Tractat d'Almizra - Historial de revisions

Xavier: /* Antecedents */

2025-08-15T16:47:05Z

Antecedents

← Revisió anterior		Revisió de 16:47 15 ago 2025
Llínea 2:		Llínea 2:

	==Antecedents==		==Antecedents==
	El [[tractat de ~~Cazorla~~]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquista dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dénia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el llímit de les conquistes castellanes.		El [[tractat de Cazola]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquista dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dénia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el llímit de les conquistes castellanes.

	L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en l'any [[1242]] intentà [[Sege d'Alzira (1242)\|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conquistador]] va posar [[Sege de Xàtiva (1244)\|sege en Xàtiva]], a començaments de l'any [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades en Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar.		L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en l'any [[1242]] intentà [[Sege d'Alzira (1242)\|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conquistador]] va posar [[Sege de Xàtiva (1244)\|sege en Xàtiva]], a començaments de l'any [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades en Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar.

Xavier: /* Referències */

2025-08-15T16:46:14Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 15 ago 2025
Llínea 27:		Llínea 27:
	{{referències}}		{{referències}}

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]		[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]
Llínea 33:		Llínea 35:
	[[Categoria:Història de Múrcia]]		[[Categoria:Història de Múrcia]]
	[[Categoria:Conquista de Valéncia]]		[[Categoria:Conquista de Valéncia]]
			[[Categoria:Regne de Valéncia]]
	[[Categoria:Villena]]		[[Categoria:Villena]]

Valencian: /* Referències */

2023-12-04T14:30:51Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 14:30 4 dec 2023
Llínea 27:		Llínea 27:
	{{referències}}		{{referències}}

	[[Categoria:Història ~~de la Comunitat~~ Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]		[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]

Valencian: /* Referències */

2023-12-04T14:30:22Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 14:30 4 dec 2023
Llínea 27:		Llínea 27:
	{{referències}}		{{referències}}

	[[Categoria:Història ~~valenciana~~]]		[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]		[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]

Valencian: /* Referències */

2023-12-04T14:29:54Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 14:29 4 dec 2023
Llínea 27:		Llínea 27:
	{{referències}}		{{referències}}

	[[Categoria:Història]]		[[Categoria:Història valenciana]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]		[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]

Valencian: /* El tractat */

2023-12-04T14:29:22Z

El tractat

← Revisió anterior		Revisió de 14:29 4 dec 2023
Llínea 11:		Llínea 11:

	==El tractat==		==El tractat==
	[[Image:Tractat Almizra.jpg\|thumb\|Representació de la firma del tractat al El Campet de Mirra.]]		[[Image:Tractat Almizra.jpg\|thumb\|Representació de la firma del tractat en [[El Campet de Mirra]].]]
	Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fon celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. En Almizra o Almisdra, fon signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el [[26 de març]] de l'any [[1244]]. Este tractat concedia als castellans [[Alacant]], [[Aigües]] i [[Busot]], en térmens lliures, aixina com Villena i tot l'atre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, en l'atra banda dels térmens de Biar i d'[[Almansa]] i de la llínea de l'actual [[mont Major]], llavors nomenat [[serra de Larrua]]. La ralla divisòria corria al voltant del port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren per al comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i atres terres al voltant Xàtiva, Dénia i el Regne de [[Valéncia]].		Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fon celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. En Almizra o Almisdra, fon signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el [[26 de març]] de l'any [[1244]]. Este tractat concedia als castellans [[Alacant]], [[Aigües]] i [[Busot]], en térmens lliures, aixina com Villena i tot l'atre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, en l'atra banda dels térmens de Biar i d'[[Almansa]] i de la llínea de l'actual [[mont Major]], llavors nomenat [[serra de Larrua]]. La ralla divisòria corria al voltant del port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren per al comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i atres terres al voltant Xàtiva, Dénia i el Regne de [[Valéncia]].

Valencian: Text reemplaça - 'Camp de Mirra' a 'El Campet de Mirra'

2023-12-04T14:11:51Z

Text reemplaça - 'Camp de Mirra' a 'El Campet de Mirra'

← Revisió anterior		Revisió de 14:11 4 dec 2023
Llínea 11:		Llínea 11:

