Tractat de Cazola - Historial de revisions

Lluísm en 14:52 18 ago 2025

2025-08-18T14:52:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:52 18 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''Tractat de Cazola''' fon subscrit el [[20 de març]] de l'any [[1179]] per [[Alfons II d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], en el lloc que alguns investigadors situen en la calçada de [[Medinaceli]] a [[Ariza]], en el nomenat Corral de Cacala en [[Sòria]].		El '''Tractat de Cazola''' fon subscrit el [[20 de març]] de l'any [[1179]] per [[Alfons II]] d'[[Regne d'Aragó\|Aragó]] i [[Alfons VIII]] de [[Regne de Castella\|Castella]], en el lloc que alguns investigadors situen en la calçada de [[Medinaceli]] a [[Ariza]], en el nomenat Corral de Cacala en [[Sòria]].

	== Antecedents ==		== Antecedents ==

Xavier: /* Vore també */

2025-08-15T17:37:59Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 15 ago 2025
Llínea 26:		Llínea 26:
	== Vore també ==		== Vore també ==

	* [[~~tractat~~ d'Almizra]]		* [[Tractat d'Almizra]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier en 17:37 15 ago 2025

2025-08-15T17:37:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:37 15 ago 2025
Llínea 23:		Llínea 23:

	En l'any [[1229]] [[Jaume I]] i el destituït rei de la [[Taifa de Valéncia]] [[Zayd Abu Zayd]] varen firmar el [[Conveni de Calatayut]]. Un pacte de vassallage i repartiment de la Taifa de Valéncia.		En l'any [[1229]] [[Jaume I]] i el destituït rei de la [[Taifa de Valéncia]] [[Zayd Abu Zayd]] varen firmar el [[Conveni de Calatayut]]. Un pacte de vassallage i repartiment de la Taifa de Valéncia.

			== Vore també ==

			* [[tractat d'Almizra]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Enllaços externs */

2025-08-15T16:49:25Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 15 ago 2025
Llínea 31:		Llínea 31:
	[[Categoria:Història Valenciana]]		[[Categoria:Història Valenciana]]
	[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]]
			[[Categoria:Corona d'Aragó]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]		[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]
	[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]		[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]
	[[Categoria:Tractats de pau]]		[[Categoria:Tractats de pau]]
	[[Categoria:Regne de Valéncia]]		[[Categoria:Regne de Valéncia]]

Xavier en 16:48 15 ago 2025

2025-08-15T16:48:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:48 15 ago 2025
Llínea 27:		Llínea 27:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Cazola Tractat de Cazola en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Cazola Tractat de Cazola en Wikipedia]

			[[Categoria:Història]]
			[[Categoria:Història Valenciana]]
			[[Categoria:Història de la Corona d'Aragó]]
			[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]
			[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]
			[[Categoria:Tractats de pau]]
			[[Categoria:Regne de Valéncia]]

Xavier: /* El tractat */

2025-08-15T16:43:00Z

El tractat

← Revisió anterior		Revisió de 16:43 15 ago 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	Este nou acort va supondre l'acceptació per part del monarca aragonés d'una llimitació dels seus drets territorials de conquista. A canvi va obtindre l'anulació de les clàusules de vassallage per les que els anteriors acorts li havien deixat en una posició de subordinació front a [[Regne de Castella\|Castella]].		Este nou acort va supondre l'acceptació per part del monarca aragonés d'una llimitació dels seus drets territorials de conquista. A canvi va obtindre l'anulació de les clàusules de vassallage per les que els anteriors acorts li havien deixat en una posició de subordinació front a [[Regne de Castella\|Castella]].

