

	El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.		El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Escultura de Tocih '''Tonantzin''' (del nàhuatl: Tonantsin ‘nostra venera…»

2023-02-28T18:11:48Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Escultura de Tocih '''Tonantzin''' (del nàhuatl: Tonantsin ‘nostra venera…»

Pàgina nova

[[File:Mexico_-_Museo_de_antropologia_-_Teteoinnan_(aveugle).JPG|thumb|250px|Escultura de Tocih]]

'''Tonantzin''' (del [[nàhuatl]]: Tonantsin ‘nostra venerable mare’‘to-, nostre; nantli, mare; -tsin, diminutiu reverencial’) en la cultura i [[mitologia asteca]] és el terme en que es designava a distintes deidats femenines, principalment [[Coatlicue]], [[Cihuacóatl]] i [[Tocih]] (mare dels deus).

El cas de Tonantzin repetix el d'atres mitologies, a on una divinitat rep distints noms. En les religions politeistes en particular, una divinitat pot tindre distints noms, característiques i manifestacions, com és el cas de la deesa hindú Durga, manifestació guerrera de Parvati. Una atra possibilitat és l'integració del cult a varis deus en un solament que adquirix les característiques i noms dels seus antecessors. Açò és possible en el cas de Tonantzin.

== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
* de Sahagún, Bernardino (2019). Historia General de las Cosas de Nueva España. Porrúa. pp. 31,32. ISBN 970-07-6492-3
* González Torres, Yolotl; Juan Carlos Ruiz Guadalajara (1995). Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. Ediciones Larousse. pp. 165,178-179. ISBN 970-607-802-9
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Solares, Blanca (2007). Madre terrible: la diosa en la religión del México antiguo. México: UNAM. ISBN 9788476588321
* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

==Bibliografia ==
* Bierhorst, John (tr.) (1992). History and Mythology of the Aztecs: The Codex Chimalpopoca. Tucson: University of Arizona Press. ISBN 978-0-8165-1886-9
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
* Griselda Alvarez Sesma (2008). «A short history of Tonantzin, Our Lady of Guadalupe». Indian Country News
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Sahagún, Bernardino de (1999). Historia General de las cosas de la Nueva España. México: Editorial Porrúa. ISBN 968-432-265-8.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Toci}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]