	==El tractat==		==El tractat==
	[[Image:Tractat Almizra.jpg\|thumb\|Representació de la firma del tractat al ~~Camp~~ de Mirra.]]		[[Image:Tractat Almizra.jpg\|thumb\|Representació de la firma del tractat al El Campet de Mirra.]]
	Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fon celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. En Almizra o Almisdra, fon signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el [[26 de març]] de l'any [[1244]]. Este tractat concedia als castellans [[Alacant]], [[Aigües]] i [[Busot]], en térmens lliures, aixina com Villena i tot l'atre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, en l'atra banda dels térmens de Biar i d'[[Almansa]] i de la llínea de l'actual [[mont Major]], llavors nomenat [[serra de Larrua]]. La ralla divisòria corria al voltant del port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren per al comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i atres terres al voltant Xàtiva, Dénia i el Regne de [[Valéncia]].		Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fon celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. En Almizra o Almisdra, fon signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el [[26 de març]] de l'any [[1244]]. Este tractat concedia als castellans [[Alacant]], [[Aigües]] i [[Busot]], en térmens lliures, aixina com Villena i tot l'atre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, en l'atra banda dels térmens de Biar i d'[[Almansa]] i de la llínea de l'actual [[mont Major]], llavors nomenat [[serra de Larrua]]. La ralla divisòria corria al voltant del port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren per al comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i atres terres al voltant Xàtiva, Dénia i el Regne de [[Valéncia]].

	La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítul de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]] ''. Pero el text del tractat no fon publicat fins a l'any [[1905]].		La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítul de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]] ''. Pero el text del tractat no fon publicat fins a l'any [[1905]].

	Es creu que el tractat fon signat en el [[El Campet de Mirra\|~~Camp~~ de Mirra]] ([[Alt Vinalopó]]), a on hui en dia hi ha un monument de l'any [[1977]] que commemora este tractat. El tractat fon per mig de [[Violant d'Hongria]] despuix que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta [[Violant d'Aragó]], com a esposa.		Es creu que el tractat fon signat en el [[El Campet de Mirra\|El Campet de Mirra]] ([[Alt Vinalopó]]), a on hui en dia hi ha un monument de l'any [[1977]] que commemora este tractat. El tractat fon per mig de [[Violant d'Hongria]] despuix que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta [[Violant d'Aragó]], com a esposa.

	==Modificacions posteriors de la frontera==		==Modificacions posteriors de la frontera==

Valencian: Text reemplaça - 'El Camp de Mirra' a 'El Campet de Mirra'

2023-12-04T14:10:29Z

Text reemplaça - 'El Camp de Mirra' a 'El Campet de Mirra'

← Revisió anterior		Revisió de 14:10 4 dec 2023
Llínea 16:		Llínea 16:
	La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítul de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]] ''. Pero el text del tractat no fon publicat fins a l'any [[1905]].		La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítul de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]] ''. Pero el text del tractat no fon publicat fins a l'any [[1905]].

	Es creu que el tractat fon signat en el [[El ~~Camp~~ de Mirra\|Camp de Mirra]] ([[Alt Vinalopó]]), a on hui en dia hi ha un monument de l'any [[1977]] que commemora este tractat. El tractat fon per mig de [[Violant d'Hongria]] despuix que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta [[Violant d'Aragó]], com a esposa.		Es creu que el tractat fon signat en el [[El Campet de Mirra\|Camp de Mirra]] ([[Alt Vinalopó]]), a on hui en dia hi ha un monument de l'any [[1977]] que commemora este tractat. El tractat fon per mig de [[Violant d'Hongria]] despuix que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta [[Violant d'Aragó]], com a esposa.

	==Modificacions posteriors de la frontera==		==Modificacions posteriors de la frontera==

Valencian: Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

2023-09-24T18:08:13Z

Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

← Revisió anterior		Revisió de 18:08 24 set 2023
Llínea 4:		Llínea 4:
	El [[tractat de Cazorla]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquista dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dénia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el llímit de les conquistes castellanes.		El [[tractat de Cazorla]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquista dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dénia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el llímit de les conquistes castellanes.

	L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en l'any [[1242]] intentà [[Sege d'Alzira (1242)\|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conquistador]] va posar [[Sege de Xàtiva (1244)\|sege en Xàtiva]], a ~~començos~~ de l'any [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades en Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar.		L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en l'any [[1242]] intentà [[Sege d'Alzira (1242)\|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conquistador]] va posar [[Sege de Xàtiva (1244)\|sege en Xàtiva]], a començaments de l'any [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades en Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar.

	Esta actitut deslleal contrastava en la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara\|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al Llibre dels feyts– ''havíem convinences en lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perqué la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»''		Esta actitut deslleal contrastava en la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara\|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al Llibre dels feyts– ''havíem convinences en lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perqué la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»''

Jose2 en 11:23 7 oct 2021

2021-10-07T11:23:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 7 oct 2021
Llínea 27:		Llínea 27:
	{{referències}}		{{referències}}

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]		[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]