	A la [[Corona d'Aragó]] se li reconeixien drets de conquista sobre [[Valéncia]] i el [[Regne de Valéncia\|regne sancer de Valéncia]] en tots els seus territoris. Aixina mateix se li concedien [[Xàtiva]] i [[Biar]] en tots els seus térmens i tot el [[regne de Dénia]] fins a la vila de [[Calp]]. Per la seua banda Castella tindria el dret a afegir-se el [[regne de Múrcia]]. Es va traçar puix una llínea imaginària que, des del sur de Biar, a l'altura aproximada del riu Castalia, passant per la [[serra de la Carrasqueta]] i la d'[[Serra d'Aitana\|Aitana]], anava a recórrer el curs fluvial de l'[[Riu Algar\|Algar]] desembocant en [[Altea]], al sur de Calp. En això quedaven per a [[Regne d'Aragó\|Aragó]] els actuals partits de Calp, [[Pego]], [[Callosa d'En Sarrià]] i tot el regne de Dénia cap al nort, i per a Castella [[Xixona]], [[~~Vilajoyosa~~]], [[Villena]], [[Sax]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]], [[Oriola]], [[Alacant]], [[Múrcia]], [[Cartagena]], entre uns atres.		A la [[Corona d'Aragó]] se li reconeixien drets de conquista sobre [[Valéncia]] i el [[Regne de Valéncia\|regne sancer de Valéncia]] en tots els seus territoris. Aixina mateix se li concedien [[Xàtiva]] i [[Biar]] en tots els seus térmens i tot el [[regne de Dénia]] fins a la vila de [[Calp]]. Per la seua banda Castella tindria el dret a afegir-se el [[regne de Múrcia]]. Es va traçar puix una llínea imaginària que, des del sur de Biar, a l'altura aproximada del riu Castalia, passant per la [[serra de la Carrasqueta]] i la d'[[Serra d'Aitana\|Aitana]], anava a recórrer el curs fluvial de l'[[Riu Algar\|Algar]] desembocant en [[Altea]], al sur de Calp. En això quedaven per a [[Regne d'Aragó\|Aragó]] els actuals partits de Calp, [[Pego]], [[Callosa d'En Sarrià]] i tot el regne de Dénia cap al nort, i per a Castella [[Xixona]], [[La Vila Joyosa\|Vila Joyosa]], [[Villena]], [[Sax]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]], [[Oriola]], [[Alacant]], [[Múrcia]], [[Cartagena]], entre uns atres.

	Una part del tractat que no quedà delimitada per topònims i per tant imprecisa, fon la zona oest. En el document es menciona que a la [[Corona d'Aragó]] li corresponia "el regne sancer de Valéncia en tots els seus territoris, habitats i deshabitats que li pertany o deuria pertànyer-li", pero no se sap a ciència certa fins a on aplegaven eixos territoris. Hi ha investigadors que sugerixen el [[riu Cabriel]] com a llímit fronteriç per l'oest; no obstant, uns atres duen el llímit fins a la [[Serra de Mira]], coincidint en els actuals llímits provincials entre Conca i Valéncia.		Una part del tractat que no quedà delimitada per topònims i per tant imprecisa, fon la zona oest. En el document es menciona que a la [[Corona d'Aragó]] li corresponia "el regne sancer de Valéncia en tots els seus territoris, habitats i deshabitats que li pertany o deuria pertànyer-li", pero no se sap a ciència certa fins a on aplegaven eixos territoris. Hi ha investigadors que sugerixen el [[riu Cabriel]] com a llímit fronteriç per l'oest; no obstant, uns atres duen el llímit fins a la [[Serra de Mira]], coincidint en els actuals llímits provincials entre Conca i Valéncia.

Xavier: /* El tractat */

2025-08-15T16:40:25Z

El tractat

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 15 ago 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	Este nou acort va supondre l'acceptació per part del monarca aragonés d'una llimitació dels seus drets territorials de conquista. A canvi va obtindre l'anulació de les clàusules de vassallage per les que els anteriors acorts li havien deixat en una posició de subordinació front a [[Regne de Castella\|Castella]].		Este nou acort va supondre l'acceptació per part del monarca aragonés d'una llimitació dels seus drets territorials de conquista. A canvi va obtindre l'anulació de les clàusules de vassallage per les que els anteriors acorts li havien deixat en una posició de subordinació front a [[Regne de Castella\|Castella]].

