Torre de Benizahat - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Alfondeguella' a 'Alfondeguilla'

2025-08-18T16:15:50Z

Text reemplaça - 'Alfondeguella' a 'Alfondeguilla'

← Revisió anterior		Revisió de 16:15 18 ago 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.		En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.

	Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[~~Alfondeguella~~]]. Este conjunt de chicotetes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama\|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].		Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguilla]]. Este conjunt de chicotetes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama\|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].

	La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits.		La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits.

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:09Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 9:		Llínea 9:
	En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.		En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.

	Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]]. Este conjunt de ~~menudes~~ poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama\|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].		Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]]. Este conjunt de chicotetes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama\|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].

	La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits.		La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits.

Valencian: Revertides les edicions de Valencian (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

2022-06-01T10:26:29Z

Revertides les edicions de Valencian (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 1 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==

	La torre és l'únic que queda de l'antiga [[Alqueria\|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis\|necròpolis]] i un [[Aljup\|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.		La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria\|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis\|necròpolis]] i un [[Aljup\|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.

	En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.		En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Descripció ==		== Descripció ==

	La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i l'únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors.		La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors.

	En la seua construcció es va amprar mamposteria i [[rajola]]. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.		En la seua construcció es va amprar mamposteria i [[rajola]]. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.

Valencian: Text reemplaça - 'lo únic' a 'l'únic'

2022-06-01T10:12:48Z

Text reemplaça - 'lo únic' a 'l'únic'

← Revisió anterior		Revisió de 10:12 1 jun 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==

	La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria\|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis\|necròpolis]] i un [[Aljup\|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.		La torre és l'únic que queda de l'antiga [[Alqueria\|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis\|necròpolis]] i un [[Aljup\|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.

	En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.		En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Descripció ==		== Descripció ==

	La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors.		La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i l'únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors.

	En la seua construcció es va amprar mamposteria i [[rajola]]. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.		En la seua construcció es va amprar mamposteria i [[rajola]]. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.

Jose2: /* Descripció */

2022-03-23T15:22:14Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 15:22 23 març 2022
Llínea 21:		Llínea 21:
	La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors.		La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors.

	En la seua construcció es va amprar mamposteria i rajola. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.		En la seua construcció es va amprar mamposteria i [[rajola]]. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

2021-05-24T19:15:29Z

Text reemplaça - 's on ' a 's a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:15 24 maig 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria\|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis\|necròpolis]] i un [[Aljup\|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.		La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria\|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis\|necròpolis]] i un [[Aljup\|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.

	En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.		En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.

	Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]]. Este conjunt de menudes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama\|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].		Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]]. Este conjunt de menudes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama\|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].

Jose2 en 10:44 21 maig 2021

2021-05-21T10:44:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:44 21 maig 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Tbeni.jpg\|thumb\|250px\|Torre de Benizahat]]

	La '''Torre de Benizahat''', situada en el carrer Trinitat nº 18, en la localitat valenciana de [[La Vall d'Uxó\|Vall d'Uxó]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], [[província de Castelló]], és una torre defensiva declarada, genèricament, com Be d'interés cultural, en anotació ministerial R-I-51-0012130, i data d'anotació [[30 de maig]] de l'any [[2008]].		La '''Torre de Benizahat''', situada en el carrer Trinitat nº 18, en la localitat valenciana de [[La Vall d'Uxó\|Vall d'Uxó]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], [[província de Castelló]], és una torre defensiva declarada, genèricament, com Be d'interés cultural, en anotació ministerial R-I-51-0012130, i data d'anotació [[30 de maig]] de l'any [[2008]].

Xavier: /* Enllaços externs */

2019-04-06T10:33:20Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 10:33 6 abr 2019
Llínea 28:		Llínea 28:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Benizahat Torre de Benizahat en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Benizahat Torre de Benizahat en Wikipedia]
			* [https://www.lasprovincias.es/v/20100404/castellon/falta-presupuesto-paraliza-adecuacion-20100404.html La falta de presupuesto paraliza la adecuación de la Torre de Benizahat de la Vall - ''Las Provincias'']

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Xavier en 12:07 4 abr 2019

2019-04-04T12:07:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 4 abr 2019
Llínea 20:		Llínea 20:

	En la seua construcció es va amprar mamposteria i rajola. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.		En la seua construcció es va amprar mamposteria i rajola. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.

			== Vore també ==

			* [[La Vall d'Uxó]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 11:53 4 abr 2019

2019-04-04T11:53:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:53 4 abr 2019
Llínea 5:		Llínea 5:
	La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria\|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis\|necròpolis]] i un [[Aljup\|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.		La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria\|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis\|necròpolis]] i un [[Aljup\|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.

	En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.		En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.

	Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]].  ~~Este~~ conjunt de menudes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama\|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].		Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]]. Este conjunt de menudes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama\|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].

	La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits.		La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits.
Llínea 24:		Llínea 24:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Benizahat Torre de Benizahat en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Benizahat Torre de Benizahat en Wikipedia]

			[[Categoria:Arquitectura]]
			[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
			[[Categoria:Alqueries]]
			[[Categoria:Torres defensives]]

← Revisió anterior		Revisió de 19:15 24 maig 2021
Llínea 7:		Llínea 7:
	La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria\|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis\|necròpolis]] i un [[Aljup\|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.		La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria\|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis\|necròpolis]] i un [[Aljup\|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.

	En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.		En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire\|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri\|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.

	Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]]. Este conjunt de menudes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama\|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].		Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]]. Este conjunt de menudes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama\|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].