	A la [[Corona d'Aragó]] se li reconeixien drets de conquista sobre [[Valéncia]] i el [[Regne de Valéncia\|regne sancer de Valéncia]] en tots els seus territoris. Aixina mateix se li concedien [[Xàtiva]] i [[Biar]] en tots els seus térmens i tot el [[regne de Dénia]] fins a la vila de [[Calp]]. Per la seua banda Castella tindria el dret a afegir-se el [[regne de Múrcia]]. Es va traçar puix una llínea imaginària que, des del sur de Biar, a l'altura aproximada del riu Castalia, passant per la [[serra de la Carrasqueta]] i la d'[[Serra d'Aitana\|Aitana]], anava a recórrer el curs fluvial de l'[[Riu Algar\|Algar]] desembocant en [[Altea]], al sur de Calp. En això quedaven per a [[Regne d'Aragó\|Aragó]] els actuals partits de Calp, [[Pego]], [[Callosa d'~~Ensarrià~~]] i tot el regne de Dénia cap al nort, i per a Castella [[Xixona]], [[Vilajoyosa]], [[Villena]], [[Sax]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]], [[Oriola]], [[Alacant]], [[Múrcia]], [[Cartagena]], entre uns atres.		A la [[Corona d'Aragó]] se li reconeixien drets de conquista sobre [[Valéncia]] i el [[Regne de Valéncia\|regne sancer de Valéncia]] en tots els seus territoris. Aixina mateix se li concedien [[Xàtiva]] i [[Biar]] en tots els seus térmens i tot el [[regne de Dénia]] fins a la vila de [[Calp]]. Per la seua banda Castella tindria el dret a afegir-se el [[regne de Múrcia]]. Es va traçar puix una llínea imaginària que, des del sur de Biar, a l'altura aproximada del riu Castalia, passant per la [[serra de la Carrasqueta]] i la d'[[Serra d'Aitana\|Aitana]], anava a recórrer el curs fluvial de l'[[Riu Algar\|Algar]] desembocant en [[Altea]], al sur de Calp. En això quedaven per a [[Regne d'Aragó\|Aragó]] els actuals partits de Calp, [[Pego]], [[Callosa d'En Sarrià]] i tot el regne de Dénia cap al nort, i per a Castella [[Xixona]], [[Vilajoyosa]], [[Villena]], [[Sax]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]], [[Oriola]], [[Alacant]], [[Múrcia]], [[Cartagena]], entre uns atres.

	Una part del tractat que no quedà delimitada per topònims i per tant imprecisa, fon la zona oest. En el document es menciona que a la [[Corona d'Aragó]] li corresponia "el regne sancer de Valéncia en tots els seus territoris, habitats i deshabitats que li pertany o deuria pertànyer-li", pero no se sap a ciència certa fins a on aplegaven eixos territoris. Hi ha investigadors que sugerixen el [[riu Cabriel]] com a llímit fronteriç per l'oest; no obstant, uns atres duen el llímit fins a la [[Serra de Mira]], coincidint en els actuals llímits provincials entre Conca i Valéncia.		Una part del tractat que no quedà delimitada per topònims i per tant imprecisa, fon la zona oest. En el document es menciona que a la [[Corona d'Aragó]] li corresponia "el regne sancer de Valéncia en tots els seus territoris, habitats i deshabitats que li pertany o deuria pertànyer-li", pero no se sap a ciència certa fins a on aplegaven eixos territoris. Hi ha investigadors que sugerixen el [[riu Cabriel]] com a llímit fronteriç per l'oest; no obstant, uns atres duen el llímit fins a la [[Serra de Mira]], coincidint en els actuals llímits provincials entre Conca i Valéncia.

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Tractat de Cazola''' fon subscrit el 20 de març de l'any 1179 per Alfons II d'Aragó i Alfons VIII de Castella, en el lloc que alguns inv…»

2025-08-15T16:39:28Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''Tractat de Cazola''' fon subscrit el 20 de març de l'any 1179 per Alfons II d'Aragó i Alfons VIII de Castella, en el lloc que alguns inv…»

Pàgina nova

El '''Tractat de Cazola''' fon subscrit el [[20 de març]] de l'any [[1179]] per [[Alfons II d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], en el lloc que alguns investigadors situen en la calçada de [[Medinaceli]] a [[Ariza]], en el nomenat Corral de Cacala en [[Sòria]].

== Antecedents ==

Els mutus interessos expansionistes de castellans i aragonesos en el [[sigle XII]] varen obligar a la firma d'una série de tractats en els que varen quedar delimitades les respectives àrees d'influència en les futures conquistes, evitant d'esta manera i en antelació suficient els possibles conflictes que per este motiu pogueren produir-se entre abdós monarquies. Sobre esta base es varen realisar varis tractats:

* [[1140]] ([[Tractat de Carrión]]).
* [[1151]] ([[Tractat de Tudilén]]).
* [[1157]] ([[Tractat de Lleida]]).
* [[1174]] i [[1177]] ([[Tractat de Conca]]).

== El tractat ==

Este nou acort va supondre l'acceptació per part del monarca aragonés d'una llimitació dels seus drets territorials de conquista. A canvi va obtindre l'anulació de les clàusules de vassallage per les que els anteriors acorts li havien deixat en una posició de subordinació front a [[Regne de Castella|Castella]].

A la [[Corona d'Aragó]] se li reconeixien drets de conquista sobre [[Valéncia]] i el [[Regne de Valéncia|regne sancer de Valéncia]] en tots els seus territoris. Aixina mateix se li concedien [[Xàtiva]] i [[Biar]] en tots els seus térmens i tot el [[regne de Dénia]] fins a la vila de [[Calp]]. Per la seua banda Castella tindria el dret a afegir-se el [[regne de Múrcia]]. Es va traçar puix una llínea imaginària que, des del sur de Biar, a l'altura aproximada del riu Castalia, passant per la [[serra de la Carrasqueta]] i la d'[[Serra d'Aitana|Aitana]], anava a recórrer el curs fluvial de l'[[Riu Algar|Algar]] desembocant en [[Altea]], al sur de Calp. En això quedaven per a [[Regne d'Aragó|Aragó]] els actuals partits de Calp, [[Pego]], [[Callosa d'Ensarrià]] i tot el regne de Dénia cap al nort, i per a Castella [[Xixona]], [[Vilajoyosa]], [[Villena]], [[Sax]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]], [[Oriola]], [[Alacant]], [[Múrcia]], [[Cartagena]], entre uns atres.

Una part del tractat que no quedà delimitada per topònims i per tant imprecisa, fon la zona oest. En el document es menciona que a la [[Corona d'Aragó]] li corresponia "el regne sancer de Valéncia en tots els seus territoris, habitats i deshabitats que li pertany o deuria pertànyer-li", pero no se sap a ciència certa fins a on aplegaven eixos territoris. Hi ha investigadors que sugerixen el [[riu Cabriel]] com a llímit fronteriç per l'oest; no obstant, uns atres duen el llímit fins a la [[Serra de Mira]], coincidint en els actuals llímits provincials entre Conca i Valéncia.

En posterioritat abdós parts incomplirien lo pactat, lo que provocà la firma del [[tractat d'Almizra]] en l'any [[1244]].

== Tractats relacionats ==

En l'any [[1229]] [[Jaume I]] i el destituït rei de la [[Taifa de Valéncia]] [[Zayd Abu Zayd]] varen firmar el [[Conveni de Calatayut]]. Un pacte de vassallage i repartiment de la Taifa de Valéncia.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Cazola Tractat de Cazola en Wikipedia]